kimkat3788k YR IAITH GYMRAEG. 1785,
1885, 1985! NEU,
TAIR MILIWN O GYMRY DWY-IEITHAWG MEWN CAN
MLYNEDD. Cyfres o Lythyrau GAN
D. ISAAC DAVIES, B. Sc. GYDA HANES SEFYDLIAD CYMDEITHAS YR IAITH GYMRAEG, &c.,
&c., &c. O “BANER AC AMSERAU CYMRU.” DINBYCH: CYHOEDDWYD GAN T. GEE
A'I FAB. 1886. Pris 6ch. / THE
WELSH LANGUAGE. LA LLENGUA GAL·LESA. 1785, 1885, 1985! O, TRES MILIONS DE
GAL·LES BILINGÜES EN CENT ANYS. Una sèrie de cartes DE D. ISAAC DAVIES, B. Sc.
AMB LA HISTÒRIA DE LA INSTITUCIÓ DE L'ASSOCIACIÓ DE LA LLENGUA GAL·LESA, etc.,
etc., etc. De "LA BANDERA I ELS
TEMPS DE GALLES". DENBIGH: PUBLICAT
PER T. GEE I EL SEU FILL. 1886. Preu 6 penics. 1785, 1885, 1985! OR, THREE
MILLION BILINGUAL WELSH PEOPLE IN ONE HUNDRED YEARS. A Series of Letters BY D.
ISAAC DAVIES, B. Sc. WITH THE HISTORY OF THE INSTITUTION OF THE WELSH LANGUAGE
ASSOCIATION, &c., &c., &c.
From "THE FLAG AND TIMES OF WALES." DENBIGH: PUBLISHED BY T. GEE AND HIS SON.
1886. Price 6d.
08-01-2023
|
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia
|
(delwedd
4665) |
Y testun
gwreiddiol / El text original / The original text:
Cyfieithiadau peiriant yw'r cyfieithiadau Catalaneg a Saesneg a wedi’u cywiro’n
rhannol yn unig
The Catalan and English translations are machine translations and are only
partially corrected
Les traduccions al català i a l'anglès són traduccions automàtiques i són corregits
només parcialment
Y mae rhai nodiadau esboniadol yn y testun; fe’u ddynodir gan ddot du ●
There are some explanatory notes in the text, indicated by a black dot ●
Hi ha alguns comentaris
explicatius en el text, indicats amb un punt negre ●
|
Text
original Original
text |
Cyfieithiad
Saesneg Traducció
anglesa English
translation Cyfieithiad
Catalaneg Traducció
catalana Catalan
translation |
|
|
#00a |
1785, 1885, 1985! O, TRES MILIONS DE GAL·LES BILINGÜES
EN CENT ANYS. Una sèrie de cartes DE D. ISAAC
DAVIES, B. Sc. AMB LA HISTÒRIA DE LA INSTITUCIÓ DE
L'ASSOCIACIÓ DE LA LLENGUA GAL·LESA, etc., etc., etc. De "LA BANDERA I ELS TEMPS DE
GALLES". DENBIGH: PUBLICAT PER T. GEE I EL SEU
FILL. 1886. Preu 6 penics. |
1785, 1885, 1985! OR, THREE MILLION BILINGUAL WELSH
PEOPLE IN ONE HUNDRED YEARS. A Series of Letters BY D. ISAAC
DAVIES, B. Sc. WITH THE HISTORY OF THE INSTITUTION
OF THE WELSH LANGUAGE ASSOCIATION, &c., &c., &c. From "THE FLAG AND TIMES OF
WALES." DENBIGH: PUBLISHED BY T. GEE AND HIS
SON. 1886. Price 6d. |
|
|
|
|
|
#00b |
HARVARD COLLEGE BIBLIOTECA DEL FONS DOTAT EN MEMÒRIA DE GEORGE SILSBEE HALE I ELLEN SEVER HALE |
HARVARD COLLEGE LIBRARY FROM THE FUND GIVEN IN MEMORY
OF GEORGE SILSBEE HALE AND ELLEN SEVER HALE |
|
|
|
|
|
#00c |
LA LLENGUA GAL·LESA. 1785, 1885, 1985! O, TRES MILIONS DE GAL·LES BILINGÜES EN CENT ANYS. UNA SÈRIE DE CARTES DE D. ISAAC DAVIES, B. Sc. AMB LA HISTÒRIA DE LA INSTITUCIÓ DE L'ASSOCIACIÓ DE LA
LLENGUA GAL·LESA, etc., etc., etc. De "LA BANDERA I ELS TEMPS DE GALLES". DENBIGH: PUBLICAT PER T. GEE I EL SEU FILL. 1886. |
THE WELSH LANGUAGE. 1785, 1885, 1985! OR, THREE MILLION BILINGUAL WALES IN ONE HUNDRED YEARS. A SERIES OF LETTERS BY D. ISAAC DAVIES, B. Sc. WITH THE HISTORY OF THE INSTITUTION OF THE WELSH
LANGUAGE ASSOCIATION, &c., &c., &c. From "THE FLAG AND TIMES OF WALES." DENBIGH: PUBLISHED BY T. GEE AND HIS SON. 1886. |
|
|
|
|
|
#01 1,604,821 yn 1881; 2,790,500 yn 1981; 3,107,500 yn 2021] |
A LA MEVA COMPATRIOTES Dues coses que
espero aquest any: - 1. La formació
d'una Associació, per tal d'organitzar mitjans per fer un ús raonable de la
llengua gal·lesa a les nostres escoles de tots els graus que tendeixi a
elevar-nos a una posició més elevada entre les altres nacions. 2. La decisió dels
nous electors de no enviar cap membre al parlament sense donar-li informació
sobre la formació d'aquesta Associació, i la ferma intenció de la nació
gal·lesa d'assegurar l'èxit d'aquest moviment nacional. "Vols que
votem només a Gal·les?" diu algú. No hi ha tal cosa. Una política diferent
tindrà èxit. Quan un anglès, escocès o irlandès s'instal·la a Gal·les, el
nostre objectiu hauria de ser atreure'l al nostre costat. El nostre requisit
hauria de ser: no 'Saps gal·lès?' sinó 'T'asseguraràs que els teus fills,
néts i besnéts tinguin oportunitats d'aprendre gal·lès?' Amb tota
probabilitat, hi haurà més de tres milions de persones a Gal·les el 1985.
Seran tots gal·lès i molts d'ells saben parlar gal·lès? Aquest és
l'objectiu que, com a nació, ens agrada assolir. Atentament, D. ISAAC DAVIES. Llangyddfan,
Llandybie, 19 d'agost de 1885. ●[NOTA: 1,604,821 en 1881; 2,790,500 en 1981; 3,107,500 en 2021] |
TO MY FELLOW-COUNTRYMEN Two things I am
hoping for this year: - 1. The formation
of an Association, in order to arrange means to make such reasonable use of
the Welsh language in our schools of all grades as tends to raise us to a
higher position among other nations. 2. A decision by
the new electors not to send any member to parliament without giving him
information about the formation of such an Association, and the steadfast
intention of the Welsh nation to ensure success for this national movement. 'Do you want us to
vote for Wales only?' someone says. No such thing. A different policy will
succeed best. When an Englishman, Scot, or Irishman settles in Wales, our aim
should be to attract him to our side. Our requirement should be - not 'Do you
know Welsh?' but 'Will you make sure that your children, your grandchildren, and
your great-grandchildren have opportunities to learn Welsh?' In all likelihood,
there will be more than three million● people in Wales
in 1985. Will they all be Welsh-speaking, and many of them can speak Welsh? That is the goal we,
as a nation, love to reach. Yours faithfully, D. ISAAC DAVIES. Llangyddfan,
Llandybie, August 19th, 1885. ●[NOTE: 1,604,821 in 1881; 2,790,500 in 1981; 3,107,500 in 2021] |
|
|
|
|
|
#02 |
ALS GAL·LESOS
ARREU. LES dues coses
importants a les quals em vaig referir en el discurs de l'agost passat SÓN
ara fets. S'ha creat l’ 'Associació per la Llengua Gal·lesa' i tots els
diputats de Gal·les i Monmouth saben el desig dels gal·lesos de fer un ús
raonable de la seva antiga llengua a les escoles de dia del seu país. El nou any ens
marca dos objectius clars. Amb 1886 obrint els ulls, cauen en "La
Comissió Reial d'Educació Elemental a Anglaterra i Gal·les". Entre els vint-i-un membres, veig el líder del Partit
Gal·lès: l'experimentat i afectuós gal·lès Henry Richard, Esq., A.S. per a
Merthyr Tydfil. Sempre està disposat a servir el seu compatriota. La culpa
serà a la porta dels mateixos gal·lesos, si no es mostra clarament, per mitjà
del representant de Gal·les, les mancances de l'actual pla d'educació, i els
mitjans per adaptar-lo a les veritables necessitats del ''Terra dels Turons.'
És bo que 'l’Associació per la Llengua Gal·lesa' està disposada a liderar la nació en aquesta direcció. La nostra altra
tasca important l'any 1886 és demostrar que hi ha una capacitat en gal·lès
per perseverar: treballar amb coherència, realitzar una intenció desitjable,
així com comprendre-la amb l'entusiasme d'un sentiment ardent quan es troba en el a llarg termini, augmentar el nombre
de membres de Associació per la Llengua Gal·lesa', recolzant (“alçant les mans de”) dels seus oficials qualificats, difonent informació sobre els
seus objectius a cada comunitat i augmentant la seva força de totes les
maneres i mitjans. Aquesta és l'altra feina que s'hauria de fer des de
principis fins a finals d'any que acaba de començar. Els irlandesos
estan enviant ajuda a la seva organització nacional des de Gran Bretanya,
Amèrica, Austràlia i d'arreu del món. És en va esperar l'ajuda dels gal·lesos
escampats per tots els països sota el sol per a aquesta societat? Amb l'esperança de
coses millors que la fredor i la indiferència nacionals, espero, Patriòticament, D. ISAAC DAVIES. Cardiff, gener de
1886. |
FOR WELSH PEOPLE EVERYWHERE. THE two important
things I referred to in last August's address ARE now facts. The 'Welsh Language Society' has been formed, and every member
of parliament for Wales and Monmouth knows about the desire of the Welsh to
make sensible use of their old language in their country's Day Schools. The new year sets
two clear goals before us. With 1886 opening its eyes, they fall on 'The
Royal Commission on Elementary Education in England and Wales'. Among the twenty one members, I see the leader of the
Welsh Party - the experienced and warm-hearted Welshman, Henry Richard, Esq.,
A.S. for Merthyr Tydfil. He is always ready to serve his fellow nation. The
blame will lie at the door of the Welsh themselves, if it is not clearly
shown, through the medium of the Representative of Wales, the shortcomings of
the current plan of education, and the means to adapt it to the true needs of
the 'Land of the Hills.' It's good that the 'Welsh Language Society' is ready to lead the nation in this
direction. Our other
important task in 1886 is to prove that there is an ability in the Welsh to
persevere - to work with consistency, to realise a desirable intention, as well as to grasp it with the
enthusiasm of an ardent feeling when it
is in the long run, to increase the number of members of ‘Welsh Language Society’, supporting (“holding up the hands of”) its skilled officers, spreading information about its
objectives in every community, and adding to its strength in every way and
means. That is the other work that should be done from the beginning to the
end of the year that has just started. The Irish are
sending help to their national organization from Great Britain, America,
Australia, and all over the world. Is it in vain to expect the help of the
Welsh scattered in every country under the sun for this society? In hope for better
things than national coldness and indifference, I wait, Yours
patriotically, D. ISAAC DAVIES. Cardiff, January,
1886. |
|
|
|
|
|
#03 |
LA PRIMERA CARTA. SENYORS, Amb el vostre permís, tinc la intenció de dirigir-me als
meus compatriotes de Gal·les el 1785, el 1885 i el 1985, amb sis cartes, dues
cartes per cada període. No ho tinc, gal·lès! cap dret a una audiència perquè m'he
guanyat una reputació com a escriptor gal·lès. No recordo que vaig intentar
escriure un article en gal·lès fins l'última setmana de maig d'enguany, que
apareixerà a 'Y Geninen' durant el mes de juliol. Vaig escriure molt poc per
a la premsa anglesa. La meva tendència ha estat referir-me a les matemàtiques i la ciència, i no a la literatura.
Tingueu paciència, doncs, amic, i que tolereu el llenguatge comú pel bé del
tema que tractaré. No és un poeta, ni un escriptor, ni un eisteddfodwr de la
vella escola, qui s'adreça a tu; però aquell que té el cor feliç quan intenta
imprimir diàriament a la ment dels nens gal·lesos i amics de l'educació al
nostre país la importància d'aprendre anglès, art i ciència. La meva vida
està dedicada a la difusió d'aquests elements essencials. Enguany m'estic
sortint del meu camí habitual, per la intensitat de convicció i la
importància d'aquest període en la nostra història com a nació, per dir una
paraula com a educador; perquè no hi ha ningú, que hagi gaudit de les
mateixes oportunitats, disposat a dirigir-se als gal·lesos sobre l'assumpte
que m'entusiasma amb aquesta acció; és a dir, "No hauria de ser molt
avantatjós per als gal·lesos el coneixement de dos idiomes , l'anglès i el
gal·lès?" És millor per a mi admetre les tres coses següents abans
d'anar un pas més enllà: - 1. Encara que no he estat, en cap sentit, de la família
'Dic-Sion-Dafydd' ● , antigament vaig
estar ocupat durant molt de temps amb la idea que és força comuna; és a dir,
que l'extinció de la llengua gal·lesa seria avantatjosa en conjunt per als
gal·lesos. ● [NOTA: Dic Siôn Dafydd – nom donat a un gal·lès
que va renunciar a la seva llengua i es va fer passar per anglès.] 2. Ara no crec fermament en "Que la llengua gal·lesa visqui tant com ho faci
el món" ( "L'era del món per a la llengua gal·lesa ") ;' perquè, com intentaré mostrar més endavant, el
comportament de molts dels gal·lesos envers ell demostra que li són totalment
indiferents, si no contraris a la seva conservació . 3. Malgrat tot
això, tampoc he perdut del tot l'esperança, des del |
THE FIRST LETTER. GENTLEMEN, With your
permission, I intend to address my countrymen on Wales in 1785, in 1885, and
in 1985, in six letters - two letters on each period. I have not, O
Welshman! any right to a hearing because I have gained a reputation as a Welsh
writer. I cannot remember that I tried to write a Welsh article until the
last week of May this year - which will appear in 'Y Geninen' for the month
of July. I wrote very little for the English press. My tendency has been to
refer to Mathematics and Science - and
not to literature. Be patient, therefore, friend, and may you tolerate common
language for the sake of the subject I am going to deal with. It is not a poet,
nor a writer, nor an eisteddfodwr of the old school, who is addressing you;
but one whose heart is happy when he tries to imprint daily on the minds of
Welsh children, and friends of education in our country, the importance of
learning English, Art, and Science. My life is dedicated to the spread of
these essentials. I am turning out of my usual path this year, due to the
intensity of conviction and the importance of this period in our history as a
nation, to say a word as an educator; because there is no one, who has
enjoyed the same opportunities, ready to address the Welsh on the matter that
excites me to this action; namely, 'Shouldn't knowledge of two languages - English and Welsh - be very
advantageous for the Welsh?' It is better for
me to admit the following three things before going a step further: - 1. Although I have
not, in any sense, been one of the 'Dic-Sion-Dafydd'● family, I was
formerly occupied for a long time with the idea which is quite common;
namely, that the extinction of the Welsh Language would be advantageous on
the whole for the Welsh. ● [NOTE: Dic Siôn Dafydd – name given to a
Welshman who renounced his language and passed himself off as an Englishman.] 2. I do not now strongly believe in “May the Welsh language live as long
as the World does” ( 'The age of the world for the Welsh language”);' because, as I will try to show further on, the behaviour of many of the Welsh towards it shows that they are
completely indifferent to it, if not opposed to its preservation. 3. Despite all
this, I have not completely lost hope either, since the |
|
|
|
|
|
#04 ●1885
|
4 Gal·lès com si estigués
sumant força i influència en aquests dies, malgrat la negligència i
l'oposició dels qui l'haurien de protegir i recolzar. Hi ha la necessitat de
difondre informació sobre les benediccions que ens han arribat com a persones
a través de la llengua antiga, i sobre la possibilitat d'aconseguir moltes
altres coses bones a través d'ella en el futur. M'imagino que un de
vosaltres es pregunta: "Per què, amic, decideixes aquest any ● portar la causa de la
llengua gal·lesa davant nostre?" Aquesta és una petició justa i que
mereix una resposta. ● 1885 s'ha escollit el subcomitè
de la Societat Honorífica de Cymmrodorion ● a Londres per portar a l'aire la qüestió plantejada per dos
dels Cymmrodorion, concretament el reverend DJ DAVIES i el professor POWEL,
davant el Principat. professors diaris. ● NOTA:
Cymmrodorion = els “primers habitants ” de l'illa de Gran Bretanya, és a dir, el poble gal·lès. En segon lloc, i molt
especialment, perquè enguany se celebraran les Trobades Centenàries de les
Escoles Dominicals de Gal·les. Els lectors del
"Cymmrodor" saben que el poble d'Irlanda ha format una
"Societat per a la preservació de la llengua irlandesa". I hi ha
una cosa al nostre país que ha cridat l'atenció especial dels nostres germans
irlandesos. Veuen que la llengua gal·lesa és molt més viva ara que l'irlandesa,
tot i que consideren que aquesta última ha estat més pròspera que ella en un
moment. Per què hi ha tants setmanaris, mensuals i trimestrals en gal·lès i
tan pocs en irlandès? Per què es publiquen més llibres en gal·lès, més
gal·lès predicat i més gal·lès cantat, del que es publica, es predica i es
canta en la llengua de l'illa verda? Són requisits destacables, no? Es va fer una investigació
per respondre a aquestes preguntes, i el fruit de l'intent es pot veure en el
número setze del 'Gaelic Journal', pel qual estic en deute amb el professor
Powel. Aquest mensual és publicat per la Gaelic Union, 19, Kildare street, Dublín.
I en ell es fan extenses citacions de la correspondència entre el difunt
Excmo. THOMAS CHARLES, de Bala, i CHRISTOPHER ANDERSON l'any 1811. Com que
nosaltres, com a nació, donarem una atenció especial al nom i l'obra del
famós gal·lès aquest mes, confio que ningú s'aixecarà per glorificar-lo sense
impregnar la seva ment amb una veritat particular que va impactar la ment de
les persones. els investigadors irlandesos. Tenien clar que el secret de la
força d'influència i èxit de CHARLES ● de Bala com a educador era que havia estat prou
perspicaç com per utilitzar la llengua gal·lesa -la llengua del poble- com a
mitjà per transmetre informació a la gent. Però deixarem que els irlandesos
opinen: ● [NOTA: T h o mas Charles (1755-1814) , resident a Y Bala, era un clergue metodista
calvinista gal·lès que va introduir a
Gal·les les « Escoles circulants » que ensenyaven
l'alfabetització en gal·lès per habilitar el
gal·lès . gent a llegir la Bíblia. Aquestes escoles estarien establertes en un lloc durant uns tres mesos
abans de passar ("circulant") a un altre lloc. Griffith Jones
(1684-1761), rector de Llanddowror, havia iniciat el sistema d'escoles de
circulació, per tal d'ensenyar a la gent a llegir la Bíblia en la seva pròpia llengua , però l'empresa va
ser finalment abandonada quan no es va poder trobar fons per a la seva
continuïtat. ] |
4 Welsh as if it were adding
strength and influence these days, despite the negligence and opposition of
those who should protect and support it. There is a nedd to spread
information about the blessings that have come to us as people through the
old language, and about the possibility of getting many other good things
through it in the time to come. I imagine that one of you is
asking - 'Why, friend, do you choose this year ● to bring the cause of the
Welsh language before us?' This is a fair request, and one that deserves an
answer. ●1885 In the first place, this
year the sub-committee of the Honorary Society of Cymmrodorion ● in London has been chosen
to bring the question raised to the air by two of the Cymmrodorion, namely
the Rev. D. J. DAVIES and Professor POWEL, before the Principality's daily
teachers. ● NOTE:
Cymmrodorion = els “first inhabitants” of the island of Britain – that is, the Welsh people. Secondly, and most
particularly, because this year the Centenary Meetings of the Sunday Schools
of Wales will be held. It is known to the readers
of the 'Cymmrodor' that the people of Ireland have formed a 'Society for the
preservation of the Irish Language.' And there is one thing in our country
that has drawn the special attention of our Irish brothers. They see that the
Welsh language is much more alive now than the Irish, although they consider
that the latter has been more prosperous than it at one time. Why are there
so many weeklies, monthlies, and quarterlies in Welsh, and so few in Irish?
Why are more Welsh books published, more Welsh preached, and more Welsh sung,
than is published, preached, and sung in the language of the Green Island?
These are noteworthy requirements, aren't they? An investigation was made
for answers to these questions, and the fruit of the attempt can be seen in
the sixteenth issue of the 'Gaelic Journal,' for which I am indebted to
Professor Powel. This monthly is published by the Gaelic Union, 19, Kildare
street, Dublin. And in it extensive quotations are made from the correspondence
between the late Hon. THOMAS CHARLES, of Bala, and CHRISTOPHER ANDERSON in
the year 1811. As we, as a nation, are going to bring the name and
work of the famous Welshman noted to special attention this month, I trust
that no one will rise up to glorify him without imbuing his mind with one
particular truth that struck the minds of the Irish researchers. It was clear
to them that the secret of CHARLES ● of Bala's strength of influence and success as an
educator was that he had been perceptive enough to use the Welsh language -
the language of the folk - as a medium to impart information to the people.
But we'll let the Irish speak their minds: ● [NOTE: Thomas Charles (1755-1814), a resident of Y Bala, was a Welsh Calvinistic Methodist clergyman who reintroduced “Circulating
Schools” in Wales which taught
Welsh-language literacy to enable Welsh people to
read the Bible. These schools would be established in
one location for about three months before moving on
("circulating") to another place.
Griffith Jones (1684-1761), rector of Llanddowror, had begun the
system of circulating schools, in order to teach people to read the Bible in their own language, but the enterprise
was eventually abandoned when funds for its continuance could not be found.] |
|
|
|
|
|
#05 |
5 'El sentit comú va
imposar-se a Gal·les. La gent va veure per experiència que l'única manera
racional d'instruir era a través del llenguatge entès pels aprenents. Van
aixecar Escoles Dominicals per dur a terme aquest sistema; i aquestes
escoles, com s'ha vist, van eliminar la ignorància i l'estupor que era
general a tot el Principat. Aquestes Escoles Dominicals estan en ple funcionament,
i amb els mateixos resultats beneficiosos. "Si el sistema
d'intentar ensenyar als nens gal·lesos a través de l'anglès s'hagués
perseverat durant els darrers 150 anys (com en els 100 anys anteriors a
l'època de GRIFFITH JONES de Llanddowror), la gent del Principat hauria estat
ara com baix, almenys pel que fa a l'educació, com els habitants de Donegal i
Connemara. Però se'ls va salvar d'aquest destí gràcies a l'esforç de dos bons
clergues: -homes sense diners ni influència, excepte el que van obtenir per
la seva pietat i abnegació. Aquests homes van mostrar al poble gal·lès com
educar-se, primer en la seva pròpia llengua, i després en anglès. "Algunes persones,
comentant aquest fet, s'han preguntat: Per què el poble d'Irlanda no s'ha
educat de la mateixa manera, i a costa seva, com el poble de Gal·les? Bé (1.)
no hi havia ni un GRIFFITH JONES ni un THOMAS CHARLES a Irlanda.' Les cites anteriors en
gal·lès són semblants a aquesta: 'El sentit comú va florir a
Gal·les. La gent havia arribat a veure a través de l'experiència que l'única
manera raonable d'ensenyar era a través de la llengua que comprenien els que
s'ensenyaven. Havien plantejat escoles dominicals per tirar endavant aquest
acord; i aquestes escoles, com hem vist, van treure el desconeixement i
l'estancament que era general a tot el Principat. Aquestes escoles dominicals
ja estan en ple funcionament, i els seus resultats són igualment beneïts. Si el pla d'intentar
ensenyar als nens gal·lesos a través de la llengua anglesa s'hagués continuat
durant els darrers 150 anys (com en els 100 anys anteriors fins a l'època de
GRIFFITH JONES, Llanddowror), els habitants del Principat ho serien ara.
baix, sobretot pel que fa a la seva educació, com ho és la gent de Donegal i
Connemara. Però es van salvar d'aquest destí gràcies als esforços de dos
excel·lents clergues: homes sense diners ni influència, a part del que van
guanyar amb la seva pietat i dedicació. Aquests homes van mostrar als
gal·lesos com educar-se, primer en la seva pròpia llengua i després en
l'anglès. Quan es van adonar d'aquest
fet, algunes persones es van preguntar, per què els irlandesos no s'educarien
de la mateixa manera, i pel seu compte? Bé (1), no hi havia GRIFFITH JONES ni
THOMAS CHARLES a Irlanda.' Llavors l'escriptor continua
mostrant que la pobresa de la gent, i la prohibició per la llei de la terra
de tota educació |
5 'Common sense prevailed in
Wales. The people saw by experience that the only rational way to instruct
was through the language understood by the learners. They got up Sunday
Schools to carry on this system; and these schools, as was seen, stamped out
the ignorance and stupor that was general throughout the Principality. These
Sunday Schools are at full work, and with the same beneficial results. 'Had the system of trying to
teach the Welsh children through the medium of the English been persevered in
during the last 150 years (as in the 100 years preceding the time of GRIFFITH
JONES of Llanddowror) the people of the Principality would now have been as
low - at least in respect of education - as the people of Donegal and
Connemara. But they were saved from this fate by the exertions of two good
clergymen: -men without either money or influence, except what they obtained
by their piety and unselfishness. These men showed the Welsh people how to
educate themselves - first in their own language, and afterwards in English. 'Some persons, commenting on
this fact, have asked, Why have not the people of Ireland educated themselves
in the same way, and at their own expense, like the people of Wales? Well
(1.) there was neither a GRIFFITH JONES nor a THOMAS CHARLES in Ireland.' The above quotations in
Welsh are similar to this: 'Common sense flourished in
Wales. The people had come to see through experience that the only reasonable
way to teach was through the language understood by those being taught. They
had raised Sunday Schools to carry this arrangement forward; and these schools,
as we have seen, removed the ignorance and stagnation that was general
throughout the Principality. These Sunday Schools are now in full operation,
and their results are equally blessed. If the plan of trying to
teach Welsh children through the medium of the English language had been
continued throughout the last 150 years (as in the previous 100 years to the
time of GRIFFITH JONES, Llanddowror), the inhabitants of the Principality
would now be so low - of least of all with regard to their education - as are
the people of Donegal and Connemara. But they were saved from this fate
through the efforts of two excellent clergymen - men with no money or
influence, apart from what they earned through their piety and dedication.
These men showed the Welsh how to educate themselves - first in their own
language, and then in the English language. When noticing this fact,
some people asked, why wouldn't the people of Ireland educate themselves in
the same way, and at their own expense? Well (1), there was no GRIFFITH JONES
or THOMAS CHARLES in Ireland.' Then the writer goes on to
show that the poverty of the people, and the prohibition by the law of the
land from all education |
|
|
|
|
|
#06 |
6 provinents d'una font catòlica romana, van ser les altres
dues causes de la diferència que ara hi ha entre Gal·les gal·les i Irlanda
irlandesa; és a dir, entre Gal·les occidental i Irlanda occidental. I així
diuen: - "Apaga la llum de l'aprenentatge en un país o
districte, i és gairebé tan difícil tornar-la a encendre com a restaurar
l'espurna vital. Al llarg del pobre congestionat litoral d'Irlanda, on les
espurnes del coneixement van ser trepitjades, què podria fer llavors un
Griffith Jones? En gal·lès, les línies anteriors són les següents: - “La llum de l'ensenyament s'apaga en un país o classe, i
serà gairebé tan difícil tornar-la a encendre com a restaurar l'espurna de la
vida. Al llarg de la costa pobre i superpoblada d'Irlanda, on es van esclatar
les espurnes del coneixement, què podria fer fins i tot Griffith Jones? En la següent carta, intentem mostrar, en paraules de
Griffith Jones i Charles de Bala, per què aquests apòstols van prendre la
decisió, que seria un delicte contra les lleis de la Providència descuidar la
llengua del poble en un entorn educatiu. sistema, que tenia en ment el benestar de la gent. Intentem
impressionar a la ment dels actuals ancians de la nostra nació, i també a
tots aquells que tinguin la intenció de participar en les Trobades del
Centenari, la importància de considerar seriosament la qüestió que es va
pressionar en la ment de Griffith Jones i Charles de Bala. al segle passat -
i va ser respectat als seus ulls. Si es pot demostrar -i creiem que pot ser-ho- que la
llengua gal·lesa és més viva i vibrant ara, després d'uns quaranta anys
d'educació anglesa diària força universal, del que semblava possible que fos,
a mi i als altres, trenta Fa anys, no és millor per a nosaltres admetre la
veritat, inclinar-nos davant els fets i donar un lloc respectuós a la "llengua
antiga" en el nostre sistema educatiu? Creiem que és el nostre deure
especial fer-ho, i també fer-ho de tot cor. I abans d'arribar al final d'aquesta sèrie de cartes,
intentarem demostrar que, si la nació gal·lesa està a favor, la llengua
gal·lesa es pot utilitzar de manera que sigui, de fet, un avantatge mundà per
als gal·lesos. Deixarem que els altres facin èmfasi en les
benediccions morals i religioses que tenim en el nostre poder, per la qual
cosa hem d'agrair molt a la llengua gal·lesa. Però el nostre objectiu no serà
intentar persuadir els gal·lesos -que possiblement serà una tasca difícil en
molts cercles- que el seu èxit mundà es pot augmentar, si es donava el joc
net a la llengua gal·lesa! Quants gal·lesos estan disposats a donar els seus
diners i el seu temps; i esforçar-se per assolir un objectiu d'aquest tipus? |
6 originating from a
Roman Catholic source, were the other two causes of the difference that now
exists between Welsh Wales and Irish Ireland; that is, between Western Wales
and Western Ireland. And thus they say: — 'Put out the light
of leaming in a country or district, and it is almost as hard to rekindle it
as to restore the vital spark. All through the poor congested sea-board of
Ireland, where the sparks of knowledge were trampled out, what could even a
Griffith Jones do then?' In Welsh, the
above lines are as follows: - 'The light of
teaching is extinguished in a country or class, and it will be almost as
difficult to rekindle it as to restore the spark of life. Along the poor and
overpopulated coast of Ireland, where the sparks of knowledge were crushed
out, what could even Griffith Jones do?' In the next
letter, we try to show, in the words of Griffith Jones and Charles of Bala,
why these apostles came to the decision, that it would be a crime against the
laws of Providence to neglect the language of the folk in an educational
system, which had the
welfare of the people in mind. We try to impress on the minds of the current
elders of our nation, and also on all those who intend to take part in the
Centenary Meetings, the importance of seriously considering the question that
pressed itself on the mind of Griffith Jones and Charles of Bala in the last
century - and was respected in their eyes. If it can be shown
- and we believe it can be - that the Welsh language is more alive and
vibrant now, after around forty years of fairly universal daily English
education, than it seemed possible for it to be, to me and others, thirty
years ago ol, isn't it better for us to admit the truth, bow before the
facts, and give a respectful place to the 'Old Language' in our system of
education? We believe that it is our special duty to do this - and to do it
heartily too. And before
reaching the end of this series of letters, we will try to show that, if the
Welsh nation is for it, the Welsh language can be used in such a way as to
be, in fact, a worldly advantage for the Welsh. We will leave it to others to emphasize the moral
and religious blessings in our possession - for which we have a great deal to
thank the Welsh Language. But our aim will not be to try to persuade the
Welsh - which will possibly be a difficult task in many circles - that their
worldly success can be increased, if fair play were given to the Welsh
language! How many Welsh people are ready to give their money, and their
time; and to take pains to reach an objective of this kind? |
|
|
|
|
|
#07 |
7 L'esforç pot requerir cinc, deu,
quinze o vint anys abans que es pugui assolir l'èxit. Hi haurà molta feina de
preparació sense dubte; i serà difícil convèncer
molts pares, i mestres d'escola, i homes públics, de la importància de
l'objectiu en ment; i això no es pot fer sense una profunda convicció del seu
valor per a la nació en general. En concloure aquesta carta,
permeteu-me preguntar: Són els "fills espirituals" de Carles de
Bala en aquests dies, i en l'assumpte sota? atenció, posseïdor de la profunditat
de sentiment del mateix cavaller -a qui es recordaven tant respecte? Atentament, D. Isaac Davies. Cardiff, 6 de juny
de 1885. CARTA II. SENYORS, En la meva primera carta, em vaig
comprometre a cridar l'atenció dels meus compatriotes sobre les paraules dels
famosos gal·lesos, Griffith Jones, de Landdowror, i Thomas Charles, de Bala,
ells mateixos, tal com es troben impreses en una publicació irlandesa.
Recordeu, doncs, lectors, que la majoria de la present carta seran cites. Escolteu, primer, la veu dels corbs
gal·lesos. A CARLES de Bala, estem en deute per les poques paraules posades
en boca del seu ancià: - “Fa més de 150 anys, a Gal·les, tot el país es trobava
en un estat molt deplorable pel que fa a l'adquisició de coneixements
religiosos. Feia molt de temps que la gent de moda havia estat intentant
eliminar la llengua del país i que els nens s'ensenyen completament en
anglès. Contra aquesta gent, i contra aquest estat d'ignorància universal, es
va aixecar el reverend GRIFFITH JONES, de Llanddowror. Va preguntar:
"S'haurien de treure tots els nostres llibres gal·lesos, i la nostra excel·lent
versió de la Bíblia, la nostra predicació gal·lesa i l'adoració declarada a
Déu en la nostra llengua, per portar-nos a un desús de la nostra llengua?'
Així que són d'una manera en alguns llocs - com més misèria és la nostra; i
tanmateix el poble no és millors erudits, com no són millors cristians, per
això. El gal·lès segueix sent la llengua vulgar, i no l'anglès. Les escoles
benèfiques angleses, que s'han provat, no van produir millor efecte als llocs
rurals. Tot el que els nens podien fer en tres, quatre o cinc hiverns, perquè
només hi podien assistir en aquella època de l'any |
7 The effort may require five, ten, fifteen, or twenty
years, before success can be achieved. There will be a lot of preparation
work no doubt; and it will be difficult to convince many
parents, and schoolmasters, and public men, of the importance of the
objective in mind; and this cannot be done without a deep conviction of its
value to the nation in general. In concluding this letter, allow me to ask, Are the
'spiritual children' of Charles of Bala in these days, and in the matter
under attention, possessed of the depth of feeling of the
knight himself - whose memory they professed so much respect for? Yours faithfully, D. Isaac Davies. Cardiff, June 6th, 1885. LETTER II. GENTLEMEN, In my first letter, I promised to call the attention of
my countrymen to the words of the famous Welshmen, Griffith Jones, of
Landdowror, and Thomas Charles, of Bala, themselves, as they are found
printed in an Irish publication. Remember, therefore, readers, that most of
the present letter will be quotations. Listen, first, to the voice of the Welsh crows. To
CHARLES of Bala, we are indebted for the few words put into the mouth of his
elder: - 'More than 150 years ago, in Wales, the whole country
was in a most deplorable state with regard to the acquisition of religious
knowledge. For a long time previously, fashionable people had been trying to
stamp out the language of the country, and to have the children taught
altogether in English. Against these people, and against this state of
universal ignorance, the Rev. GRIFFITH JONES, of Llanddowror, was raised up.
He asked:- 'Should all our Welsh books, and our excellent version of the
Bible, our Welsh preaching, and the stated worship of God in our language, be
taken away, to bring us to a disuse of our tongue?' So they are in a manner
in some places - the more our misery; and yet the people are not better
scholars, any more than they are better Christians, for it. Welsh is still
the vulgar tongue - and not English. The English charity schools, which have
been tried, produced no better effect in country places. All that the
children could do in three, four, or five winters - for they could only
attend at that period of the year |
|
|
|
|
|
#08 |
generalment no significava més que aprendre de manera imperfecta a
llegir algunes parts fàcils de la Bíblia, sense saber-ne el gal·lès. Tampoc
s'hauria de pensar que això és estrany, tenint en compte que estaven aprenent
a llegir una llengua desconeguda, i no tenien ningú que la parlava sinó el
mestre, i ell també estava obligat a parlar-los sovint en gal·lès; de tal
manera que aquells que havien estat tant de temps a les escoles angleses no
podien edificar-se llegint, fins que molts d'ells recentment van aprendre a
llegir la seva pròpia llengua a les escoles benèfiques gal·leses. Segur que
ho sóc, les escoles benèfiques gal·leses de cap manera impedeixen aprendre
anglès, però hi contribueixen molt; i potser permetreu, Senyor, que aprendre
primer la nostra llengua és la manera més ràpida d'arribar al coneixement
d'un altre; si no, per què els vostres joves a Anglaterra, dissenyats per a
erudits, no s'orienten al llatí i al grec abans que se'ls ensenya
l'anglès?... L'experiència ara demostra indiscutible que, si mai s'intenta
que tots els gal·lesos entenguin l'anglès, nosaltres No podeu obrir el camí
millor que ensenyant-los a llegir primer el seu propi idioma. Aquest mètode
conduirà, més que cap altre que se m'acut, per ajudar a qualsevol intent que
es faci per difondre el coneixement general de la llengua anglesa en aquest
país." -(Citat per CHRISTOPHER ANDERSON, en els seus 'Historical
Sketches of the Native'). irlandès." Edimburg: OLIVER & BOYD, 1830.) En gal·lès, semblant a això: — “Fa més de 150 anys, a Gal·les, tot el país es trobava en les
condicions més adverses pel que fa a l'accés a l'educació religiosa. Durant
molt de temps abans, la gent "de moda" havia estat intentant
aixafar la llengua fora del país i ensenyar als nens només en anglès. Contra
aquesta gent, i contra aquest estat de desconeixement general, mossèn
GRIFFITH JONES, de Llandowror. Va preguntar: - 'S'haurien de treure tots els
nostres llibres en gal·lès, i la nostra excel·lent traducció de la Bíblia, la
nostra predicació gal·lesa i l'adoració constant a Déu en la nostra llengua,
per tal que no utilitzem la nostra llengua? Així que s'han de mesurar, en
alguns llocs, com ens sap molt greu; i encara; el poble no és millors
erudits, com no són millors cristians, per això. El gal·lès segueix sent la
llengua comuna, i no l'anglès. Les escoles benèfiques angleses, que es van
provar, no van produir millors efectes a les zones rurals. Tot el que els
nens podien fer en tres, quatre o cinc setmanes -perquè només podien estar
presents en aquella estació de l'any-, en general, no significava més que
aprendre imperfectament a llegir parts fàcils de la Bíblia, que no s'entenen
en gal·lès; i això no s'ha de veure com una cosa estranya, quan tenim en
compte que estan aprenent a llegir una llengua desconegut per a ells, i no tenir ningú amb qui parlar sinó el mestre;
i també es va veure obligat a parlar-los sovint en gal·lès; tant és així, que
els que havien estat durant tant de temps a les escoles angleses no podien
rebre una educació per a ells |
commonly amounted to no more than to learn
imperfectly to read some easy parts of the Bible, without knowing the Welsh
of it. Nor this should be thought strange, considering that they were
learning to read an unknown language, and had none to speak it but the
master, and he too obliged to talk to them often in Welsh; insomuch that
those, who had been so long in English schools could not edify themselves by
reading, until many of them recently learned to read their own language in
the Welsh charity schools. Sure I am, the Welsh charity schools do no way
hinder to learn English, but do very much contribute towards it; and perhaps
you will allow, Sir, that learning our own language first is the most
expeditious way to come to the knowledge of another; else why are not your
youths in England, designed for scholars, set to Latin and Greek before they
are taught English?... Experience now proves beyond dispute, that if it ever
be attempted to bring all the Welsh people to understand English, we you
cannot better pave the way for it than by teaching them to read their own
language first. This method will conduce, more than any other I can think of,
to assist whatever attempts may be made to spread the general knowledge of
the English tongue in this country." -(Quoted by CHRISTOPHER ANDERSON,
in his 'Historical Sketches of the Native Irish.' Edinburgh: OLIVER &
BOYD, 1830.) In Welsh, similar to this: — 'More than 150 years ago, in Wales, the whole
country was in the most adverse condition with regard to reaching religious
education. For a long time previously, 'fashionable' people had been trying
to crush the language out of the country, and teach the children only in
English. Against these people, and against this state of general ignorance,
Rev. GRIFFITH JONES, of Llandowror. He asked: - 'Should all our Welsh books,
and our excellent translation of the Bible, our Welsh preaching, and the
constant worship of God in our language, be taken away, in order to bring us
not to use our language? So they are to be measured, in some places - as we
are most sorry for; and yet; the people are not better scholars, any more
than they are better Christians, because of this. Welsh is still the common
language - and not English. The English charity schools, which were tested,
did not produce any better effects in the rural parts. All that the children
could do in three, four, or five weeks - for they could only be present at
that season of the year - did not generally amount to more than imperfectly
learning to read easy parts of the Bible, not understood in Welsh; and this
should not be looked at as something strange, when we consider that they are
learning to read a language unknown to
them, and having no one to talk to but the teacher; and he was also forced to
speak to them often in Welsh; so much so, that those who had been for such a long
time in English schools could not get an education for them |
|
|
|
|
|
#09 |
ells mateixos llegint, fins que molts d'ells després van aprendre a
llegir la seva pròpia llengua a les escoles benèfiques gal·leses. Estic segur
que les escoles benèfiques gal·leses no són de cap manera un obstacle per
aprendre anglès; sinó més aviat, són una gran part per fer-ho. Estic segur
que les escoles benèfiques gal·leses no són de cap manera un obstacle per
aprendre anglès; sinó més aviat, són una gran part per fer-ho. I vostè podria
permetre, Senyor, que aprendre la nostra pròpia llengua primer és la manera
més fàcil d'adquirir coneixements d'una altra llengua: no és així, per què la
seva joventut, a Anglaterra, de la qual es vol fer erudit, no seria? Estàs
preparat per aprendre llatí i grec abans d'ensenyar anglès? Ara, sens dubte,
l'experiència ens ensenya que si mai s'intenta fer que tota la gent de
Gal·les entengui l'anglès, no podem obrir el camí millor que ensenyant-los a
llegir primer el seu propi idioma. Aquest mètode tendeix més que qualsevol
altre que conec a ajudar qualsevol esforç que es faci per difondre el
coneixement general de la llengua anglesa en aquest país. Donem, en aquest punt, una altra oportunitat perquè els irlandesos
expressin la seva opinió sobre les coses gal·leses; i tornem, després d'això,
per escoltar de nou l'heroi de l'any, el famós CHARLES de Bala: 'A Gal·les, l'any 1730, els professors feien servir ocasionalment la
llengua gal·lesa per explicar paraules angleses; però el reverend GRIFFITH
JONES va veure la insuficiència d'aquest procediment i va insistir que els nens
havien de ser ensenyats primer en la seva pròpia llengua. Aquest bon home va
viure fins l'any 1761- treballant sempre per l'antiga llengua del seu país,
per tal d'utilitzar-la com a instrument en l'educació dels seus pobres
compatriotes. Amb els seus esforços incansables va poder aixecar-se circulant
escoles per bona part del Principat. Aquestes escoles eren 220 abans de
morir. Uns anys després de la seva mort, el moviment va desaparèixer durant
gairebé trenta anys, fins que va ser revifat pel reverend THOMAS CHARLES, de
Bala. Aquest senyor, l'any 1811, va explicar en una carta al
senyor CHRISTOPHER ANDERSON, com havia començat el moviment i com es va
revifar. Aquesta carta mostra com, per mitjà de la llengua gal·lesa, la gent
de Gal·les es va salvar de ser tan analfabeta com ho és actualment la pagesia
de la costa de Donegal. . . Així, un pobre clergue, fa uns cent anys, en un
districte muntanyós de Gal·les, va trobar la gent enfonsada en la ignorància.
Va compondre llibres, va formar mestres, va establir escoles; i durant la
seva vida va veure tan sorgir les Escoles Dominicals sota el seu acolliment,
que, sense cap ajut del Govern, la llengua del Principat no només ha viscut i
florit, sinó que s'ha convertit en un instrument per educar adequadament el poble.
: - considerant que tenim una Junta d'Educació Nacional, amb una subvenció
anual de centenars de milers de lliures; i amb tot això, en mig segle, no van
poder aconseguir ni un sol llibre compost, ni un mestre format, per instruir
els centenars de milers de nens dels districtes irlandesos d'Irlanda, que han
crescut en una ignorància tan completa com la dels nens gal·lesos, quan el
Sr. |
themselves by reading, until many of them later
learned to read their own language in the Welsh charity schools. I am sure
that the Welsh charity schools are not in any way an obstacle to learning
English; but rather, they are a big part towards doing that. I am sure that
the Welsh charity schools are not in any way an obstacle to learning English;
but rather, they are a big part towards doing that. And you might allow, Sir,
that learning our own language first is the easiest way to gain knowledge of
another language: isn't it, why wouldn't your youth, in England, of whom it
is intended to be made scholars, are set to learn Latin and Greek, before
being taught English? We are now taught, undoubtedly, by experience, that if
ever an attempt is made to bring all the people of Wales to understand
English, we cannot pave the way to that better than by teaching them to read
their own language first. This method tends more than any other that I know
of to help whatever efforts are made to spread general knowledge of the
English language in this country.' We give, at this point, another opportunity for
the Irish to express their opinion about Welsh things; and we return, after
that, to listen again to the hero of the year - the famous CHARLES from Bala: 'In Wales, in 1730, the teachers occasionally
made use of the Welsh language to explain English words; but the Rev.
GRIFFITH JONES saw the insufficiency of this proceeding, and insisted that
the children should be taught in their own language first. This good man
lived until 1761- always working for the old language of his country, in
order to use it as an instrument in the education of his poor countrymen. By
his untiring exertions he was enabled to get up circulating schools
throughout a good deal of the Principality. These schools amounted to 220
before he died. Some years after his death, the movement fell away for nearly
thirty years, until it was revived by the Rev. THOMAS CHARLES, of Bala. This gentleman, in
1811, explained in a letter to Mr. CHRISTOPHER ANDERSON, how the movement had
begun, and how it was revived. This letter shows how, by means of the Welsh
tongue, the people of Wales were saved from being as illiterate as the
peasantry of the sea-coast of Donegal are at this day. . . Thus, a poor
clergyman, about a hundred years ago, in a mountainous district of Wales,
found the people sunk in ignorance. He composed books, trained teachers,
established schools; and during his life, he saw the Sunday Schools so spring
up under his fostering care, that, without any assistance from the
Government, the language of the Principality has not only lived and
flourished, but has been made an instrument to educate the people properly: -
whereas we have a Board of National Education, having a yearly grant of
hundreds of thousands of pounds; and with all this, in half a century, they
could not get a single book composed, or a teacher trained, to instruct the
hundreds of thousands of children in the Irish-speaking districts of Ireland,
who have grown up in ignorance as complete as that of the Welsh children,
when Mr. |
|
|
|
|
|
#10 |
10 Jones va començar la seva obra de caritat... Els pares de
Gal·les es van oposar tant a l'ensenyament de la llengua gal·lesa com els
pares irlandesos a l'ensenyament de l'irlandès; però van abandonar la vanitat
per persuasió del reverend Thomas Charles, com ell mateix ens diu a
continuació: — «Al principi, el fort prejudici, que prevalgué
universalment contra ensenyar-los primer a llegir gal·lès, i la idea que
suposava que no podrien aprendre anglès tan bé si prèviament se'ls ensenyava
en la llengua gal·lesa, van resultar un gran ensopegada en la manera dels
pares de enviar els seus fills a les escoles gal·leses; juntament amb una
altra presumpció que tenien, que, si sabien llegir anglès, aviat aprendrien
per si mateixos a llegir gal·lès. Però ara, aquestes idees ocioses i sense
fonament són explorades universalment. Aquest canvi s'ha produït, no tant
discutint, com pels evidents efectes saludables de les escoles, el gran plaer
amb què els nens les assisteixen i el gran progrés que fan en l'adquisició de
coneixements. . . . "Quant a la conveniència d'ensenyar als nens petits
en primera instància a llegir la llengua que en general parlen i entenen
millor, no necessita cap prova, perquè és evident. Tanmateix, demano la
vostra atenció per uns moments als següents detalls: '1. El temps necessari per ensenyar-los a llegir la Bíblia
en llengua vernacla és breu, no superant els sis mesos en general.
Ensenyar-los anglès requereix dos o tres anys de temps, temps durant els
quals només els preocupen els termes secs, sense rebre cap idea per a la seva
millora. 2. Les paraules gal·leses transmeten idees a la seva ment
infantil tan aviat com poden llegir-les, cosa que no és el cas quan se'ls
ensenya a llegir una llengua que no entenen. 3. La instrucció prèvia en la seva llengua materna els
ajuda a aprendre anglès molt abans, en lloc de demostrar, en qualsevol grau,
un inconvenient. D'això n'he tingut proves repetides i en puc garantir amb
confiança la veritat. Vaig prendre aquest mètode d'instruir els meus propis
fills, amb l'objectiu de convèncer el país d'una fal·làcia de la noció
general que prevalgué el contrari; i he persuadit els altres perquè segueixin
els meus plans, cosa que, sense cap excepció, ha demostrat la veritat del que
jo pensava que era realment el cas. Y mae y dyfyniadau uchod yn Gymraeg yn debyg fel y canlyn: 'Yn Nghymru, any 1730, gwnai yr
athrawon, yn achlysurol, ddefnydd o'r iaith Gymraeg i egluro geiriau Saesnig;
ond gwelodd y Parch. GRIFFITH JONES annigonolrwydd y dull hwn, a mynodd i'r
plant gael eu dysgu yn eu hiaith eu hunain i ddechreu. Bu yg ŵ r da hwn fyw hyd 1761, gan weithio bob amser dros
yr hen iaith yn ei wlad, er mwyn ei defnyddio yn offeryn yn addysgiad ei
gydwladwyr tlodion. Trwy ei ymdrechion egniol, fe'i galluogwyd i sefydlu
ysgolion ar gylch |
10 Jones began his
work of charity... The parents in Wales were as much opposed to the teaching
of the Welsh language as the Irish parents have been to the teaching of
Irish; but they gave up the conceit at the persuasion of the Rev. Thomas
Charles, as he himself tells us in continuation: — 'At first the
strong prejudice, which universally prevailed against teaching them to read
Welsh first, and the idea assumed that they could not learn English so well
if previously instructed in the Welsh language, proved a great
stumbling-bIock in the way of parents to send their children to the Welsh
schools; together with another conceit they had, that, if they could read
English, they would soon learn of themselves to read Welsh. But now, these
idle and groundless conceits are universally scouted. This change has been
produced, not so much by disputing, as by the evident salutary effects of the
schools, the great delight with which children attend them, and the great
progress they make in the acquisition of knowledge. . . . 'As to the
expediency of teaching young children in the first instance to read the
language they generally speak and best understand, it needs no proof, for it
is self-evident. However, I beg your attention for a few moments to the
following particulars: — '1. The time
necessary to teach them to read the Bible in their vernacular is short-not
exceeding six months in general. Teaching them English requires two or three
years' time - during which time they are concerned only about dry terms, without
receiving an idea for their improvement. 2. Welsh words
convey ideas to their infant minds as soon as they can read them — which is
not the case when they are taught to read a language they do not understand. 3. Previous
instruction in their native tongue helps them to learn English much sooner —
instead of proving, in any degree, an inconvenience. This I have had repeated
proofs of, and can confidently vouch for the truth of it. I took this method
of instructing my own children, with the view of convincing the country of a
fallacy of the general notion which prevailed to the contrary; and I have
persuaded others to follow my plans, which, without one exception, has proved
the truth of what I conceived to be really the case.' Y mae y dyfyniadau
uchod yn Gymraeg yn debyg fel y canlyn: 'Yn Nghymru, yn 1730, gwnai yr
athrawon, yn achlysurol, ddefnydd o'r iaith Gymraeg i egluro geiriau Saesnig;
ond gwelodd y Parch. GRIFFITH JONES annigonolrwydd y dull hwn, a mynodd i'r
plant gael eu dysgu yn eu hiaith eu hunain i ddechreu. Bu y gŵr da hwn fyw hyd 1761, gan weithio bob amser dros
yr hen iaith yn ei wlad, er mwyn ei defnyddio yn offeryn yn addysgiad ei
gydwladwyr tlodion. Trwy ei ymdrechion egniol, fe'i galluogwyd i sefydlu
ysgolion ar gylch |
|
|
|
|
|
#11 |
11 per gran part del Principat. Aquestes escoles eren 220
abans de morir. Pocs anys després de la seva mort, el moviment va languir
durant prop de trenta anys, fins que va ser reiniciat pel reverend Thomas
Charles, de Bala. En una carta que va enviar l'any 1811 al senyor Christopher
Anderson, aquest senyor va explicar com es va iniciar el moviment i com se li
va donar una segona vida. Aquesta carta mostra com, per mitjà de la llengua
gal·lesa, la gent de Gal·les es va salvar de ser tan analfabeta com ho és la
gent de la costa de Donegal en aquests dies... D'aquesta manera un pobre
clergue, fa uns cent anys, va trobar en una regió
muntanyosa de Gal·les, la gent es va enfonsar en la ignorància. Va compondre
llibres, va ensenyar mestres, va fundar escoles; i durant la seva vida, va
veure com les escoles pujaven fins a tal punt sota la seva cura nutritiva,
que, sense la més mínima ajuda del govern, la llengua del Principat, no només
ha viscut i florit, sinó que s'ha fet un instrument per a educar les persones
adients: mentre tenim un Consell Nacional d'Educació, rebent donacions anuals
de centenars de milers de lliures; i amb tot això, en mig segle, no podien
aconseguir tant com un llibre compost, o un mestre disciplinat, per ensenyar
als centenars de milers de nens de les parts d'Irlanda on es parla irlandès;
aquells que han crescut en la ignorància tan completa com ho eren els nens
gal·lesos quan el Sr. JONES en el seu treball d'amor... Els pares de Gal·les
van sentir tanta oposició a l'aprenentatge de la llengua gal·lesa com els
pares d'Irlanda se sentien per aprendre irlandès ; però van llençar els seus
capritxos gràcies a l'encoratjament del reverend THOMAS CHARLES, com més ens
diu amb les següents paraules: - Al principi, hi havia el fort prejudici que generalment va
florir en contra d'ensenyar-los a llegir primer en gal·lès, i la idea que es
donava per suposada que tampoc no podrien aprendre anglès, si abans els
havien ensenyat en gal·lès, un gran obstacle. en la manera dels pares
d'enviar els seus fills a les escoles gal·leses, juntament amb un altre grup
de ximples que els havia posseït; és a dir, si poguessin llegir anglès aviat
podrien, per ells mateixos, aprendre a llegir gal·lès. Però ara, aquests
prejudicis vans i sense fonament són generalment rebutjats. Aquest canvi es
va produir, no tant per la discussió, i pels evidents bons efectes de les
escoles, el gran plaer que mostren els nens quan hi acudeixen i els grans
avenços que fan en l'adquisició de coneixements. Pel que fa a la conveniència
d'ensenyar als nens petits, en primer lloc, a aprendre a llegir la llengua
comunament parlada i millor entesa per ells, no cal demostrar-ho; perquè és
clar en si mateix. Tanmateix, demano la vostra atenció durant uns moments als
detalls següents: '1. El
temps necessari per ensenyar-los a llegir la Bíblia en la seva llengua
materna és curt, normalment no més de sis mesos. Cap a |
11 through a large
part of the Principality. These schools numbered 220 before he died. A few
years after his death, the movement languished for close to thirty years,
until it was restarted by Rev. Thomas Charles, of Bala. In a letter he sent
in 1811 to Mr. Christopher Anderson, this gentleman explained how the
movement was started, and how it was given a second life. This letter shows how,
through the medium of the Welsh language, the people of Wales were saved from
becoming as illiterate as the people of the Donegal coast are these days...
In this way a poor clergyman, about a hundred years ago, found in a mountainous region of Wales, the people sunk in
ignorance. He composed books, taught teachers, founded schools; and during
his life, he saw the schools rise to such an extent under his nurturing care,
that, without the slightest help from the government, the language of the
Principality, has not only lived and blossomed, but has been made is an
instrument to educate the appropriate people: while we have a National Board
of Education, receiving annual donations of hundreds of thousands of pounds;
and with all this, in half a century, they could not get so much as a book
composed, or a teacher disciplined, to teach the hundreds of thousands of
children in the parts of Ireland where Irish is spoken; those who have grown
up in ignorance as thorough as the Welsh children were in it when Mr. JONES
on his labor of love... The parents in Wales felt as much opposition to
learning the Welsh language as the parents in Ireland felt to learning Irish;
but they threw away their whims through the encouragement of the Rev. THOMAS
CHARLES, as he further tells us in the following words: - At first, there
was the strong prejudice that generally flourished against teaching them to
read Welsh first, and the idea that was taken for granted that they could not
learn English as well, if they had previously been taught in the Welsh
language, a big obstacle in the way of parents to send their children to the
Welsh schools, together with another foolish group that had possessed them;
that is, if they could read English they could soon, of themselves, learn to
read Welsh. But now, these vain and baseless prejudices are generally
rejected. This change was produced, not so much by arguing, and by the
obvious good effects of the schools, the great delight shown by the children
when they come to them, and the great progress they make in the acquisition
of knowledge. With regard to the propriety of teaching young children, in the
first place, to learn to read the language that is commonly spoken and best
understood by them, there is no need to prove it; for it is clear in itself.
However, I beg your attention for a few moments to the following details: '1. The time
necessary to teach them to read the Bible in their mother tongue is only
short - usually no more than six months. Towards |
|
|
|
|
|
#12 |
12 per ensenyar-los anglès cal que hi hagi dos o
tres anys de temps. Durant aquest temps, lluitaran amb termes secs, sense
rebre ni una idea cap a la seva cultura. 2. Mitjançant paraules gal·leses, les idees es
traslladen a la seva ment jove tan aviat com poden llegir-les, cosa que no és
el cas quan se'ls ensenya una llengua que no entenen. 3. L'educació prèvia en la seva llengua
materna els ajudarà a aprendre anglès molt més ràpid, en comptes de resultar
una mena d'inconvenient. D'això n'he tingut prova rere prova, i puc
assegurar-ne de la manera més segura de la seva veritat. Vaig utilitzar
aquest mètode per ensenyar als meus fills, per tal de convèncer el país de la
falsedat de la idea comuna que va florir al contrari; i he convençut altres
perquè segueixin el meu pla, que, sense ni una sola excepció, ha demostrat la
veritat del que abans creia que existia.' ' Mireu el testimoni de CARLES de Bala davant
vostre, gal·lès! No podem estar completament d'acord amb totes les seves
parts a la llum de la segona part del segle XIX. No obstant això, no és
d'estranyar que CHARLES, de Bala, hagi tingut tant èxit com a pedagog quan es
consideren les coses següents: laf, estava disposat a deixar de banda tots
els prejudicis incompatibles amb els fets que l'envoltaven. Tot i que primer
era de moda aprendre anglès, en canvi va seguir el que li semblava el camí
natural i correcte, tot i que era impopular. 2n, es va mollar bastant per demostrar als
pares que les seves idees estaven equivocades i els va guanyar la seva pròpia
opinió. 3r, Va preparar llibres adequats per a la
feina que portava a mà. 4t, els professors dedicats van assolir
l'objectiu en ment. Quan els Representants del Govern van arribar al nostre país, fa uns
quaranta anys, van tenir clar que la gent comuna havia rebut una bona i
substancial educació religiosa en llengua gal·lesa. El pla de CHARLES va
tenir èxit en el que ell li va plantejar com a objectiu principal. L'error va
ser l'absència de provisió per impartir el coneixement del món en el mateix
grau que el coneixement bíblic. Però ara, el país, segons la pràctica
habitual, ha anat d'un extrem a l'altre. «Només escoles angleses», fins i tot
als llocs més gal·lesos: - aquest ha estat el lema dels darrers quaranta
anys. Aquest va ser un moviment molt natural, d'acord amb les lleis de la
nostra ment; però el van portar massa lluny. Però la tendència de la nació en
els nostres dies és avançar en una altra direcció. Ningú va ser més engolit
per l'esperit anglès que l'escriptor d'aquestes línies. No té cap pedra per
tirar a ningú |
12 to teach them English, there must be two or three years of time.
During this time, they will struggle with dry terms - without receiving a
single idea towards their culture. 2. By Welsh words, ideas are transferred to their young minds as soon
as they can read them - which is not the case when they are taught a language
they do not understand. 3. Previous education in their native language will help them to learn
English much faster - instead of proving to be a kind of inconvenience. Of
this I have had proof after proof, and I can in the most confident manner
ensure its truth. I took this method to teach my own children, in order to
convince the country of the falsehood of the common idea which flourished to
the contrary; and I have convinced others to follow my plan, which, without
so much as a single exception, has proven the truth of what I previously
believed existed.' ' Behold the testimony of CHARLES of Bala, before you, O Welsh! We
cannot completely agree with every part of it in the light of the second part
of the nineteenth century However, it is not surprising that CHARLES, from
Bala, has had such success as an educator when the following things are
considered : laf, He was ready to put aside all prejudice inconsistent with the
facts that surrounded him. Although it was the fashion to learn English
first, he instead followed what seemed to him to be the natural and correct
path, even though it was an unpopular one. 2nd, He took quite a bit of trouble to show parents that their ideas
were wrong, and won them over to his own opinion. 3rd, He prepared suitable books for the work he took in hand. 4th, Dedicated teachers rose to the objective in mind. When the Government Representatives came to our country, about forty
years ago, it was clear to them that the common people had received a good
and substantial religious education in the Welsh language. CHARLES' plan
succeeded in what he set before him as the main objective. The error in it
was the absence of provision for imparting worldly knowledge to the same
degree as Scriptural knowledge. But now, the country, according to common
practice, has run from one extreme to the other. 'English schools only', even
in the most Welsh places: - this has been the motto for the last forty years.
This was a very natural movement, in accordance with the laws of our mind;
but he was carried too far. But the tendency of the nation in our days is to
move in the other direction. No one was more swallowed up by the English
spirit than the writer of these lines. He has no stone to throw at anyone |
|
|
|
|
|
#13 |
13 un germà de Gal·les que viu en una "casa
de vidre" semblant. Però el coratge ens porta a admetre que ens hem
equivocat, ja que les coses ara ens semblen molt diferents sota una llum més
clara. Pregunto, doncs, si no hem anat massa lluny en sentit contrari al de
CARLES de Bala? I el seu exemple no ens ensenya les lliçons següents l'any de
la seva commemoració del Centenari? 1. No hauríem, com ell, de deixar de banda els
nostres prejudicis contra la llengua gal·lesa a les nostres escoles
quotidianes? 2. No hauríem, com ell, d'intentar persuadir
els pares gal·lesos perquè adoptin idees més àmplies i sàvies en aquest
assumpte de les que estimen ara? 3. No hauríem de preparar llibres adequats a
les necessitats de finals del segle XIX, com va fer ell per cobrir les
necessitats de finals del segle XVIII? 4. No hauríem de cridar als mestres diaris del
nostre país per ajudar en aquesta qüestió, com va fer CARLES des de Bala, en
el seu temps? i intercanviar una mica, si cal, sobre el mètode per
seleccionar-los i preparar-los per ser útils a Gal·les? Cridar l'atenció sobre aquestes coses és el
nostre objectiu. Suggerir que ens pertany. És prerrogativa de la nació
decidir. Com vam dir al Cymmrodorion de Londres, l'abril passat, el nostre
desig és emocionar els homes públics de Gal·les -els poderosos homes de la
premsa, l'ascens i el púlpit, i tots els que tinguin influència en cada
cercle- perquè facin un detall investigació als signes dels temps, i
plantejar-nos si no ens demanen que canviem una mica la direcció del nostre
vaixell nacional per tal d'arribar al refugi desitjat que el futur sembla que
s'obre davant nostre? En la meva propera carta, començaré a parlar
del País de Gal·les de tres cares del present en els seus aspectes anglès,
bilingüe i gal·lès. Atentament, CARDIFF, 11 de juny de 1885. D. ISAAC DAVIES. --- CARTA III. SENYORS, És difícil resumir fins a quaranta línies breus d'afirmacions sense
fonament escrites com a cua d'un article principal. |
13 a brother from Wales who lives in a similar 'glass house.' But courage
inclines us to admit that we were mistaken, as things seem to us now very
different in a clearer light. I ask, therefore, whether we have not gone too
far in the opposite direction to that of CHARLES of Bala? And doesn't his
example teach us the following lessons in the year of his Centenary
Commemoration? 1. Shouldn't we, like him, set aside our prejudices against the Welsh
language in our daily schools? 2. Shouldn't we, like him, try to persuade Welsh parents to adopt
broader and wiser ideas in this matter than they cherish now? 3. Shouldn't we prepare books suitable for the needs of the late
nineteenth century, as he did to fill the needs of the late eighteenth
century? 4. Shouldn't we call in the daily teachers of our country to help in
this matter, as CHARLES did from Bala, in his time; and exchange a little, if
needed, on the method of selecting them, and preparing them to be useful in
Wales? Calling attention to these things is our objective. Suggesting that
belongs to us. It is the nation's prerogative to decide. As we said to the
Cymmrodorion in London, last April, our wish is to excite the public men of
Wales - the powerful men of the press, the ascension, and the pulpit, and
everyone who has influence in every circle - to make a detailed investigation
to the signs of the times, and to consider whether they do not call on us to
change the direction of our national ship a little in order to reach the
desired haven that the future seems to be opening up before us? In my next letter, I will begin to talk about the Three-sided Wales of
the Present in its English, Bilingual and Welsh aspects. Yours faithfully, CARDIFF, June 11th, 1885. D. ISAAC DAVIES. --- LETTER III. GENTLEMEN, It is difficult to sum up to forty short lines of baseless statements
written as a tail to a leading article. |
|
|
|
|
|
#14 |
14 sobre el projecte de llei d'educació intermedi
gal·lès, pel mateix redactor en cap, al Western Mail del divendres passat.
Permeteu-me, doncs, que intenti donar una mica d'informació als ignorants del
nostre país -entre els quals, com és malauradament, caldrà comptar, en aquest
assumpte, el redactor en cap d'un dels diaris de Cardiff. - un diari que ha
estat, en molts aspectes, amable amb la nostra nació. Ja he tractat àmpliament l'any 1885 en un
article anomenat 'Bilingual Wales' que apareixerà a 'Y Geninen' durant el
proper mes. Per això, em sento més atrevit a dedicar-me a un altre aspecte
del mateix tema, que requereix una atenció especial aquesta setmana. L'article de Western Mail diu: "Només els
que tenen diners i oci es poden permetre el luxe d'aprendre dos
idiomes". - Només els que tenen diners i temps lliure es poden permetre
el luxe d'aprendre dos idiomes. Aquesta afirmació va sota l'arrel de tota
esperança de tenir un "Gal·les bilingüe", si és cert. És cert avui a Gal·les? No n'hi ha milers -sí,
desenes de milers, m'alegra saber-ho- que saben gal·lès i anglès, tot i que
no tinguin gaire 'diners', o només una mica de 'temps inactiu'? Sé que podríem convocar una multitud de
testimonis de tots els homes de Gal·les per refutar aquesta afirmació. Però
no és la meva intenció sortir de l'oficina de Western Mail. Allà es publica
un mensual anomenat El drac vermell: 'Y Ddraig Goch'. Al número del passat
mes de febrer hi ha un article diari sobre 'Cydweli i el seu entorn'. Cap al
final, hi ha el següent fragment: 'El gal·lès es parla principalment a tot el
districte que acabo d'esbossar. Només hi ha dos llocs de culte exclusivament
anglesos al conjunt de la millor part de tres parròquies. En dues de les
esglésies es celebren serveis anglesos i gal·lesos; dues esglésies i deu
capelles tenen exclusivament el gal·lès. Els habitants, però, coneixen
bastant bé l'anglès, i molts s'hi senten igualment a casa en tots dos. Sens
dubte, el coneixement de l'anglès ha augmentat durant els darrers vint anys,
però al mateix temps no es pot dir que el coneixement del gal·lès hagi
disminuït”. - W. HOWELL, Llanelly. En gal·lès, com segueix: 'El gal·lès es parla principalment a tota la classe que acabo
d'il·lustrar. Només hi ha dos llocs de culte en llengua anglesa només a la
millor part de les tres parròquies. En dues de les esglésies, se celebra un
servei anglès i gal·lès; en dues esglésies, i deu capelles, només s'utilitza
el gal·lès. Els veïns, però, |
14 on the Welsh Intermediate Education Bill, by the editor-in-chief
himself, in the Western Mail for last Friday. Allow me, therefore, to try to
give a little information to the ignorant of our country - among whom, as it
is unfortunately, it will be necessary to count, in this matter, the
editor-in-chief of one of Cardiff's daily newspapers - a newspaper which has
been, in many ways, kind to our nation. I have already dealt extensively with the year 1885 in an article
called 'Bilingual Wales' which will appear in 'Y Geninen' for the next month.
Because of that, I feel more daring to turn to another aspect of the same
subject, which calls for special attention this week. The Western Mail article says: - 'It is only those who have money and
leisure who can afford to learn two languages.' - Only those who have money
and free time can afford to learn two languages. This statement goes under the root of all hope for having a 'Bilingual
Wales' - if it is true. Is it true in Wales today? Aren't there thousands - yes, tens of
thousands, I'm glad to know - who know Welsh and English, even though they
don't have much 'money,' or just a little 'idle time?' I know that we could call a crowd of witnesses from every man in Wales
to refute this assertion. But it is not my intention to go outside the
Western Mail office itself. There, a monthly called The Red Dragon is
published - 'Y Ddraig Goch.' In the issue for last February, there is a daily
article on 'Cydweli, and its surroundings.' Towards the end, there is the
following passage: 'Welsh is principally spoken throughout the district I have just
sketched. There are only two exclusively English places of worship in the
whole of the best part of three parishes. In two of the churches, English and
Welsh Services are held; two churches and ten chapels have exclusively Welsh.
The inhabitants, however, are pretty well acquainted with English, and many
are equally at home in both. The knowledge of English has certainly increased
during the last twenty years, but at the same time the knowledge of Welsh
cannot be said to have decreased.' - W. HOWELL, Llanelly. In Welsh, as follows: 'Welsh is mainly spoken in all of the class I have just illustrated.
There are only two places of worship in the English language only in the best
part of the three parishes. In two of the churches, an English and Welsh
service is held; in two churches, and ten chapels, only Welsh is used. The
residents, however, |
|
|
|
|
|
#15 |
15 bastant familiaritzat amb l'anglès; i molts són totalment com a casa
en ambdues llengües. És cert que el coneixement de l'anglès ha augmentat en
els darrers vint anys; però al mateix temps, no es pot dir que el coneixement
de la llengua gal·lesa hagi disminuït”. No és obvi, segons l'evidència de la mateixa oficina de Western Mail,
que molts a Gal·les, que "no tenen diners ni temps ociosos, han après
dos idiomes?" On es pot trobar un gal·lès que no hagi sentit parlar del senyor
Mundella? És l'autor principal de la mesura integral de l'educació mitjana
per a Gal·les, una mesura, al meu humil opinió, que aportaria molts beneficis
al nostre país. El novembre passat, el Sr. MUNDELLA va fer un discurs molt capaç i decidit a Sheffield. Aquí en teniu una cita. Potser
encara tinguem ocasió de referir-nos a una altra part d'aquest discurs: 'La història que us anava a explicar era aquesta: - Vaig estar a
Suïssa, a l'Engadina. A la porta de l'hotel hi havia una botiga, on es venien
tota mena de records, perquè la gent s'emportés amb ells, ja fossin talles
suïsses, o alguns articles francesos, alemanys o anglesos. Hi havia una jove
brillant i intel·ligent que venia tot tipus de records perquè la gent se'ls
emportés quan anaven a casa. Un senyor, molt conegut pels anglesos,
s'allotjava al mateix hotel amb mi, i em va dir: - 'Aquesta és una noia molt
brillant que guarda aquella botiga. Et recomano que vagis a comprar alguna
cosa. Així que vaig fer un pretext per comprar una mica, i ella es va dirigir
a mi en un anglès idiomàtic perfecte. Li vaig preguntar on havia après
anglès; i ella va respondre: "A Lucerna". "Parles
excel·lentment", vaig dir, "i, per descomptat, parles francès i
alemany, perquè són les teves llengües natives?" "És clar que
sí", va respondre ella. 'Alguna cosa més?' Vaig preguntar. 'Oh, sí:
italià i holandès:' i després va confessar que també sabia una mica
d'espanyol i l'estava estudiant. Vaig trobar, fent una investigació més
detallada, que aquesta noia s'ensenyava a Lucerna, i que costava un franc l'any,
és a dir, només deu penics, que es gastava en paper i llapis... El director
d'escoles d'aquell cantó va dir jo: - 'Totes les nostres escoles són
gratuïtes - tots els nostres fills van a l'escola - cada nen, per més pobre,
domina dues llengües, el francès i l'alemany; i els que van a l'ESO n'han
d'aprendre almenys un altre». Vaig dir: 'Qui paga aquestes coses?' "La
ciutat comuna". —Però no es queixen? "No: saben que és la seguretat
dels rics i la millor herència dels pobres". Donaré l'anterior en gal·lès, així: La història que anava a
explicar era aquesta: - Vaig estar a Suïssa, a l'Engadina. Al costat de
l'hotel hi havia un mercat, on es venien moltes petites coses boniques,
perquè la gent s'emportés amb elles, perquè no importava si eren de talla
suïssa, o de productes francesos, alemanys o anglesos. Ell hi era |
15 fairly familiar with English;
and many are fully as at home in both languages. It is certain that knowledge
of English has increased within the last twenty years; but at the same time,
it cannot be said that knowledge of the Welsh language has decreased.' Isn't it obvious, according to
the evidence of the Western Mail office itself, that many in Wales, who have
'no money or idle time, have learned two languages?' Where can you get hold of a
Welsh person who has not heard of Mr. Mundella? He is the main author of the
comprehensive measure of Intermediate Education for Wales - a measure, in my
humble opinion, which would bring many benefits to our country. In November
last, Mr. MUNDELLA a very capable and purposeful speech in Sheffield. Here is one quote
from it. We may yet have occasion to refer to another part of this speech: 'The story I was going to tell
you was this: - I was in Switzerland, in the Engadine. At the door of the
hotel was a shop, where all kinds of souvenirs, for people to carry away with
them, were sold - whether they were Swiss carving, or some French, German, or
English articles. There was a bright clever young woman selling all kinds of
souvenirs for people to take away with them, when they went home. A gentleman,
very well known to English people, was staying at the same hotel with me, and
he said: - 'That's a very bright girl that keeps that shop. I recommend you
to go and buy something.' So I made a pretext to buy some trifle, and she
addressed me in perfect idiomatic English. I asked her where she learned
English; and she replied, 'At Lucerne.' 'You speak excellently,' I said, 'and
of course you speak French and German, for they are your native languages?'
'Of course I do,' she answered. 'Anything else?' I asked. 'Oh, yes: Italian
and Dutch:' and she afterwards confessed she also knew a little Spanish, and
was studying it. I found, on making further enquiry, that this girl was
taught at Lucerne, and that it cost a franc a year - that is, only tenpence -
which was spent on paper and pencils.... The Director of Schools in that
canton told me: - 'All our schools are free - all our children attend school
- every child, however poor, masters two languages, French and German; and
those who go to the Secondary School must learn at least one other.' I said,
'Who pays for these things?' 'The commune city.' 'But don't they grumble?'
'No: they know it is the safety of the rich, and the best inheritance of the
poor.' I will give the above in Welsh,
like this: The story I was going to tell
was this: - I was in Switzerland, in the Engadine. Next to the hotel there
was a market, in which many small beautiful things were sold, for people to
take away with them - because it didn't matter whether they were of Swiss
carving, or French, German, or English goods. He was there |
|
|
|
|
|
#16 |
16 una dona jove bonica i intel·ligent, que en
venia tot tipus perquè la gent se'n porti a casa. Al mateix hotel s'allotjava
amb mi un senyor molt conegut pels anglesos, que em va dir: - 'Aquesta és una
senyora molt intel·ligent que hi té la botiga. T'aconsello que vagis a
comprar-li alguna cosa. Així que vaig simular que li comprava una mica, i em
va saludar en un anglès perfectament anglès. Li vaig preguntar on havia après
anglès, quan em va respondre: "A Lucerna". "Parles
excel·lentment", vaig dir; "I, per descomptat, enteneu el francès i
l'alemany, perquè són les vostres llengües natives?" "Per
descomptat", va respondre ella. —Algun altre idioma? Vaig preguntar.
'Oh, ja ho sé: l'italià i l'Ellmynaeg:' i després d'això, va admetre que
sabia una mica d'espanyol i que l'estava estudiant. Després de fer consultes,
vaig trobar que aquesta noia es va educar a Lucerna, i que la seva educació
costava un franc l'any -és a dir, només deu penics- i que aquells anaven per
paper i llapis... Va dir la directora de les escoles en aquell moment. La
comuna em va dir: - "Totes les nostres escoles són gratuïtes i tots els
nostres nens assisteixen a les escoles - tots els nens, per més pobres que
siguin, domina dues llengües, el francès i l'alemany. ; i els que van a Secundària
hauran d'aprendre almenys un més». Vaig dir: Qui paga tot això? 'Dinas y
Cwmmwd.' 'No es queixen els contribuents?' 'No, no ho són. Saben que aquesta
és la seguretat dels rics i la millor herència dels pobres”. No està clar, segons el testimoni d'una de les
millors autoritats en matèria d'educació mundana, pràctica i útil, que molts
a Suïssa, 'no tenint ni diners ni temps lliure, aprenen dues llengües?' Deixem la terra del gel secular sobre muntanyes crestades i seguim una
de les seves precioses valls, on sovint hi ha un llac encantador, fins a
arribar al seu riu principal: el majestuós Rin. Aquí estem viatjant al nord
per Alemanya. Ens aturem una estona a Estrasburg, la capital d'Alsàcia, al
costat oest del riu. Aquest país va formar part d'Alemanya fins al segle
XVII. Va pertànyer a França durant uns dos-cents anys; però el van tornar a
ocupar els alemanys, com tothom sap, fa quinze anys. L'esperit de
centralitzar totes les autoritats a París ha estat un dels distintius del
govern francès durant segles. Aquesta tendència ha estat més forta des de la
Gran Revolució del segle passat que abans. Per tant, era natural portar tota
la influència del govern per matar la llengua alemanya a Alsàcia. Ens diuen,
de vegades, a Gal·les que no és possible que un país sigui bilingüe durant
més de dues generacions. Però a Alsàcia, quan la van tornar a guanyar els
alemanys, després de dos segles de separació, l'antiga llengua del país, no |
16 one beautiful, intelligent young woman, selling all kinds of them for
people to take home with them. A gentleman very well known to English people
was staying with me in the same hotel, who said: - 'This is a very
intelligent lady who keeps the shop there. I advise you to go ahead and buy
something from her.' So I pretended to buy a trifle from her, and she greeted
me in perfectly English English. I asked her where she learned English - when
she replied, 'In Lucerne.' 'You speak excellently,' I said; 'and, of course,
you understand French and German, for they are your native languages?' 'Of
course,' she replied. 'Some other language?' I asked. 'Oh I know: the Italian
and the Ellmynaeg:' and after that, she admitted that she knew a little
Spanish, and that she was studying it. After making inquiries, I found that
this girl was educated in Lucerne, and that her education cost a franc a year
- that is, only ten pence - and that those went for paper and pencils... She
said The Director of Schools in that commune told me: - 'All our schools are
free, and all our children attend the schools - every child, however poor,
masters two languages, French and German. ; and those who go to Secondary Schools
will have to learn at least one more.' I said, Who is paying for all this?'
'Dinas y Cwmmwd.' 'Aren't the taxpayers grumbling?' 'No they are not. They
know that this is the security of the rich, and the best inheritance of the
poor.' Isn't it clear, according to the testimony of one of the best
authorities on worldly, practical, useful education, that many in
Switzerland, 'having neither money nor free time, learn two languages?' We leave the land of the age-old ice on ridged mountains, and follow
one of its pretty valleys, where a charming lake often lies, until we reach
its main river - the majestic Rhine. Here we are now traveling north through
Germany. We stop for a while in Strasburg, the capital of Alsace, on the west
side of the river. This country was part of Germany until the seventeenth
century. It belonged to France for about two hundred years; but it was
reoccupied by the Germans, as everyone knows, fifteen years ago. The spirit
of centralizing all authority in Paris has been one of the hallmarks of the
French government for centuries. This trend has been stronger since the Great
Revolution of the last century than it was before that. It was therefore
natural to bring all the influence of the government to kill the German
language in Alsace. We are told, sometimes, in Wales that it is not possible
for a country to be bilingual for more than two generations. But in Alsace,
when it was won again by the Germans, after two centuries of separation, the
old language of the country, not |
|
|
|
|
|
#17 |
17 només viu, però alegre i vestit”. I en aquest moment, la gent tenia una
altra llengua a més. Fa poc vaig veure, en un diari francès, que em ve a la
mà diàriament des de París, si no recordo malament, que recentment s'ha
afegit al nombre d'hores que es donen setmanalment per ensenyar la llengua
francesa a les escoles diàriament "Elsass". com diuen el país els
seus ocupants actuals. Aquest és l'antic nom que ha tornat a ser comú. Els
preocupa, com es pot pensar, el joc net amb la llengua alemanya alhora. No està clar que molts a Alemanya que no tenen "ni diners ni temps
lliure" estan aprenent dos idiomes? Seguim el riu encara cap al nord: però abans que el Rin arribi al mar,
girem una mica cap a ponent, per veure què es fa a les escoles diàries de
Bèlgica. Probablement prou que molts dels nostres lectors es van adonar amb
interès, a l'Exposició de la Salut de l'any passat, del mural, i dels llibres
en dos idiomes, a la secció belga. Tenen grans mapes flamencs per utilitzar a
les seves escoles, que són tan intel·ligents en tots els sentits com els
mapes francesos. Qui s'ha atrevit mai a esperar grans mapes gal·lesos? La National Union of Elementary Teachers of England and Wales va enviar
tres delegats a la Conferència o Festival anual de professors belgues, que es
va celebrar a Verviers la tardor passada. Es pot trobar un relat complet i actualitzat
de la visita a 'El mestre d'escola' de l'1 de novembre de 1884. Només citarem
els comentaris que tinguin una connexió directa amb el tema que estem
tractant[t]h: L'endemà al matí, la Conferència es va reunir per assumptes seriosos, és
habitual, en dues seccions: els professors de parla francesa al gran saló de
la Société Royale d'Emulation i els professors de parla flamenca a la sala de
la Franchmontoise. quilòmetre de distància. Els temes de discussió eren els mateixos en cada apartat, de manera que
un currículum de la reunió d'un servirà per a tots dos. S'han inscrit quatre
temes a l'ordre del dia. La segona va ser: 'En quin principi i com s'ha
d'ensenyar la segona llengua?' - és a dir, la llengua francesa als districtes
de parla flamenca, i la llengua flamenca als districtes de parla francesa.
Els principals punts de diferència semblaven ser, si la segona llengua
s'havia de començar a l'inici del curs escolar de l'alumne i a les classes
més baixes; o si s'ha d'ajornar fins que l'alumne tingui un coneixement més o
menys complet de la llengua materna. Tots dos mètodes es van argumentar
hàbilment. Traduïm la cita anterior així: 'L'endemà al matí, la
conferència es va reunir per discutir el seu treball |
17 only alive, but gay and
clothed.' And by this time, the people had another language in addition. I
saw recently, in a French daily paper, which comes to my hand daily from
Paris, if I remember correctly, that an addition has recently been made to
the number of hours given weekly to teach the French language in schools
daily 'Elsass,' as the country is called by its current occupiers. This is
the old name that has become common again. They care, as can be thought, for
fair play to the German language at the same time. Isn't it clear that many
in Germany who have 'neither money nor free time' are learning two languages? We follow the river
still towards the north: but before the Rhine reaches the sea, let us turn a
little to the west, in order to see what is done in the daily schools of
Belgium. Probably enough that many of our readers noticed with interest, at
the Health Exhibition last year, the mural, and the books in two languages,
in the Belgian section. They have large Flemish maps to use in their schools,
which are as smart in every sense as the French maps. Who ever dared to hope
for large Welsh maps? The National Union of
Elementary Teachers of England and Wales sent three delegates to the annual
Conference or Festival of Belgian teachers, which was held in Verviers last
autumn. A complete and up-to-date account of the visit can be found in 'The
Schoolmaster' for the 1st of November, 1884. We will only quote the comments
which have a direct connection with the subject under our consideration[t]h: The next morning, the
Conference met for serious business, is usual, in two sections - the
French-speaking teachers in the grand saloon of the Société Royale
d'Emulation, and the Flemish-speaking teachers in the hall of the
Franchmontoise - half a mile away. The subjects for
discussion were the same in each section, so that a résumé of the meeting of
one will serve for both. Four subjects were inscribed on the order of the
day. The second was, 'On what principle, and how, should the second language
be taught?' - that is, the French language in the Flemish-speaking districts,
and the Flemish language in the French-speaking districts. The main points of
difference seemed to be, whether the second language should be commenced at
the beginning of the pupil's school course, and in the lowest classes; or
whether it should be deferred until the pupil possesses a more or less
complete knowledge of the mother tongue. Both methods were ably argued.' We translate the above
quote like this: 'The next morning, the
conference met to discuss its work |
|
|
|
|
|
#18 |
18 seriosament, com és habitual, en dos apartats: - els professors que
parlaven francès a la sala gran de la Société Royale d'Emulation; i els
professors que parlaven flamenc a la sala Franchmontoise, a mitja milla de
l'altre lloc. Les mateixes qüestions es van tractar en ambdues seccions, ja que un
resum d'una reunió a la vegada servirà per a tots dos. S'havien escollit
quatre temes per a la jornada. La segona era: - 'En quin principi i com s'ha
d'ensenyar la segona llengua?' - és a dir, el francès a les classes de
flamenc, i el flamenc a les classes de francès. Els punts principals sobre
els quals es diferencien van ser, quin hauria de començar a aprendre la
segona llengua a l'inici del curs educatiu de l'escola, i a les classes
inferiors? o bé, si es retardarà fins que l'estudiós hagués adquirit un
coneixement més o menys complet de la seva llengua materna. Tots dos cursos
es van argumentar amb habilitat. No està clar que molts a Bèlgica que no tenen "ni diners ni temps
lliure" estan aprenent dos idiomes? Digueu-nos, estimats lectors, que us sap greu per aquesta gent, pobres! -
com els compadeix l'editor en cap del Western Mail? Admet que la seva
intenció és bona; però que només falta la seva saviesa. Es refereix a ells
com "amics de Gal·les" , però al mateix temps fa una altra referència als "amics veritables i
abnegats de Gal·les". Creus que té dret a tancar-nos de l'última classe
a nosaltres i als altres que són del mateix esperit que nosaltres? Preferim
molt l'opinió d'un país que l'opinió de l'editor en cap del Western Mail
sobre un tema com aquest. Abans d'acabar aquest temps, ens agradaria cridar la vostra atenció sobre
un tipus de probabilitat que existeix entre Bèlgica i Gal·les. Vaig treure el següent extracte de "Motley's Rise of the Dutch
Republic"; és a dir, "La història de l'ascens del govern popular
dels Països Baixos", d'un dels historiadors més hàbils dels Estats
Units: "Els Belga eren, en molts aspectes, una raça superior a la majoria
dels seus aliats de sang. Eren, segons el testimoni de CÆSAR, els més valents
dels celtes. Això es pot atribuir, en part, a la presència de diverses tribus
alemanyes; que, en aquesta època, ja s'havien forçat a travessar el Rin,
barrejaven les seves qualitats amb el material belga i donaven un valor
addicional a la sang celta. El cor del país estava, doncs, habitat per una
raça gal·la, però les fronteres havien estat preses per tribus teutones. En gal·lès, com segueix: "Els belgues, per
diversos motius, eren una nació superior als seus aliats de la mateixa sang
que ells. Segons el testimoni de CÆSAR, eren els més valents dels celtes.
Això es pot atribuir, en part, a la presència de diverses tribus germàniques.
; que, en aquest període, s'havien intruït pel Rin i van barrejar les seves
qualitats amb el |
18 seriously, as usual, in
two sections: - the teachers who spoke French in the big room of the Société
Royale d'Emulation; and the teachers who spoke Flemish in the Franchmontoise
hall, half a mile from the other place. The same issues were
discussed in both sections, as a summary of one meeting at a time will do for
both. Four subjects had been chosen for the day. The second was: - 'On what
principle, and how, should the second language be taught?' - that is, the
French in the Flemish classes, and the Flemish in the French classes. The
main points on which they differed were, which should start learning the
second language at the beginning of the school's educational course, and in
the lower classes? or else, should it be delayed until the scholar had
acquired knowledge to a more or less complete degree of his mother tongue.
Both courses were argued ably.' Isn't it clear that many
in Belgium who have 'neither money nor free time' are learning two languages? Tell us, dear readers,
do you feel sorry for those people - poor them! - as the editor-in-chief of
the Western Mail pities them? Admit that their intention is good; but that
only their wisdom is missing. He refers to them as 'friends to Wales'―but in the same breath
he makes another reference to 'true and self-denying friends of Wales.' Do
you consider that he has a right to close us, and others who are of the same spirit
as us, out of the last class? We much prefer the opinion of a country than
the opinion of the editor-in-chief of the Western Mail on a matter like this. Before ending this time,
we would like to draw your attention to a type of probability that exists
between Belgium and Wales. I took the following
extract out of 'Motley's Rise of the Dutch Republic;' namely, 'The History of
the Rise of the People's Government of the Netherlands,' by one of the ablest
historians of the United States: 'The Belga were, in many
respects, a superior race to most of their blood allies. They were, according
to CÆSAR's testimony, the bravest of the Celts. This may, in part, be
attributed to the presence of several German tribes; who, at this period, had
already forced their way across the Rhine, mingled their qualities with the
Belgic material, and lent an additional mettle to the Celtic blood. The heart
of the country was thus inhabited by a Gallic race, but the frontiers had
been taken possession of by Teutonic tribes.' In Welsh, as follows: — "The Belgians, on
various accounts, were a superior nation to their allies of the same blood as
them. According to CÆSAR's testimony, they were the bravest of the Celts.
This can be attributed, in part, to the presence of several tribes Germanic;
who, at this period, had intruded over the Rhine, and mixed their qualities
with the |
|
|
|
|
|
#19 |
19 substància belga, i posar metall addicional a la sang celta. D'aquesta
manera, el cor del país estava poblat per una nació gaèlica; però les
fronteres eren propietat de tribus teutones.' No és sorprenent aquesta descripció de Gal·les en els nostres dies? No es
veuen els nostres amics teutons de l'est d'Anglaterra: no crec que els
anglesos de la major part del seu país siguin tan teutons com volen creure
que s'instal·len a les nostres fronteres, i sobretot al sud i l'est? No
trobem l'element celta rebent importants addicions d'Irlanda i del peu
d'Anglaterra: és a dir, des de Somerset fins al cap de Cornualla? No rebem
contribucions contínues als dos elements del nord d'Anglaterra i d'Escòcia,
on la sang és més barrejada, tot i que tendeix a ser més celta que cap altra
cosa? No tots els països del continent envien representants del seu poder
especial per fer la seva residència permanent al nostre Principat? És just raonar a partir de les habilitats de Gal·les en el passat, quan
s'intenta esbrinar què és probable que sigui en el futur? Les coses han
canviat molt en els últims quaranta anys. El progrés que s'ha produït en
l'element gal·lès, malgrat l'extensa emigració, i el
"Dic-Shôn-Dafdyadhieth de moda", indica que els gal·lesos podrien
engolir gradualment, però segurament, tots els nous elements externs, i això
és valuós; elevant-se així a l'escala de la cultura? Això es pot fer si som
una nació. Però som una nació? Aquesta és la pregunta. Si ho som, aprofitarem
les oportunitats que se'ns presenten. Entre altres coses, analitzarem amb detall si és possible canviar
lleugerament el nostre pla d'educació nacional, no per mantenir viva la
llengua, sinó per elevar el gal·lès. Si trobem que la llengua gal·lesa ens és
perjudicial, desfer-se'n; és a dir, si ens podem desfer d'ella. Ha derrotat
molts enemics armats i ha sobreviscut a moltes influències que es
consideraven més fortes que ella en aquell moment. Però si podem utilitzar-lo
com un pas per pujar més amunt en l'èxit comercial, sense oblidar els
beneficis que en podem rebre amb coses molt més importants, s'hi afegeix la
influència de l'encant atemporal que li pertany, una profunda convicció de la
seva valor com a branca de l'educació mundana, i de la seva utilitat diària i
contínua. És massa difícil allunyar-se de Bèlgica -un país petit, però líder amb
els moviments importants de l'època- sense referir-se a una connexió especial
entre aquest i el Vell País dels Turons en els nostres dies. A Y Genedl del gener
passat, hi ha un article divertit de |
19 Belgian substance, and put
additional metal in the Celtic blood. In this way, the heart of the country
was populated by a Gaelic nation; but the borders were owned by Teutonic
tribes.' Isn't this description
striking of Wales in our day? Are not our Teutonic friends from Eastern
England seen - I do not believe that the English in most of their country are
as Teutonic as they want to believe that they settle on our borders, and
especially in the south and east? Do we not find the Celtic element getting
important additions from Ireland and from the foot of England: namely, from
Somerset to the Headland of Cornwall? Do we not receive continuous
contributions to the two elements from the North of England and from
Scotland, where the blood is more mixed, although tending to be more Celtic
than anything else? Does not every country on the Continent send
representatives of their own special power to make their permanent residence
in our Principality? Is it fair to reason
from Wales' abilities in the past, when trying to find out what it is likely
to be in the future? Things have changed a lot in the last forty years. The
progress that has taken place in the Welsh element, despite extensive
emigration, and 'fashionable Dic-Shôn-Dafdyadhieth,' indicates that the Welsh
could gradually, but surely, swallow up all the new, external elements , and
this is valuable; thereby raising themselves in the scale of culture? This
can be done if we are a nation. But are we a nation? That is the question. If
we are, we will take advantage of the opportunities that are coming our way. Among other things, we
will consider in detail whether it is possible to slightly change our plan of
national education - not in order to keep the language alive, but in order to
elevate the Welsh. If we find that the Welsh language is harmful to us, get
rid of it; that is, if we can get rid of her. She has defeated many an armed
enemy, and survived many influences that were considered stronger than her at
the time. But if we can use it as a step to climb higher in commercial success,
not to mention the benefits we can receive from it with much more important
things, the influence of the timeless charm that belongs to it is added, a
deep conviction of its value as a branch of worldly education, and of its
daily and continuous usefulness. It is too difficult to
turn away from Belgium - a small country, but leading with the important
movements of the time - without referring to a special connection between it
and the Old Country of the Hills in our days. In Y Genedl for last January,
there is a funny article by |
|
|
|
|
|
#20 |
20 el geni i reverend JR KILSBY JONES. Acaba així: 'Ensenya als teus fills a llançar "les vint-i-quatre mesures"
al tac i als ratpenats. Que siguin penjats: i al foc vermell, per escalfar
els artells i les articulacions dels vells, van les cadires dels poetes: i en
comptes de la ciconia efímera de la fama, que els vostres fills imitin HENRY
M. STANLEY, o, segons al seu nom gal·lès, JOHN ROWLAND - Clean Welshman.
gal·lès? Sí, segur que puja! Però, si ho dubteu, visiteu la seva mare que
guarda els Cross-guineus, a la part posterior del parc Bodelwyddan, ia menys
de tres milles de St Asaph. Aquest és el gal·lès més famós mai nascut
d'ascendència gal·lesa. Aquest és Gal·les, que és un company de reis,
prínceps, caps, descobridors i polítics del món civilitzat". Cada paraula és veritat! nois gal·lesos! imitar aquest guerrer africà,
que era un gal·lès bilingüe abans de poder convertir-se en un descobridor
multilingüe. És possible utilitzar la llengua gal·lesa com a mitjà de
promoció, sense perdre-hi massa temps. Encara que som nois, creiem que els
"estàndards falsos" estan frenant els nois del nostre país. Per
això no vaig ser mai un eisteddfodwr de la vella escola. Però Nefydd, un
reporter, i Sir Hugh Owen en particular, em van ensenyar que l'antiga
institució es podia utilitzar sense fer-ne un mal ús, i que era una saviesa
per a un país determinar què era bo a les seves antigues institucions. Però
la llengua gal·lesa és una institució més antiga que l'Eisteddfod! I si un es
pot reformar i adaptar a les necessitats de l'època actual, per què no es pot
fer un ús proposat de l'altre? Que el país entengui bé que no són les vint-i-quatre mesures que volem
portar a les escoles diàries quan els portem la llengua antiga. Té el seu
lloc propi; però aquest lloc no és el lloc on s'ensenya als nens. Gal·lès
fàcil, pràctic, útil, que porta el gal·lès a adquirir altres llengües
-és el gal·lès que tenim al cap. Tornem per un moment al gal·lès multilingüe que intenta establir un nou
país: l'Estat Lliure del Congo, a l'Àfrica central. Quin país li va estendre
una mà d'ajuda oficial en el seu lloable esforç? És el seu país natal? o el
seu país adoptiu més enllà del Weryd? És França, o Itàlia o Alemanya? No, no!
Però trobem un país petit, semblant en grandària a Gal·les, però més poblat,
amb els seus habitants de la mateixa sang que nosaltres -un país que ensenya
dues llengües a les seves escoles diàries a cada ciutat, i poble i poble-.
davant del món, i "a la cara del sol i l'ull de la llum", per donar
suport a l'heroi gal·lès americà! Perquè no he complert,
literalment, la promesa |
20 the genius and Reverend
J. R. KILSBY JONES. It ends as follows: 'Teach your children to
cast 'the twenty four measures' to the wadd and the bats. Let them be hanged:
and in red fire, to warm the knuckles and joints of old people, go the chairs
of the poets: and instead of the short-lived ciconia of fame, let your sons
imitate HENRY M. STANLEY, or, according to his Welsh name, JOHN ROWLAND -
Clean Welshman. Welsh? Yes, sure bid! But, if you doubt it, visit his mother
who keeps the Cross-foxes, at the back of Bodelwyddan park, and within less
than three miles of St Asaph. This is the most world-famous Welshman ever
born of Welsh descent. This is Wales which is a companion to kings, princes,
chiefs, discoverers, and politicians of the civilized world." True every word! Welsh
boys! imitate this African warrior, who was a bilingual Welshman before he
could become a multilingual discoverer. It is possible to use the Welsh
language as a means of promotion, without wasting too much time on it.
Although a boy, we feel that 'false standards' are holding back the boys of
our country. That's why I was never an eisteddfodwr from the old school. But
I was taught by Nefydd, a Reporter, and Sir Hugh Owen in particular, that the
old institution could be used without being misused, and that it was wisdom
for a country to work out what was good in its old institutions. But the
Welsh language is an older institution than the Eisteddfod! And if one can be
reformed, and adapted to the needs of the present age, why can't purposeful
use be made of the other? Let the country
understand well that it is not the twenty four measures that we want to bring
into the daily schools when we bring them the old language. It has its proper
place; but that place is not the place where children are taught. Easy,
practical, useful Welsh, which leads the Welsh to acquire other languages - that is the Welsh we
have in mind. Let's return for a
moment to the multilingual Welshman who is trying to establish a new country
- the Congo Free State, in central Africa. Which country extended a hand of
official help to him in his laudable effort? Is it his native country? or his
adopted country beyond the Weryd? Is it France, or Italy, or Germany? No, no!
But we find a small country, similar in size to Wales, but more populated,
with its inhabitants of the same blood as us - a country that teaches two
languages in its daily schools in every city, and town, and village - coming out in
front of the world, and 'in the face of the sun and the eye of light,' to
support the Welsh American hero! Because I have not kept,
literally so, the promise |
|
|
|
|
|
#21 |
21 que poso al final de la segona carta, val més no fer una promesa en tot
aquest temps. Atentament, CARDIFF, 16 de juny de 1885. CARTA IV. D. ISAAC DAVIES. SENYORS, Quan la història del nostre país s'escriu amb el detall necessari, crec
que es demostrarà que la llengua anglesa de vegades va perdre terreny després
de guanyar-la, i que la llengua gal·lesa va recuperar terreny després de
perdre-la. Al sud, veiem les ruïnes de molts castells antics que s'estenen des del
Wy fins al Werydd; com, Caerphili, Coity, Casllwchwr, Kidwelly, etc. Indiquen
que els normands havien ocupat un terreny fèrtil entre els turons i el mar,
després de conduir els habitants, els més valents de totes maneres, a les
muntanyes. A Mro Morganwg hi ha noms normands, com TURBERVILLE, gal·lès: -
aquest és el 'Siemsyn Twrbil' del poeta, per exemple. Aquí hi ha un signe de
la inundació de gal·lès, que va tornar a baixar per tota la terra baixa, amb
dues excepcions, a saber, Browyr a Morganwg i Lloegr Fach a Pembrokeshire. Aquests moviments estan, en cert sentit, amagats a la pols de l'Edat
Mitjana, o poc visibles en la distància històrica. Però hi ha moviments
semblants a prop nostre, sí, fins i tot a les nostres portes, en aquests
darrers dies. 'La llengua gal·lesa està perdent terreny, retirant-se cap a
l'oest': aquesta és la idea comuna. Ho estem completament familiaritzats.
Però, quants gal·lesos s'han adonat que la llengua gal·lesa està guanyant terreny
de vegades, movent-se cap a l'est per torns? Prenem un exemple del nord i
l'altre del sud. va dir el reverend. R. ROWLANDS, Aberaman, ens va explicar que GWILYM
HIRAETHOG li havia dit que la llengua gal·lesa havia recuperat una part
important i popular de Flintshire dins la seva memòria. No estem prou
familiaritzats amb la política i la història de la comunitat Mold per poder
donar detalls d'aquest moviment anti-anglès. Però tots els nordistes,
familiaritzats amb el cilch, amb qui vam tenir l'oportunitat de consultar,
admeten que el fet està fora de tot dubte. Al sud, dins de la meva
memòria, el moviment gal·lès s'ha fet referència constantment des de
Carmarthen, Ceredigion, |
21 which I put at the end
of the second letter, it is better not to make a promise at all this time. Yours faithfully, CARDIFF, June 16th,
1885. LETTER IV. D. ISAAC DAVIES. GENTLEMEN, When the history of our
country is written with the required detail, I believe it will be shown that
the English language sometimes lost ground after gaining it, and that the
Welsh language regained ground after losing it. In the South, we see the
ruins of many old castles stretching from the Wy to the Werydd; as,
Caerphili, Coity, Casllwchwr, Kidwelly, &c. They indicate that the
Normans had occupied a plot of fertile land between the hills and the sea,
after driving the inhabitants, the bravest of them anyway, to the mountains.
In Mro Morganwg there are Norman names, such as TURBERVILLE, Welshised: -
that's the poet's 'Siemsyn Twrbil', for example. Here is one sign of the
flood of Welsh, which came down again over the whole lowland, with two
exceptions - namely, Browyr in Morganwg, and Lloegr Fach in Pembrokeshire. These movements are, in
a sense, hidden in the dust of the Middle Ages, or inconspicuous in
historical distance. But there are similar movements close to us, yes, even
at our doors, in these last days. 'The Welsh language is losing ground -
retreating towards the west:' - that is the common idea. We are completely
familiar with it. But how many Welsh people have noticed that the Welsh
language is gaining ground at times - moving eastwards at turns? We take one
example from the North, and the other from the South. Reverend said. R.
ROWLANDS, Aberaman, told us that GWILYM HIRAETHOG had told him that the Welsh
language had recovered a large and popular part of Flintshire within his
memory. We are not familiar enough with the politics and history of the Mold
community to be able to give details of this anti-English movement. But every
Northerner, familiar with the cylch, who we had the opportunity to inquire
with, admits that the fact is beyond all doubt. In the South, within my
memory, the Welsh movement has been constantly referencing itself from
Carmarthen, Ceredigion, |
|
|
|
|
|
#22 |
22 i North Pembroke a l'oest, cap a Gwent i Morganwg a l'est. Aquests
gal·lesos estaven dispersos a les zones rurals. Però ara, estan reunits en
esglésies fortes en comunitats poblades. Ells i els seus fills formen la
majoria gal·lesa a Sir Forgannwg / Glamorganshire. Se'ls donarà, cap a finals
d'aquest any, la franquícia per primera vegada. Sir Forgannwg /
Glamorganshire té ara sis membres [del parlament a Londres]; però aviat seran
les deu. Els quatre nous membres s'assignaran a ("donats a") les parts
gal·leses del comtat. És a dir, el parlament de Gran Bretanya veu que
l'enorme progrés de les parts gal·leses de Sir Forgannwg / Glamorganshire és
tan clar com el dia. També cal recordar que un escó parlamentari ("un
membre") s'està retirant d'una de les petites ciutats d'Anglaterra i
s'està cedint a Sir Fynwy / Monmouthshire. Les parròquies de Bedwellte i
Aberystruth ho estan aconseguint; o, en altres paraules, les parts més
gal·leses de Gwent, és a dir, Rhymni / Rhymney, i Tredegar, etc. També val la pena assenyalar que el nou seient ("el nou vot")
no anirà a l'anglès Cardiff ("els anglesos a Cardiff") i les
ciutats anglitzades [del sud-est de Gal·les] ("les ciutats
angleses"). . Els seus drets de vot els van ser concedits ("el
privilegi era") el 1867. Però és un afegit al poder dels electors
gal·lesos que es troben dispersos pels comtats de Gal·les, els treballadors
agrícoles ("els treballadors de la terra"). , i els miners de les
nostres mines de carbó. Aquest any entraran en possessió de la franquícia per
primera vegada. A l'article de 'Y Geninen' del mes vinent (juliol), es mostra que els
anglesos, els irlandesos i els escocesos, per milers, estan aprenent gal·lès.
És difícil dir si la tendència 'Dic-Siôn-Dafydd' és més forta que la
tendència dels anglesos arribats a esdevenir gal·lesos. És massa feina per al
mateix govern decidir aquest tema. No tindrem l'oportunitat de fer-ho abans
del cens decennal de 1891. Què us sembla la conveniència de posar
(“presentar”) els següents requisits a l'atenció dels residents en el proper
cens? 1. Pots parlar gal·lès? 2. Si no pots parlar gal·lès, pots entendre el gal·lès quan els altres el
parlen? 3. Pots parlar anglès? 4. Si no pots parlar anglès, pots entendre l'anglès quan altres el
parlen? 5. Desconeixes completament la llengua gal·lesa? 6. Ignores completament l'anglès? Molts gal·lesos avui dia tenen vergonya afirmar que entenen el gal·lès! I
les dones i nenes joves podrien ser tan propenses, si no més, a aquesta
concepció errònia que els marits i homes joves. Però és una idea errònia, |
22 and North Pembroke in
the west, towards Gwent and Morganwg in the east. These Welsh were scattered
in rural areas. But now, they are gathered together in strong churches in
populated communities. They, and their children, form the Welsh majority in
Sir Forgannwg / Glamorganshire. They will be given, towards the end of this
year, the franchise for the first time. Sir Forgannwg / Glamorganshire now
has six members [of parliament in London]; but it will be ten soon. The four
new members will be assigned to (“given to”) the Welsh parts of the county.
That is, the parliament of Great Britain sees that the enormous progress of
the Welsh parts of Sir Forgannwg / Glamorganshire is as clear as day. It
should also be remembered that a parliamentary seat (“a member”) is being
taken away from one of the small towns in England, and is being given to Sir
Fynwy / Monmouthshire. The parishes of Bedwellte and Aberystruth are getting
it; or, in other words, the most Welsh parts of Gwent, namely Rhymni /
Rhymney, and Tredegar, &c. It is also worth noting
that the new seat (“the new vote”) isn’t going to English Cardiff (“the English
in Cardiff”), and the anglicised towns [of south-east Wales] (“the English
towns”). Their voting rights were
(“the privilege was”) given to them in 1867. But it is an addition to the
power of the Welsh electors who are scattered throughout the counties of
Wales, the agricultural workers (“the workers on the land”), and the miners
in our coal mines. They are to come into possession of the franchise for the
first time this year. In the article in 'Y
Geninen' for next month (July), it is shown that the English, the Irish, and
the Scots, by the thousands are learning Welsh. It is difficult to say
whether the 'Dic-Siôn-Dafydd' tendency is stronger than the tendency of the
English arrivals to become Welsh. It is too much work for none other than the
government itself to decide this subject. We will not have the opportunity to
do this before the decennial census in 1891. What do you think about the
appropriateness of bringing (“presenting”) the following requirements to the
attention of the residents in the next census? 1. Can you speak Welsh? 2. If you cannot speak
Welsh, can you understand Welsh when others speak it? 3. Can you speak
English? 4. If you cannot speak
English, can you understand English when others speak it? 5. Are you completely
ignorant of the Welsh language? 6. Are you completely
ignorant of English? Many Welsh people
nowadays are ashamed to claim that they understand Welsh! And the young women
and girls could be as prone, if not more prone, to this misconception than
the young husbands and men. But it is a misconception, |
|
|
|
|
|
#23 |
23 que s'oposa a l'èxit del gal·lès. L'escocès està orgullós del seu país; i
té una bona opinió de si mateix com un dels fills del seu país. Però per al
gal·lès, pobre d'ell! vol amagar el seu dialecte, i corre el perill de
menysprear-se, perquè tendeix a menysprear el seu país i la seva llengua. No
posseeix la columna vertebral dels escocesos i els irlandesos, és a dir, el
seu orgull patriòtic; i com a resultat, no pot resistir-los, encara que
tingui tant o més poder que ells. No ens agradaria que es comptés el gal·lès
fins que el país no s'agiti una mica i s'ensenyen a la gent que la possessió
de dues llengües és un orgull, i no una cosa del qual avergonyir-se. Abans he estat fent la següent pregunta a una classe de noies: - Quants
de vosaltres sabeu parlar gal·lès? Hi havia una noia que tenia prou coratge
per admetre que podia. Al cap d'una estona, després d'haver elogiat aquell
que era prou estudiós per entendre dues llengües, vaig donar un requisit que
ningú de la classe no podia respondre. Abans de donar per fet que no podien
respondre-ho, els vaig donar l'oportunitat de contestar-ho en gal·lès. I
quina cosa més notable! Una gal·lesa s'havia convertit en moltes! Necessitem
menys vergonya! - hi ha més gal·lès del que molts pensen. No és possible posar el gal·lès més "de moda?" Me'n recordo bé. per a mi, un dia, quan vivia a Cheltenham, vaig anar a
examinar per primera vegada una escola a una vall dels Cotswold Hills.
L'escuder s'interessava especialment per l'escola. En acabar l'examen, em va
demanar que anés a casa seva. Allà vaig descobrir que la seva filla parlava
gal·lès. Us podeu imaginar la meva sorpresa! Em va explicar per què havia
après la nostra llengua. El seu pare va comprar terres a Ceredigion. Quan va
anar a viure-hi, va veure que no podia ser útil a la parròquia que l'envoltava
sense aprendre gal·lès. Aleshores va decidir fer-ho i va aconseguir el seu
objectiu. Aquesta és la història en resum. No hi ha un exemple digne de
seguir pels grans homes de Gal·les? Per què la seva influència és tan petita,
en comparació amb la que podria ser? Una de les raons d'això és la seva
negligència de la llengua vernacla. Cap pla d'educació per a Gal·les no estarà complet si no dóna
oportunitats als fills d'aquells que han descuidat la llengua gal·lesa per
aprendre-la. D'aquesta manera, els nostres caps poden tornar a implicar-se
amb la gent del país; i evitar que les classes mitjanes de la població perdin
la seva influència sobre els pagesos -que és un dels grans perills dels
nostres temps camperols-. Conec un senyor |
23 which stands in the way of
the Welshman's success. The Scotsman is proud of his country; and he has a
good opinion of himself as one of the children of his country. But for the
Welshman, poor him! he wants to hide his dialect, and is in danger of
disparaging himself, because he tends to disparage his country and his
language. He does not possess the backbone of the Scot and the Irish -
namely, their patriotic pride; and as a result, he cannot stand against them,
even though he has as much or more power than they have. We would not like to
see the Welsh being counted until the country is stirred up a bit, and the
people are taught that the possession of two languages is a matter of pride -
and not something to be ashamed of. Before this I have been
asking the following question to a class of girls: - How many of you can
speak Welsh?' There was one girl who had enough courage to admit that she
could. In a little while, after I had praised the one who was enough of a
scholar to understand two languages, I gave a requirement that no one in the
class was able to answer. Before taking it for granted that they could not
answer it, I gave them the opportunity to answer it in Welsh. And what a
remarkable thing! One Welshwoman had now become many! We need less shame! -
there is more Welsh than many think. Is it not possible to
make Welsh more 'fashionable?' I remember well. for me,
one day, when living in Cheltenham, went to examine a school in a valley in
the Cotswold Hills for the first time. The squire was taking a special
interest in the school. At the end of the examination, he asked me to go to
his house. There, I found that his daughter could speak Welsh. You can
imagine my surprise! She told me why she had learned our language. Her father
bought land in Ceredigion. When she went to live there, she saw that she
could not be useful in the parish that surrounded her without learning Welsh.
Then she decided to do that - and she succeeded in her aim. That's the story
in short. Is there not an example worthy of following for the great men of
Wales? Why is their influence so small, compared to what it could be? One
reason for this is their neglect of the vernacular language. No plan of education for
Wales will be complete if it does not give opportunities to the children of
those who have neglected the Welsh language to learn it. In this way, our
chiefs can again be involved with the people of the country; and prevent the
middle classes of the population from losing their influence on the peasants
- which is one of the great dangers of our peasant days. I know a gentleman |
|
|
|
|
|
#24 |
24 un jove de Sir Forgannwg / Glamorganshire, fill d'un jutge de pau
influent i nét d'un dels nostres membres del parlament més respectats i
treballadors ("útils"), que rep lliçons de gal·lès d'un clergue de
una parròquia propera. La feina d'aquest professor és més difícil, perquè el
jove cavaller no va tenir oportunitat d'aprendre l'idioma en una escola
diürna. Però algú pregunta: Per què està aprenent gal·lès? Aquest és el
motiu: - Perquè la família ha arribat a entendre que la llengua antiga li
serà molt útil en una feina que pretén ocupar en el futur. Els nostres pensaments es dirigeixen aquí a les nombroses parròquies de
Gal·les, en les quals els funcionaris ignoren la llengua estimada del poble.
Quants de nosaltres hem mesurat la profunditat de la injustícia de col·locar
agents monolingües en una autoritat oficial de Gal·les? Per aclarir el punt,
agafarem una parròquia a Mr Morganwg. Sembla ser una parròquia anglesa. Però
el bisbe de Llan-daf li va enviar delegats per saber si s'havia de considerar
una parròquia en llengua anglesa o una parròquia en llengua gal·lesa. La
investigació es va dur a terme - es van escoltar proves. Va ser fàcil prendre
una decisió sobre un tema tan senzill. Sens dubte, era una parròquia en
llengua anglesa. Aleshores es va decidir cedir el càrrec de rector a un
anglès -i això es va fer. Excel·lent, no? Passats deu anys, en un moment de
confidències (“en una hora secreta”), el clergue designat -l'esmentat anglès
explicava la seva experiència a un altre clergue gal·lès, que ens repetia la
història: - "Vaig ser un gran gran
error (va dir) que van cometre els diputats del bisbe. No hi ha cap
convocatòria a la meva parròquia per llegir, resar i assessorar a l'habitació
d'una persona malalta en anglès. Quan em criden a visitar els afligits, el
desig que sempre s'expressa («escoltat») és llegir, resar i una paraula de
consol per estar en gal·lès». És un bon senyal que l'Església establerta veu el seu error i canvia la
seva manera de comportar-se envers la llengua gal·lesa. El joc net s'hi ha
mostrat [la llengua gal·lesa] a Croesoswallt / Oswestry, pel bisbe de
Llanelwy / St Asaph; a Y Bontfaen / Cowbridge del bisbe de Llan-daf; i a
Llangatwg, a Sir Frycheiniog / Breconshire, pel bisbe de Tyddewi / St.
Davids. Vaig saber que ara hi ha una congregació gal·lesa en una de les
esglésies de Croesoswallt/Oswestry. Ara hi ha un servei setmanal en gal·lès a
Llangatwg. No sé què s'ha fet per la llengua gal·lesa a Y Bontfaen /
Cowbridge. Però no és només pel bé del servei al públic que els gal·lesos són
necessaris com a clergues i ministres al nostre país; sinó per augmentar la
influència de les seves visites als seus membres, i la seva utilitat a les
habitacions dels malalts i de la gent gran. Fa uns mesos, vaig llegir un article sobre 'Bilingual Wales' a
l'Associació de Joves en relació amb |
24 a young man in Sir
Forgannwg / Glamorganshire, the son of an influential justice of the peace,
and the grandson of one of our most respected and hard-working (“useful”)
members of parliament, who receives lessons in Welsh from a clergyman in a
nearby parish. The work of this teacher is more difficult, because the young
gentleman had no opportunity to learn the language in a day school. But
someone asks, Why is he learning Welsh? This is the reason: - Because the
family has come to understand that the old language will be very useful to
him in a job he intends to fill in the future. Our thoughts are led
here to the numerous parishes in Wales, in which the officials are ignorant
of the beloved language of the people. How many of us have measured the depth
of the unfairness of placing monolingual officers in an official authority in
Wales? In order to clarify the point, we will take a parish in Mr Morganwg.
It appears to be an English parish. But the Bishop of Llan-daf sent delegates
to him to find out whether it should be considered to be an English-language
parish, or a Welsh-language parish. The investigation was carried out -
evidence was heard. It was easy to come to a decision on such a simple
matter. It was undoubtedly an English-language parish. Then it was decided to give the
office of rector to an Englishman - and that was done. Excellent, isn't it?
After ten years had passed, in a moment of confidences (“in a secret hour”),
the appointed clergyman - the aforementioned Englishman was recounting his
experience to another Welsh clergyman, who repeated the story to us: - ‘It was a huge big mistake (he said)
that the bishop's deputies made. There is no call in my parish for reading,
praying, and counselling in the room
of a sick person in English. When I am called to visit the afflicted, the
wish that is always expressed (“heard”) is for reading, praying and a word of
comfort to be in Welsh.' It is a good sign that
the Established Church sees its mistake, and changes its way of behaving
towards the Welsh language. Fair play has been shown towards it [the Welsh
language] in Croesoswallt / Oswestry,
by the Bishop of Llanelwy / St Asaph; in Y Bontfaen / Cowbridge by the Bishop
of Llan-daf; and in Llangatwg, in Sir Frycheiniog / Breconshire, by the
Bishop of Tyddewi / St. Davids. I heard that a Welsh congregation is now in
one of the churches in Croesoswallt / Oswestry. There is now a weekly Welsh
language service in Llangatwg. I don't know what has been done for the Welsh
language in Y Bontfaen / Cowbridge. But it is not just for the sake of
service to the public that Welsh people are needed as clergy and ministers in
our country; but in order to increase the influence of their visits to their
members, and their usefulness in the rooms of the sick and the elderly. A few months ago, I read
a paper on 'Bilingual Wales' to the Young Men's Association in connection
with |
|
|
|
|
|
#25 |
25 l'Església Congregacional en anglès a Charles Street, Caerdydd / Cardiff.
Després de seure, el president, que ocupa un càrrec responsable a la ciutat
sota la Junta de Comerç, es va aixecar i va adreçar la reunió així: "El diari m'ha portat al cap els records del meu pare vius. Va
néixer a la parròquia de Llangyfelach, prop de Swansea. Es va traslladar a
Londres; es va casar amb una anglesa; i es va moure ("girar") en
cercles completament anglesos durant molts anys. Ni la seva dona, ni els seus
fills, ni el seu metge entenien el gal·lès. Però en la seva aflicció, només
volia parlar gal·lès. No hi havia dona, ni fills, ni metge, de cap valor en
aquest interval. I vam haver de buscar un ministre gal·lès. Després
d'aconseguir-ne un, el meu pare estava molt content. Llegir, resar, cantar i
parlar la llengua antiga li donava una satisfacció indescriptible! El paper
m'ha donat un gran plaer, tot i que m'ha sorprès meravellosament. Sempre des
que vaig arribar a Gal·les, sempre vaig sentir parlar de la gairebé
desaparició de la llengua antiga. Però m'alegro d'entendre que és probable
que la llengua del cor i la religió del meu pare sobrevisquin (“viu”) a
Gal·les (“a la terra”)”. A Monmouthshire, i en altres llocs del sud, hi ha queixes que “(es queixa
que”) els vells gal·lesos estan patint amargament a causa de la negligència
dels qui tenen l'autoritat. No els importa triar metges bilingües per atendre
els pobres i els treballadors gal·lesos; tot i que els empleats paguen part
del seu sou, i que aquests (“els primers”) tenen dret a tenir un metge que
entengui el gal·lès, segons la norma de la Junta de Govern Local, en relació
a les parròquies bilingües. Hem d'entendre i recordar, com a país, que els
homes tendeixen, quan estan debilitats o vells, a retrocedir sempre en els
dies de la seva joventut. Un home pot estar acostumat a parlar anglès
contínuament durant vint o quaranta anys; i tanmateix, potser voldria veure
un clergue, o un ministre, o un metge gal·lès, quan hagi caigut malalt o
s'hagi fet vell. Estic convençut que avui dia hi ha molts més parlants de gal·lès i
gal·lès a Monmouthshire dels que pensen els que tenen autoritat al país i a
l'església: hauria de dir esglésies; per això hi ha una tendència a
subestimar la força de l'element gal·lès com si també s'hagués de prendre
possessió de les denominacions Dissidents! Tinc un amic que és un dels oficials d'impostos interns a Monmouthshire.
Em va dir que fan reunions anuals per recollir diners del govern, quan es
reuneixen diversos agents al mateix lloc, per fer molta feina en poques
hores. Li va passar, una vegada, notar que un gal·lès intentava explicar-li
el seu pensament amb certa dificultat. Ell va parlar |
25 the English-language
Congregational Church in Charles Street, Caerdydd / Cardiff. After I sat
down, the chairman, who holds a responsible position in the town under the
Board of Trade, got up and addressed the meeting like this: 'The paper has brought
memories of my father alive before my mind. He was born in the parish of
Llangyfelach, near Swansea. He moved to London; he married an English woman;
and moved (“turned”) in completely English circles for many years. Neither
his wife, nor his children, nor his doctor understood Welsh. But in his
affliction, he only wanted to speak Welsh. There was no wife, no children, no
doctor, of any value in such an interval. And we had to look for a Welsh
minister. After getting hold of one, my father was very happy. Reading,
praying, singing, and speaking the old language gave him indescribable
satisfaction! The paper has given me great pleasure, even though it has
surprised me wonderfully. Always since I came to Wales, I was constantly
hearing about the near demise of the old language. But I am glad to
understand that the language of my father's heart and religion is likely to
survive (“live”) in Wales (“in the land”).' In Monmouthshire, and
elsewhere in the South, there are complaints that “(it is complained that”)
the old Welsh people are suffering bitterly due to the negligence of those in
authority. They do not care about choosing bilingual doctors to care for the
poor and the Welsh workers; even though the employees pay part of their
salary, and that these (“the former”) have a right to have a doctor who
understands Welsh, according to the rule of the Local Government Board, in
relation to bilingual parishes. We should, as a country, understand and
remember that men tend, when in weakness or old age, to always fall back on
the days of their youth. A man may be accustomed to speak English
continuously for twenty or forty years; and yet, he may wish to see a
clergyman, or a minister, or a Welsh doctor, when he has fallen ill, or has
become old. I have been convinced
that there are many more Welsh and Welsh speakers in Monmouthshire today than
are thought by those in authority in country and church - I should say
churches; because of this there is a tendency to underestimate the strength
of the Welsh element as if it were to take possession of the Dissident
denominations too! I have a friend who is
one of the Internal Revenue officers in Monmouthshire. He told me that they
have annual meetings to collect government money, when several officers meet
in the same place, in order to do a lot of work in a few hours. It happened
to him, once, to notice that a Welshman was trying to explain his thinking to
him with some difficulty. He spoke |
|
|
|
|
|
#26 |
26 Gal·lès amb ell. L'home va sortir: 'Aquí hi ha un gal·lès!' i des
d'aleshores els gal·lesos miren cap a l'oficial que sap parlar gal·lès,
mentre que els altres oficials reben menys feina del que els hauria de
recaure. El dia abans de visitar Londres per portar aquest tema davant la
Cymmrodorion Association, estava examinant una escola a Bro Morganwg / The
Vale of Glamorgan, prop de Llanilltud Fawr / Llantwit Major. Vaig dir a la
mestressa: "Entenc que la llengua gal·lesa s'ha extingit en aquesta
comunitat". 'No tal cosa (va dir). Tinc molta cura de parlar només anglès als nens,
per allunyar-los de la llengua gal·lesa. Hi ha un servei en gal·lès a
l'església cada diumenge a la nit; i la congregació és nombrosa, si tenim en
compte que el poble és tan petit». 'Estic molt sorprès (vaig dir). En aquests dies s'explica un conte
diferent ("està corrent / circula") per aquestes parts ("pel
país").' «El Nadal passat em va sorprendre molt més a Pont-y-pw^l / Pontypool (va
dir la mestressa). Hi tinc un oncle, el germà de la meva mare, que té una
botiga. Té dos fills que també tenen botigues. Quan vaig fer una visita a la
família del meu oncle, va ser per a mi una sorpresa inesperada escoltar
catorze de cada vint dones que freqüentaven la botiga demanant mercaderies en
gal·lès! Vaig tenir l'oportunitat de dir-li als seus fills, els meus dos
cosins , que em va sorprendre escoltar tant gal·lès en un lloc que normalment
es considera completament anglès. La seva resposta va ser: - "Si véns a
les nostres botigues, veuràs i escoltaràs els mateixos signes de la
persistent influència de la llengua gal·lesa a la comunitat Pont-y-pw^l /
Pontypool". És molt probable que l'anècdota anterior sigui una descripció massa forta
de la influència de la llengua gal·lesa a Pont-y-pw^l / Pontypool, ja que les
observacions generals la subestimen massa. I recordeu que Pont-y-pw^l /
Pontypool, segons la Llei de seients parlamentaris, pertany a la part
oriental de Sir Fynwy / Monmouthshire. Mynyddislwyn, Bedwas i altres parròquies gal·leses es troben a la part
sud. Per tant, hi ha un important element de parla gal·lès entre els electors
de cada part de Sir Fynwy / Monmouthshire. La influència del poble gal·lès no
es limita, per tant, als trenta membres que pertanyen als dotze comtats de
Gal·les [En l'època Sir Fynwy / Monmouthshire era considerat com una part
d'Anglaterra. La Llei de govern local de 1972 va declarar Sir Fynwy /
Monmouthshire com a comtat de Gal·les]. El reverend R. TEMPLE, inspector d'escoles de Sa Majestat a Sir
Drefalswyn / Montgomeryshire em va dir la setmana passada que hi ha més
gal·lesos a Shrewsbury ara que en cent cinquanta anys. La proliferació de
membres del parlament de Liverpool augmentarà la influència dels gal·lesos si
fan ús del seu poder electoral. I no és només per als gal·lesos de Liverpool |
26 Welsh with him. The man
went out, 'There's a Welshman here!' and ever since then the Welsh look to
the officer who can speak Welsh - while the other officers get less work than
should fall to them. The day before I visited
London to bring this subject before the Cymmrodorion Association, I was
examining a school in Bro Morganwg / The Vale of Glamorgan, near Llanilltud
Fawr / Llantwit Major. I said to the schoolmistress: "I understand that
the Welsh language has died out in this community.' 'No such thing (he
said). I am very careful to speak only English to the children, to wean them
away from the Welsh language. There is a Welsh-language service in the church
every Sunday night; and the congregation is large, when we consider that the
village is so small.' 'I am very surprised (I
said). A different tale is told (“is running / circulateing”) in these parts
(“through the country”) these days.' 'I was much more surprised last Christmas in Pont-y-pw^l / Pontypool
(said the schoolmistress). I have an uncle there, my mother's brother, who
keeps a shop. He has two sons who also keep shops. When I paid a visit to my
uncle's family, it was an unexpected surprise for me to hear fourteen out of
twenty of the women who frequented the shop asking for goods in Welsh! I had
the opportunity to tell his sons - my two cousins - that I was surprised
to hear so much Welsh in a place that is commonly considered to be completely
English. Their answer was: - 'If you come to our shops, you will see and hear
the same signs of the lingering influence of the Welsh language in the
Pont-y-pw^l / Pontypool community.'' It is quite likely that the above anecdote is too strong a description of
the influence of the Welsh language in Pont-y-pw^l / Pontypool, as general
observations underestimate it too much. And remember that Pont-y-pw^l /
Pontypool, according to the Parliamentary Seats Act, belongs to the eastern
part of Sir Fynwy / Monmouthshire. Mynyddislwyn, and
Bedwas, and other Welsh parishes are in the southern part. Therefore, there
is an important Welsh-speaking element among the electors of every part of
Sir Fynwy / Monmouthshire. The influence of the Welsh people is not limited,
therefore, to the thirty members who belong to the twelve counties of Wales
[At the time Sir Fynwy / Monmouthshire was considered to be a part of
England. The Local Government Act of 1972 declared Sir Fynwy / Monmouthshire
to be a Welsh county]. The Reverend R. TEMPLE,
Her Majesty's inspector of Schools in Sir Drefalswyn / Montgomeryshire told
me last Easter that there are more Welsh people in Shrewsbury now than there
have been in one hundred and fifty years. The proliferation of Liverpool members
of parliament will increase the influence of Welsh people if they make use of
their electoral power. And it's not just for the Welsh people of Liverpool |
|
|
|
|
|
#27 |
27 que hi ha oportunitats addicionals per beneficiar (“fer el bé”) al seu
país, però per als gal·lesos a totes les parts del Regne Unit. I espero que
facin un ús adequat de la seva influència, com comentaré més endavant (“de
nou”). Crido així l'atenció sobre el progrés de la influència del gal·lès; per
tant, des d'aleshores hi ha hagut una tendència a menystenir la força i la
influència de l'element gal·lès de la nostra població. Tornem a Sir Fynwy / Monmouthshire. En aquesta comarca quedaven obres
importants; com, Nant-y-glo, Blaenau, etc. Els gal·lesos es van dispersar, i
el seu lloc va ser ocupat per anglesos, de Somerset en particular; aquells
que estaven disposats a acceptar menys sou que els gal·lesos. Però els
gal·lesos són gal·lesos, malgrat aquesta dispersió: i alguns d'ells van anar
a la vall de Rhondda, altres al nord d'Anglaterra i molts a Amèrica.
L'element anglès ha augmentat molt a Monmouthshire; però no ens agradaria
comprometre's a demostrar, malgrat això, que menys gal·lesos poden parlar
gal·lès a Gwent ara que fa quaranta anys, tot i que són menys en nombre en
comparació amb el conjunt de la població. I ara són massa nombrosos als
indrets poblats de la comarca per ser descuidats quan s'escullen clergues,
metges i tota mena de funcionaris. I si hi hagués oficials que parlin les dues llengües als tretze comtats
de Gal·les, no haurien de tenir tots els fills del país, independentment de
la llengua dels seus pares, un avantatge per qualificar-se per ser oficials a
Gal·les? si estan inclinats a servir el seu país en aquesta direcció? Atentament, D. ISAAC DAVIES. CARDIFF, 18 de juny de 1885. LLETRA V. SENYORS, M'agradaria molt, pel bé dels vostres lectors, que hi hagués menys
exigències en el meu temps a causa de la meva feina, per poder-los posar els
meus pensaments de manera més concisa. Però tot i que els condueixo aquí i
allà, confio que veuràs abans del final que no estic explicant alguna
anècdota [només] perquè és una anècdota; sinó perquè té una connexió amb el
tema que estem tractant. Acabo de tornar de Sir Frycheiniog / Breconshire, on em vaig quedar gairebé
dues setmanes. 'Oh! (em va dir algú), has estat |
27 that there are
additional opportunities to benefit (“do good for”) their country, but for
the Welsh in all parts of the United Kingdom. And I hope they will make
appropriate use of their influence, as I shall note further on (“again”). I am calling attention
in this way to the progress of the influence of the Welsh; therefore, since
that time there has been a tendency to belittle the strength and influence of
the Welsh element of our population. We return to Sir Fynwy /
Monmouthshire. Important works remained in this county; as, Nant-y-glo, Blaenau,
&c. The Welsh were dispersed, and their place was filled by Englishmen,
from Somerset in particular; those who were prepared to accept less pay than
the Welsh. But the Welsh are Welsh, despite this dispersion: and some of them
went to the Rhondda Valley, others to the North of England, and many to
America. The English element has increased greatly in Monmouthshire; but we
would not like to undertake to prove, despite that, that fewer Welsh can
speak Welsh in Gwent now than there were forty years ago, even though they
are fewer in number compared to the whole population. And they are now too
numerous in the populated parts of the county to be neglected when clergymen,
doctors, and all kinds of officials are chosen. And if there should be
officers who can speak both languages in the thirteen counties of Wales, shouldn't all the
children of the country, regardless of the language of their parents, have an
advantage to qualify themselves to be officers in Wales, if are they inclined
to serve their country in this direction? Yours faithfully, D. ISAAC DAVIES. CARDIFF, June 18th,
1885. LETTER V. GENTLEMEN, I would very much like,
for the sake of your readers, if there were fewer demands on my time because
of my work, so that I could place my thoughts more concisely before them. But
even though I lead them here and there, I trust that you will see before the
end that I am not telling some anecdote [merely] because it is an anecdote;
but because it holds a connection with the subject we are dealing with. I have just returned
from Sir Frycheiniog / Breconshire, where I stayed for almost two weeks. 'Oh!
(said someone to me), you have been |
|
|
|
|
|
#28 |
28 als balnearis de Llanwrtud, o a Llangamarch.' —No hi ha aquesta
oportunitat, amic. A Crughywel vaig plantar la meva tenda durant uns dies, no
per plaer ("autoplacer"), sinó per treballar". En aquesta comunitat hi viu un senyor molt conegut a Gal·les: el senyor
ANDREW DOYLE, que va ser inspector de cases per als pobres de Sa Majestat la
Reina durant molts anys. He tingut oportunitats, de tant en tant, de conèixer
l'opinió d'aquests senyors capaços sobre la importància d'afegir el
coneixement de la llengua gal·lesa a les altres titulacions que són
indispensables en els oficials del Principat [= Gal·les]. Per regla general,
els homes que són de sang gal·lesa, els que estarien més adients per treballar
així, són educats ignorants de la llengua comuna! Fins quan té una concepció
errònia per influir en els pares gal·lesos? Quan vivia al nord de Gal·les, el senyor DOYLE va conèixer un jove
d'Alemanya, que estava ensenyant als fills d'un altre senyor de la mateixa
comunitat. Aquest home estrany no vivia a la mansió, sinó al poble proper. Va
estar moltes vegades a casa del senyor DOYLE, perquè era un company diari; i
sempre va ser benvingut allà. Un dia, el senyor DOYLE va haver d'anar a una
parròquia de muntanya per dur a terme (“fer”) una investigació d'una mena
(“una naturalesa”) o una altra per a la Junta de Poor Law. Va pensar que el
seu jove amic del Continent li encantaria acompanyar-lo, per tal de veure el
país, i recollir informació sobre la gent de la muntanya i els seus costums.
Tan bon punt ho havia demanat, la invitació va ser acceptada amb satisfacció;
i els seguirem tots dos fins a la parròquia de la muntanya. Per horror del senyor DOYLE, va entendre, quan va arribar al lloc, que
ningú a la sala no entenia l'anglès. Va escriure unes quantes línies de
pressa i es va girar cap al seu amic dient-li: "¿Tan bé d'anar a buscar
el clergue local ("el clergue de la parròquia")? Quan l'agafeu,
poseu-li aquesta nota a la mà i demaneu sincerament la seva presència a la
sala parroquial. He de tenir algú aquí que em pugui traduir el que diuen els
feligresos en gal·lès i que els expliqui el que dic jo en anglès. En lloc
d'apressar-se per començar, l'alemany va preguntar: "Vols la meva
ajuda?" —Pots parlar gal·lès? «Des de la meva arribada al poble (va
dir), he estat intentant aprendre-ho. Amb el vostre permís, aquesta és una
oportunitat per a mi per veure amb quin grau d'èxit.' La investigació es va
iniciar sense més demora, i els treballs s'han desenvolupat amb molta
comoditat, tenint en compte les circumstàncies. Però des d'aquell dia i fins
avui, el senyor DOYLE no ha aconseguit convèncer els homes de la muntanya que
el seu company no era gal·lès, ja que parlava tan bé el gal·lès. |
28 at the spas in
Llanwrtud, or at Llangamarch.' 'No such chance, friend. In Crughywel I
pitched my tent for a few days - not out of pleasure (“self-pleasuring”), but
to work.' In that community there
lives a very well-known gentleman in Wales - Mr. ANDREW DOYLE, who was
Inspector of Houses for the Poor for Her Majesty the Queen for many years. I
have had opportunities, from time to time, to know the opinion of such
capable gentlemen about the importance of adding knowledge of the Welsh
language to the other qualifications which are indispensable in officers in
the Principality [= Wales]. As a rule, the men who are of Welsh blood, those
who would be best suited to work like this, are brought up ignorant of the
common language! How long is such a misconception to carry influence on Welsh
parents? When living in North
Wales, Mr. DOYLE knew a young man from Germany, who was teaching the children
of another gentleman in the same community. This strange man did not live in
the mansion - but in the nearby
village. He was many times at Mr. DOYLE’s place, for he was a daily
companion; and he was always welcome there. One day, Mr. DOYLE had to go to a
mountain parish to carry out (“make”) an investigation of one sort (“one
nature”) or another for the Poor Law Board. He thought that his young friend
from the Continent would love to go with him, in order to see the country,
and gather information about the people of the mountains, and their customs.
No sooner had he asked than the invitation was accepted with satisfaction;
and we will follow them both to the mountain parish. To the horror of Mr.
DOYLE, he understood, when he arrived at the place, that no one in the room
understood English. He wrote a few lines hastily, and turned to his friend
saying, 'Will you be so good as to go and look for the local clergyman (“the
parish clergyman”)? When you get hold of him, put this note in his hand, and
earnestly beg for his presence in the parish room. I have to have someone
here who can translate for me what is said in Welsh by the parishioners, and
to explain to them what is said in English by me.' Instead of hurrying to
start off, the German asked - 'Do you want my help?' 'Can you speak Welsh?'
'Since my arrival in the village (he said), I have been trying to learn it.
With your permission, this is an opportunity for me to see with what degree
of success.' The investigation was started without further delay, and the
work was carried out very comfortably, considering the circumstances. But
from that day until today, Mr. DOYLE has not managed to convince the men of
the mountain that his companion was not Welsh, as he spoke Welsh so well |
|
|
|
|
|
#29 |
29 Quants gal·lesos aprendran una lliçó d'aquesta història per persuadir els
seus amics anglesos perquè intentin aprendre la llengua gal·lesa? Aquí hi ha una altra història, que té una connexió amb Sir Frycheiniog /
Breconshire, que em va explicar el Sr. JOHN WILLIAMS, Y Drenewydd yn y Notais
/ Newton Nottage - un nom conegut pels assistents a eisteddfod com el
guanyador d'alguns importants premis als recents eisteddfods de Caerdydd /
Cardiff i Liverpool. L'editor de "The Silurian" a la ciutat
d'Aberhonddu / Brecon era el pare del Sr. WILLIAMS. Cap a l'any 1826, els 23è Royal Welsh Fusiliers van tornar a Aberhonddu /
Brecon, després de vagar durant molt de temps per diferents llocs de l'Índia,
Irlanda, etc. No hi havia molts gal·lesos, si n'hi havia, entre els soldats;
i el capità ENOCH, nascut a Sir Aberteifi / Cardiganshire, era l'únic oficial
de Gal·les. Un dia, veurà el capità ENOCH entrant a l'oficina de 'El
Silurià', amb un altre cavaller amb ell. Després de saludar el Sr. WILLIAMS,
va dir: - 'El meu amic, el capità CROSBIE, vol aprendre gal·lès. No conec
ningú que sigui més capaç d'orientar-lo a comprar els llibres necessaris que
vostè, senyor WILLIAMS. Seràs tan amable de fer-me un favor ajudant el meu
amic? "Amb el més gran plaer", va ser el senyor WILLIAMS. Els
llibres es van comprar i el capità CROSBIE es va dedicar a la seva feina
autoimposada. En un mes al dia, es va poder veure el capità CROSBIE
travessant el llindar del Sr. WILLIAMS per segona vegada. 'Perdoneu-me per
haver ocupat el vostre temps; però o entenc malament la gramàtica gal·lesa, o
hi ha un error al llibre! Amb això, va dirigir el dit a un punt específic de
la pàgina. Després de mirar la frase, el senyor WILLIAMS li va dir: "No
és la teva gramàtica la que està fora de lloc. Hi ha un error al llibre. En
una setmana, és a dir, en cinc setmanes des del principi, el capità CROSBIE
es trobava a la Fira de Talgarth, intentant persuadir els gal·lesos en
gal·lès clar perquè es convertís en soldats. Es diu que ara no hi ha necessitat de gal·lès a la Fira de Talgarth. És
cert, no ho sé. Però si és així, qui mereix més crèdit: els homes de Sir
Frycheiniog / Breconshire per oblidar la llengua gal·lesa tan fàcilment
("és el crèdit tant per als homes de Sir Frycheiniog / Breconshire
perquè s'obliden de la llengua gal·lesa fàcilment"), i tenen vergonya de
parlar ell, o l'anglès anomenat més amunt ("qui va ser nomenat") per
haver-lo après en cinc setmanes? Per què ho va aprendre tan ràpid? Perquè abans del gal·lès havia après
moltes llengües. Quan estava a l'Índia, sempre havia establert com a norma
aprendre la llengua de la gent entre la qual vivia. Aquest és un esperit
excel·lent, no? No hem d'intentar atreure els estrangers que hi ha al nostre
país perquè es comportin com ell? Però no es pot fer mai si continuem
avergonyits d'esposar la llengua gal·lesa quan pugem una mica per les escales
de la societat. Hi ha d'haver un canvi en això si volem guanyar |
29 How many Welsh people
will learn a lesson from this story, to persuade their English friends to try
to learn the Welsh language? Here is another story,
which holds a connection with Sir Frycheiniog / Breconshire, which was told
to me by Mr. JOHN WILLIAMS, Y Drenewydd yn y Notais / Newton Nottage - a
well-known name to eisteddfod-goers as the winner of some important prizes at
the recent Caerdydd / Cardiff and Liverpool eisteddfods. The publisher of
“The Silurian” in the town of Aberhonddu / Brecon was the father of Mr.
WILLIAMS. It is said that there is no need for Welsh now at Talgarth Fair. Is this
true, I don't know. But if so, who deserves more credit - the Sir Frycheiniog
/ Breconshire men for forgetting the Welsh language so easily (“is the credit
as much for Sir Frycheiniog / Breconshire men because they forget the Welsh
language easily”), and are ashamed to speak it, or the Englishman named above
(“who was named”) for learning it in five weeks? Why did he learn it so
quickly? Because he had learned a lot of languages before Welsh. When in India, he had always
made it a rule to learn the language of the people among whom he happened to
be living. This is an excellent spirit, isn't it? Shouldn't we try to attract
the foreigners who are in our country to behave like him? But it can never be
done if we continue to be ashamed of espousing the Welsh language when we
ascend a little on the steps of society. There has to be a change on this if
we are to win |
|
|
|
|
|
#30 |
30 persones que viuen entre nosaltres al nostre costat en general. El seu
respecte per la llengua gal·lesa no va ser cap obstacle en el camí cap a
l'avenç dels capitans ENOCH i CROSBIE. El primer va assolir una posició
important als Horse Guards; i l'altre s'havia convertit en "Sir"
WILLIAM CROSBIE abans de morir. ("Sir WILLIAM CROSBIE era l'altre abans
de morir.) "Ens estàs portant massa enrere (va dir algú). Fa seixanta anys que
van passar aquestes coses. Vine amb mi, doncs, aquest any, a la ciutat de
parla anglesa de Caerdydd / Cardiff. Com sabeu, aquí hi ha una nova
universitat. Els estudiants universitaris tenen una societat de debat. Les
reunions es fan normalment en anglès; però un vespre cada mig any es lliura
al gal·lès. El tema del debat sobre el gal·lès durant l'últim semestre va
ser: 'Hem d'ensenyar la llengua gal·lesa a les nostres escoles diàries?'
Ningú es va pronunciar completament en contra del moviment, tot i que molts
havien dit la seva (“va dir una paraula”); i es va adoptar una decisió favorable
gairebé per unanimitat. La diferència d'opinió girava al voltant de
"quant? i com?' i quan?' Entre els dotats [doniol = dotat en la parla]
debatents gal·lesos, hi havia un jove -un anglès de naixement - HOLMES de nom
- que ha après gal·lès a la classe del professor POWEL des de l'inici de la
universitat l'octubre de 1883; i va explicar el seu pensament d'una manera
capaç en la seva nova llengua: la nostra "llengua antiga" [la
llengua gal·lesa es coneix com "yr hen iaith" - "la llengua
antiga"]. Considerava que la ciència s'havia d'ensenyar a través de
l'anglès. Va estar d'acord amb la veu comuna dels socis, amb aquesta
excepció. És probable que l'exemple d'aquest anglès d'ulls aguts, que potser algun
dia ocupi una feina gal·lesa que es rebutja als fills de pares gal·lesos
negligents, obrirà els ulls a alguns dels vostres lectors o a alguns dels
seus coneguts? que crien els seus fills ignorants de la llengua gal·lesa?
Estic intentant canviar el meu propi hàbit en aquesta direcció. Aquesta vegada vam començar a Sir Frycheiniog / Breconshire, i cap al
país dels [els rius] Wysg / Usk i Gwy / Gwy, haurem de tornar per escoltar de
nou el Sr. ANDREW DOYLE. 'Vaig viatjar una vegada
a Espanya (va dir), entre Cadis i Sevilla. Em va cridar l'atenció un company
de viatge que parlava un castellà excel·lent. Em vaig aventurar a tenir una
petita conversa amb ell en el seu idioma. Després d'un temps, vaig passar a una
llengua més familiar per a mi: el francès. El meu company em va seguir amb la
màxima facilitat, ja que era un perfecte mestre de la llengua francesa.
Accidentalment em vaig girar cap a l'anglès: - i aquí està just darrere meu.
Mai vaig escoltar un anglès parlar anglès millor que aquest estranger. A
hores d'ara, estava intentant endevinar de quina nació podria ser; i li vaig
dir: "Ets un home d'Itàlia?" 'No.' 'Oh |
30 people who live among us
by our side more generally. Their respect for the Welsh language was no
obstacle on the way to the advancement of Captainians ENOCH and CROSBIE. The
former rose to an important position in the Horse Guards; and the other had
become “Sir” WILLIAM CROSBIE before he
died. (“Sir WILLIAM CROSBIE was the other before he died.) 'You are leading us too
far back (said someone). It is sixty years since these things happened.' Come
with me, therefore, this year, to the English-speaking town of Caerdydd /
Cardiff. As you know, there is a new college here. College students have a
debating society. The meetings are usually held in English; but one evening
every half year is given over to Welsh. The subject of the Welsh debate for
the last half-yearly period was, 'Should we teach the Welsh language in our
daily schools?' No one spoke out completely against the movement, although
many had had their say (“said a word”);
and a favorable decision was carried almost unanimously. The
difference of opinion revolved around 'how much?' and 'how?' and 'when?'
Among the gifted [doniol = gifted in speech] Welsh debaters, there was one
young man - an Englishman by birth - HOLMES by name - who has learned Welsh
in Professor POWEL's class since the start of the college in October, 1883;
and he explained his thinking in an able way in his new language - our 'old
language' [The Welsh language is kown as “yr hen iaith” – “the old
language”]. He considered that Science should be taught through English. He
agreed with the common voice of the members, with this exception. Will the example of this
sharp-eyed Englishman, who may possibly, one day, fill a Welsh job which is
refused to the sons of negligent Welsh parents, be likely to open the eyes of
some of your readers, or some of their acquaintances, who bring up their
children ignorant of the Welsh language? I am trying to change my own habit
in this direction. This time we started in
Sir Frycheiniog / Breconshire, and towards the country of [the rivers] Wysg /
Usk and Gwy / Gwy, we will have to return to listen again to Mr. ANDREW
DOYLE. 'I was traveling once in
Spain (he said), between Cadiz and Seville. My attention was drawn to a
fellow traveler who could speak excellent Spanish. I ventured to have a
little conversation with him in his language. After some time, I happened to
slip into a language more familiar to me - French. My companion followed me
with the greatest ease as he was a perfect master of the French language. I
accidentally turned to English: - and here he is right after me. I never
heard an Englishman speak English better than this foreigner. By now, I was
trying to guess what nation he might be from; and I said to him, 'Are you a
man from Italy?' 'No.' 'Oh |
|
|
|
|
|
#31 |
31 Suïssa? 'No.' "D'Àustria?" 'No.' 'D'Alemanya?' 'No.'
"D'Hongria?" 'No.' —De Polònia? 'No.' —De Rússia? 'No.' "Des
d'Holanda, Dinamarca, Noruega, Suècia?" "No", quatre vegades.
Quan va veure que renunciava a l'intent, em va preguntar en gal·lès, després
de saber on vivia, d'una manera que va indicar la seva diversió: "No
parles gal·lès?" (“No hi ha gal·lès?”) L'home era gal·lès. Denbighshire
va ser el seu lloc de naixement. Es deia LLOYD. Va anar de Gal·les a les
Índies Occidentals, on va aprendre castellà, etc. I la seva experiència va
ser que la seva primera llengua, el gal·lès, les seves vocals i consonants,
l'han ajudat a cada pas en el seu viatge per les exuberants pastures de
països i llengües estrangeres. Va aprendre les llengües estrangeres més
ràpidament que un anglès de la mateixa habilitat natural, i les va pronunciar
més perfectament. La viva manera de parlar gal·lesa era més semblant a la
dels països estrangers, i assegurava més èxit en l'esforç de parlar com els
mateixos nadius. Els gal·lesos van cada any més a països més enllà del mar; i
quan són bilingües abans de començar, aprenen els idiomes necessaris per al
seu èxit amb facilitat. No és just, per tant, dir que la llengua gal·lesa no
serveix de res fora de Gal·les. Deixem ara l'encantadora zona de Crughywel i viatgem cap al nord de
Brecon. Serà bo que molts entenguin que a Breconshire hi ha més gal·lès del
que molta gent pensa. En el diari que vaig llegir a Londres, estava disposat
a comptar-la amb Radnorshire com un comtat que havia caigut presa de la
llengua anglesa (“com a part de la presa de la llengua anglesa”); però els gal·lesos
que hi ha estan lluny d'haver-se extingit. La vella llengua és menyspreada
per molts pares de Brecon, ja que pensen que la possessió d'ella és un
desavantatge per als seus fills. És important, per tant, col·locar l'altra
cara de la pàgina clarament davant d'ells. Hi ha entre els fills i filles de
Breconshire uns quants fidels, disposats a emprendre aquesta feina, si es
decideix a l'Aberdâr Eisteddfod que ha arribat el moment de fer un intent
nacional perquè la llengua gal·lesa s'utilitzi com a segona llengua al nostre
dia a dia? escoles, donant prioritat a l'anglès, la principal llengua
comercial del món? En el viatge de
Grughywel a Talgarth, passant per Cwm-du i Pengeuffordd, la terra es parla
gal·lès a la dreta i a l'esquerra. També és un país bilingüe. Hi ha gairebé
la mateixa gent al servei gal·lès a Cwm-du Church que al servei anglès. De
Talgarth a Llanfair ym Muallt, la influència de la llengua anglesa i la
vergonya que se sent per la llengua gal·lesa (“i la vergonya de la llengua
gal·lesa”) es fa més forta! Sembla que molts s'han adonat que els rius que
flueixen de Gal·les a Anglaterra no només han estat avantatjoses per a
Iorwerth el primer i els seus exèrcits, |
31 Switzerland?' 'No.'
'From Austria?' 'No.' 'From Germany?' 'No.' 'From Hungary?' 'No.' 'From
Poland?' 'No.' 'From Russia?' 'No.' 'From Holland, Denmark, Norway, Sweden?'
'No,' four times. When he saw that I was giving up the attempt, he asked me
in Welsh, after he found out where I lived, in a way that signaled his
amusement – “You don’t speak Welsh?” (“No Welsh?') The man was Welsh.
Denbighshire was his birthplace. His name was LLOYD. He went from Wales to
the West Indies, where he learned Spanish, &c. And his experience was
that his first language, Welsh, its vowels and consonants, helped him every
step of the way in his journey through the lush pastures of foreign countries
and languages. He learned the foreign tongues faster than an Englishman of
the same natural ability, and pronounced them more perfectly. The lively
Welsh way of speaking was more similar to the way of foreign countries, and
ensured more success in the effort to speak like the natives themselves. The
Welsh go more and more every year to countries beyond the sea; and when they
are bilingual before starting, they learn the languages required for their
success with ease. It is not fair, therefore, to say that the Welsh language
is of no use outside of Wales. We now leave the
charming area of Crughywel, and travel towards the north of Brecon. It will be good for
many to understand that there is more Welsh in Breconshire than many people
think. In the paper I read in London, I was ready to count her with
Radnorshire as a county that had fallen prey to the English language (“as a
part of the prey of the English language”); but the Welsh in it is far from
being extinct. The old language is scorned by many Brecon parents, as they
think that the possession of it is a disadvantage for their children. It is
important, therefore, to place the other side of the page clearly in front of them. Are there among
the sons and daughters of Breconshire a few faithful, ready to undertake this
work, if it is decided at the Aberdâr Eisteddfod that the time has come to
make a national attempt to have the Welsh language used as a second language
in our daily schools, giving English priority - the world's main commercial
language? On the journey from
Grughywel to Talgarth, through Cwm-du and Pengeuffordd, the land is
Welsh-speaking on the right, and on the left. It is also a bilingual country.
There are almost the same people in the Welsh service at Cwm-du Church as there
are in the English service. From Talgarth to Llanfair ym Muallt, the
influence of the English language, and the shame felt about the Welsh
language (“and shame of the Welsh language”), gets stronger! Many, it seems,
have noticed that the rivers that flow from Wales to England, have not only
been advantageous to Iorwerth the first and his armies, |
|
|
|
|
|
#32 |
32 però també s'han obert les portes per donar la benvinguda a la llengua
anglesa a "The Land of the Hills" [és a dir, Gal·les]. Els rius
Wysg / Usk, Gwy / Wye i els rius de Radnorshire en el seu viatge cap al
Severn, i el mateix majestuós Severn: flueixen cap a l'est; i, al llarg de
les seves valls, i cap a l'oest, la inundació de la llengua anglesa ha anat
fent camí lentament, però molt lentament. El senyor KILSBY JONES em va dir
que l'anglès era a Sir Faesyfed / Radnorshire en temps de JOHN PENRY, sota el
regnat de la reina ELIZABETH; però no ha conquerit del tot el comtat fins als
nostres dies. Actualment viu (“és viu”) en dues parròquies. La nostra
autoritat és el Sr. KILSBY JONES, en un dels seus deliciosos articles a 'Y
Geninen'. El Sr. em va dir JOHN WILLIAMS, Newton Nottage, que el Sr. FOWKE,
supervisor d'herències extenses a Herefords i Radnorshire, i germà del capità FOWKE que va planificar l'exposició de
Londres el 1862, va notar que la llengua gal·lesa no s'havia perdut, i la
llengua anglesa havia guanyat més de quatre milles en una llarga vida, és a
dir, la seva pròpia edat. Però si el moviment ha estat lent, ha anat avançant
(“anant cap endavant / al davant”) de manera constant. Hi ha un gran
desavantatge associat a aquest moviment anglès fora de les escoles del país.
Anglès dolent i corrupte, que pren possessió de la gent comuna de Brecheiniog
i Radnor. L'anglès sol ser molt millor a les comunitats on es parlen ambdues
llengües. Això és el que diu el reverend. R. TEMPLE, MA, inspector d'escoles
a Montgomery, al Llibre blau del govern per a 1881: "La lectura al meu districte és millor que a qualsevol part
d'Anglaterra que conec. La majoria dels meus fills són descendents de gal·lesos
que van aprendre anglès com a llengua estrangera, i els descendents dels
quals han perdut l'accent gal·lès i encara no n'han après. dialecte anglès
viciós. Probablement, aquesta darrera virtut desapareixerà aviat davant
l'exemple dels professors que provenen de comtats anglesos, on encara imperen
les tradicions de la pronunciació danesa i saxona». En gal·lès, semblant a això: — "La lectura a la meva classe és millor que en una part d'Anglaterra
que conec. La majoria dels meus fills són descendents de gal·lès que van
aprendre anglès com a llengua estrangera, i descendents d'aquells que han
perdut l'accent gal·lès i encara no han après un dialecte anglès corrupte.
Aquesta darrera qualitat, amb tota probabilitat, desapareixerà aviat sota la
influència de l'exemple dels professors dels comtats anglesos, en els quals
les tradicions del cant danès i saxó segueixen florint». En aquesta cita no només
hi ha una raó per a la preservació de la llengua gal·lesa al costat de
l'anglès, sinó, per cert, un fort incentiu per augmentar el nombre de
professors gal·lesos, de manera que |
32 but have also been open
doors to welcome the English language to “The Land of the Hills” [i.e.
Wales]. The rivers Wysg / Usk, Gwy / Wye, and the rivers of Radnorshire on
their journey towards the Severn, and the majestic Severn itself – flow
towards the east; and, along their valleys, and towards the west, the flood
of the English language has been making its way slowly - but very slowly. Mr.
KILSBY JONES told me that English language was in Sir Faesyfed / Radnorshire
in the time of JOHN PENRY, under the reign of queen ELIZABETH; but it has not
completely conquered the county to this day. It lives on at present (“it is
alive now”) in two parishes. Our authority is Mr. KILSBY JONES, in one of his
delicious articles in 'Y Geninen.' Mr. said JOHN WILLIAMS, Newton Nottage, to
me, that Mr. FOWKE, overseer of extensive inheritances in Herefordshire and Radnorshire, and brother to
Captain FOWKE who planned the London
exhibition in 1862, noticed that the Welsh language had not been lost, and
the English language had gained, more than four miles in a long lifetime -
namely , his own age. But if the movement has been slow, it has been
advancing (“going foraward / in the front”) steadily. There is one major
disadvantage associated with this English movement outside the country's
schools. Bad, corrupt English, which takes possession of the common people in
Brecheiniog and Radnor. English is usually much better in the communities
where both languages are spoken. This is what Reverend says. R. TEMPLE, M. A., Inspector of
Schools in Montgomery, in the Government's Blue Book for 1881: "The reading in my
district is better than in any part of England that I know. Most of my
children are the descendants of Welshmen who learned English as a foreign
tongue, and whose descendants have lost the Welsh accent, and have not yet
learned a vicious English dialect. This last virtue will, probably, soon
disappear before the example of teachers who come from English counties,
where the traditions of Danish and Saxon pronunciation still prevail.' In Welsh, similar to
this: — 'The reading in my class
is better than in one part of England known to me. Most of my children are
descendants of Welsh who learned English as a foreign language, and
descendants of those who have lost the Welsh accent, and have not yet learned
a corrupted English dialect. This last quality will, in all probability,
disappear soon under the influence of the example of teachers from the
English counties, in which the traditions of the Danish and Saxon chanting
continue to flourish.' In this quote there is
not only a reason for the preservation of the Welsh language alongside
English, but, by the way, a strong incentive to add to the numbers of Welsh
teachers, so that |
|
|
|
|
|
#33 |
33 podem estar obligats, com és ara, a convidar aquests oficials
d'Anglaterra. En el nostre viatge cap a Llanfairmuallt, perquè és el lloc on volem
arribar, hem estat pensant més en el futur del gal·lès i la llengua gal·lesa
que no pas en les vistes romàntiques de la magnífica vall de Wy. Recordeu que Llanfair és ara una ciutat anglesa. No es fa cap ofici en
gal·lès a cap església o capella; o si n'hi ha, només es fa a l'estiu, pel bé
dels visitants gal·lesos. Aquest és un lloc on podríem pensar, després d'una
consideració superficial, que no hi ha necessitat d'oficials gal·lesos. Però
mirem més de prop les coses. Per fer-ho, anem a la Hisenda Nacional
Provincial. Un cavaller del nord, i un gal·lès patriòtic, que és el seu
supervisor hàbil i popular. Quan hi va anar per primera vegada, es podia
sentir el soroll que s'apagava: "Mira què hi ha de nou a Llanfair! Un
gal·lès és el cap d'un tresor!' El senyor va dir JONES em va dir que
anualment mil cinc-cents clients de la casa de plata de Llanfairmuallt
prefereixen fer negocis en gal·lès que en anglès. El gal·lès monolingüe és un
home difícil de negociar quan fa negocis en anglès. Sent que l'altra banda té
avantatge sobre ell. No vol ser enganyat. Per evitar-ho, és desconfiat i
massa cautelós, un temperament força desagradable. En aquestes
circumstàncies, no es veuen els millors costats de l'home, sinó la seva
sospita. Però el comerç es fa en gal·lès amb el mateix home: aquesta
diferència es veu immediatament! 'Cy'wch cûd a fetan', és ara. És un home tan
bo com l'altre. El dubte ja no es troba. Està en igualtat de condicions, on
pot cuidar-se, sense semblar una mica desconfiat del seu amic comercial. Aquests no són els meus comentaris; sinó fruit de l'experiència del Sr.
LUTHER JONES i altres. Com que es basen en una atenció acurada, no s'inclinen
a la consciència d'aquest poble gal·lès de la veritat? Que hem estat
descuidats, negligents, extremadament culpables, quan deixem tants oficials a
Gal·les que ignoren la llengua del poble. La culpa no és dels agents; sinó
als ancians del país, per estar cecs davant la injustícia que es va fer, i inconscients
de la importància de tenir un canvi que donés més joc net a la gent comuna
del país -que estava, com si fos, sense ningú. fer-los llàstima. He escrit a algú? Sí: i
en fer-ho, es va fer mal a la commemoració de molts gal·lesos lleials i
compassius als seus compatriotes. Quan estem a Llanfairmuallt, només hi ha el
Wy entre nosaltres i Radnorshire. Des d'aquest comtat, Cymro va anar a
Londres |
33 we may be obliged, as it
is at present, to invite such officers from England. On our journey to
Llanfairmuallt, because that is the place we want to reach, we have been
thinking more about the future of the Welsh and the Welsh language than about
the romantic views of the magnificent Wy valley. Remember that Llanfair
is now an English town. No Welsh language service is held in any church or
chapel; or if there is, that is only done in the summer, for the sake of the
Welsh visitors. This is a place where we might think, after a superficial
consideration, that there is no need for Welsh officers. But let's look more
closely at things. In order to do that, we go to the National Provincial
Treasury. A gentleman from the North, and a patriotic Welshman, who is his
skilled and popular supervisor. When he first went there, you could hear the
noise going out - 'Look what's new in Llanfair! A Welshman is the chief
officer of a treasury!' Mr. said JONES told me that annually fifteen hundred
customers of the silver house in Llanfairmuallt prefer to do business in
Welsh than in English. The monolingual Welshman is a difficult man to
negotiate with when doing business in English. He feels that the other side
has an advantage over him. He does not want to be deceived. To prevent this,
he is suspicious and overly cautious - a rather unpleasant temper. Under such
circumstances, the best sides of the man are not seen, but his suspicion. But
trade is done in Welsh with the same man - such a difference is seen
immediately! 'Cy'wch cûd a fetan,' it is now. He is as good a man as the
other. Doubt is no longer found. He is on equal ground, where he can take
care of himself, without seeming a little suspicious of his commercial
friend. These are not my
comments; but the fruit of Mr. experience. LUTHER JONES, and others. As they
are based on careful attention, do they not press home to the conscience of
these Welsh people of truth? That we have been careless, negligent, extremely
guilty, when we leave so many officers in Wales who are ignorant of the language
of the people. The blame is not on the officers; but on the elders of the
country, for being blind to the injustice that was done, and oblivious to the
importance of having a change that would give more fair play to the common
people of the country - who were, as it were, without anyone to pity them . Did I write to anyone?
Yes: and in doing so, a wrong was done to the commemoration of many loyal and
compassionate Welshmen to their countrymen. When standing in Llanfairmuallt,
there is only the Wy between us and Radnorshire. From that county, Cymro went
to London |
|
|
|
|
|
#34 |
34 THOMAS PHILLIPS pel nom. Després de recollir riquesa, va decidir fer el
bé a Gal·les. Volia fundar una escola diürna, que proporcionés, alhora, una
educació gal·lesa i una educació superior de la manera ordinària. L'escola es
va fundar a Llanymdoverry, la meva ciutat natal. Recordo el seu inici, encara
que mai en vaig ser deixeble. Recordo el seu primer mestre director,
l'Ardiaca JOHN WILLIAMS, i el primer professor de Gal·lès. Quan va començar
el seu treball, no hi havia cap gramàtica adequada per al seu ús. A un dels
nois Radnor, un gal·lès de Londres, estem en deute per haver portat el
gal·lès a una escola diürna i per la dificultat que va obligar el reverend
THOMAS ROWLANDS a preparar la seva gramàtica, que ha estat una ajuda per a
les forces fora dels cercles gal·lesos per aprendre. gal·lès. Amb aquest exemple evident dels beneficis que es poden derivar de l'honor
degut a la llengua gal·lesa, acabaré aquest cop, amb raó, D. ISAAC DAVIES. CARDIFF, juliol de 1885. OY - M'he oblidat d'inserir al cos de la carta el següent exemple de
l'anglès que s'està estenent a Breconshire per la influència de la llengua de
la gent comuna de feines properes a Anglaterra. Les paraules es poden veure
en una làpida a l'església de Llanfihangel, Cwmdû: 'Tan! en els teus anys de floració juvenil, Ens criden des d'aquí, ja ho veus; En va, estimats Pares, són les vostres llàgrimes Perquè tots han de morir com nosaltres; La mort no estalviarà als vint-i-quatre anys Ni encara als noranta-tres anys, Perquè quan crida ningú pot viure, I així em va enviar a buscar. Crec que no n'he afegit cap a les de la pedra, tot i que he copiat les
línies en un fort xàfec de pluja. - VA FER LLETRA VI. SENYORS, Aquesta lletra serà una
mica de tot, i cada bit té una connexió amb una cosa; és a dir, la pregunta
que intentem pressionar a la ment i al cor de cada gal·lès amb les lletres
següents: - Si tenim |
34 THOMAS PHILLIPS by name.
After collecting wealth, he decided to do good in Wales. He wanted to found a
day school - which would provide, at the same time, a Welsh education, and a
superior education in the ordinary way. The school was founded in
Llanymdoverry - my home town. I remember its beginning, although I was never
a disciple in it. I remember her first head teacher Archdeacon JOHN WILLIAMS
- and the first Welsh teacher. When he began his work, there was no grammar
in existence suitable for his use. To one of the Radnor boys - a London
Welshman - we are indebted for bringing Welsh into a day school, and for the
difficulty that forced Rev. THOMAS ROWLANDS to prepare his Grammar - which
has been an aid to forces outside the Welsh circles to learn Welsh. With this obvious
example of the benefits that can arise from paying due honor to the Welsh
language, I will end this time, Yours rightly, D. ISAAC DAVIES. CARDIFF, July 1885. O.Y. - I forgot to
insert in the body of the letter the following example of the English that is
spreading in Breconshire through the influence of the language of ordinary
people from jobs close to England. The words can be seen on a gravestone in
Llanfihangel Church, Cwmdû: 'So! in your youthful
Blooming Years, We are called from hence
you see; In vain dear Parents are
your tears For all must die like
us; Death will not spare at
twenty-four Nor yet at ninety-three, For when he calls no one
can live, And so he sent for me.' I believe that I have
not added a missing one to those on the stone, although I have copied the
lines in a heavy shower of rain. - D.I.D. LETTER VI. GENTLEMEN, This letter will be a
bit of everything, and each bit has a connection with one thing; namely, the
question we try to press on the mind and heart of every Welshman in the
following letters: - If we have |
|
|
|
|
|
#35 |
35 ser una nació per segles -continuar sent una nació avui- i amb la
intenció de seguir sent una nació, segons tots els indicis -com ens hem de
comportar el 1885, de manera que el nostre progrés nacional de 1885 a 1985
sigui més gran que el nostre progrés nacional evident des de 1785 a 1885? He inclòs un volum de matèria sobre el tema, i cada dia se suma al total.
Serà en va esperar esgotar un tema tan ampli en aquestes cartes. Vaig
començar amb l'esperança de poder completar l'obra en sis lletres. Amb la vostra
amabilitat habitual, m'heu permès superar el límit marcat. La meva intenció
ara és acabar, de manera que es puguin publicar les cartes com a llibret a
l'agost. Serà desitjable distribuir el llibret davant el National Eisteddfod
d'Aberdâr, de manera que els homes del nord, els homes del sud i els
gal·lesos dispersos a Anglaterra tinguin l'oportunitat de conèixer la
naturalesa de l'important pla nacional. que es posa de manifest allà. Molta
gent sap que el Liverpool Eisteddfod ha ajornat prendre una decisió sobre la
qüestió de l'ensenyament del gal·lès a les nostres escoles diàries, de manera
que el subcomitè del Cymmrodorion, sota la presidència del Dr. ISAMBARD OWEN,
tingui un any més per fer-ho més. investigació detallada del tema. L'informe
del subcomitè serà considerat de manera natural i necessària; i és la
intenció d'alguns patriotes fer una proposta, la naturalesa de la qual
procurarem explicar abans d'arribar al final de les nostres temptacions. Vaig acabar la darrera vegada a Llanymdoverry, la meva ciutat natal. I al
meu comtat natal, Carmarthenshire, i a la parròquia natal del meu pare,
Llandybïe, vull començar aquesta vegada. Hi vam arribar, la meva dona i jo,
cap al migdia de dissabte passat. En el nostre viatge des de Llanelli fins a
la bonica comunitat de Gwenlais, i Morlais, on a la llunyania es pot veure el
parc Llandilo, al mig de Dyffryn Tywi, i el castell de Caregcenen entre
nosaltres i Mynydd Du, va quedar molt clar que el país és dos -llenguatge.
Vam escoltar persones de totes les edats i dels dos sexes que parlaven
gal·lès i anglès amb facilitat i naturalitat segons les necessitats del
moment. No és aquesta condició lingüística molt agradable? No hauríem de
demanar proves clares del contrari abans de suposar que no pot ser una
condició permanent? No vol dir que altres llengües hagin mort, sinó un
reconeixement que hi ha una vida estranya en gal·lès. I no vol dir que altres
celtes hagin abandonat les seves llengües, sinó una admissió que els
gal·lesos són més lleials al seu passat que altres que són de la mateixa sang
que ells. Al poble de Llandybïe, i
al país que l'envolta, els rètols justificaven innegablement l'opinió del
reverend. SHADRACH PRYCE, MA, examinador d'escoles de Sa Majestat, en el seu
informe |
35 to be a nation for ages
- continuing to be a nation today - and intending to remain a nation, by all
indications - how should we behave in 1885, so that our national advancement
from 1885 to 1985 will be greater than our national advancement evident from
1785 to 1885? I have included a volume
of matter on the subject, and every day adds to the total. It will be in vain
to expect to exhaust such a wide subject in these letters. I began in the
hope of being able to complete the work in six letters. With your usual
kindness, you have allowed me to go over the appointed limit. My intention
now is to wind up, so that it will be possible to publish the letters as a
booklet in August. It will be desirable to distribute the booklet before the
National Eisteddfod of Aberdâr, so that the men of the North, and the men of
the South, and the Welsh scattered in England, will have an opportunity to
know the nature of the important national plan that is brought into focus
there. Many people know that the Liverpool Eisteddfod has postponed coming to
a decision on the question of teaching Welsh in our daily schools, so that
the sub-committee of the Cymmrodorion, under the presidency of Dr. ISAMBARD
OWEN, have another year to do a more detailed investigation into the subject.
The sub-committee's report will come under consideration naturally, and
necessarily; and it is the intention of some patriots to make a proposal, the
nature of which we will endeavor to explain before reaching the end of our
temptations. I finished last time in
Llanymdoverry, my home town. And in my native county, Carmarthenshire, and in
my father's native parish - Llandybïe - I want to start this time. We arrived
there, my wife and I, around midday last Saturday. On our journey from
Llanelli to the beautiful community of Gwenlais, and Morlais, where in the
distance you can see Llandilo park, in the middle of Dyffryn Tywi, and
Caregcenen Castle between us and Mynydd Du, it was very clear that the
country is two -language. We heard persons of all ages, and of both sexes,
speaking Welsh and English easily and naturally according to the need of the
moment. Isn't this linguistic condition a very pleasant one? Shouldn't we ask
for clear evidence to the contrary before we assume that it cannot be a
permanent condition? It is not to say that other languages are dead but an
acknowledgment that there is some strange life in Welsh. And it is not to say
that other Celts have given up their languages but an admission that
the Welsh are more loyal to their past than others who are of the same blood
as them. In the village of
Llandybïe, and in the country around it, the signs undeniably justified the Reverend's
opinion. SHADRACH PRYCE, M.A., Her Majesty's examiner of schools, in his
report |
|
|
|
|
|
#36 |
36 al Llibre Antic oficial de 1882 - 3. Aquest és un informe que val la pena
llegir. Hi crido especial atenció, ja que l'opinió del seu autor no
coincideix amb l'opinió del reverend. JR KILSBY JONES i OWEN THOMAS, i el Sr.
BERIAH G. EVANS, HT EVANS i altres, pel que fa a la conveniència i la
importància de l'ensenyament de l'anglès a través del gal·lès a Gal·les
gal·lès. El Sr. és un gal·lès de cor càlid i patriòtic. PRYCE, que ha canviat
d'opinió sobre aquest tema; i dona les seves raons del canvi. No puc donar
avui, de l'informe del Sr. PRYCE, però algunes de les descripcions al costat
del full: - 'El coneixement del gal·lès no està disminuint a Carmarthenshire.
La gent al mateix temps avança en els seus coneixements d'anglès.' - 'El
coneixement de la llengua gal·lesa no està disminuint a Carmarthenshire. Al
mateix temps, la gent va guanyant terreny en el seu coneixement de l'anglès.' Han passat deu anys des de la meva última visita a Llandybye. El 1875,
vivia a Cheltenham. Vaig dedicar les meves vacances aquell any a marxar, pel
meu compte, pels comtats de Carmarthen i Pembroke, per tal d'ajudar Sir HUGH
OWEN i el comitè de l'Aberystwyth College, en els seus esforços per arribar a
la conclusió general exitosa que va convèncer molts que el La nació gal·lesa
havia decidit tenir un sistema educatiu més perfecte que el que tenia. Es va
fer una reunió a Llandybïe, entre molts altres llocs. Quina terra hem guanyat
en deu anys! En aquell moment teníem una universitat! Ara, però, en tenim un
per al Nord, un pel Mitjà Oest i un altre pel Sud, i el Coleg Sant Dewi de
Llanbedr, estimulat, reforçat i perfeccionat fins a un grau que només podríem
desitjar fa deu anys! I amb l'augment dels mitjans d'educació, amb nois gal·lesos que van a
Oxford i Cambridge, i les altres universitats, i amb més domini de l'anglès
que els seus antics alumnes del Principat, vet aquí que el sentiment gal·lès
es fa més fort i augmenta, la capacitat escriure la llengua antiga
difonent-se, i recursos nous i valuosos per a la crida de la literatura
gal·lesa des de moltes direccions! Prenem cor! Tenim un motiu per fer-ho. En el viatge de tornada de Landybïe a Llanelli, ja que al matí havíem
après que no convé parlar un secret en anglès, vam recórrer a la llengua
materna de la meva dona: el francès. Al cap de poc, una dona de Llanelli ens
va dir, que tornava del mercat de Llandilo: - No sentim sovint
parlar aquesta llengua en aquesta línia. 'Saps quina llengua parlem?' 'Sí,
bastant bé. El meu marit, que és tallador de carbó a Llanelli Docks, sent
molt francès |
36 in the official Old Book
for 1882 - 3. This is a report worth reading. I call special attention to it,
as the opinion of its author does not agree with the opinion of the Reverend.
J. R. KILSBY JONES and OWEN THOMAS, and Mr. BERIAH G. EVANS, H. T. EVANS, and
others, regarding the appropriateness and importance of teaching English
through Welsh in Welsh Wales. Mr. is a warm-hearted and patriotic Welshman.
PRYCE, who has changed his opinion on this matter; and he gives his reasons
for the change. I cannot give today, from Mr.'s report. PRYCE, but some of
the descriptions on the side of the sheet: - 'A knowledge of Welsh is not
decreasing in Carmarthenshire. The people at the same time advancing in their
knowledge of English.' - 'Knowledge of the Welsh language is not decreasing
in Carmarthenshire. At the same time, the people are gaining ground in their
knowledge of English.' Ten years have passed
since my last visit to Llandybye. In 1875, I was living in Cheltenham. I
dedicated my holidays that year to marching, at my own expense, through the
counties of Carmarthen and Pembroke, in order to assist Sir HUGH OWEN, and
the Aberystwyth College committee, in their efforts to make the successful
general conclusion which convinced many that the Welsh nation had make up her
mind to have a more perfect educational system than the one she had. A
meeting was held in Llandybïe, among many other places. Such land we have
gained in ten years! We had one college at that time! But now, we have one
for the North, one for the Midwest, and one for the South - and Coleg Sant
Dewi in Llanbedr, stimulated, strengthened and perfected to a degree that we
could only wish ten years ago! And with the increase in
the means of education, with Welsh boys going to Oxford and Cambridge, and
the other universities, and being more proficient in English than their
former students from the Principality, behold the Welsh feeling is getting
stronger and increasing, the ability to write the old language spreading, and
new and valuable resources for the call of Welsh literature from many
directions! We take heart! We have a reason to do that. On the journey back from
Landybïe to Llanelli, as we had learned in the morning that it is not
appropriate to speak a secret in English, we turned to my wife's native
language - French. Before long, a woman from Llanelli said to us, who was
returning from Llandilo market: - We don't often hear that language being
spoken on this line.' 'Do you know what language we speak?' 'Yes, quite well.
My husband, who is a coal trimmer in Llanelli Docks, hears so much French |
|
|
|
|
|
#37 |
37 amb anglès, i havent-ne après molt; i en sé prou per reconèixer-lo fàcilment
quan s'utilitza. Aquest és un exemple d'un gal·lès i un gal·lès parlant tant
de francès, sense les dues llengües que els són naturals. La mateixa dona va donar una mica de la seva experiència amb el gal·lès i
l'anglès. Va ser una noia jove als Mumbles, prop de Swansea, part del Browyr,
on no hi ha gal·lès. Quan es va traslladar a l'Sceti, més a prop de Swansea,
a un lloc més gal·lès, va tenir oportunitats d'utilitzar la llengua antiga;
però va trobar que l'anglès, a causa de la seva pràctica posterior, sovint es
va empènyer cap endavant, per exemple, al mig d'una frase gal·lesa. Però
durant una temporada això va ser; i durant els seus molts anys, pot parlar
una amb la mateixa facilitat que l'altra. Aquest relat de la seva experiència va motivar una altra dona a dir una
paraula que val la pena gravar. Sabia d'un home que va tornar a Langennech,
després de romandre al nord d'Anglaterra durant quinze anys, on no hi havia
oportunitats d'utilitzar la llengua gal·lesa. No podia, al principi,
parlar-ho; però va dir, malgrat això, als seus amics: 'No us penseu que sóc
un dels fills de 'Dic-Siôn-Dafydd'. Sento que sé gal·lès; i un dels propers
dies, espero poder-ho parlar com els dies anteriors'. I així va ser. En
quatre dies, va recuperar aquest poder, que semblava perdut; i conversava amb
facilitat en la llengua materna. 'Quin és el propòsit d'enregistrar les paraules de les dones dels
treballadors d'aquesta manera?' diu algú. Un dels objectius és mostrar que
aquesta pregunta és la pregunta de la gent; i que s'ha de fer una
investigació diligent sobre l'opinió dels pagesos al respecte. Un altre
objectiu és demostrar que no és possible anar a cap home de Gal·les, ni
parlar amb cap gal·lès o gal·lesa, sense esbrinar, però buscant-los, signes
de la vida dels vells gal·lesos! Semblava perduda als gal·lesos del nord
d'Anglaterra, però vivia, i el seu comportament era animat, després de tenir
tres dies de temps per despertar-se del son. Pregunteu als nens de Gwent i
Morganwg en 5è estàndard, quina llengua coneixen millor: gal·lès o anglès? La
resposta que podeu esperar és: "L'anglès". Fa anys que ho
practiquen tant a les escoles diàries, que els nens i els seus mestres pensen
que el seu gal·lès ha mort. Però que passin dos anys. Torna a conèixer
aquests nois als quinze anys. Pregunteu-los: "Quin idioma us agrada
ara?" 'Gal·lès!' és la resposta. Ens diuen que els
mateixos, als divuit o vint anys, sobretot si volen guanyar-se l'amor d'una
anglesa, o d'un gal·lès Ddic-Sion. |
37 with English, and having
learned a lot of it; and I know enough to recognize it easily when it is
used. This is an example of a Welshman and a Welshman speaking about as much
French, without the two languages that are natural to them. The same woman gave a
bit of her experience with Welsh and English. She served as a young girl in
the Mumbles, near Swansea - part of the Browyr, where there is no Welsh. When
he moved to the Sceti, closer to Swansea, to a more Welsh place, he had
opportunities to use the old language; but she found that the English, due to
her later practice of it, often pushed itself forward, for example, into the
middle of a Welsh sentence. But for a season this was; and for her many
years, she can speak one with the same ease as the other. This account of her
experience moved one other woman to say a word worth recording. He knew of a
man who returned to Langennech, after staying in the North of England for
fifteen years - where there were no opportunities to use the Welsh language.
He could not, at first, speak it; but he said, despite that, to his friends -
'Do not think that I am one of the children of 'Dic-Siôn-Dafydd'. I feel that
I know Welsh; and one of the next days, I hope I can speak it like in the
days before.' And so it was. In four days, he won back this power, which
seemed to have been lost; and he conversed with ease in his mother's
language. 'What is the purpose of
recording the words of workers' wives in this way?' someone says. One aim is
to show that this question is the people's question; and that a diligent
investigation must be made into the opinion of the peasants on the matter.
Another objective is to show that it is not possible to go to any man from
Wales, or to talk to any Welshman or Welshwoman, without finding out, but
looking for them, signs of the life of the old Welsh! She seemed lost in the
Welsh from Northern England, but she lived - and her behavior was lively,
after having three days of time to wake up from her sleep. Ask the children
of Gwent and Morganwg in the 5th standard, which language do they know best -
Welsh or English? The answer you can expect is - 'The English.' They have
been practicing it so much in the daily schools for years, that the children
and their teachers think that their Welsh is dead. But let two years pass.
Meet these boys again at the age of fifteen. Ask them, 'Which language do you
like now?' 'Welsh!' is the answer. We are told that the
same ones, at the age of eighteen or twenty - especially if they want to win
the love of an Englishwoman, or a Ddic-Sion Welshman |
|
|
|
|
|
#38 |
38 Dafyddol", o per complaure a algun supervisor d'anglès o anglès, o
per guanyar-se un bon nom en un examen d'anglès, molt aficionat a l'idioma
"bon" de nou. Però als vint-i-cinc anys s'hauran establert al món,
formant una família, membres d'esglésies gal·leses, professors o alumnes de
classes de gal·lès a les Escoles Dominicals. La febre és de vegades gal·lès,
altres vegades anglesa, però l'home, més habitualment, acabarà sent gal·lès. Es poden esperar
períodes similars amb certesa a tots els països bilingües. Alguns tendeixen a
adoptar una de les dues llengües com a llengua principal, i d'altres a triar
l'altra. Es veu, doncs, que hi ha d'haver un servei religiós i una literatura
en les dues llengües. De vegades, és necessari que els amants d'una de les llengües
es trobin amb amants de l'altra llengua al terme mitjà. No és desitjable, en
aquestes circumstàncies, que els parlants puguin sentir-se lliures
d'utilitzar la llengua que han dominat? Com està sovint a Gal·les ara? Aquí
hi ha tres-centes persones juntes -i només deu, vint o cinquanta, segons la
naturalesa de la reunió, o l'estat lingüístic del cilch, ignorant la llengua
gal·lesa. Els dos-cents noranta han de donar pas al deu, i que la feina
continuï en anglès! —¿No haurien d'aprendre gal·lès els deu, per evitar la
vergonya? vas dir: "No és una idea còmica pensar en tanta gent que cau
per ser un pas per als peus de la petita minoria?" Molt divertit, si
decideixes mirar-ho des d'aquesta posició ridícula. Però intentar
convertir-se en odi quan considerem que tanta feblesa per a la nostra nació
és l'esperit servil que es delecta amb un sistema educatiu que no dóna
oportunitats justes als deu, i als seus fills, d'aprendre gal·lès; de manera
que es podrà fer servir una de les dues llengües, segons el gust del parlant,
sense motius de por que alguns no puguin entendre les adreces. Fins que la
minoria no tingui l'oportunitat d'aprendre gal·lès, és just, al cap i a la
fi, fer la feina en la seva pròpia llengua, ja que s'ocupen de proporcionar
prou oportunitats perquè els gal·lesos aprenguin anglès. És el gal·lès qui
els tanca la porta de la seva llengua i n'ha d'acceptar el resultat. Aquí hi
ha causa i efecte. La causa és el menyspreu evident o amagat del gal·lès per
la seva llengua; l'efecte és el menyspreu evident o ocult d'alguns dels
nostres nouvinguts, i el nostre «Dic-Siôn-Dafyddhaiid», de la llengua
gal·lesa: - o, dit d'una altra manera, la submissió innecessària dels
gal·lesos davant els anglesos! Parlar anglès per elecció és una cosa
completament diferent de parlar-lo per necessitat, perquè els anglesos no
aprenen gal·lès, o perquè els gal·lesos descuiden donar-los oportunitats
d'aprendre-lo. |
38 Dafyddol,' or to please
some English or English supervisor, or to gain a good name in an English exam
- very fond of the 'fine' language again. But at twenty-five, they will have
settled in the world, raising a family, members in Welsh churches, teachers
or pupils in Welsh classes in the Sunday Schools. The fever is sometimes Welsh,
other times English - but the man, most commonly, will end up being Welsh. Similar periods can be
expected with certainty in all bilingual countries. Some tend to adopt one of
the two languages as their main language - and others to choose the other. It is seen,
therefore, that there must be a religious service and literature in both
languages. At times, it is necessary for lovers of one of the languages to meet lovers of the
other language in the middle ground. Is it not desirable, under such circumstances,
that the speakers can feel themselves free to use the language they have
mastered? How is she in Wales often now? Here are three hundred people
together - and only ten, twenty, or fifty, according to the nature of the
meeting, or the linguistic state of the cylch, ignorant of the Welsh
language. The two hundred and ninety must give way to the ten, and for the
work to go on in English! 'Shouldn't the ten learn Welsh, to avoid shame?'
you said 'Isn't it a comical idea to think of so many people falling down to
be a stepping stone for the feet of the small minority?' Very funny, if you
choose to look at it from this ridiculous position. But try to turn to hate
when we consider so much weakness for our nation is the servile spirit that
delights in an educational system that does not give fair opportunities to
the ten, and their children, to learn Welsh; so that it will be possible to
use one of the two languages, according to the taste of the speaker, without
reason to fear that some will not be able to understand the addresses. Until
the minority get the opportunity to learn Welsh, it is fair, after all, to do
the work in their own language, as they take care to provide enough
opportunities for the Welsh to learn English. It is the Welshman who closes the
door of his language against them, and he must accept the result. There is
cause and effect here. The cause is the obvious or hidden contempt of the
Welshman for his language; the effect is the obvious or hidden contempt of
some of our newcomers, and our 'Dic-Siôn-Dafyddhaiid,' of the Welsh language:
- or, in other words, the unnecessary submission of the Welsh before the
English! Speaking English by choice is a completely different thing from
speaking it out of necessity, because the English do not learn Welsh, or
because the Welsh neglect to give them opportunities to learn it. |
|
|
|
|
|
#39 |
39 Entre Llanelli i Cardiff, vaig parlar amb quatre persones que anaven al
mateix tram del carruatge que nosaltres: dos gal·lesos i dos anglesos. Els
gal·lesos eren ministres: un favorable a l'ensenyament de la llengua
gal·lesa, l'altre tendeix a ser contrari. Tots dos volien enfortir la columna
vertebral del gal·lès: crear en ell un sentiment d'autèntic orgull pel seu
país i la seva nació, i eliminar la vergonya innecessària que tendeix als
fills de Gwalia a amagar el seu dialecte o el seu accent. Però un pensava
que, com que els pobles d'Escòcia i Irlanda tenien un coratge patriòtic,
sense tenir una llengua pròpia, el millor seria que els gal·lesos els
imitassin. Ens agradaria tenir l'oportunitat de demostrar que una llengua semblant a
la nostra és viva a Escòcia, i a Irlanda, en els nostres dies, i que el
govern de la Gran Bretanya està contribuint a la despesa d'educar-los. En
l'actualitat, potser n'hi ha prou amb cridar l'atenció sobre el fet que a
Escòcia hi ha una llei diferent; i noms especials per a jutges, advocats i
advocats del país. Tenen diverses organitzacions nacionals, i tampoc no hi ha
indicis que tinguin intenció de renunciar-hi. Per a nosaltres, els gal·lesos, només tenim com a institucions nacionals
Església, Eisteddfod i Llengua. Només a l'Església la nostra llengua té dret
legal a l'ajuda de l'Estat, i al difunt Lord LLANOVER, quan era el senyor
BENJAMIN HALL, hem d'agrair això: - i així mateix a la seva Senyora GWENYNEN
GWENT, que es mereix el més gran. respecte dels gal·lesos. Va vetllar perquè
el gal·lès s'hagués d'ensenyar a l'escola d'un dia a Gal·les, és a dir, a la
Welsh Collegiate Institution, a Llandovery. Recordo bé la visita de la seva
Senyora al lloc abans de començar l'escola. El difunt bisbe de T ŷ Ddewi, l'actual bisbe de Sant Asaph, el senyor WILLIAM
REES de la T ò n, i el jutge JOHNES, entre els patriotes d'ulls esmolats que van col·laborar
en l'admirable objectiu. Alguns afirmen que totes
les nostres institucions nacionals estan en perill. "L'element
anglès", diuen, "és molt semblant a ofegar l'element gal·lès a
l'eisteddfod". L'Església és atacada des de fora, i la llengua gal·lesa
és atacada dins de l'Església, així com fora d'ella. Un eclesiàstic em va
dir, fa uns mesos, que creia que seria prudent que l'Església llencés la
llengua gal·lesa per la borda. Va pensar que l'Església tindria més èxit
després de desfer-se d'aquest JONÀ. Molts membres de l'Església no estan
d'acord amb el meu amic; però quina garantia tenim com a nació que l'element
gal·lès de l'Església derrotarà l'element anti-gal·lès? Els actuals bisbes
cuiden millor els feligresos bilingües. Hi ha l'SPCK, o Societat per a la
Difusió de la Informació |
39 Between Llanelli and
Cardiff, I spoke to four people who were in the same section of the carriage
as us - two Welsh, and two English. The Welsh were ministers - one favorable
to teaching the Welsh language, the other tending to be opposed. They both
wanted to strengthen the Welshman's backbone - to create in him a feeling of
true pride in his country and his nation, and to sweep away the unnecessary
shame that tends the sons of Gwalia to hide their dialect, or their accent.
But one thought that, as the people of Scotland and Ireland were possessed of
patriotic courage, without having a distinctive language, it would be best
for the Welsh to imitate them. We would like to have an
opportunity to show that a language similar to ours is alive in Scotland, and
in Ireland, in our days, and that the government of Great Britain is
contributing to the expense of educating them. At present, it may be enough
to call attention to the fact that there is a different law in Scotland; and
special names for judges, barristers, and lawyers in the country. They have
several national organizations, and there are no signs to be seen either that
they intend to give them up. For us, the Welsh, we
have as national institutions only Church, Eisteddfod, and Language. Only in
the Church does our language have a legal right to state aid, and to the late
Lord LLANOVER, when he was Mr. BENJAMIN HALL, we have to thank for this: -
and likewise to his Lady GWENYNEN GWENT, who deserves the greatest respect
from the Welsh. He saw to it that Welsh had to be taught in one day school in
Wales - namely the Welsh Collegiate Institution, in Llandovery. I remember
well Her Ladyship's visit to the place before the school was started. The
late bishop of Tŷ Ddewi, the current
bishop of St Asaph, Mr. WILLIAM REES from the Tòn, and Judge JOHNES, among the sharp-eyed patriots who assisted in the
admirable objective. Some claim that all our
national institutions are at risk. 'The English element,' they say, 'is very
similar to choking the Welsh element in the eisteddfod.'The Church is
attacked from the outside, and the Welsh language is attacked inside the
Church, as well and outside of it. A Churchman told me, a few months ago,
that he believed it would be wise for the Church to throw the Welsh language
overboard. He thought that the Church would succeed more after getting rid of
this JONAH. Many Church members disagree with my friend; but what assurance
do we have as a nation that the Welsh element in the Church will defeat the
anti-Welsh element? The current bishops take better care of the bilingual
parishioners. There is the S. P. C. K., or the Society for the Dissemination
of Information |
|
|
|
|
|
#40 |
40 Christian, dona una bona quantitat de diners anualment per donar suport a
la literatura eclesiàstica gal·lesa. El Llan i el Gwalia es venen, es compren
i es llegeixen cada setmana a Llandybie i llocs semblants. La llengua
gal·lesa rep més atenció en el servei públic de l'Església a la parròquia
nomenada que la llengua anglesa. L'escola dominical se celebra allà en
gal·lès. El fill del meu cosí em va dir que el professor que li dóna classes
d'anglès durant la setmana és el seu professor de gal·lès el dissabte. Cal
reconèixer que aquestes coses són signes de la tendència de l'Església a
esdevenir cada dia més gal·lès -més nacional- en alguns àmbits. Són
universals? Continuaran així? Quina garantia tenim de la seva continuïtat?
Quin ostatge donarà l'Església a la nació de la seva decisió de ser fidel a
partir d'ara en totes les parròquies de les quatre diòcesis a la llengua
gal·lesa? Aquest és el requisit dels gal·lesos, com a gal·lesos, a l'Església
establerta a Gal·les. Després d'escriure les referències anteriors a la Institució Col·legiata
de Gal·les, avui he vist al Westem Mail un avís sota l'encapçalament
anterior. I, a més, informar que "Vacant del càrrec de cap de cap o de
director". - 'El director ha d'estar completament familiaritzat amb la
llengua gal·lesa ja que s'utilitza col·loquialment i literàriament.' Animem
els nostres nois i noies a aprofitar les escoles secundàries gal·leses. Què
passaria si tots els gal·lesos i gal·lesos, pel que fa a la seva esfera d'influència,
fessin pels nois de Gal·les el que Thomas Phillips i els seus consellers van
fer per ells a Ysgol Llanymdoveri? Aquest canvi es va veure al nostre país, i
en l'esperit de la nostra nació, molt abans de 1985! Quina és la sensació de
por que recorre el país aquests dies? Quina és la sorpresa que s'apodera de
la gent quan escolten els seus estimats i respectats ancians parlar de la
proximitat del dia en què els anglesos necessitaran les grans capelles, i hi
haurà prou espai a les petites capelles per als gal·lesos? La ceguesa ha
caigut sobre homes que fins ara es consideraven d'ulls aguts? Quin és el nou
rumor a Gal·les que s'escolta, però escolteu amb atenció aquests dies?
"És correcta l'opinió dels nostres ministres? No s'equivoquen sobre les
necessitats dels predicadors que volen preparar-se per al cos de la nació
gal·lesa, posant al seu lloc les qualificacions requerides per a
Anglaterra?" Alguna cosa pot ser bona -sí, excel·lentment bona- per a un
jove predicador ambiciós, sense ser bona per al poble gal·lès. I que sàpiga
que hi ha dubtes en aquests dies. |
40 Christian, donates a
good amount of money annually to support Ecclesiastical Welsh literature. The
Llan and the Gwalia are sold, and bought, and read every week in Llandybie,
and similar places. The Welsh language receives more attention in the public
service of the Church in the named parish than the English language. The
Sunday School is held there in Welsh. My cousin's son told me that the
teacher who gives him English lessons during the week is his Welsh teacher on
the Sabbath. It must be recognized that these things are signs of the
Church's tendency to become day by day more Welsh - more national - in some
areas. Are they universal? Will they continue like that? What assurance of
their continuity do we have? What hostage will the Church give to the nation from
its decision to be faithful from now on in every parish in the four dioceses
to the Welsh language? This is the requirement of the Welsh, as Welsh, to the
Established Church in Wales. After I wrote the
previous references to the Welsh Collegiate Institution, I saw today in the
Westem Mail a notice under the above heading. And further to inform that
'Vacancy of office of Head Master, or Warden.' - 'The head teacher must be
completely familiar with the Welsh language as it is used colloquially and
literary.' We encourage our boys and girls to take advantage of the Welsh
secondary schools. What if every Welshman and Welshwoman, as far as their
sphere of influence goes, did for the boys of Wales what Thomas Phillips, and
his advisers, did for them at Ysgol Llanymdoveri? Such a change was seen in
our country, and in the spirit of our nation, long before 1985! What is the feeling of
fear that runs through the country these days? What is the surprise that
takes hold of the folk when they hear their beloved and respected elders
talking about the nearness of the day when the English will need the big
chapels, and there will be enough space in the small chapels for the Welsh ?
Has blindness fallen on men who were considered sharp-eyed until now? What is
the new rumor in Wales that is heard, but listen carefully these days?
"Is the opinion of our ministers right? Are they not mistaken about the
needs of preachers who want to prepare for the body of the Welsh nation,
placing the required qualifications for England in their place?"
Something may be good - yes, excellently good - for an ambitious young
preacher, without being good at all for the Welsh folk. And let it be known
that there is doubt in these days. |
|
|
|
|
|
#41 |
41 pensa el país en relació amb l'origen real de l'esperit excessivament
anglès que ocupa tants dels nostres homes públics; i volen saber si la
llengua gal·lesa no es pot situar on estarà fora dels perills que l'envolten
ara. Si una denominació planteja la causa d'un anglès realment necessari en
una zona, vet aquí que les altres segueixen, només des d'un esperit sectari,
sense motiu suficient; perquè només es necessitarà un cas d'anglès. Ni dos,
ni tres, ni quatre! Però es diu que hem de cuidar el nostre nom! Aleshores,
els gal·lesos són pressionats perquè s'allunyin del servei de llengua
gal·lesa, que més els agrada i entenen, per dur a terme els casos d'anglès
que no es demanen! Això no és un joc net amb la nació, ni amb la religió, ni
amb la llengua gal·lesa! I el país en silenci comença a fer-se la pregunta:
és el benestar de les ànimes l'única o la principal causa d'agitació en
aquests moviments? Hi ha un desig comú que sorgeix en el cor de molts de
salvar la llengua gal·lesa de les mans de totes les sectes -l'Església
establerta i totes- per tal de col·locar-la en un lloc segur. Mentre estava a Anglaterra, va sorgir un moviment a Gal·les que semblava
indicar que els gal·lesos volien un pati nacional. Els que estan deixant de
banda la llengua gal·lesa i a la capella han pensat quin podria ser el
resultat? Als països catòlics romans, com sabeu, el llatí és la llengua
principal del servei religiós. La llengua vernacla en aquests països depèn més
del teatre que de l'església. Avui dia hi ha molts a Gal·les que entenen el
gal·lès, i com el gal·lès, que no assisteixen a una església o capella
gal·lesa; i els agradaria tenir oportunitats de veure obres de teatre
gal·lesos. Per dir la veritat, hi ha una gran inconsistència en els
comportaments d'alguns de nosaltres. Ajuden amb energia a totes les
organitzacions que tendeixen a anglicitzar el país; i a través d'això,
s'afegeixen al nombre de persones que passen sota la influència i el glamur
del teatre anglès. Però serà una pèrdua indescriptible per a la moral i la
religió posar Gal·les sota la obligació de viure només dels productes de la
llengua anglesa, mentre que té una literatura molt més pura en llengua
gal·lesa. Però doneu lloc a la
llengua antiga a les escoles de dia i de vespre. Allà, estarà fora de les
lluites dels partits religiosos i polítics. Si hi pot posar el peu, també
romandrà a les Escoles Dominicals; i augment de la influència. Hi haurà menys
classes d'anglès a les escoles gal·leses i més classes de gal·lès a les
escoles d'anglès. En un país bilingüe, les coses haurien de ser així. Donar
joc net als dos idiomes hauria de ser la regla. En una comunitat on un d'ells
és feble, hauria de rebre una atenció especial. |
41 thinks the country in
relation to the real origin of the over-English spirit which occupies so many
of our public men; and they want to know if the Welsh language cannot be
placed where it will be out of the dangers that surround it now. If one
denomination raises the cause of a truly necessary English in an area, behold
the others follow - only from a sectarian spirit, without sufficient reason;
because only one English case will be needed. Not two, or three, or four! But
it is said that we must take care of our name! Then the Welsh are pressed to
go away from the Welsh language service, which they like and understand best,
to carry out the English cases that are not called for! This is not fair play
with the nation, or with religion, or with the Welsh language either! And the
country is quietly starting to ask the question - Is it the welfare of souls
that is the only, or the main cause of agitation in such movements? There is
a common desire rising in the hearts of many to save the Welsh language from
the hands of all the sects - the Established Church, and all - in order to
place it in a safe place. While I was in England,
a movement arose in Wales which seemed to indicate that the Welsh wanted a
national playground. Have those who are pushing the Welsh language aside and
in the chapel thought about what the result might be? In the Roman Catholic
countries, as you know, Latin is the main language of the religious service.
The vernacular language in those countries depends more on the theater than
on the church. There are many in Wales these days who understand Welsh, and
like Welsh, who do not attend a Welsh church or chapel; and they would like
to have opportunities to see Welsh plays. To tell the truth, there is a great
inconsistency in the behaviors of some of us. They help with energy all
organizations that tend to Anglicize the country; and through that, they add
to the number of people who come under the influence and glamor of the
English theatre. But it will be an unspeakable loss to morality and religion
to place Wales under compulsion to live on the products of the English
language alone, while it has a much purer literature in the Welsh language. But give place to the
old language in the day and evening schools. There, it will be out of the
grip of the struggles of the religious and political parties. If she can set
her foot down there, she will remain in the Sunday Schools too; and increase
in influence. There will be fewer English classes to be seen in the Welsh
schools, and more Welsh classes in the English schools. In a bilingual
country, that's how things should be. Giving fair play to both languages should be the rule. In a
community where one of them is weak, he should receive special attention. |
|
|
|
|
|
#42 |
42 En el període nacional en què ens trobem ara, seria bo saber si és
probable que els partits polítics tinguessin cura de la llengua gal·lesa per
endavant? És la seva intenció establir encara més la llengua gal·lesa al
sistema educatiu gal·lès -des de l'escola de cites fins a la universitat- i
fer la pregunta sobre els candidats a les properes eleccions generals. Si no
ho són, no els hauria de sorprendre que molts gal·lesos estableixin principis
nacionals d'una banda i donin el seu vot a les properes eleccions per la
llengua gal·lesa. Els ancians dels partits es van afanyar, per tant, a deixar
clar al país que la llengua gal·lesa havia de tenir el mateix joc net a les
escoles diàries que la llengua irlandesa a Irlanda. Estem al centre: disposats a acceptar coses bones per a la llengua
gal·lesa i per a la nació gal·lesa, des d'ambdues direccions. Esperem amb
confiança, i ens reconfortem aquests dies, quan pensem que els recursos de la
premsa, l'esgynlawr i l'escola gal·lesa estan lluny d'arribar a la seva
màxima abundància, i els amants de la llengua antiga són molt més nombrosos
que els un càlcul comú en molts cercles. Hem recorregut molt de l'empresa en el vagó que va viatjar ràpidament
entre Llanelli i Cardiff dissabte passat. Tornem per acomiadar-nos dels dos
ministres. Després de marxar, vaig entendre que les dues dones que havien
callat fins ara eren angleses, tot i que vivien a Narberth. Un dels ministres
va dir casualment que la influència de la llengua gal·lesa havia cessat en
aquella ciutat. Però el testimoni de les dones va ser diferent. Van dir que
consideraven que el seu desconeixement de la llengua gal·lesa era un
important desavantatge comercial per a ells a la ciutat de Narberth. No és la primera, ni la vintena, que observem que l'opinió dels anglesos
sobre la qüestió es basa més en els fets, en la mesura que ens permeten
jutjar les nostres investigacions. S'han fet molts passos, i s'estan fent,
girant un costat del vidre cap a l'element anglès per augmentar-lo, i l'altre
costat cap a l'element gal·lès per fer-lo més petit. Era evident que el
ministre estava completament convençut de l'exactitud del seu testimoni; i
tanmateix, dues dones angleses que l'escoltaven tenien una altra visió sobre
les mateixes coses. Molt probable que cada bàndol tingués una part de la
veritat; i que tots dos junts ens donarien una idea més justa que cadascuna
per separat. Quan vam arribar a casa,
vaig rebre allà la següent carta d'un gal·lès que s'ha guanyat una gran
reputació al sud. No hauria pogut ocupar una feina que ha ocupat sota una
empresa francesa durant setze anys si no entenia el gal·lès. També ha
estudiat un tema important per a la vida dels miners, i i |
42 In the national period
we are in now, it would be nice to know if the political parties are likely
to take care of the Welsh language in advance? Is it their intention to
further establish the Welsh language in the Welsh educational system - from
the dating school to the university - and to press the question on the candidates
in the next general election. If they are not, it should not be a surprise to
them that many Welsh people set national principles on the one hand, and give
their vote in the next election for the Welsh language. The elders of the
parties hastened, therefore, to make it clear to the country that the Welsh
language should have the same fair play in the daily schools as the Irish
language in Ireland. We stand on central
ground - ready to accept good things for the Welsh language, and for the
Welsh nation, from both directions. We expect with confidence, and we take
comfort these days, when we think that the resources of the press, the
esgynlawr, and the Welsh schoolhouse are far from reaching their ultimate
abundance, and the lovers of the old language are much more numerous than the
a common calculation in many circles. We have gone a long way
from the company in the carriage that traveled quickly between Llanelli and
Cardiff last Saturday. We return to say goodbye to the two ministers. After
they left, I understood that the two women who had remained silent until now
were English, although they lived in Narberth. One of the ministers happened
to say that the influence of the Welsh language had ceased in that town. But
the testimony of the women was different. They said that they considered
their ignorance of the Welsh language to be an important commercial
disadvantage for them in the town of Narberth. This is not the first
time, nor the twentieth time, that we have noticed that the opinion of the English
on the question is more based on the facts, as far as our investigations
enable us to judge. Many a step has been made, and is being made, by turning
one side of the glass towards the English element to increase it, and the
other side to the Welsh element to make it smaller. It was clear that the
minister was completely convinced of the accuracy of his testimony; and yet,
two English women who were listening to him had another view on the same
things. Very likely that each side had a part of the truth; and that both
together would give us a fairer idea than each separately. When we arrived at the
house, I received there the following letter from a Welshman who has earned
himself a high reputation in the South. He could not have filled a job he has
held under a French company for sixteen years if he did not understand Welsh.
He has also studied an important subject for the miners' lives, and i |
|
|
|
|
|
#43 |
43 les butxaques dels mestres; és a dir, la part superior de la mina de
carbó. Els que pensen que la llengua gal·lesa s'està morint a Monmouthshire
haurien de recordar que les mines de carbó de Monmouth estan dins del cicle
de les visites semestrals del nostre amic: - MORGANWG HOUSE, LLANWIT - STREET, CARDIFF, 3 de juliol de 1885. Benvolgut senyor, - Pel que fa al tema de parlar gal·lès a les mines, jo,
en qualitat de la meva oficina, visito la majoria de les mines de carbó de
vapor del sud de Gal·les cada sis mesos; i estic segur que no estic mostrant
gaire prejudici gal·lès, ni sé res de la veritat, quan dic que uns divuit de
cada vint miners del sud de Gal·les parlen gal·lès a la feina. Hyhi és la
llengua de les mines. Respectuosament, DAVID MORGANWG. Aquí hi ha el final d'una llarga carta que probablement apareixerà al
FANER una setmana més tard del que esperava, perquè altres coses, de moment,
demanen específicament espai. Atentament, D. ISAAC DAVIES. CARDIFF, 8 de juliol de 1885. ----- CARTA VII. SENYORS, Amb el teu permís, anem aquí i allà, una i altra vegada, aquesta vegada.
En les dues cartes que segueixen, intentem posar quelcom pràctic davant
d'aquells gal·lesos que volen actuar l'any 1885, de manera que el progrés de
la influència i l'autoestima del nostre país sigui més evident l'any 1985,
que el progrés que és reconegut com a perceptible al final d'un segle
d'Escoles Dominicals. A la reunió del
Cymmrodorion, a l'Eisteddfod de Liverpool, la qüestió de l'ensenyament de la
llengua gal·lesa a les escoles quotidianes es va parlar molt adequadament,
per diversos homes capaços i influents; i entre ells els gal·lesos que havien
portat honor al seu país, ia ells mateixos, a Oxford i Cambridge. Per a homes
joves tan educats i capaços, Young Wales'-'Y Cymry Newydd'- busca líders.
Alguns dels grans homes de Gal·les, en el sentit més alt, semblen haver-se
trencat el cor en els seus gloriosos i exitosos esforços per la llengua
gal·lesa. 'La llengua s'està extingint!' 'Millor renunciar!' Aquest és el so
dels seus aplaudiments. El sospir d'un d'aquests generals es va sentir fort a
Amèrica del Nord |
43 the masters' pockets;
namely, the top of the coal mine. Those who think that the Welsh language is
dying in Monmouthshire should remember that the Monmouth coal mines are
within the cycle of our friend's six-monthly visits: - MORGANWG HOUSE, LLANWIT
- STREET, CARDIFF, July 3rd, 1885. DEAR SIR, - Regarding
the topic of speaking Welsh in the collieries, I, in the capacity of my
office, visit most of the 'steam coal' collieries in South Wales every six
months; and I am certain that I am not showing too much of a Welsh bias, or
knowing anything from the truth, when I say that around eighteen out of
twenty miners in South Wales speak Welsh at work. Hyhi is the language of the
mines. Yours respectfully, DAVID MORGANWG. Here is the end of a
long letter which is likely to appear in the FANER a week later than I
expected, because other things, for the time being, specifically call for
space. Yours faithfully, D. ISAAC DAVIES. CARDIFF, July 8th, 1885. ----- LETTER VII. GENTLEMEN, With your permission, we
go here and there, over and over, this time again. In the two letters that follow,
we try to put something practical in front of those Welsh people who want to
act in 1885, so that the progress of our country's influence and self-respect
will be more evident in 1985, than the progress that is recognized as
perceptible on end of a century of Sunday Schools. At the meeting of the
Cymmrodorion, at the Liverpool Eisteddfod, the question of teaching the Welsh
language in the daily schools was spoken about very appropriately, by several
able and influential men; and among them by Welsh who had brought honor to
their country, and to themselves, in Oxford and Cambridge. For such educated,
capable young men, Young Wales' - 'Y Cymry Newydd' - is looking for leaders.
Some of the great men of Wales, in the highest sense, seem to have broken their
hearts in their glorious and successful efforts for the Welsh language. 'The
language is dying out!' 'Better give up!' That is the sound of their
cheering. The sigh of one of these generals was heard loudly in North America |
|
|
|
|
|
#44 |
44 i va tornar a arribar al nord de Gal·les, per tornar a fer-se ressò pel
'Gwyliedydd' [Observador – nom d'un comentarista] del Western Mail a Cardiff.
Però una altra veu, plena de cor, que demana energia, lleialtat, noves armes,
batalla acalorada i victòria: això és el que anhela el país. Recordeu que no
diem "capella" o "església", sinó país! La nostra atenció especial es va guanyar a la reunió de Liverpool a una
adreça d'una dama - anglesa per nacionalitat, però que vivia a Arfon - és a
dir, la senyora THOMAS, esposa del vicari de St. Ann, prop de Bangor. Va dir
que havia utilitzat el gal·lès per entendre modismes en grec, francès, etc.,
que no es podien explicar gens des de l'anglès; i n'ha posat exemples. En aquesta reunió, vaig comprar al Sr. LEWIS JONES, de Lanedeyrn, prop de
Cardiff, un llibre que conté els assaigs que van guanyar el premi Coronel
KEMEYS TYNTE al Cardiff Eisteddfod -l'abans de l'últim-. No puc posar la mà
sobre el llibret en aquest moment, malauradament. M'agradaria molt citar
l'assaig guanyador de la senyora THOMAS, on crida l'atenció sobre l'èxit
comercial, científic, artístic, musical i polític dels jueus dispersos entre
les altres nacions. Són gent que fa molts segles que són bilingües. La seva
valentia en tots els cercles de la vida es pot atribuir, en major o menor
mesura, al fet que el coneixement de dues llengües per generació rere
generació al llarg dels segles ha enfortit i aguditzat les seves habilitats
naturals? Si això és cert per als jueus, no podria ser igualment cert per a
la nació gal·lesa, si decidís quedar-se amb la llengua gal·lesa, quan hi ha
oportunitats d'aprendre anglès també a la porta de cada gal·lès? Vine amb nosaltres a la capital: - però no entre palaus, luxes i
riqueses. Alguns gal·lesos parlen, de vegades, com si renunciar a la llengua
gal·lesa fos sinònim de renunciar a la pobresa; i que adoptar l'anglès al seu
lloc és el mateix que prendre possessió de la plenitud i l'abundància! Hi ha
pobres al món tan pobres, temporalment i espiritualment, com els pobres del
nostre regne , els que només saben anglès? El dit burlenc dels països del continent
mostra clarament quina és la seva opinió. Avui dia hi ha milers a Gal·les que
no han guanyat res en cap sentit -mundanal, moral o religiós- intercanviant
el gal·lès per l'anglès. Volem anar a les parts pobres i angleses de l'East
End de Londres. Hi ha una gran escola que pertany als jueus. Podríem trobar
que té lliçons per a nosaltres: els gal·lesos. A 'El mestre d'escola'
del 17 de gener de 1885 en vam veure |
44 and it arrived again in
North Wales, to be echoed again by the 'Gwyliedydd' [Observer – name of a
commentator] of the Western Mail in Cardiff. But another voice, full of
heart, calling for energy, loyalty, new weapons, heated battle and victory -
that's what the country longs for. Remember, we don't say 'chapel' or
'church' - but country! Our special attention
was gained at the Liverpool meeting to an address by a lady - English by
nationality, but living in Arfon - namely, Mrs. THOMAS, wife of the vicar of St.
Ann, near Bangor. She said that she had used Welsh to understand idioms in
Greek, French, &c., which could not be explained at all from English; and
gave examples of them. At this meeting, I
bought from Mr. LEWIS JONES, from Lanedeyrn, near Cardiff, a book containing
the essays that won the Colonel KEMEYS TYNTE prize at the Cardiff Eisteddfod
- the one before the last. I cannot put my hand on the booklet at this
moment, unfortunately. I would very much like to quote from the winning essay
of Mrs. THOMAS, where she calls attention to the commercial, scientific,
artistic, musical, and political success of the Jews scattered among the
other nations. They are people who have been bilingual for many centuries. Is
their bravery in every circle of life to be attributed, to a greater or
lesser extent, to the fact that knowing two languages for generation after
generation throughout the ages has strengthened and sharpened their natural
abilities? If this is true for the Jews, could it not be equally true for the
Welsh nation, if they decided to stick to the Welsh language, when there are
opportunities to learn English also at the door of every Welsh person? Come with us to the
capital: - but not among palaces, luxuries, and wealth. Some Welsh people speak,
sometimes, as if giving up the Welsh language is synonymous with giving up
poverty; and that adopting English in its place is the same as taking
possession of fullness and abundance! Are there poor people in the world as
poor, temporally and spiritually, as the poor of our kingdom ― those who only know
English? The mocking finger of the countries of the Continent shows clearly
what their opinion is. There are thousands in Wales these days who have
gained nothing in any sense - worldly, morally or religiously - by exchanging
Welsh for English. We want to go to the poor and English parts of the East
End of London. There is a large school belonging to the Jews. We might find
that it has lessons for us - the Welsh. In 'The Schoolmaster'
for January 17th, 1885, we saw its |
|
|
|
|
|
#45 |
45 història, i el doctor MAURICE DAVIS, metge jueu, va escriure l'article
del qual citem. Ens agradaria molt que tots els gal·lesos llegissin l'article
sencer. En donem una idea imperfecta , com és habitual, en ambdues llengües:
- L'escola gratuïta 'The Jews', Bell Lane, Spitalfields, educa més de 3.200
nens. L'horari de treball és el dels Consells Escolars, excepte que es
continua treballant de 9 a 1, en lloc de de 9 a 12, per tal que hi pugui
haver temps per a una assignatura addicional - Hebreu. El noranta per cent
dels nens són estrangers, que, educats per parlar la llengua dels seus pares,
troben l'anglès totalment estrany. Tanmateix, han de treballar en la llengua
del país sense cap ensenyament especial en anglès, que recullen tan bé com
poden; i en vint-i-dues setmanes es presenten, segons la normativa,
transformats en nois i noies britànics, per aprovar l'examen en el primer
estàndard. Els setè fills estàndard de l'Escola Lliure dels Jueus són
exactament tretze vegades més nombrosos, en proporció, que els de les escoles
generals del país. L'anterior és similar a això en gal·lès: "Més de 3.200 nens s'educa a l'escola gratuïta dels jueus, a Bell
Lane, Spitalfields. L'horari de treball és el mateix que als col·legis,
excepte que el treball es continua de 9 a 1, en lloc de 9 a 12, per tal de
tenir temps per cursar una assignatura addicional; és a dir, hebreu. Noranta
de cada cent nens són estrangers; aquells que, pel fet de ser educats per aprendre
a parlar la llengua dels seus pares, troben que l'anglès els és completament
estrany. Tanmateix, han de treballar en la llengua del país, sense cap
educació especial en anglès, que recullen com poden; i en vint-i-dues
setmanes es presentaran, segons les normes, transformats en nois i noies
britànics, per aprovar l'examen en el primer estàndard. Els nens del setè
estàndard de l'Escola Lliure dels Jueus són exactament tretze vegades més
nombrosos, de mitjana, que els de les escoles ordinàries del país». Això és el que el senyor MUNDELLA sobre les escoles jueves: "Vaig trobar que
l'any passat el percentatge mitjà d'assistència i el nombre al registre a
Anglaterra i Gal·les va ser del 73%, la mitjana a les London Board Schools
era del 79% i la mitjana a Bell Lane era del 89%; i entenc, que actualment la
mitjana d'assistència diària és del 95 per cent. Em prenc la mitjana de dies
a Anglaterra i Gal·les, i els trobo un 82%, a les London Board Schools 88 i a
Bell Lane un 98%. Els ingressos mitjans en forma de subvencions l'any passat
a Anglaterra i Gal·les van ser de 16 anys. 1¼ d.; a les London Board Schools,
17 anys. 2½ d.; a l'Escola Lliure dels Jueus, 18s. 7¼ d. Però això s'aplica
al 1883. El 1884, la concessió de l'Escola Lliure dels Jueus |
45 history, and Dr. MAURICE
DAVIS, a Jewish doctor, wrote the article from which we quote. We would very
much like all Welsh people to read the whole article. We give an imperfect
idea of it, as usual, in both languages: - 'The Jews' Free School,
Bell Lane, Spitalfields, educates over 3,200 children. The working hours are
those of School Boards, except that work is continued from 9 to 1, instead of
from 9 to 12, in order that there may be time for an additional subject -
Hebrew. Ninety per cent of the children are foreigners - who, brought up to
speak the language of their parents, find English altogether strange to them.
Yet they have to work in the language of the country without any special
instruction in English, which they pick up as well as they can; and in
twenty-two weeks they are presented, according to regulations, transformed
into British boys and girls, to pass their examination in the first standard.
The seventh standard children of the Jews' Free School are exactly thirteen
times more numerous, in proportion, than those of the general schools of the
country.' The above is similar to
this in Welsh: 'More than 3,200
children are educated at the Jews' Free School, in Bell Lane, Spitalfields.
The working hours are the same as in the board schools, except that the work
is continued from 9 to 1, instead of 9 to 12, in order to have time to take
one additional subject; namely, Hebrew. Ninety out of every hundred of the
children are foreigners; those who, because they were brought up to learn to
speak their parents' language, find that English is completely foreign to
them. Yet they have to work in the language of the country, without any
special education in English, which they pick up as best they can; and in
twenty-two weeks, they will be presented, according to the rules, transformed
into British boys and girls, to pass their examination in the first standard.
The children of the seventh standard at the Jews' Free School are exactly
thirteen times more numerous, on average, than those of ordinary schools in
the country.' This is what Mr.
MUNDELLA about the Jewish schools: 'I found that last year
the average percentage of attendance and number on the register in England
and Wales was 73 per cent, the average in the London Board Schools was 79 per
cent, and the average at Bell Lane was 89 per cent; and I understand, that at
the present moment the average daily attendance is 95 per cent. I take the
average days in England and Wales, and I find them 82 per cent, in the London
Board Schools 88, and in Bell Lane 98 per cent. The average earnings in the
shape of grants last year in England and Wales was 16s. 1¼d.; in the London
Board Schools, 17s. 2½d.; in the Jews' Free School, 18s. 7¼d. But that
applies to 1883. In 1884, the grant of the Jews' Free School |
|
|
|
|
|
#46 |
46 era de 10 £. 5d. per cap, el més gran aconseguit mai. És meravellós que
l'Escola Lliure dels Jueus hagi aconseguit tant amb els materials amb què es
subministra, en comparació amb altres escoles. Les paraules del Sr. MUNDELLA són les següents: "Crec que la mitjana d'assistència i el nombre de llibres a
Anglaterra i Gal·les és del 73 per cent, la mitjana a les escoles de consells
de Londres és del 79 per cent; i la mitjana de l'escola de Bell Lane és del
89 per cent; i jo Entenc que la mitjana d'assistència diària en aquest moment
és del 95 per cent. Prenc la mitjana dels dies a Anglaterra i Gal·les, i
trobo que són del 82 per cent, als internats de Londres, 88, i a Bell Lane,
98. La mitjana dels ingressos, en forma de subvencions governamentals, l'any
passat a Anglaterra i Gal·les va ser de 16 s. 14 c., a les Escoles de Londres,
17 s. 2 ½ d., i a la Jews' Free School, en 18 s. 7¼d. Però això s'ha
d'aplicar al 1883. El 1884, la donació a l'Escola Lliure Jueva era d'1 p. 0s.
5 p. per cada nen, la quantitat més alta aconseguida mai. És un fet notable
que Ysgol Rydd, any Yuddewon, sigui capaç aconseguir tant amb els materials
que té, en comparació amb altres escoles.' A més d'aprendre hebreu durant una hora cada dia, de dotze a una en punt,
molts dels nens d'aquestes escoles reben diàriament educació religiosa també
en la seva llengua sagrada: 'El cheder és una sala, on desenes de nois es reuneixen per estudiar el
'Talmud' i altres treballs... Un gran percentatge de tota l'escola assisteix
al chederim... Alguns nois anaven a les 6 del matí fins a l'hora de l'escola,
i de nou al vespre fins a les 10. Altres, de tendra edat, passaven de mitja
hora a tres hores al vespre en aquests llocs concorreguts.' En gal·lès semblant a aquest: 'El cheder és una sala, on desenes de nens es reuneixen per estudiar el
'Talmud' i altres obres. Una gran mitjana de tota l'escola assisteix al
chederim. Alguns nens hi anaven des de les 6 del matí fins a l'hora de
l'escola; i de nou anar-hi al vespre fins a les 10 h. Altres, d'edat més
tendra, passaven de mitja hora a tres hores de la tarda en aquests llocs
concorreguts». Però tot això, la salut dels nens jueus és millor que la salut mitjana
dels nens de l'escola diürna de Londres. Cap al final de l'article, trobem
les línies següents: "La majoria
d'aquests nens provenien de la Polònia russa, on els seus pares han estat
sotmesos a l'opressió i la violència; se'ls prohibeix seguir oficis de classe
alta i maltractats per adoptar aquells que |
46 was £1 0s. 5d. per
head-the largest ever achieved. It is marvellous that the Jews' Free School
should have accomplished so much with the materials it is supplied with, as
compared with other schools.' The words of Mr.
MUNDELLA as follows: "I find that the
average attendance and the number on the books in England and Wales is 73 per
cent, the average in Board Schools in London is 79 per cent; and the average
for the school in Bell Lane is 89 per cent ; and I understand that the average
daily attendance in it at the moment is 95 per cent. I take the average of
the days in England and Wales, and find that they are 82 per cent; in London
Boarding Schools, 88; and in Bell Lane, 98 per cent. The average of the
earnings, in the form of government grants, last year in England and Wales
was 16s. 14c.; in Board Schools in London, 17s. 2½d.; and in the Jews' Free
School, in 18s. 7¼d. But this is to be applied to 1883. In 1884, the donation
to the Jewish Free School was 1p. 0s. 5p. for each child - the highest amount
reached ever. It is a remarkable fact that Ysgol Rydd yr Yuddewon is able to
achieve so much with the materials it has, when compared to other schools.' Besides learning Hebrew
for an hour every day, from twelve to one o'clock, many of the children in
these schools receive religious education daily also in their sacred
language: 'The cheder is a room,
in which dozens of boys assemble to study the 'Talmud,' and other works... A
large percentage of the whole school attend the chederim... Some boys went at
6 a.m. until school time, and again in the evening till 10. Others, of tender
age, spent from half an hour to three hours in the evening at these crowded places.' In Welsh similar to
this: 'The cheder is a room, in
which dozens of children gather to study the 'Talmud,' and other works. A
large average of the whole school attends the chederim. Some children went
there from 6 o'clock in the morning until school time; and again going there
in the evening until 10 o'clock. Others, of a more tender age, spent from
half an hour to three hours in the afternoon in these crowded places.' But all that, the health
of the Jewish children is better than the average health of London day school
children. Towards the end of the article, we find the following lines: "The majority of
these children came from Russian Poland, where their parents have been
subjected to oppression and violence; prohibited from following high class
trades, and abused for adopting those which |
|
|
|
|
|
#47 |
47 estan oberts a ells; tractat amb menyspreu per descuidar les activitats
intel·lectuals; i robats i assassinats, com hem vist recentment, perquè la
seva superioritat mental fa ombra la dels seus veïns, i perquè el seu
estalvi, indústria i temprança els permeten allunyar-los. Aquesta lluita, en
lloc d'apagar i cansar de terror els seus cervells sempre vigilants, l'afila
en energia i força permanents, en idear mitjans per evadir els ullals del
destructor? Perquè, per molt intensa que sigui la recerca, encara conreen l'aprenentatge,
no sempre de la dura pàtria, sinó la tradició tan apreciada dels seus pares. Aquest esforç mental ha creat durant segles un poder per transmetre una
activitat cerebral especial a la descendència? O és degut a les qualitats de
la raça heretades?' Traduïm les paraules anteriors al gal·lès de la següent manera: La majoria d'aquests nens provenen de la Polònia russa, on els seus pares
van ser sotmesos a l'opressió i la violència; que se'ls prohibeix seguir
oficis superiors; i que van ser maltractats per seguir aquells que estaven
oberts a ells. Van ser tractats amb menyspreu per descuidar les
investigacions intel·lectuals, i van ser robats i assassinats, com hem vist
recentment, perquè la seva superioritat mental va posar a l'ombra la dels seus
veïns; i perquè la seva subtilesa, la seva diligència i la seva moderació els
permeten deixar-los molt enrere. És aquesta lluita, en lloc d'esvair-se i
esgotar amb el terror dels seus cervells. un jove sempre vigilant, que els
anima a una energia i una força duradores, a l'hora d'idear mitjans per
evitar les urpes del destructor? Perquè, per molt intensa que sigui la
persecució, continuen cultivant ensenyaments, no sempre els de la seva dura
pàtria, sinó la riquesa de la literatura tan valorada dels seus pares...
Aquesta energia mental ha creat al llarg dels segles la capacitat de
transmetre una certa vitalitat cerebral a la descendència? O, s'ha d'atribuir
a l'excel·lència heretada de la nació?' Abans de decidir si com
a nació hem de renunciar a la llengua gal·lesa, perquè hi ha una mica de
problemes pel que fa a l'ús general de dues llengües, no és important per a
nosaltres fer una investigació detallada sobre per què els jueus estan al
capdavant de? altres nacions en totes direccions? Derroten fins i tot els
anglesos en el comerç. Podem trobar que és el jueu, i no l'anglès, el que hem
d'imitar com a gal·lès; i que la dificultat bilingüe és un gran avantatge per
a nosaltres, si en fem un bon ús. Podríem pujar molt alt si imitéssim els
jueus en la seva frugalitat, diligència i moderació, així com en la seva
dedicació a adquirir coneixements. No és fugint de les dificultats de les
seves terres baixes -i eren molts- que els holandesos s'han guanyat un nom
entre ells. |
47 are open to them;
treated with contempt for neglecting intellectual pursuits; and robbed and
murdered, as we have recently seen, because their mental superiority casts
into shadow that of their neighbours, and because their thrift, industry, and
temperance enable them to distance them. Does this struggle, instead of
blunting and tiring with terror their ever watchful brains, sharpen it into
permanent energy and strength, in devising means for evading the fangs of the
destroyer? For, however hot the pursuit, they still cultivate learning - not
always of the hard mother country, but the long-prized lore of their fathers. Has this mental striving
during centuries created a power to transmit a special cerebral activity to
the progeny? Or, is it due to inherited qualities of race?' We translate the above
words into Welsh as follows: The majority of these
children come from Russian Poland, where their parents were subjected to
oppression and violence; that they were prohibited from following superior
trades; and that they were abused for following those who were open to them.
They were treated with disregard for neglecting intellectual investigations,
and they were robbed and murdered, as we have seen recently, because their
mental superiority threw that of their neighbours' into the shade; and
because their subtlety, their diligence, and their moderation, enable them to
leave them far behind. Is this struggle, instead of fading and exhausting
with the terror of their brains. an ever-vigilant youth, quickening them to
lasting energy and strength, in devising means to avoid the clutches of the
destroyer? Because, no matter how hot the persecution, continue to cultivate
teachings - not always that of their harsh motherland, but the wealth of
their fathers' long-valued literature... Has this mental energy throughout
the centuries created ability to pass on a certain cerebral vitality to the
offspring? Or, is it to be attributed to the inherited excellence of the nation?' Before deciding whether
as a nation we should give up the Welsh language, because there is a bit of
trouble regarding the general use of two languages, isn't it important for us
to do a detailed investigation into why the Jews are in the lead to other
nations in every direction? They defeat even the English in trade. We may
find that it is the Jew, and not the Englishman, that we should imitate as a
Welshman; and that the bilingual difficulty is a great advantage for us, if
we make good use of it. We could climb very high if we imitated the Jews in
their frugality, diligence, and moderation, as well as in their dedication to
acquiring knowledge. It is not by running away from the difficulties of their
lowlands - and they were many - that the Dutch have won a name for themselves
among |
|
|
|
|
|
#48 |
48 nacions de la terra. No és mantenint-se lluny del mar embranzit que el
poble de Gran Bretanya s'ha fet gran. No: l'oposició i les dificultats
desenvolupen la capacitat i augmenten la força. El nostre clima fred i dur és
una de les raons de la nostra energia i èxit com a poble britànic. Però es
pot dir dels gal·lesos: "Volen imitar els anglesos fins i tot en les
seves debilitats més evidents? És massa problema per a ells desenvolupar el
seu propi desenvolupament natural, com a persones que han tingut una oportunitat
especial en aquests últims dies d'assumir una posició respectable entre la
gent? Escoltem per un moment a un dels metges més importants del nostre país,
Sir W. GULL, Bar., MD, FRS, parlant amb treballadors de Londres el gener
passat, al Working Men's College, carrer Great Ormond: "Havia sentit parlar d'anglès que es delectaven amb la seva
ignorància, i amb això es van privar del seu dret de naixement. En una de les
ciutats fabrils hi havia uns homes que en realitat van ser substituïts per
alemanys, perquè es van negar a aprendre francès, cosa que van consentir els
seus successors menys exigents. Eren anglesos que es delectaven amb la seva
ignorància; i n'hi havia molts com ells, que no aprendrien francès per res». Aquí teniu l'evidència anterior en gal·lès: Havia sentit parlar d'anglesos que es delectaven amb la seva ignorància
i, per tant, es privaven del seu dret de naixement. Hi havia alguns homes, en
una de les ciutats de treball manual, que es van traslladar per fer lloc als
alemanys, perquè es van negar a aprendre francès, cosa que els seus
successors menys noies es conformaven amb fer. Eren anglesos que es
delectaven amb la seva ignorància; i n'hi havia molts com ells per trobar-se,
aquells que no van aprendre francès per res». Som persones com aquests
anglesos que volem ser? És el perill dels gal·lès en els nostres dies: no
negar-se a aprendre anglès, sinó negar-se a ensenyar gal·lès als seus fills!
Quin serà, prego, el resultat de doblegar-se a aquesta tendència
"Dic-Siôn-Dafydd" en algunes generacions? Els gal·lesos, per això,
perdran la seva capacitat per aprendre idiomes; i cauen en la condició de
molts anglesos que no tenen ganes de saber una altra llengua sense l'anglès!
Quan els anglesos corrents arriben ara a Gal·les, els seus prejudicis
antilingüístics són superats i aprenen gal·lès. Això demostra que l'ambient
social a Gal·les és molt favorable al desenvolupament de la capacitat
lingüística. Però si continuem menyspreant la llengua gal·lesa, aquesta
glòria ens deixarà. Perdrem aquest avantatge lingüístic; i no només
nosaltres, sinó els anglesos, i els altres arribats que s'instal·len entre
nosaltres, també ho perdrem. |
48 nations of the earth. It
is not by keeping far from the raging sea that the people of Great Britain
have become great. No: opposition and difficulties develop ability, and
increase strength. Our cold and harsh climate is one reason for our energy
and success as British people. But can it be said about the Welsh - 'They
want to imitate the English even in their most obvious weaknesses? It is too
much trouble for them to work out their own natural development, as people
who have had a special opportunity in these last days to take a respectable
position among the people?' Let's listen for a
moment to one of our country's leading doctors - Sir W. GULL, Bar., M.D.,
F.R.S. — speaking to London workers last January, at the Working Men's
College, Great Ormond street:: 'He had heard of
Englishmen delighting in their ignorance, and by this they deprived
themselves of their birthright. There were some men in one of the
manufacturing towns, who were actually replaced by Germans, because they
refused to learn French, which their less fastidious successors consented to
do. Those were Englishmen delighting in their ignorance; and there were many
like them, who would not learn French for anything.' Here is the evidence
above in Welsh guise: He had heard of
Englishmen who reveled in their ignorance, and thereby they were depriving
themselves of their birthright. There were some men, in one of the
manual-working towns, who were moved to make room for Germans, because they
refused to learn French - which their less girlish successors were content to
do. Those were Englishmen reveling in their ignorance; and there were many
like them to be found, those who did not learn French for anything.' Are we people like these
English people that we want to be? It is the danger of the Welsh in our day -
not refusing to learn English, but refusing to teach Welsh to their children!
What, I pray, will be the result of bending to this "Dic-Siôn-Dafydd"
trend in some generations? The Welsh will, through that, lose their ability
to learn languages; and they fall into the condition of many English people
who have no desire to know another language without English! When the
ordinary English come to Wales now, their anti-linguistic prejudice is
overcome, and they learn Welsh. This shows that the social atmosphere in
Wales is very favorable to the development of linguistic ability. But if we
continue to despise the Welsh language, this glory will leave us. We shall lose this linguistic advantage; and not only
us, but the English, and the other arrivals who settle among us, will also
lose it. |
|
|
|
|
|
#49 |
49 Vaig escoltar un anglès en una reunió controvertida que intentava
justificar la pràctica massa comuna de la seva nació, dient: "En
negar-se a parlar els idiomes d'altres persones, els obliguem a aprendre
anglès!" Al continent, tothom sap que 'John Bull' té una cartera grossa.
Li preparen hotels, on es parla anglès. Tot es fa a la manera de la seva
nació; i l'anglès ha de pagar molt car aquest homenatge que se li fa; perquè
és respecte per la seva cartera, i no pel mateix 'John Bull'. Coneixen bé les
seves debilitats –viuen bé a costa seva – es riuen d'ell quan torna a casa –
i menyspreen la seva monòtona estret de ment. Tornarà al seu país amb una
cartera més buida («el més lleuger del seu or»), però no carregada
d'informació sobre les característiques especials dels països i pobles
europeus. Va veure molt poc d'allò que hi ha d'especial en els costums del
continent, que visitava només de nom. Va estar en una 'petita Anglaterra' a
París -i així successivament, de ciutat en ciutat- però sense conèixer realment
França, ni Itàlia, ni Alemanya. Aquesta no és la meva descripció, però es pot veure de tant en tant en
diaris i revistes angleses; perquè ningú no detesta la tendència egoista i
insensata que hi ha aquí en l'anglès més que l'anglès que ha obert els ulls per
veure que la llengua d'un país s'ha d'entendre perquè el país i els seus
habitants es puguin conèixer correctament. Hi ha anglesos així a Gal·les, i
molts més dels que pensen els 'Dic-Sion-Dafydds'. Menyspreen l'home que
s'avergonyeix de defensar el país que el va criar. Però respectable als seus
ulls és el gal·lès que és lleial a Gal·les i a la llengua gal·lesa. Vaig sentir parlar d'un anglès, un gran terratinent, que anava a un
gal·lès conegut per la seva nació a tot el món, i que té una gran estima de
tots els patriotes gal·lesos, que el saludava així, però que la conversa en
anglès: - "Ens encantaria que poguéssim parlar gal·lès com tu. Si et
compromets a donar-me una educació en la teva llengua, et pagaré cinc-centes
lliures quan pugui parlar gal·lès tan bé com tu! "No puc", va ser
la resposta; "Les altres tasques em prenen tot el temps, i em prendrien
més si estigués ocupat amb això". "Ho sento molt", va dir.
"Els meus pares (va dir, amb un sentiment trist) han comès un gran error
amb la meva educació primerenca? Van pagar molts centenars, si no milers, de
lliures per perfeccionar-me en grec i llatí -idiomes que mai havia tingut
ocasió d'utilitzar-, però van descuidar completament l'idioma de la gent
entre qui sabien que hauria de passar la vida. . Allò era una estupidesa en
ells! El gal·lès que va rebutjar les cinc-centes lliures és la meva autoritat |
49 I heard an Englishman at
a controversial meeting trying to justify the too common practice of his
nation, by saying - 'By refusing to speak other people's languages, we force
them to learn English!' On the Continent, everyone knows that 'John Bull' has
a fat wallet. They prepare hotels for him, where English is spoken.
Everything is done in the manner of his nation; and the Englishman must pay dearly
for this homage which is paid to him; for it is respect for his wallet, and
not for 'John Bull' himself. They know his weaknesses well – they live well
at his expense – they laugh at him after he returns home - and despise his
monotonous narrow-mindedness. He will return to his country with an emptier
wallet (“lighter of his gold”), but not heavily loaded with information about
the special characteristics of European countries and peoples. He saw very
little of what is special in the customs of the Continent, which he visited
in name only. He was in a 'little England' in Paris - and so on, from city to
city - but without really getting to know France, or Italy, or Germany
either. This is not my
description, but it can be seen from time to time in English newspapers and
magazines; for no-one detests the foolish, selfish tendency here in the
Englishman more than the Englishman who has opened his eyes to see that the
language of a country must be understood before the country and its
inhabitants can be properly known. There are Englishmen like that in Wales,
and many more of them than the 'Dic-Sion-Dafydds' think. They despise the man
who is ashamed to defend the country that raised him. But respectable in
their eyes is the Welshman who is loyal to Wales and the Welsh language. I heard of an Englishman
- a large landowner - going to a Welshman who is known to his nation all over
the world, and who stands high in the esteem of all Welsh patriots, greeting
him like this, but that the conversation in English: - 'We would love it if
we could speak Welsh like you can. If you undertake to give me an education
in your language, I will pay you five hundred pounds when I can speak Welsh
as well as you can!' 'I can't,' was the answer; 'other tasks take all my time
- and they would take more if I were occupied with it.' 'I am very sorry for
that,' he said. 'My parents (he said, under a sad feeling) have made a big
mistake with my early education? They paid many hundreds, if not thousands,
of pounds to perfect me in Greek and Latin - languages I had never had occasion
to use - but they completely neglected the language of the people among whom
they knew I would have to spend my life. That was such foolishness in them!'
The Welshman who refused the five hundred pounds is my authority for |
|
|
|
|
|
#50 |
50 aquesta anècdota. Estic content de poder dir que el seu amic, que és de
sang anglesa, però té un sentiment gal·lès, avui pot parlar força bé la
nostra antiga llengua, malgrat l'error dels seus pares amb la seva primera
educació. El sentiment d'aquest senyor patriòtic és més comú del que els gal·lesos
mai s'han imaginat -sobretot entre els anglesos que han viscut trenta anys a
Gal·les; han tingut prou temps per permetre-los descobrir per ells mateixos
la longevitat de la llengua gal·lesa i entendre que és una falsa profecia que
està destinada a morir aviat. També conec fills de destacats ministres gal·lesos, que donarien grans
sumes de diners si poguessin adquirir la llengua que se'ls guardava més per
la negligència o la incomprensió del pare i la mare que per qualsevol
sentiment hostil cap a la llengua gal·lesa. Les intencions dels seus pares
eren bones, i ho admeten. Faltava la seva visió. No van entendre i no van
llegir bé els signes dels temps. Però la pregunta és: els actuals pares de
Gal·les aprendran una lliçó de la seva concepció errònia? No té sentit per a
ells si els seus fills creixeran per lloar el seu sentit comú, o per
condemnar-los, per descuidar la llengua vernacla? Tenia la intenció d'anar a Finlàndia, dirigint-me cap al pol nord, i
d'allà a Sydney, al sud de Nova Gal·les, i encara més a prop del pol sud, a
Auckland, a Nova Zelanda, abans d'acabar aquesta carta. Però la carta és prou
llarga sense aquestes campanyes; i hem de deixar de banda les lliçons que una
part de Rússia ha de donar a Gal·les, juntament amb una descripció dels
avantatges que es deriven per al gal·lès a través de la llengua gal·lesa als
països dels antípodes. Acabem aquest temps amb fragments del Sr. MUNDELLA a Sheffield i
Bradford, cap a finals de 1884. A Sheffield, va dir:
|
50 this anecdote. I am glad
to be able to say that his friend, who is of English blood, but has a Welsh
feeling, can speak our old language quite well today - despite the mistake
made by his parents with his early education. The feeling of this
patriotic gentleman is more common than the Welsh ever imagined - especially
among the English who have lived thirty years in Wales; have had enough time
to enable them to discover the longevity of the Welsh language for
themselves, and to understand that it is a false prophecy that is destined to
die soon. I also know of sons of
prominent Welsh ministers, who would give large sums of money if they could
acquire the language that was kept from them more through the negligence or
misunderstanding of father and mother than through any hostile feeling
towards the Welsh language. Their parents' intentions were good - and they
admit that. Their insight was missing. They did not understand and did not
read the signs of the times properly. But the question is, Will the current
parents of Wales learn a lesson from their misconception? Is it meaningless
to them whether their children will grow up to praise their common sense, or
to condemn them, for neglecting the vernacular language? I intended to go to
Finland, heading towards the North Pole, and from there to Sydney in South
New Wales, and even closer to the South Pole, to Auckland, in New Zealand,
before finishing this letter. But the letter is long enough without these
campaigns; and we must leave out the lessons that part of Russia has to give
to Wales, together with a description of the advantages that derive for the
Welsh through the Welsh language in the countries of the Antipodeans. We end this time with
excerpts from Mr. MUNDELLA in Sheffield and Bradford, towards the end of
1884. In Sheffield, he said:
|
|
|
|
|
|
#51 |
51 En gal·lès semblant a aquest:
A Bradford, el Sr. MUNDELLA els següents comentaris: "L'ensenyament d'idiomes era una branca més important de la formació
tècnica per als que es dedicaven al comerç. La llengua era per a la formació
tècnica del comerciant el que el dibuix era per a l'artesà, per al
dissenyador o per al mecànic. No tenia dubte que en la seva època haguessin
pagat un peatge força pesat als homes, que podien parlar altres llengües que
la seva. Havia estat associat durant molts anys amb una altra ciutat -havia
passat trenta anys a la ciutat de Nottingham- i ell Podríem dir que els
negocis mercantils d'aquella ciutat els feien principalment els estrangers,
tot honor per a ells.Estàvem molt endeutats amb ells, perquè tenien grans
avantatges sobre els comerciants i fabricants de les nostres ciutats,
simplement perquè tenien la clau de la idiomes dels mercats en
què els fabricants anglesos realitzaven les seves transaccions. Si volen
convertir els seus fills en comerciants d'èxit, han d'ensenyar-los idiomes
estrangers". En un aspecte gal·lès, aquí teniu les paraules del senyor MUNDELLA: — "L'ensenyament d'idiomes era una branca més important de la formació
tècnica per als que es dedicaven al comerç. La llengua era per a la formació
tècnica del comerciant el que el dibuix era per a l'artesà, per al
dissenyador o per al mecànic. No tenia dubtava que en el seu temps haguessin
pagat un peatge força pesat als homes, que podien parlar altres llengües que
la seva. Havia estat associat durant molts anys amb una altra ciutat -havia
passat trenta anys a la ciutat de Nottingham- i Podríem dir que els negocis
mercantils d'aquella ciutat els feien principalment els estrangers, tot honor
per a ells.Estàvem molt deutes amb ells, perquè tenien grans avantatges sobre
els comerciants i fabricants de les nostres ciutats, |
51 In Welsh similar to
this:
In Bradford, Mr.
MUNDELLA the following comments: "The teaching of
languages was a most important branch of technical training for those engaged in
commerce. Language was to the technical training of the merchant what drawing
was to the artisan, to the de signer, or to the mechanic. He had no doubt
that in their time they had paid a pretty heavy toll to men, who could speak
other languages than their own. He had been associated for many years with another
town-he had spent thirty years in the town of Nottingham-and he could say
that the mercantile business of that town was mainly carried on by
foreigners-all honor to them. We were greatly indebted to them, for they had
great advantages over the merchants and manufacturers of our towns, simply
because they had the key to the languages of the markets in which
English manufacturers transacted their business. If they wished to make their
sons successful merchants, they must teach them foreign languages.' In a Welsh guise, here
are the words of Mr. MUNDELLA: — "The teaching of
languages was a most important branch of technical training for those engaged in
commerce. Language was to the technical training of the merchant what drawing
was to the artisan, to the de signer, or to the mechanic. He had no doubt
that in their time they had paid a pretty heavy toll to men, who could speak
other languages than their own. He had been associated for many years with another town -
he had spent thirty years in the town of Nottingham - and he could say that
the mercantile business of that town was mainly carried on by foreigners - all
honor to them. We were greatly indebted to them, for they had great
advantages over the merchants and manufacturers of our towns, |
|
|
|
|
|
#52 |
52 simplement perquè tenien la clau dels idiomes dels mercats en què els
fabricants anglesos realitzaven les seves transaccions. Si volien fer dels
seus fills comerciants d'èxit, haurien d'ensenyar-los llengües estrangeres». A Morgannwg, en aquests dies, hi ha una manera fàcil perquè els pares, si
només reben una mica d'ajuda de les escoles diürnes, crien els seus fills
capaços de llegir i escriure anglès i gal·lès. Si veuen que tenen un talent
comercial, que l'exemple del Sr. THOMAS MORGAN, de Groeswen, prop de
Caerffili, els tingui la deguda empremta. Aquest és un treballador gal·lès
que va a Cardiff a perfeccionar el seu anglès. D'allà va anar a Nantes, al
riu Loira, a França, on va aprendre bé el francès. Després el trobem a
Hamburg, a Alemanya, aprenent alemany. Ara és un dels majors comerciants del
principal port del Continent, que és la ciutat anomenada, al riu Elba. Quan
va fer una visita als Groeswen, els seus vells amics estaven encantats de
sentir la seva dona alemanya cantar vells versos gal·lesos. L'ascens d'aquest
gal·lès dedicat i capaç ja ha tingut una influència positiva en els esforços
dels seus familiars i d'altres. El món està obert als gal·lesos, així com als
anglesos; i amb dues llengües, hi ha un millor avantatge que posseeix, si és
igual a l'anglès en capacitat natural i desenvolupament educatiu. No crec en el mètode comú d'ensenyar les llengües continentals a
Anglaterra. A Gal·les, tinguem un pla millor. Cuidem dos idiomes per al nen i
la noia: l'anglès i el gal·lès, que els podem ensenyar gratuïtament.
Aleshores els enviem plens de valentia, i amb una capacitat lingüística
disciplinada per aprendre els dialectes addicionals als països on
s'utilitzen. D'aquesta manera, aconseguim, no només comerciants i oficines,
sinó també mestres que poden explicar al gal·lès bilingüe -com va fer la
senyora THOMAS, de Landegai, per als nois d'Arfon-, la similitud de la
llengua gal·lesa i les seves aproximacions a la idiomes del continent, així
com les seves connexions amb l'anglès. Quan arribarà el moment en què la
capacitat d'utilitzar el gal·lès, així com l'anglès, es consideri una
qualificació important per explicar el grec i el llatí, en qui els imparteix,
des de les càtedres dels nostres col·legis principals? M'he oblidat de dir, en el lloc corresponent, a Welsh Liverpool, que el
Sr. CT WHITMELL, MA, inspector d'escoles de Sa Majestat a Cardiff, m'ha
informat que l'hebreu s'ensenya als jueus d'aquesta ciutat en una escola que
rep el pagament de el Govern. Almenys, això es va fer el 1883, quan visitava
les escoles de Liverpool. Cap falta de respecte a la |
52 simply because they had
the key to the languages of the markets in which English manufacturers transacted their business.
If they wished to make their sons successful merchants, they must teach them
foreign languages.' In Morgannwg, these
days, there is an easy way for parents, if only they get a little help from
the day schools, to bring up their children capable of reading and writing
English and Welsh. If they see that they have a commercial talent, may the
example of Mr. THOMAS MORGAN, of Groeswen, near Caerffili, his due imprint on
them. This is a Welsh worker going to Cardiff to perfect his English. He went
from there to Nantes, on the river Loire, in France, where he learned French
well. Then we find him in Hamburg, in Germany, learning German. He is now one
of the largest merchants of the main port of the Continent - which is the
city named, on the river Elbe. When he paid a visit to the Groeswen, his old
friends were delighted to hear his German wife singing old Welsh verses. The
rise of this dedicated and capable Welshman has already had a positive
influence on the efforts of his relatives, and others. The world is open to
the Welsh, as well as to the English; and with two languages, there is a better
advantage for him to possess, if he is equal to the Englishman in natural
ability and educational development. I do not believe in the
common method of teaching Continental languages in England. Let us, in Wales,
have a better plan. Let us look after two languages for the boy and the girl
- English and Welsh, which we can teach them for free. Then we send them full
of courage, and possessing a disciplined linguistic ability to learn the
additional dialects in the countries where they are used. In this way, we
get, not only traders and trades-women, but also teachers who can explain to
the bilingual Welsh - as did Mrs. THOMAS, from Landegai, for Arfon boys - the
similarity of the Welsh language and its approaches to the languages of the Continent, as
well as their connections with English. When will the time come when the
ability to use Welsh, as well as English, is considered an important
qualification to explain Greek and Latin, in those who teach them, from the
chairs of our main colleges? I forgot to say, in the
appropriate place, to Welsh Liverpool, that Mr. C. T. WHITMELL, M.A., Her Majesty's
inspector of schools in Cardiff, has informed me that Hebrew is taught to the
Jews of that town in a school which receives payment from the Government. At
least, that was done in 1883, when he was visiting Liverpool schools. No
disrespect to the |
|
|
|
|
|
#53 |
53 El gal·lès, sens dubte, és el motiu pel qual els gal·lesos de Liverpool
estan darrere dels jueus en aquest assumpte. No es deu simplement a una
desconsideració? Atentament, CARDIFF, 21 de juliol de 1885. D. ISAAC DAVIES. CARTA VIII. SENYORS, Estem apropant-nos al límit, i la qüestió en qüestió s'ha de tractar de
manera pràctica. Opció local, o elecció local, són paraules ben conegudes per nosaltres a
hores d'ara. El nostre pla d'educació s'ha basat en la llibertat local. El
Govern de Londres paga una gran part dels costos de cada escola primària;
però no obliga cap escola a ensenyar als nens sinó a llegir, escriure,
lletrejar, comptar i les noies a cosir. Tota la resta és voluntària. Si els
nens canten a l'escola diària, canten, no perquè hagin de cantar, sinó perquè
la comissió local tria que cantin. Si s'ensenya Gramàtica, Geografia, Dibuix,
Ciències Elementals, Història, Llatí, Francès, Cuina pràctica, etc.,
s'ensenyen, o alguns d'ells (perquè no es poden adoptar més d'un nombre
determinat) perquè el Local La Junta, o la Comissió Escolar, d'acord amb les
instruccions del professor, decideix ensenyar-los. Així doncs, es pot veure, en un pla de llibertat local d'aquest tipus,
que no és possible empènyer la llengua gal·lesa a una escola, o a una zona,
contra la seva voluntat. L'únic que fa el Govern és pagar més on s'ensenyen
més coses, si s'ensenyen bé, i sense perjudicar l'educació en l'essencial ja
esmentat. Però en l'actualitat no es gasta tant com un cèntim vermell ("mitjan
penic vermell / coure") en la llengua gal·lesa. Es paga per ensenyar
irlandès a Irlanda i per ensenyar gaèlic a Escòcia, però no es dona ni un
cèntim per ensenyar gal·lès a Gal·les. De qui és la culpa? No
és culpa del Govern. Han estat respectant la llengua gal·lesa en el pla
educatiu. Fa trenta anys, es va donar un paper gal·lès a tothom |
53 Welsh, no doubt, is the
reason that the Liverpool Welsh are behind the Jews in this matter. Isn't
this simply due to inconsideration? Yours faithfully, CARDIFF, July 21st,
1885. D. ISAAC DAVIES. LETTER VIII. GENTLEMEN, We are drawing towards
the limit, and the question in hand must be dealt with practically. Local Option, or Local
Choice, are well-known words to us by now. Our plan of education has been
based on local freedom. The Government in London pays a large part of the
costs of each elementary school; but it does not compel any school to teach
the children but to read, write, spell, count, and the girls to sew.
Everything else is voluntary. If the children sing in the daily school, they
sing, not because they have to sing, but because the local committee chooses
for them to sing. If Grammar, Geography, Drawing, Elementary Science,
History, Latin, French, Practical Cookery, &c., are taught, they are
taught, or some of them (for no more than a certain number of them can be
adopted) because the Local Board, or the school Committee, in accordance with
the instruction of the teacher, chooses to teach them. So it can be seen, in a
plan of local freedom of this kind, that it is not possible to push the Welsh
language into a school, or on an area, against its will. All the Government
is doing is paying more where more things are taught, if they are taught
well, and without damaging the education in the essentials already mentioned.
But not even as much as a red cent (“red / copper halfpenny”) is spent at
present on the Welsh language. It is
paid for teaching Irish in Ireland, and for teaching Gaelic in Scotland, but
not a farthing is given towards teaching Welsh in Wales. Whose fault is this?
It's not the Government's fault. They have been respecting the Welsh language
in the educational plan. Thirty years ago, a Welsh paper was given to
everyone |
|
|
|
|
|
#54 |
54 un professor gal·lès sol·licitaria una de les llicències del govern. I
se'ls pagaria una suma de diners anualment, si mantenien una escola a
Gal·les, després d'aprovar l'examen de gal·lès una vegada. Quan això es va
acabar, perquè els gal·lesos van ignorar el privilegi, no es va pronunciar ni
una paraula contra aquest canvi anti-gal·lès! No es va escoltar cap veu de
condemna de cap gal·lès! Ara, quan els nois i noies de Gal·les sol·liciten, al final de la seva
carrera com a alumnes-professors, a les beques Queen's, se'ls dóna
l'oportunitat d'aconseguir la qualificació 'y' neualaegdin r Alemany- a més
dels que es troben per a lliçons més habituals. Aquestes notes ajuden els
candidats, no només a aprovar, sinó a aconseguir un lloc honorable a la
llista. Els noms es col·loquen per ordre del nombre de notes obtingudes. No
s'ofereix cap oportunitat als gal·lesos, ni als gal·lesos, d'assegurar-se una
educació barata en el futur, i al mateix temps crèdit, mostrant el seu
coneixement de la seva segona llengua. Però s'ha de permetre que això
continuï? Per què no es fan preguntes sobre gal·lès juntament amb les altres
llengües en benefici dels nens gal·lesos? No hauríem de fer un canvi ràpid en
aquesta direcció? A la Universitat del Sud, concretament al Coleg Cardiff, la llengua
gal·lesa ajuda els gal·lesos i els gal·lesos a guanyar valuoses beques, com
ho fa a Aberystwyth, Bangr i Llanbed. Per què no es troba el mateix privilegi
als col·legis de professors de Bangor, Carmarthen i Caernarfon, i al col·legi
de professors de Swansea? I per què no s'ensenya gal·lès als estudiants
d'aquestes universitats? Els treballs es donen en llatí, grec (per a Escòcia),
francès i alemany al final del primer any dels seus estudis, i de nou al
final del segon any; és a dir, l'últim de la seva estada a la universitat.
Per què la llengua gal·lesa no té el mateix joc net? Molts fills i filles de
Gal·les obtenen certificats sense anar a la universitat, després d'haver
estat professors i ajudants durant un trimestre. Seria més fàcil per a
aquestes persones, en molts llocs, obtenir una educació efectiva en gal·lès
que en llatí, francès o alemany. Per què no se'ls dóna l'oportunitat de pujar
més amunt a través de la llengua gal·lesa del que és possible que arribin amb
el sistema actual? Podrien fer el seu èxit més segur, o el seu lloc a la
llista més honorable, si trobessin un document en gal·lès per respondre.
Però, comprensiblement, la situació insatisfactòria actual no és culpa del
Govern. Els gal·lesos mai van demanar aquest privilegi! |
54 a Welsh teacher would be
an applicant for one of the Government's licences. And a sum of money would
be paid to them annually, if they kept a school in Wales, after passing the
Welsh exam once. When this was put to an end, because the Welsh disregarded
the privilege, not so much as a word was uttered against this anti-Welsh
change! No voice of condemnation was heard rising from any Welsh man! Now, when the boys and
girls of Wales apply, at the end of their career as pupil-teachers
(alumnes-professors), for the Queen's Scholarships, they are given the
opportunity to get marks (marks,) the ' y' neualaegdin r German- in addition
to those found for more common lessons. These marks help the candidates, not
only to pass, but to reach an honorable place on the list. The names are
placed in order of the number of marks gained. There is no opportunity given
to the Welsh, or the Welsh, to secure a cheap education in the future, and
credit at the same time, by showing their knowledge of their second language.
But should this be allowed to continue? Why are questions not given on Welsh
alongside the other languages to the advantage of Welsh children? Shouldn't we have a quick change in
this direction? At the University of the
South, namely at Coleg Cardiff, the Welsh language helps the Welsh and the
Welsh to win valuable scholarships, as it does in Aberystwyth, Bangr and
Llanbed. Why is the same privilege not found in the Teachers' Colleges in
Bangor, Carmarthen, and Caernarfon, and in the Teachers' College in Swansea?
And why isn't Welsh taught to students at these colleges? Papers are given in
Latin, Greek (for Scotland), French and German at the end of the first year
of their studies, and again at the end of the second year; namely, the last
of their stay at the college. Why is the Welsh language not given the same
fair play? Many sons and daughters
of Wales gain certificates without going to college, after successfully
serving as teachers and assistant teachers for a term. It would be easier for
these people, in many places, to get an effective education in Welsh than in
Latin, French or German. Why are they not given the opportunity to climb
higher through the Welsh language than it is possible for them to reach under
the current system? They could make their success more certain, or their
place in the list more honorable, if they found a paper in Welsh to answer.
But, understandably, the current unsatisfactory situation is not the
Government's fault. The Welsh never asked for such a privilege! |
|
|
|
|
|
#55 |
55 "Vols ensenyar l'idioma gal·lès a les parts angleses de
Gal·les?" va dir un dels "germans dubtós". No volem ensenyar
la llengua gal·lesa en cap lloc, si el sentiment del lloc no és favorable a
això. Però com que us heu referit al nostre "Gal·les anglès",
intentem demostrar que allà seria fàcil aprendre tant de gal·lès, en benefici
de tothom sense distinció. No t'ha molestat veure Llantrissant en lloc de Llantrisant, Ynishir en
lloc d'Ynyshir, Gorseinon en lloc de Corseinon, Waunarlwydd en lloc de
Gwaunarlwydd, Landore en lloc de Gland ŵ r, Troedyrhiew en lloc de Troed-y-rhiw, &c? Estàs content d'escoltar
Cleidak en lloc de Clydach, Langennek en lloc de Llangennech, Nuwad en
comptes de Neuadd, etc.? El professor Powel em va dir que una vegada es va
poder escoltar un home preguntant a l'estació de Llandovery pel camí cap a
Silicum. Ningú coneixia el lloc. Se li va demanar que escrigués el nom.
Tothom sabia sobre Kil-y-cwm! Un senyor va demanar una vegada a un amic meu
si l'acompanyaria a Cadle, fent sonar el nom del lloc com un bressol. Els
gal·lesos no van reconèixer completament la paraula fins que es va escriure.
No hi ha cap excusa al món que es pugui donar per a aquestes idees errònies,
sinó la nostra pròpia negligència com a gal·lès. És tan fàcil per als
anglesos dir Cadle com per als gal·lesos; però no va tenir l'oportunitat
d'aprendre el so de les lletres gal·leses a les escoles diàries. Als nens de
totes les escoles de Gal·les se'ls podria ensenyar fàcilment a sonar les
paraules gal·leses adequadament i, d'aquesta manera, posar fi a la lesió i
els murmuris que s'estan produint ara. Aquesta és la paraula Eisteddfod: dóna
problemes extraordinaris als anglesos. Seria fàcil demostrar que eis
correspon a la paraula anglesa per a gel, que és gel; aquest tedd és com un
mugró en una corda; que f és v, i que l'accent recau en la segona síl·laba.
D'aquesta manera, als anglesos se'ls va ensenyar fàcilment a sonar la paraula
Eisteddfod així com el gal·lès. També seria fàcil cantar
paraules gal·leses a les escoles diàries, ensenyant així als nens en general
a fer els sons de la d i ll, i qualsevol altre so que sigui adequat a la
llengua gal·lesa. El Codi Mundella no diu que s'ha de cantar sempre en
anglès. Moltes vegades, des del meu retorn d'Anglaterra, he tingut el plaer
d'escoltar cançons i paraules gal·leses, velles i recents, que es canten a
les nostres escoles diàries. Tot i portar això, no hi ha necessitat de
desfer-se dels professors d'anglès. A la gran escola de Dowlais, el director
és anglès i el segon professor és gal·lès. A les noies se'ls ensenya a cantar
amb encant en ambdues llengües. És difícil dir si van ser els inspectors
(directors), les mestres, les noies o els examinadors, els que van gaudir del
cant bilingüe. |
55 'Do you want to teach
the Welsh language in the English parts of Wales?' said one of the 'dubious
brothers.' We do not want to teach the Welsh language in any place, if the
feeling of the place is not in favor of that. But since you have referred to
our 'English Wales,' we try to show that it would be easy to learn as much
Welsh there, to the advantage of everyone without distinction. Have you not been
bothered by seeing Llantrissant instead of Llantrisant, Ynishir instead of
Ynyshir, Gorseinon instead of Corseinon, Waunarlwydd instead of Gwaunarlwydd,
Landore instead of Gland ŵr, Troedyrhiew instead
of Troed-y-rhiw, &c.? Are you happy to hear Cleidak instead of Clydach,
Langennek instead of Llangennech, Nuwad instead of Neuadd, &c.? Professor
Powel told me that a man could once be heard asking at Llandovery station for
the way to Silicum. No one knew the place. He was asked to write the name.
Everyone knew about Kil-y-cwm! A gentleman once asked a friend of mine if he
would go with him to Cadle - sounding the name of the place like cradle. The
Welsh completely failed to recognize the word until it was written. There is
no excuse in the world that can be given for such misconceptions, but our own
negligence as Welsh. It is as easy for the English to say Cadle as it is for
the Welsh; but he did not have the opportunity to learn the sound of the
Welsh letters in the daily schools. The children in every school in Wales
could easily be taught to sound Welsh words appropriately, and in this way
put an end to the injury and mumbling that is going on now. That's the word
Eisteddfod - it gives the English extraordinary trouble. It would be easy to
show that eis corresponds to the English word for ice, which is ice; that
tedd is like a nipple in a tether; that f is v, and that the accent falls on
the second syllable. In this way, the English were easily taught to sound the
word Eisteddfod as well as the Welsh. It would also be easy to
sing Welsh words in the daily schools, thereby teaching the children in
general to make the sounds of the d and ll, and any other sounds that are
appropriate to the Welsh language. The Mundella Code does not say that you
must always sing in English. I have many times, since my return from England,
had the pleasure of listening to Welsh tunes and words, old and recent, being
sung in our daily schools. Despite bringing this around, there is no
necessity for getting rid of the English teachers. At the large Dowlais
school, the head teacher is English, and the second teacher is Welsh. The
girls are taught to sing charmingly in both languages. It is difficult to say
whether it was the inspectors (managers), the teachers, the girls, or the
examiners, who enjoyed the bilingual singing. |
|
|
|
|
|
#56 |
56 la majoria de vegades vaig visitar aquella escola gran i exitosa. La
pràctica que vaig anomenar no s'ha d'atribuir a la meva influència. Va
començar quan estava més enllà de Offa's Dyke ― i també va ser un feliç començament! Recentment, vaig escoltar els nens
petits de l'escola infantil de Ferndale, Rhondda Fach Valley, cantant cançons
d'acció en gal·lès, així com en anglès. Els gal·lesos en general haurien de
veure el gaudi dels seus fills quan canten paraules que poden entendre. Els
patriotes, músics i poetes de Gal·les han pensat molt poc en els nens de les
nostres escoles quotidianes. Aquesta és una vena nova i rica per a ells i una
recompensa per treballar-la. Aquesta és una oportunitat per a ells de fer un
treball patriòtic, i de mostrar al mateix temps les seves habilitats i
genialitat. El que hem proposat fins ara no requereix cap canvi a la llei, ni al pla
de la Comissió d'Ensenyament, tot i que s'ha introduït. La llibertat de fer
aquestes coses ara està en mans dels qui controlen les escoles gal·leses! I
encara no hem esgotat la nostra investigació sobre l'amplitud de l'autoritat
local que tenen. És ben sabut que les Escoles Voluntàries, és a dir, les que no estan
sotmeses a les Juntes, donen una gran importància a l'educació religiosa que
s'hi imparteixen. El Govern no paga res per aquesta educació religiosa.
L'únic que ha de fer l'inspector de Sa Majestat és assegurar-se que es faci
una advertència clara als pares a cada escola, per informar-los quan es
compartirà l'educació religiosa, ja sigui a l'inici de l'escola, o al final
de l'escola, o bé. en part al principi, i la resta al final. Hi ha d'haver
dues hores clares d'educació mundana; i els pares poden, si ho desitgen,
ordenar que els seus fills no participin en l'educació religiosa. El Govern no
diu que hi hagi d'haver-hi en absolut una educació religiosa. Si s'hi
imparteix educació religiosa, el Govern no diu què ha de ser, ni com s'ha de
donar. El Govern tampoc investiga la seva eficàcia. Això demostra que
l'educació religiosa està completament en mans del comitè escolar, i que no
s'ha d'impartir en anglès a una zona gal·lesa. És molt probable que
molts clergues de Gal·les no s'hagin adonat mai que aquesta llibertat està en
el seu poder. Però així és. I com que JONES de Landdowror i CHARLES de Bala
han demostrat com és de més eficaç l'educació religiosa en gal·lès a les
parròquies gal·leses, és molt possible que aviat veiem un canvi a millor en
aquesta direcció. Si les normes de les diferents diòcesis prohibeixen
l'educació religiosa en gal·lès, això no és culpa del Govern. I no |
56 most of the times I
visited that large and successful school. The practice I named is not to be
attributed to my influence. It started when I was beyond Offa's Dyke ― and it was a happy
beginning too! Recently, I heard the little children of the infant school in
Ferndale, Rhondda Fach Valley, singing action songs in Welsh, as well as in
English. The Welsh in general should see the enjoyment of their children when
they sing words they can understand. The patriots, musicians, and poets of
Wales have thought very little about the children of our daily schools. This
is a new, rich vein for them, and a reward for working it. This is an
opportunity for them to do patriotic work, and to show their abilities and
genius at the same time. What we have suggested
so far does not require any change in the law, or in the plan of the
Education Committee, although it has been brought around. The freedom to do
these things is now in the hands of those who control Welsh Schools! And we
have not yet exhausted our investigation into the breadth of local authority
they have. It is well known that
the Voluntary Schools, namely those that are not under the Boards, place
great importance on the religious education imparted in them. The Government
does not pay anything for this religious education. All that Her Majesty's
Inspector has to do is to ensure that a clear warning to parents is put up in
every schoolhouse, to inform them when the religious education will be shared
- either at the start of school, or at the end the school, or in part at the
beginning, and the rest at the end. There must be two clear hours of worldly
education; and parents can, if they wish, give an order that their children
are not to participate in the religious education. The Government is not
saying that there must be religious education at all. If religious education
is given in them, the Government does not say what it should be, or how it
should be given. The Government does not inquire into its effectiveness
either. This shows that the religious education is completely in the hands of
the school committee, and that it does not have to be given in English in a
Welsh area. It is quite likely that
many clergy in Wales have never noticed that this freedom is in their
possession. But so it is. And since JONES from Landdowror, and CHARLES from
Bala, have shown how much more effective religious education in Welsh is in
Welsh parishes, it is quite possible that we will soon see a change for the
better in this direction. If the rules of the different dioceses prohibit
religious education in Welsh, that is not the Government's fault. And not |
|
|
|
|
|
#57 |
57 Necessitava permís de la Comissió d'Educació per canviar-ho. La
responsabilitat d'això a les escoles de l'Església recau sobre els bisbes
gal·lesos, els seus consellers i el seu clergat. Estan disposats a demostrar
la seva lleialtat a la llengua gal·lesa com el millor mitjà per aportar
educació religiosa als nens gal·lesos? Però no només les Escoles de Voluntariat tenen la llibertat referida.
S'aplica de la mateixa manera als Consells Escolars. En molts internats
s'ofereix educació religiosa i es llegeix la Bíblia. Tampoc han d'obrir les
seves portes a la Bíblia anglesa i tancar-les contra la Bíblia gal·lesa.
També és gratuït per a ells donar educació religiosa en gal·lès, si ho
consideren prudent. És l'elecció dels consells escolars de Gal·les oferir als
nens una educació religiosa ineficaç en anglès, en lloc de donar-los una
educació religiosa efectiva en gal·lès. He detallat aquest tema, perquè vull mostrar clarament que l'alliberament
ha de venir d'entre els mateixos gal·lesos del pesat jou anglès que tenim amb
les nostres pròpies mans col·locades al coll. Intentaré explicar el meu pensament d'una altra manera. On és el gal·lès
que no s'ha adonat que les carreteres de ferro del nostre país són una
influència anglesa de primer nivell, una influència que sovint acostuma a ser
injusta? Però no em ve de cor culpar tant als anglesos com als gal·lesos.
Preneu les línies principals: les grans empreses; és a dir, el Great Western,
el London i North Western, el Midland i el Taff Vale. El centre d'autoritat
d'aquests es troba a Londres, o Derby, o Bristol, o alguna altra part
d'Anglaterra. Els oficials en cap no saben molt directament sobre el nostre
país, les nostres necessitats o els nostres sentiments nacionals. Estan mirant
només una pàgina del llibre: la pàgina comercial. Hem intentat que llegeixin
els altres fulls? Hem enviat una decisió, o una petició, d'algun Eisteddfod
nacional o local, demanant-los que escollissin oficials bilingües per cobrir
els buits, quan els seus servidors que saben gal·lès i anglès tenen les
altres qualificacions necessàries? Els senyors TALBOT i
DILLWYN han estat membres del parlament i directors del Great Western Railway
durant molts anys. Algun elector els ha demanat mai que exerceixin la seva
influència a favor de nomenar funcionaris bilingües? Em temo que això no es
va fer; i et diré per què. Els gal·lesos, de Ceredigion, de North Pembroke, i
de Carmarthen, que volen anar a Maesteg, Cwmogwr o Cwmgarw, han de canviar de
tren. |
57 I needed permission from
the Education Committee to change it. On the Welsh bishops, their advisers,
and their clergy, the responsibility for this in the Church's schools rests.
Are they ready to give evidence of their loyalty to the Welsh language as the
best medium to contribute religious education to Welsh children? But it is not only the
Voluntary Schools that have the freedom referred to. It applies in the same
way to the Board Schools. Religious education is provided, and the Bible is
read, in many Boarding Schools. They also do not have to open their doors to
the English Bible, and close them against the Welsh Bible. It is also free
for them to give religious education in Welsh, if they deem it wise. It is
the Welsh School Boards' own choice to give children ineffective religious
education in English, instead of giving them effective religious education in
Welsh. I have detailed this
issue, because I want to show clearly that liberation must come from among
the Welsh themselves from the heavy English yoke that we have with our own
hands placed from around our necks. I will try to explain my
thinking in another way. Where is the Welshman who has not noticed that the
iron roads of our country are a first class English influence - an influence
that often tends to be unfair? But it is not in my heart to blame the English
as much as the Welsh. Take the main lines - the big companies; namely, the
Great Western, the London and North Western, the Midland, and the Taff Vale.
The center of authority of these is in London, or Derby, or Bristol, or some
other part of England. The chief officers do not know much directly about our
country, our needs, or our national feelings. They are looking at just one
page of the book - the commercial page. Have we tried to have them read the
other sheets? Have we sent a decision, or a petition, from any National or
Local Eisteddfod, asking them to choose bilingual officers to fill gaps, when
the other necessary qualifications are possessed by their servants who know
Welsh and English? Messrs TALBOT &
DILLWYN have been members of parliament, and directors of the Great Western
Railway for many years. Have they ever been asked by any constituent to
exercise their influence in favor of appointing bilingual officers? I am
afraid this was not done; and I'll tell you why. The Welsh, from Ceredigion,
from North Pembroke, and from Carmarthen, who want to go to Maesteg, Cwmogwr,
or Cwmgarw, have to change the train |
|
|
|
|
|
#58 |
68 a Bridgend. El senyor Llewelyn, que ens porta des
d'aquesta estació fins a les escoles dels voltants, em va dir que se'l va
trucar moltes vegades per instruir a un determinat gal·lès de parla gal·lesa
com canviar-se al vagó correcte, perquè no hi havia cap dels els oficials del
Great Western Railway del lloc entenen el gal·lès! No puc creure que els
senyors Dillwyn i Talbot s'haguessin negat a utilitzar la seva influència per
corregir un pas com aquest, si se'ls hagués demostrat. La veritat és aquesta:
- els gal·lesos que saben parlar en anglès han deixat de fer el seu deure
pels seus germans i germanes monolingües que van patir penúries sense saber
l'anglès. 'Oh! (va dir algú), aquesta empresa és massa forta, massa capaç i
massa gran per prestar atenció a Gal·les! Defenso que intenten comportar-se
justament envers nosaltres; i que per desconeixement, o per falta de
consideració, es fa l'acció que ens queixem. Però, si s'haguessin d'aferrar a
l'error, després d'haver-los mostrat d'una manera educada, és totalment
equivocat pensar que estan fora de l'abast del poder d'un país de gent, que
ara està a punt de prendre possessió del vot parlamentari. No estic interferint en la política dels partits en
aquestes cartes. No estic tractant amb liberals, ni amb conservadors, sinó
amb Cymu. Si tots els membres del Parlament de Gal·les s'entenguessin sobre
aquest tema, entenguessin que hi ha un sentiment profund al país en relació
amb això, i que és hora de reparar el mal fet ara, sense voler, a molts
gal·lesos monolingües, no hi ha cap empresa a Gal·les fora de la influència
d'un Partit Gal·lès unit. Recordeu, que les companyies ferroviàries han
d'anar, de tant en tant, a buscar noves lleis, i canvis a les antigues. En
aquests moments, els seus directors estan disposats a escoltar la raó i a
donar ordres als seus oficials que es preocupin de comportar-se de tal manera
que puguin continuar assegurant la simpatia del país. Lamento que aquesta carta hagi d'acabar sense més que
esmentar el Sr. Beriah Gwynfe Evans, tal com es va desenvolupar a Welsh
Worker, a Cyfaill yr Aelwyd durant aquest mes i al South Wales Daily News, no
considera que el pla del Cymmrodorion és incorporar la llengua gal·lesa al
Pla educatiu, ja que una branca especial (assignatura específica) va prou
lluny per satisfer les necessitats del Gal·les gal·lès. Creu que és possible
aprendre a llegir gal·lès i anglès colze a colze amb facilitat; i que la
classe-assignatura - anglès s'ha de transformar, per tal de fer-la apta per a
les escoles gal·leses; amb llibertat, que això s'entengui, jutjar amb el , |
68 in Bridgend. I was
told by Mr. Llewelyn, who drives us from this station to the surrounding
schools, that he has been called in many times to instruct a certain
Welsh-speaking Welshman how to change to the correct carriage, because there
was no none of the officers of the Great Western Railway in the place understand
Welsh! I cannot believe that Messrs. Dillwyn and Talbot would have refused to
use their influence to correct such a step, if it had been shown to them. The
truth is this: - the Welsh who can speak in English have stopped doing their
duty for their monolingual brothers and sisters who suffered hardship without
knowing the English. 'Oh! (someone said), that company is too strong, too
capable, and too big to pay attention to Wales!' I argue that they try to
behave fairly towards us; and that in ignorance, or from a lack of
consideration, the action we are complaining about is done. But, if they were
to hold on to the mistake, after it was shown to them in a polite way, it is
a complete misconception to think that they are beyond the reach of the power
of a country of people, who are now about to take possession of the
parliamentary vote. I am not
interfering with party politics in these letters. I am not dealing with
Liberals, or with Conservatives - but with Cymu. If all the members of
parliament in Wales understood each other on this issue, understood that
there is a deep feeling in the country in relation to it, and that it is time
to redress the wrong done now, unintentionally, to many Welsh people
monolingual, there is not a single company in Wales beyond the influence of a
united Welsh Party. Remember, that the railway companies have to go, from
time to time, to seek new laws, and changes in the old ones. At such times,
their directors are ready to listen to reason, and to give orders to their
officers to take care to behave in such a way that they can continue to
secure the sympathy of the country. I am sorry that
this letter must end without more than a mention of Mr. Beriah Gwynfe Evans,
as it was developed in the Welsh Worker, in Cyfaill yr Aelwyd for this month,
and in the South Wales Daily News, He does not consider that the
Cymmrodorion's plan is to bring the Welsh language into the Educational Plan
as a Special Branch (Specific Subject) goes far enough to meet the needs of
Welsh Wales. He believes that it is possible to learn to read Welsh and
English side by side with ease; and that the class-subject - English should
be transformed, in order to make it suitable for the Welsh schools; with
freedom, let this be understood, to judge with the , |
|
|
|
|
|
#59 |
59 pla actual, si alguna escola considera que és una
millor resposta a les seves circumstàncies. La idea d' adaptar l'anglès a les
escoles gal·leses va ser rebutjada per primera vegada pel Sr. E. ROBERTS, MA,
inspector adjunt d'escoles de Sa Majestat a Anglesey i Arfon. El Nord, el Mitjà Oest i el Sud senten una i tota la
necessitat d'adaptar el nostre Sistema Educatiu, en tots els seus detalls, a
la condició especial del nostre país. Atentament, LLANDYBIE, 12 d'agost de 1885. CARTA IX. D. ISAAC DAVIES. SENYORS, Aquesta serà la meva última carta; i de seguida començaré
a tractar la proposta pràctica que es portarà a l'atenció de la nació a
l'assemblea nacional de la darrera setmana d'aquest mes. Si el pla s'aprova a
Aberdare, hi haurà anys i moltes oportunitats per estudiar els detalls dels
canvis que volem veure. No és l'opinió d'un sol home l'important en una cosa
així; però organitzar vol dir tenir allò que els metges del nostre país anomenen
un Comitè Col·lectiu d'Investigació - Comitè d'Investigació Sindical. El primer lloc d'aquesta investigació pertany als mestres
d'escola gal·les de tots els graus, si són prou patriòtics per prendre la
molèstia d'explicar el tema a la nació. Creiem fermament que són amants del
seu país i de la seva llengua, i que no permetran que altres lluitin en
aquesta qüestió sense la seva vigorosa cooperació. D'altra banda, com que les
regnes de l'autoritat en els arranjaments nacionals han caigut finalment en
mans dels mateixos gal·lesos, a la majoria dels tretze comtats que formen el
districte de Gal·les (Divisió de Gal·les), creiem que no permetran el
gal·lès. Els professors d'escola patiran molt més temps els greus
desavantatges d'un pla d'educació que han estat preparats pels anglesos per a
Anglaterra, i que, per tant, no és aplicable en tots els sentits al País de
Gal·les. Gal·les està molt en deute amb el Subcomitè dels
Cymrodorians de Londres; és a dir, als senyors WE DAVIES, DAVID LEWIS,
ISAMBARD OWEN, John Owens, TW RHYS DAVIDS i T. MARCHANT WILLIAMS. L'exemple i
l'encoratjament dels darrers van ser , |
59 current plan,
if any school considers it to be a better answer to their circumstances. The
idea of adapting English
to Welsh schools was first thrown out by Mr. E. ROBERTS, M. A., Deputy
Inspector of Schools for Her Majesty in Anglesey and Arfon. The North, the Midwest,
and the South feel one and all that there is a need to adapt our Education
System, in all its details, to the special condition of our country. Yours faithfully, LLANDYBIE, August
12th, 1885. LETTER IX. D. ISAAC DAVIES. GENTLEMEN, This will be my
last letter; and I will begin immediately to deal with the practical proposal
that will be brought to the nation's attention in the national assembly the
last week of this month. If the plan is approved in Aberdare, there will be
years of time, and loads of opportunities, to study the details of the
changes we wish to see. It is not one man's opinion that is important in such
a thing; but arranging means to have what the doctors of our country call a
Collective Investigation Committee - Union Investigative Committee. The first place in
this investigation belongs to Welsh schoolmasters of all grades, if they are
patriotic enough to take the trouble to explain the subject to the nation. We
firmly believe that they are lovers of their country and their language, and
that they will not allow others to struggle in this matter without their
vigorous cooperation. On the other hand, as the reins of authority in
national arrangements have finally fallen into the hands of the Welsh Welsh
themselves, in most of the thirteen counties that make up the Welsh District
(Welsh Division ), we believe that they will not allow Welsh school teachers
to suffer much longer from the heavy disadvantages regarding a plan of
education which has been prepared by Englishmen for England, and which is
therefore not applicable in every sense to Wales Wales. Wales is extremely
indebted to the Subcommittee of the Cymrodorians in London; namely, to
Messrs. W. E. DAVIES, DAVID LEWIS, ISAMBARD OWEN, John Owens, T. W. RHYS
DAVIDS, and T. MARCHANT WILLIAMS. The example and encouragement of the last
named were , |
|
|
|
|
|
#60 |
60 vol dir dirigir la meva atenció amb més visió de la força
continuada i progressiva de la llengua gal·lesa a Gal·les. Ell i els mestres
STEPHEN EVANS i E. VINCENT EVANS, després d'escoltar-me, quan van visitar el
Comitè d'Aberdâr Eisteddfod el gener passat, em van mostrar que tenia alguna
cosa a dir aquest any que seria acceptable per a la nació; i em van convèncer
per llegir un article en una de les reunions del Cymmrodorion. El president d'aquesta reunió va ser el Dr. ISAMBARD OWEN.
L'opinió molt favorable que vaig formar d'ell es va aprofundir quan el vaig
escoltar per primera vegada al Liverpool Eisteddfod, l'any passat. No he fet
ni un pas, des d'aquell dia fins avui, en l'assumpte en qüestió, sense
consultar-lo. De Ceredigion, d'un dels jutges de pau de Cardiganshire, va
arribar el primer suggeriment sobre la importància de formar una Associació
Nacional per promoure el moviment. El Sr. va escriure HENRY T. EVANS, de
Neuadd, Llanarth, immediatament després de l'aparició del resum del meu diari
al South Wales Daily News, per agrair-me el que havia fet i per dir que
l'hora d'aquest moviment era a prop. mà. Al nord de Gal·les, vaig demanar
instruccions al Sr. W. CADWALADR DAVIES, entre d'altres; però en l'opinió i
en l'assistència cordial i indispensable del Sr. THOMAS GEE en què he estat
confiant molt especialment. Confio que en aquest assumpte es veurà que totes
les parts del país treballen juntes. La idea va sorgir del mig oest, es va
aprovar a Londres i es va difondre per diaris i publicacions del nord i del
sud. Que els hàbils i
prolífics escriptors que han estat colpejant el clau que vaig colpejar a
Londres l'abril passat, i que l'han portat a casa, i que a les publicacions i
diaris anglesos, com en els gal·lesos, rebin el meu més càlid agraïment per la
col·laboració. Com deia al principi, no posseeixo l'habilitat literària i
oratòria necessària per a pressionar el tema digne de la ment de la nació. El
meu objectiu és entusiasmar els altres, que són més atractius com a
escriptors, més eloqüents com a parlants i més influents com a homes públics,
perquè s'ocupin de l'obra. Si hi ha èxit en aquestes direccions, i una
societat per organitzar i regular les seves operacions, tornaré amb molt de
gust, per treballar en silenci, però constantment, per l'avenç dels nens
gal·lesos. També estic molt agraït al meu superior, el Sr. WILLIAM EDWARDS, i
als meus col·legues, el Sr. JOHN REES i GOMER JONES, per haver fet la part
del lleó de la meva feina oficial durant els últims sis mesos, perquè pugui
fer més joc net. amb la causa patriòtica en la qual sentim els nostres quatre
interessos especials. |
60 means to direct my
attention with greater insight to the continued and progressive strength of
the Welsh language in Wales. He, and Masters STEPHEN EVANS, and E. VINCENT
EVANS, after hearing me, when they visited the Aberdâr Eisteddfod Committee
last January, showed me that I had something to say this year that would be
acceptable to the nation; and they persuaded me to read a paper at one of the
Cymmrodorion's meetings. The chairman of
that meeting was Dr. ISAMBARD OWEN. The very favorable opinion I formed of
him was deepened when I first listened to him at the Liverpool Eisteddfod,
last year. I have not taken a step, from that day until today, in the matter
in question, without consulting him. From Ceredigion, from one of the
justices of the peace in Cardiganshire, came the first suggestion about the
importance of forming a National Association to promote the movement. Mr
wrote HENRY T. EVANS, of Neuadd, Llanarth, immediately after the appearance
of the abridgment of my paper in the South Wales Daily News, to thank me for
what I had done, and to say that the hour of such a movement was at hand. In
North Wales, I sought instructions from Mr. W. CADWALADR DAVIES, among
others; but on the opinion and on the hearty and indispensable assistance of
Mr. THOMAS GEE I have been relying on most particularly. I trust that in this
matter, all parts of the country will be seen working together. The idea for
it came from the Midwest, it was approved in London, and it was spread by
newspapers and publications in the North and the South. May the able and
prolific writers who have been hitting the nail I hit in London last April,
and driving it home, and that in the English publications and newspapers, as
in the Welsh ones, receive my warmest gratitude for cooperation. As I said at
the beginning, I do not possess the literary and oratorical ability that is
necessary to press the subject worthy on the nation's mind. My aim is to
excite others, who are more attractive as writers, more eloquent as speakers,
and more influential as public men, to take up the work. If there is success
in these directions, and a society to organize and regulate their operations,
I will happily return, to work quietly, but constantly, for the advancement
of Welsh children. I am also very much obliged to my superior, Mr. WILLIAM
EDWARDS, and my colleagues, Mr. JOHN REES and GOMER JONES, for taking the
lion's share of my official work for the last six months, so that I can do
more fair play with the patriotic cause in which we feel our four special
interests. |
|
|
|
|
|
#61 |
61 El gran problema és tenir determinades proves que els
gal·lesos estiguin disposats a mirar cap al 1985 com un objectiu alt a
assolir en un sentit nacional. És probable que ningú que hagi fet una investigació
detallada sobre l'estat actual de la llengua gal·lesa adquireixi la idea que
d'aquí a cent anys haurà desaparegut de la terra. Tot i així, alguns creuen
que aleshores s'haurà tornat sense valor als ulls de la majoria. Es diu que
l'últim còrnic es va utilitzar per a regu. Vaig sentir que el reverend W.
HOWELLS, president del Coleg Trefecca, deia en un sermó, que va ser de
genolls al cim d'una de les muntanyes de Old Wlad y Bryniau que la llengua
gal·lesa va abandonar l'esperit! Com pot passar això, ja que una classe
influent al nostre país pressiona constantment els homes dirigents de totes
les confessions religioses perquè ajudin a les seves causes angleses
preferides? No, no! Si no es canvia la tendència i els plans de les
associacions religioses, al pub, a l'escala de la casa de jocs, o als
juraments i juraments, sota terra, a les mines de carbó, la llengua gal·lesa
cessarà!!! Què la pot salvar d'un destí així? Les nostres escoles dominicals,
les nostres escoles diürnes, el púlpit gal·lès, la premsa i l'Eisteddfod!
Escolteu les paraules del Degà de Llandâf - Dr. VAUGHAN, Mestre del Temple.
Considera que la mort de la llengua gal·lesa està dins dels límits de la
possibilitat; però sembla que no creu que la seva extinció com a llengua
vernacla sigui imminent, ni desitjable -si es manté com a segona llengua-.
Quin és el seu consell? Es pot veure íntegrament a 'The Transactions of the
Royal National Eisteddfod of Wales, celebrada a Cardiff, els dies 6, 7, 8 i 9
d'agost de 1883. Dedicat amb permís especial a Sa Majestat la Reina. Editat
per David Tudor Evans.' Aquest és un volum preciós, val deu xílings i val la
pena col·locar-lo a totes les biblioteques de Gal·les. Seria molt útil per
convèncer els gal·lesos de la necessitat de la societat esmentada més amunt
si es llegissin els discursos del marquès de BUTE i dean VAUGHAN, per no
parlar de la resta del seu valuós contingut. Aquí teniu un extracte del
discurs del degà de Llandâf: "Cap nació hauria de separar-se de bon grat del seu
discurs distintiu. S'hi hauria d'aferrar amb tot afecte. ¿Ha de llançar el
discurs que era la seva diferència entre les nacions? Només la traïció i la
covardia ho aconsellaria.. Té un deure patriòtic i religiós encara envers la
llengua en què va néixer. el perfeccionament de la seva llengua i l'ampliació
de la seva literatura.' La cita anterior està en gal·lès de la següent manera: 'Cap nació hauria
de renunciar voluntàriament a la seva pròpia llengua. |
61 The big issue is
to have certain tests that the Welsh are ready to look forward to 1985 as a
high goal to reach in a national sense. No one who has
made a detailed investigation into the current state of the Welsh language is
likely to embrace the idea that it will have disappeared from the land by a
hundred years from today. Still, some believe that by then she will have
become worthless in the eyes of the greater number. It is said that the last
Cornish was used for regu. I heard that Rev. W. HOWELLS, president of Coleg
Trefecca, says in a sermon, that it was on his knees at the top of one of the
mountains of Old Wlad y Bryniau that the Welsh language gave up the spirit!
How can that happen, since an influential class in our country is constantly
pressuring the leading men of all religious denominations to go and help
their favorite English causes? No, no! If the tendency and plans of the
religious associations are not changed, in the pub, on the staircase of the
playhouse, or in oaths and oaths, underground, in the coal mines, the Welsh
language will cease!!! What can save her from such a fate? Our Sunday
Schools, our Day Schools, the Welsh Pulpit, the Press, and the Eisteddfod!
Listen to the words of the Dean of Llandâf - Dr. VAUGHAN, Master of the
Temple. He considers that the death of the Welsh language is within the
limits of possibility; but it seems that he does not think that its
extinction as a vernacular language is imminent, or desirable - if it is kept
as a second language. What is his advice? It can be seen in full in 'The
Transactions of the Royal National Eisteddfod of Wales, held at Cardiff,
August 6th, 7th, 8th, and 9th, 1883. Dedicated by special permission to Her
Majesty the Queen. Edited by David Tudor Evans.' This is a beautiful volume,
worth ten shillings, and worth placing in every library in Wales. It would do
a great deal to convince the Welsh of the necessity of the society referred
to above if the speeches of the Marquis of BUTE, and Dean VAUGHAN were read,
not to mention the rest of its valuable content. Here is an extract from the
Dean of Llandâf's speech: 'No nation ought to
part willingly with her distinctive speech. She ought to cling to it with all
fondness. Is she to fling away the speech which was her differentia among the
nations? Only treachery and cowardice would counsel it.. She has a patriotic
and a religious duty still towards the tongue in which she was born. the
perfecting of its language, and the enlarging of its literature.' The above quote is
in Welsh as follows: 'No nation should
willingly give up its own language. |
|
|
|
|
|
#62 |
62 S'ha d'aferrar a ella amb el més afecte. És per llençar la
llengua que el distingia entre les nacions? Això només l'aconsellaria la
traïció i la covardia... Encara té un deure patriòtic i religiós envers el
dialecte en què va néixer per perfeccionar la seva llengua i enriquir la seva
literatura». Des del lloc del Dr. VAUGHAN, hauríem d'assegurar-nos que
la llengua gal·lesa, quan ja no es parla, tingui un lloc a les universitats,
al costat del grec i el llatí. Els gal·lesos "de poca fe", als
quals els agrada fer referències suaus a la desaparició de la llengua
gal·lesa en els seus sermons i discursos, poden negar-se a unir-se a la nova
societat? És difícil pensar que estimen la mort de la "llengua
antiga". Però si alguns d'ells li són tan infidels, poden, a través
d'aquesta societat, almenys assegurar-li una mort honorable! En el mateix eisteddfod, el marquès de BUTE va parlar amb
un to encoratjador. La seva adreça, com la del degà de Llandâf, mereix
l'atenció i l'estudi de tots els gal·lès. I els meus lectors van recordar que
el marquès havia après gal·lès. Aquí en teniu un extracte: "Us insto a aferrar-vos a la llengua dels vostres
pares i a buscar a través d'ella el desenvolupament del poder literari i la
cultura intel·lectual. Però deixeu-me que us insto a buscar-ho a la cultura.
Que un home parli gal·lès, i no sap llegir-lo ni escriure de bon grat, és
confessar-se un boig». "Us aconsello que us ateneu a la llengua dels vostres
avantpassats i, a través d'ella, busqueu el desenvolupament de la capacitat
literària i la cultura mental. Però permeteu-me que us animeu a buscar-la en
la cultura. Perquè no és que un home pugui parlar gal·lès, i tanmateix
voluntàriament roman sense poder llegir-lo i escriure-ho, res més que una
confessió pròpia que és un mentider.' Jo no vivia a
Cardiff en el moment de l'eisteddfod, ni hi era present. Quan vaig llegir
l'última frase de la cita anterior, vaig sentir com si el foc m'hagués caigut
a la pell. Sabia que molts milers de gal·lesos -és, centenars de milers, com
és el cas- parlen gal·lès, sense intentar mai escriure'l. Inclinem el cap com
a nació! Això es diu per a la nostra vergonya; per tant hi ha un cor de
veritat en les paraules del marquès. Em vaig preguntar: són aquests centenars
de milers de 'nadons'? Pensant-hi, vaig veure clarament que la culpa era del
nostre pla d'educació; i no en els homes, en molts exemples. La nació està
gairebé totalment en deute amb les Escoles Dominicals per les lliçons
d'ortografia gal·lesa que van rebre. Però molt poc |
62 He should cling to
her with the greatest affection. Is it to throw away the language that
distinguished it among the nations? That would only be advised by treason and
cowardice... She still has a patriotic and religious duty towards the dialect
in which she was born to perfect her language and enrich her literature.' From the site of
Dr. VAUGHAN, we should make sure that the Welsh language, when it is no
longer spoken, has a place in the universities, alongside Greek and Latin.
Can the Welsh 'of little faith', who like to make gentle references to the
demise of the Welsh language in their sermons and speeches, refuse to join
the new society? It is difficult to think that they love the death of the 'old
language.' But if some of them are so unfaithful to her, they can, through
this society, at least ensure an honorable death for her! At the same
eisteddfod, the Marquis of BUTE spoke in an encouraging tone. His address,
like that of the Dean of Llandâf, is worth the attention and study of every
Welshman. And my readers remembered that the Marquis had learned Welsh. Here
is an extract from it: 'I would urge you
to cling to the language of your fathers, and to seek through it the
development of literary power and intellectual culture. But let me urge you
to seek it in culture. For a man to speak Welsh, and willingly not to be able
to read and write it, is to confess himself a boor.' "I advise you
to stick to the language of your forefathers, and through it to seek the
development of literary ability and mental culture. But allow me to encourage
you to seek it in culture. For it is not that a man can speak Welsh, and yet
voluntarily remains unable to read and write it, nothing more than a
self-confession that he is a liar.' I was not living
in Cardiff at the time of the eisteddfod, nor was I present. When I read the
last sentence of the quote above, I felt as if fire had fallen on my skin. I
knew that many thousands of Welsh people - it is, hundreds of thousands, as
is the case - speak Welsh, without ever trying to write it. We bow our heads
as a nation! This is said to our shame; therefore there is a heart of truth
in the words of the Marquis. I asked myself - Are these hundreds of thousands
of 'babies'? Thinking about the matter, I saw clearly that the fault lay with
our plan of education; and not on the men, in many examples. The nation is
almost entirely indebted to the Sunday Schools for the lessons in Welsh
spelling they received. But very little |
|
|
|
|
|
#63 |
63 són els beneficis rebuts a les Escoles de Dia, a les
Escoles Nocturnes i a les Trobades Literàries. Recentment he estat parlant
amb un dels gal·lesos més aventurers i reeixits del comerç del carbó de
Gal·les del Sud. Li agrada parlar gal·lès i la seva dona pot conversar amb
ell en gal·lès. Alguns dels seus fills, però, també saben gal·lès. Tanmateix,
no es va atrevir mai a escriure-ho. La por a equivocar-se en l'ortografia li
ha impedit, com ho impedeix a molts altres gal·lesos. Però amb quina
facilitat es podria treure aquest obstacle! Què ràpid va créixer el desig de
llegir i millorar la literatura gal·lesa! Que vagi alt el nostre respecte per
la llengua gal·lesa! Què estranys seríem com a resultat de l'autoestima i el
coratge nacional! Amb l'objectiu d'ajudar els nens del gal·lès monolingüe a
aprendre anglès més aviat i millor, per oferir als nens dels nostres veïns i
als nouvinguts al nostre país l'oportunitat d'aprendre la llengua del seu
país d'adopció per ajudar els nostres futurs comerciants per ampliar el seu
ofici augmentant la seva capacitat lingüística -en benefici del
desenvolupament mental que va de la mà de la capacitat lingüística que
s'origina de la pràctica general de dues llengües- per enfortir el sentiment
progressista, que hi ha justícia amb els pobres, els necessitats i els vells,
demanant més agents bilingües dia a dia, per tal de preparar, d'aquesta
manera, llocs de treball per als nens gal·lesos, als quals animem fermament a
assistir a les nostres escoles de tots els graus, i per tal de qualificar-los
per ocupar aquests càrrecs -per tal d'enfortir la nostra columna vertebral
nacional- i per tal d'assegurar una posició més respectable per a la nostra
nació entre altres nacions , formem una
societat i un prom. Observeu el treball d'utilitzar correctament la llengua
gal·lesa com a segona llengua a les nostres escoles de tots els graus! Qui no pugui estar present a Aberdare, que escrigui al
president, el Dr. ISAMBARD OWEN, oa mi, una paraula que ens anime i ens
ajudi. Moltes gràcies, senyores, per deixar-me tant del vostre
espai, Atentament, LLANDYBIE, 19 d'agost de 1885 D. ISAAC DAVIES. |
63 it is the benefits
received in the Day Schools, the Night Schools, and the Literary Meetings. I
have recently been talking to one of the most adventurous and successful
Welshmen in the South Wales coal trade. He likes to speak Welsh, and his wife
can converse with him in Welsh. Some of their children, however, also know
Welsh. However, he never dared to write it. The fear of making mistakes in
spelling has prevented him - as it prevents many other Welshmen. But how
easily this obstacle could be moved out of the way! How quickly the desire to
read and improve Welsh literature grew! High may our respect for the Welsh
language go! How strange we would be as a result in self-esteem and national
courage! In order to help
the children of the monolingual Welsh to learn English sooner, and better -
in order to give the children of our neighbours, and the newcomers to our
country, an opportunity to learn the language of their adopted country in
order to help our future traders to to expand their trade by increasing their
linguistic ability - for the sake of the mental development that goes hand in
hand with the linguistic ability that originates from the general practice of
two languages - in order to
strengthen the progressive feeling, that there is fairness towards the poor,
the needy, and the old, calling for more bilingual officers day by day - in
order, in this way, to prepare jobs for the Welsh children, whom we strongly
encourage to attend our schools of all grades, and in order to qualify them
to fill such positions - in order to strengthen our national backbone - and
in order to secure a more respectable position for our nation among other
nations ― let us form a
society and promote the work of properly using the Welsh language as a second
language in our Day Schools of all grades! Whoever cannot be
present in Aberdare, should write to the chairman, Dr. ISAMBARD OWEN, or to
me, a word that encourages us and helps us. Thanking you very
much, Ladies, for allowing me so much of your space, Yours faithfully, LLANDYBIE, August
19th, 1885 D. ISAAC DAVIES. |
|
|
|
|
|
#64 |
64 L'ASSOCIACIÓ DE LA LLENGUA GAL·LESA. [AFILIAT A LA HONORABLE SOCIETAT DELS BECARIS.] Es va celebrar una reunió al Departament de Cymmrodorion
del National Eisteddfod a Aberdâr, el 27 d'agost, per considerar la
conveniència d'introduir la llengua gal·lesa al sistema d'educació primària i
secundària a les parts gal·leses de Gal·les. La reunió va ser molt
multitudinària, amb un gran nombre de membres del consell escolar, professors
i altres relacionats amb l'educació. Després d'estudiar la qüestió i
debatre-la, s'adopta per unanimitat el següent acord: "Que és desitjable formar una associació per promoure
l'ús de la llengua gal·lesa al sistema educatiu gal·lès". Arran de l'anterior decisió, l'endemà es va celebrar una
reunió preparatòria dels amics de l'organització, quan es va decidir
constituir sense demora una associació d'aquest tipus. Tots els assistents
van donar el seu nom com a membres; i el Sr. BERIAH GWYNFE EVANS, Llangadog,
com a secretari. Cal entendre que l'objectiu de l'associació no és impedir
la difusió de la llengua anglesa, ni destacar o individualitzar la nació
gal·lesa. Al contrari, un dels objectius definits i més importants de la
societat és garantir un coneixement més intel·lectual i sensible de la
llengua anglesa a les nostres escoles utilitzant la llengua gal·lesa com a
mitjà educatiu. En una paraula, l'objectiu d'aquesta societat és establir
un sistema d'educació bilingüe, semblant al que es troba actualment a Suïssa,
a les parts flamenques de Bèlgica i a diverses regions de l'imperi austríac.
Els fundadors de la societat pensen que aquest sistema d'educació ajudaria a
la fecundació de les capacitats intel·lectuals dels nens, i promouria el
treball d'aprenentatge de la segona llengua a fons; i que es podria establir
a aquelles parts de Gal·les on es parla habitualment la llengua gal·lesa, amb
poca, si cap, a més de la mà d'obra necessària ara per ensenyar anglès als
nens sota el sistema actual. No pretén en
absolut generar coacció. Es vol introduir el nou principi de manera gradual i
experimental; i la seva |
64 THE WELSH LANGUAGE
ASSOCIATION. [AFFILIATED WITH
THE HONORABLE SOCIETY OF THE FELLOWS.] A meeting was HELD
in the Cymmrodorion Department of the National Eisteddfod in Aberdâr, August
27th, to consider the appropriateness of bringing the Welsh language into the
system of Elementary and Secondary Education in the Welsh parts of Wales. The
meeting was a very crowded one - including a large number of school board
members, teachers, and others connected with education. After consideration
of the question, and a discussion on it, the following decision was passed
unanimously: 'That it is
desirable to form an association to promote the use of the Welsh Language in
the Welsh education system.' As a result of the
above decision, a preparatory meeting of the friends of the organization was
held the following day, when it was decided to form such an association
without delay. All those present gave their names as members; and Mr. BERIAH
GWYNFE EVANS, Llangadog, as secretary. It should be
understood that the aim of the association is not to prevent the spread of
the English language, nor to single out or individualize the Welsh nation. On
the contrary - one of the definite and most important objectives of the
society is to ensure a more intellectual and sensible knowledge of the
English language in our schools by using the Welsh language as an educational
medium. In a word, the aim
of this society is to establish a system of bilingual education, similar to what
is now found in Switzerland, in the Flemish parts of Belgium, and in various
regions of the Austrian empire. The founders of the society think that such a
system of education would assist the fertilization of the children's
intellectual abilities, and promote the work of learning the second language
thoroughly; and that it could be established in those parts of Wales where
the Welsh language is commonly spoken, with little, if any, addition to the
labor now required to teach English to the children under the current system. It is not intended
to bring in coercion at all. It is desired to bring in the new principle
gradually, and experimentally; and his |
|
|
|
|
|
#65 |
65 gavalat at wahviad autoritats ac athrawon pob ysgol i rebre
neu sakta y skejna newydd. Roddir yma ddyfynyadau o'r valuous comments a svetli gan
Arglwydd ABERDAR a Dr. ISAMBARD OWEN. Del discurs de Lord ABERDARE com a president de
l'Eisteddfod Nacional, el dijous 27 d'agost de 1885. S'ha parlat molt
de la decadència de la llengua gal·lesa, i s'ha plantejat la qüestió de
l'augment o la disminució de la població de parla gal·lesa. No tinc cap dubte
que, si mireu Gal·les en general, trobareu al llarg de la frontera oriental
-la part més propera a Anglaterra- un avenç decidit de la llengua anglesa.
Territorialment, doncs, crec que el país habitat per la població de parla
gal·lesa s'està reduint, però la població d'aquestes parròquies frontereres
és reduïda. Quan arribem als grans nuclis de població, no estic segur que,
tot i que l'anglès avança, el gal·lès disminueixi. He dit, i ho repeteixo
ara, que, segons la meva creença, ara hi ha més gent que parla gal·lès que
mai ho va parlar en qualsevol període anterior de la nostra història. En
relació amb aquest tema, n'hi ha un altre que ocupa molta atenció en aquest
moment; és a dir, la qüestió de fer que l'ensenyament del gal·lès formi part
de l'educació a les nostres Escoles Primàries. La Cymmrodorion Society, que,
colze a colze amb el nostre Eisteddfod, està fent tan bona feina, ha publicat
un article admirable sobre el tema; que conté, crec, tot el que es pot dir a
favor o en contra. No hi ha res que impedeixi la prova de l'experiment per
ensenyar gal·lès a les nostres escoles, però aquest experiment s'ha de provar
sota dues condicions. Un és que la gran majoria dels nens d'aquestes escoles
seran nens de parla gal·lesa; i l'altra és que els professors no només seran
gal·lès, sinó que seran capaços d'ensenyar el gal·lès gramaticalment. No tinc
cap dubte que a moltes parts de Gal·les es pot complir la primera d'aquestes
condicions, i que es pot trobar una majoria decidida de nens que parlen gal·lès.
Però la dificultat d'aconseguir mestres i mestres que ensenyin la llengua
gal·lesa gramaticalment, encara que no és insuperable, és una de les que em
crida força en aquest moment. Són dificultats que cal superar, però
generalment les dificultats es fan per superar i m'agradaria que intentés
l'experiment. Crec que tenim raó i autoritat per ensenyar la llengua a les
parts més gal·lesoses de Gal·les. La meva pròpia creença és que els nens als
quals se'ls ensenya sistemàticament el gal·lès aprendrien anglès i altres
assignatures amb la mateixa rapidesa, si no més ràpida, que si no se'ls
ensenya el gal·lès. Quan era vicepresident del Comitè del Consell d'Educació,
em vaig esforçar molt per preguntar si els gal·lesos patien l'examen
individual dels nens als set anys. I |
65 gavalat at wahviad
authorities ac athrawon pob ysgol and receive neu sakta y skejna newydd. Roddir yma
ddyfynyadau o'r valuable comments a svetli gan Arglwydd ABERDAR a Dr.
ISAMBARD OWEN. From Lord
ABERDARE's Address as President of the National Eisteddfod, on Thursday,
August 27th, 1885. A good deal has
been said about the decline of the Welsh language, and the question has been
raised as to the increase or decrease of the Welsh-speaking population. I
have no doubt that, if you look at Wales in general, you will find along the
Eastern border - the part nearest to England - a decided advance of the
English language. Territorially, therefore, I think the country inhabited by
the Welsh-speaking population is shrinking, but the population of these
border parishes is small. When we come to the great centers of population, I
don't feel sure that, although English is making progress, the Welsh is
decreasing. I have said, and I repeat it now, that in my belief there are
more people speaking Welsh now than ever spoke Welsh at any previous period
of our history. In connection with this subject, there is another occupying
much attention at this moment; that is, the question of making the teaching
of Welsh part of the education at our Elementary Schools. The Cymmrodorion
Society, which, side by side with our Eisteddfod, is doing such good work,
has published an admirable paper on the subject; which contains, I think, all
that can be said for or against it. There is nothing to prevent the trial of
the experiment to teach Welsh at our Schools, but that experiment must be
tried under two conditions. One is, that the large majority of the children
at these schools shall be Welsh-speaking children; and the other is, that the
teachers shall not only be Welsh-speaking, but shall be capable of teaching
Welsh grammatically. I have no doubt that in many parts of Wales the first of
these conditions can be fulfilled, and that you can find a decided majority
of Welsh-speaking children. But the difficulty of getting masters and mistresses
to teach the Welsh language grammatically, although not insurmountable, is
one which strikes me strongly at the present moment. These are difficulties
to be overcome - but difficulties are generally made to be overcome, and I
should like myself to have the experiment tried. I think we have reason and
authority for teaching the language in the more Welsh-speaking parts of
Wales. My own belief is, that the children who are systematically taught
Welsh would learn English and other subjects fully as fast, if not faster,
than if they were not taught Welsh. When I was Vice-president of the
Committee of Council on Eduaction, I took great pains to inquire whether the
Welsh suffered from the individual examination of children at seven years of
age. And |
|
|
|
|
|
#66 |
66 Vaig trobar que no era així; però que van aprendre tant, i
van aprovar un examen tan bo com a nens exclusivament de parla anglesa. Crec
que aquest argument reforça l'opinió d'aquells que pensen que l'adquisició de
la segona llengua té un gran efecte per aguditzar l'intel·lecte i permetre
que el nen s'apliqui amb millors perspectives d'èxit a altres
assignatures". Els comentaris anteriors són del discurs de Lord ABERDAR
com a president de l'Eisteddfod nacional, el dijous 27 d'agost de 1885, de la
manera següent en gal·lès: S'ha parlat molt
de l'obsolescència de la llengua gal·lesa; i s'ha plantejat la pregunta: si
augmentarà o disminuirà el nombre de la població que parla gal·lès. Si mireu
Gal·les en general, no dubto que trobareu, al llarg de la frontera oriental
-la part més propera a Anglaterra-, que la llengua anglesa ha avançat
indubtablement. Mirant els límits, doncs, crec que la terra habitada per la
població que parla gal·lès amb els seus límits va decreixent; però és poc
poblat. van anar aquelles parròquies que hi ha a la frontera. Quan arribem a
les parts del país on la població és nombrosa, no estic tan segur que la
llengua gal·lesa disminueixi, malgrat els avenços fets per la llengua
anglesa. Ja vaig dir en una ocasió anterior, i ho torno a dir ara, que crec
que ara més gent parla gal·lès que no l'ha parlat mai en cap moment de la
nostra història. En relació amb aquesta qüestió, una altra està cridant una
atenció considerable en l'actualitat; és a dir, la pregunta sobre l'aprenentatge
del gal·lès com a part de l'educació impartida a les nostres escoles
primàries. Cymdeithas y Cymmrodorion, que tan bona feina al costat de
l'Eisteddfod, va publicar un excel·lent article sobre el tema; que inclourà,
al meu entendre, tot el que hi ha a dir a favor i en contra d'ell. No hi ha
res en contra de posar a prova l'aprenentatge del gal·lès a les nostres
escoles; però aquesta prova s'haurà de fer sota dues condicions. Una és que
la majoria dels nens d'aquestes escoles són nens que solen parlar gal·lès; i
l'altra és que els professors, no només poden parlar gal·lès, sinó que també
són capaços d'aprendre el gal·lès gramaticalment. No dubto que la primera
d'aquestes condicions no es va poder aconseguir a molts llocs de Gal·les i
que hi pot haver una majoria indubtable de nens que parlaran gal·lès. Però la
dificultat d'aconseguir que els professors ensenyin la llengua gal·lesa
gramaticalment, tot i que no és una que no es pugui superar, em crida força
en aquest moment. Són dificultats per superar, però les dificultats es fan
per superar; i per la meva part, m'agradaria veure que es fes una prova sobre
això. Crec que tenim un currículum i una autoritat per ensenyar la llengua a
les parts de Gal·les on es parla el gal·lès. Crec personalment que els nens van
ser ensenyats |
66 I found that it
was not so; but that they learned fully as much, and passed as good an examination,
as exclusively English-speaking children. I think that argument fortifies the
opinion of those who think that the acquisition of the second language has
great effect in sharpening the intellect, and enabling the child to apply
himself with a better prospect of success to other subjects' The above comments
are from Lord ABERDAR's Address as President of the National Eisteddfod, on
Thursday, August 27th, 1885, as follows in Welsh: A great deal has
been said about the obsolescence of the Welsh language; and the question has
been raised - whether the number of the population that speaks Welsh will
increase or decrease. If you look at Wales in general, I do not doubt that
you will find, along the eastern border - the part closest to England - that the
English language has made undoubted progress. Looking at the boundaries,
therefore, I think that the land inhabited by the population that speaks
Welsh with its boundaries is decreasing; but it is small populated. those
parishes that are on the border went. When we come to the parts of the
country where the population is large, I do not feel so sure that the Welsh
language is decreasing, despite the progress made by the English language. I
said on a previous occasion, and I say it again now, that it is my belief
that more people speak Welsh now than have ever spoken it at any time in our
history. In connection with this question, another one is attracting
considerable attention at the present time; namely, the question about
learning Welsh as part of the education provided in our Elementary Schools.
Cymdeithas y Cymmrodorion, which does so much good work alongside the
Eisteddfod, published an excellent paper on the subject; which will include,
in my opinion, all there is to say in his favor, and against him. There is
nothing against testing the learning of Welsh in our schools; but that test
will have to be done under two conditions. One is that the majority of the
children in those schools are children who use to speak Welsh; and the other
is that the teachers, not only can speak Welsh, but are also able to learn
Welsh grammatically. I do not doubt that the first of these conditions could
not be obtained in many places in Wales and that there can be an undoubted
majority of children who will speak Welsh. But the difficulty of getting
teachers to teach the Welsh language grammatically, although it is not one
that cannot be overcome, strikes me strongly at this moment. These are
difficulties to be overcome - but difficulties are made to be overcome; and
for my own part, I would be happy to see a test done on this. I think we have
a resume and authority for teaching the language in the parts of Wales where
Welsh is spoken. It is my personal belief that the children were taught |
|
|
|
|
|
#67 |
67 Gal·lès regularment per a ells, aprendrien anglès i altres
coses també, amb la mateixa rapidesa, si no més ràpid, que si no els
ensenyessin gal·lès. Quan era vicepresident del Consell d'Educació, em vaig
dedicar molt a preguntar si els nens dels gal·lesos patien en els exàmens
personals que es feien als nens quan tenien set anys. I vaig descobrir que
ella no era així; però que aprenguin tant, i passen els exàmens tan bé com
els nens que només parlaven anglès. Crec que aquest debat confirma l'opinió
d'aquells que creuen que la capacitat de parlar una segona llengua té una
gran influència per aguditzar la comprensió i permetre que el nen es dediqui
amb més esperança d'èxit a aprendre altres coses". De l'adreça del Dr. ISAMBARD OWEN com a President de la
Secció Cymmrodorion de l'Eisteddfod anterior. "Hi ha un altre aspecte de la pregunta sobre el qual
diria unes paraules de bon grat. Molts dels nostres corresponsals han
observat que l'objectiu pel qual els nens són enviats a les seves escoles és
que puguin "lliurar la batalla de la vida". Amb aquesta visió estic
força d'acord; però parem-nos a pensar quines són les armes amb les quals
s'ha de lliurar aquesta batalla? Només servirà el coneixement —un coneixement
d'anglès, francès o qualsevol altra llengua o matèria—? Aquestes coses seran
de poc servei en l'estrès i la competició de la vida moderna sense caràcter:
un personatge que inclou coratge, fermesa, perseverança, integritat,
autosuficiència, un personatge, en definitiva, les arrels del qual es basen
en la confiança en si mateix i en un mateix. -respecte. "Permeteu-me, doncs, fer-vos aquesta pregunta: està
pensat per conduir a la formació d'hàbits d'autoconfiança i autoestima en els
nens de Gal·les, que la primera lliçó que se'ls va impressionar quan entren a
l'escola hauria de ser aquesta... que la seva pròpia llengua materna és una
cosa que cal oblidar i menysprear de seguida; que la llengua apresa al genoll
de la seva mare, la llengua en què estan vinculades les associacions de les
seves llars, la llengua en què se'ls ha impartit les veritats de la religió,
la llengua que els és el distintiu del seu país i nacionalitat, és una cosa
de la qual avergonyir-se i de què es desfer tan aviat com sigui possible? Els
nens són impressionables i poc donats a dibuixar fines distincions. No hi ha,
doncs, cap perill -faig la pregunta- que la lliçó s'ha de traslladar a la
ment del nen de la llengua mateixa a les seves associacions? i convertir-se,
en efecte, en una lliçó de menyspreu i desconfiança cap a la seva filiació,
la seva llar, la seva religió, la seva nacionalitat i ell mateix? Personalment, crec
que l'ensenyament del gal·lès a l'escola ajudaria, i no dificultaria,
l'adquisició de l'anglès; però encara que no fos així, encara que la
introducció de la nova assignatura, com alguns temen, aportés una mica de
càrrega extra de treball a l'escola, no seria el joc, des d'un |
67 Welsh regularly
for them, they would learn English, and other things too, just as quickly, if
not faster, than if they were not taught Welsh. When I was Vice-President of
the Education Council, I took a lot of trouble to inquire whether the
children of the Welsh were suffering in the personal examinations that were
carried out on children when they were seven years old. And I found that she
was not like that; but that they learn just as much, and go just as well
through the exams, as the children who only spoke English. I think that that
debate confirms the opinion of those who believe that the ability to speak a
second language has a strong influence to sharpen understanding, and enable
the child to devote himself with a better hope of success to learning other
things,' From Dr. ISAMBARD
OWEN's Address as Chairman of the Cymmrodorion Section of the above
Eisteddfod. 'There is one
other aspect of the question on which I would willingly say a few words. Many
of our correspondents have observed that the object for which children are
sent to their schools is, that they may be able 'to fight the battle of
life.' With this view I am quite in accord; but let us stop to think what are
the weapons with which this battle must be fought? Will knowledge alone avail
— a knowledge of English, or French, or any other language or subject —
alone? These things will be of little service in the stress and competition
of modern life without character:-a character comprising courage,
steadfastness, perseverance, integrity, self-reliance - a character, in
short, whose roots are grounded in self-confidence and self -respect. 'Let me, then, ask
you this question-Is it calculated to lead to the formation of habits of
self-confidence and self-respect in the children of Wales, that the first
lesson impressed upon them when they enter school should be this - that their
own native language is a thing to be straightway forgotten and despised; that
the language learned at their mother's knee, the language in which the
associations of their homes are bound up, the language in which the truths of
religion have been imparted to them, the language which is to them the badge
of their country and nationality, is a thing to feel ashamed of, and to be
got rid of as soon as possible? Children are impressionable, and little given
to drawing fine distinctions. Is there, then, no danger - I ask the question
- lest the lesson should be transferred in the child's mind from the language
itself to its associations; and become, in effect, a lesson of contempt and
distrust for his parentage, his home, his religion, his nationality, and
himself? Personally, I
believe that the teaching of Welsh in the school would aid, and not hinder,
the acquisition of English; but even were it not so - even if the
introduction of the new subject did, as some fear, bring a little extra
burden of work on the school, would not the game, from a |
|
|
|
|
|
#68 |
68 punt de vista pràctic, què val la vela? - si, al mateix
temps, el reconeixement franc de la llengua dels infants eliminava un
obstacle per a la formació d'aquella confiança en un mateix i respecte a un
mateix, sense els quals difícilment s'aconsegueix l'èxit a la vida en aquests
dies». La cita de dalt està en gal·lès com aquest, de l'adreça
del Dr. ISAMBARD OWEN, com a president del departament de Cymmrodorion a
l'anomenat Eisteddfod. Hi ha un altre aspecte del tema sobre el qual volem dir
algunes paraules. Molts dels nostres periodistes noten que el propòsit amb el
qual els nens són enviats a les nostres escoles és fer-los capaços de
"lliurar la batalla de la vida". I amb aquest punt de vista estic
completament d'acord: - però esperem a considerar quines són les armes amb
les quals hem de lluitar aquesta batalla. El coneixement només fa que el
coneixement de l'anglès, el francès o qualsevol altra llengua o assignatura
sigui només? Aquestes coses només seran de poc servei en la lluita i la
competició de la vida en aquests dies sense caràcter: - el caràcter inclou el
coratge, la perseverança, la persistència, la correcció,
l'autosuficiència-caràcter, en una paraula, aquell que té les seves arrels en
la confiança en si mateix. i l'autoestima. Permeteu-me, doncs, fer-vos aquesta pregunta: - Hi ha
tendència a promoure la formació d'hàbits d'autoconfiança i autoestima en els
nens de Gal·les en el fet que és la primera lliçó que s'imprimeix a la seva
ment? , quan comencen l'escola, és això: que la seva pròpia llengua materna
és una cosa que cal oblidar i menysprear alhora, la llengua que aprenen als
genolls de la seva mare, la llengua en què les circumstàncies de la seva llar
els han unit, la llengua en què se'ls presentava les veritats de la religió,
la llengua que per a ells és un signe del seu país i del seu nacionalisme,
que això és una cosa de la qual cal avergonyir-se, i de què es desfer tan
aviat com sigui possible. possible? Els nens són tals que se'ls pot fer una
impressió fàcilment; i hi ha poca tendència a traçar distincions detallades.
No hi ha, doncs, cap perill -jo faig la pregunta- que la lliçó es
transfereixi a la ment del nen des de la pròpia llengua a les seves
connexions- i esdevingui, en efecte, una lliçó de menyspreu i de desconfiança
envers els seus pares, la seva llar? la seva religió, el seu nacionalisme i
en ell mateix? Personalment, crec
que aprendre gal·lès a l'escola ajudaria, i no impediria, aprendre anglès.
Però encara que no fos així -sí, si introduir la llengua gal·lesa
comportaria, com alguns temen, una mica de càrrega addicional a la feina de
l'escola, no valdria la pena l'obra, i mirant el tema a la pràctica. això?
l'espelma? - si, al mateix temps, el reconeixement lliure de la llengua de
l'infant eliminaria un obstacle a la formació d'aquella autoconfiança i
autoestima, sense les quals l'èxit a la vida en aquests dies és gairebé
impossible d'assolir.' |
68 practical point of
view, what is the candle worth? - if, at the same time, the frank recognition
of the children's language removed an obstacle to the formation of that
self-confidence and self-respect, without which success in life is hardly in
these days to be attained.' The quote above is
in Welsh like this - from the Address of Dr. ISAMBARD OWEN, as Chairman of
the Cymmrodorion Department at the named Eisteddfod. There is one other
aspect of the subject on which we wish to say a few words. Many of our
reporters notice that the purpose for which children are sent to our schools
is to make them capable of 'fighting the battle of life.' And this view I
completely agree with: - but let us wait to consider which are the weapons
with which we must fight this battle. Does knowledge alone make the knowledge
of English, or French, or any other language or subject only? These things
will only be of little service in the struggle and competition of life these
days without character: - character includes courage, perseverance,
persistence, correctness, self-reliance-character, in a word, he who has his
rooted in self-trust and self-esteem. Allow me,
therefore, to ask you this question: - Is there a tendency to promote the
formation of habits of self-trust and self-esteem in the children of Wales in
the fact that it is the first lesson that is imprinted on their minds, when
they start their school, it is this - that their own native language is
something to be forgotten and despised at once, the language they learn at
their mothers' knees, the language in which the circumstances of their homes
have bound them up, the a language in which the truths of religion were
presented to them, the language which for them is a sign of their country and
their nationalism - that this is something to feel ashamed of, and to get rid
of as soon as possible will that be possible? Children are such that an
impression can be easily made on them; and there is little tendency in them
to draw detailed distinctions. Is there, therefore, no danger - I ask the
question - lest the lesson be transferred in the child's mind from the
language itself to its connections - and become, in effect, a lesson of
contempt and of distrust in his parents, his home, his religion, his
nationalism, and in himself? Personally, I
believe that learning Welsh at school would help, and not hinder, learning
English. But even if it wasn't like that - yes, if bringing in the Welsh
language would cause, as some fear, a little extra burden on the school's
work, wouldn't the play, and looking at the matter in practice, be worth it?
the candle? - if, at the same time, the free recognition of the child's
language would remove an obstacle from the way of the formation of that
self-trust and self-esteem, without which success in life these days is
almost impossible to reach.' |
|
|
|
|
|
#69 |
69 De 'THE GLOBE', del 29 d'agost de 1885.· 'Lord ABERDARE, que hauria de saber-ho, creu que ara hi ha
més gent que parla gal·lès a Gal·les que mai. Si té raó, com amb tota
probabilitat, és una mera afectació per part del saxó convertir en ridícul
l'afecció del gal·lès a la seva antiga llengua. És molt més fàcil burlar-se
de l'amor de Taffy pel que la gent ignorant s'imagina que són consonants, que
no pas seriosament criticar la preferència de qualsevol home per la llengua a
la qual ha nascut i nodrit. Per descomptat, la importància pràctica de la
qüestió rau en la seva connexió amb l'educació; i Lord ABERDARE va assolir un
punt molt suggerent en pronunciar que una instrucció gramatical i exhaustiva
en gal·lès és millor que l'educació fluixa que la majoria de nosaltres hem
rebut en anglès. L'anglès té aquest defecte fatal, des del punt de vista
educatiu, que és un conjunt de modismes vagues i distincions superfines,
mentre que una llengua celta es pot aprendre amb un resultat mental gairebé
tan bo com el grec o el llatí. A més, una persona bilingüe, tal com ha de ser
un gal·lès genuí, té un avantatge intel·lectual distint a l'hora de començar
una persona que està alimentada en la creença que només hi ha una llengua al
món i que tots els altres modes de parla són argots estrangers. . Aleshores,
en avantatge del gal·lès sobre l'erse o el gaèlic, té una literatura real i
viva, i una llengua literària és difícil de matar. Considerem que no és una
mera qüestió de sentiment que els gal·lesos haurien de ser ambiciosos a
l'hora d'aprendre anglès sense perjudici del gal·lès; de fet, ser deslleial a
la llengua materna és gairebé equivalent a ser fals a la pàtria. Com més
estret és l'esperit, més intens; i en aquests dies no ens podem permetre
perdre molt més d'aquell entusiasme local en què el cosmopolitisme insípid
troba el seu millor i més natural correctiu». La següent és una traducció de l'anterior, que va
aparèixer al diari The Globe, per al 29 d'agost de 1885, i es publica a
Londres: Lord ABERDAR, un
home que hauria de saber-ho, creu que ara més gent parla gal·lès que mai. Si
té raó, com probablement ho és, és presumptuós per part dels anglesos
ridiculitzar l'afecció del gal·lès a la seva antiga llengua. És molt més fàcil
ridiculitzar l'amor de Taffi pel que els ignorants creuen que només són
consonants, que poder condemnar amb seriositat l'obra de qualsevol home que
mostri més afecte per la llengua en què va néixer i no pas per una llengua
una altra. Per descomptat, la importància pràctica d'aquest tema està en la
seva connexió amb l'educació; i colpejar Argl. ABERDAR va ser molt suggerent
quan va declarar la seva opinió que una educació completa i gramatical en
gal·lès és millor que l'educació imperfecta que rebem la majoria de nosaltres
en anglès. Aquest defecte fatal és sobre l'anglès, quan es considera des
d'una posició educativa, és a dir, |
69 From 'THE GLOBE,'
of August 29th, 1885.· 'Lord ABERDARE,
who ought to know, believes that there are now more Welsh-speaking people in
Wales than there have ever been before. If he is right, as in all probability
he is, it is mere affectation on the part of the Saxon to turn the Welshman's
attachment to his ancient language into ridicule. It is far easier to make
fun of Taffy's love for what ignorant people imagine to be consonants, than
it is to seriously find fault with any man's preference for the tongue to
which he has been born and nurtured. Of course, the practical importance of
the matter lies in its connection with education; and Lord ABERDARE struck an
exceedingly suggestive point in pronouncing that a thorough and grammatical
instruction in Welsh is better than the loose education that most of us have
received in English. English has this fatal defect, from an educational point
of view - that it is a congeries of vague idioms and superfine distinctions,
while a Celtic language can be learned with almost as good a mental result as
Greek or Latin. Moreover, a bilingual person, as a genuine Welshman is bound
to be, has a distinct intellectual advantage at starting over one who is
nursed into the belief that there is only one language in the world, and that
all other modes of speech are foreign jargons . Then, to the advantage of
Welsh over Erse or Gaelic, it has a real and living literature - and a
literary language is hard to kill. We consider that it is not a mere matter
of sentiment that Welshmen should be ambitious of learning English without
prejudice to Welsh-indeed, to be disloyal to one's mother tongue is well-nigh
equivalent to being false to one's father-land. The narrower the spirit, the
more intense; and we cannot afford in these days to lose much more of that
local enthusiasm in which vapid cosmopolitanism finds its best and most natural
corrective.' The following is a
translation of the above, which appeared in the daily newspaper called the
Globe, for August 29th, 1885, and is published in London: Lord ABERDAR, a
man who should know, believes that now more people speak Welsh than ever
before. If he is correct, as he probably is, it is presumptuous of the
English to ridicule the attachment of the Welsh to his old language. It is
much easier to ridicule Taffi's love for what ignorant people think are only
consonants, than to be able to condemn with seriousness the work of any man
showing a greater affection for the language in which he was born and
nurtured than for a language another. Of course, the practical importance of
this topic is in its connection with education; and hit Argl. ABERDAR was
very suggestive when he declared his opinion that a thorough and grammatical
education in Welsh is better than the imperfect education that most of us
received in English. This fatal flaw is about English, when considered from
an educational position - namely, |
|
|
|
|
|
#70 |
70 que només és una col·lecció d'idiomes vagues i distincions
molt fines, mentre que la llengua celta es pot aprendre amb gairebé tant
avantatge per a la ment com el grec o el llatí. A més d'això, una persona que
sap parlar dues llengües, com tot gal·lès està obligat a ser, té un avantatge
mental definit al principi, més un home que cregui que només hi ha una
llengua al món, i que tots els altres mètodes d'expressió són balades
estrangeres. A més, a causa de l'avantatge de la llengua gal·lesa sobre
l'antiga i la gaèlica, té una literatura viva i real, i és una feina difícil
matar una llengua que té literatura. Considerem que no és només una qüestió
de sentir que els gal·lesos tenen ganes d'aprendre anglès perquè això és
perjudicial per a la llengua gal·lesa; de fet, ser infidel a la nostra
llengua materna és gairebé el mateix que ser deslleial al país dels nostres
pares. Com més estret sigui l'esperit, més apassionat serà; i en aquests
dies, no ens podem permetre perdre molt més d'aquell entusiasme local, en què
es troben els millors i més naturals mitjans per corregir l'esperit pobre del
ciutadà global». El contingut d'un article llegit a la reunió de
Cymmrodorion a l'Eisteddfod esmentada anteriorment. PER BERIAH GWYNFE EVANS. EL tema ÉS tan ampli, els seus diferents aspectes tan
nombrosos, i cadascun d'ells obre un camp d'investigació tan ampli i important,
que no puc esperar fer altra cosa que tocar-hi alguns dels temes
capdavanters. Una de les principals objeccions que he sentit a aquest
moviment és que la llengua gal·lesa s'està morint ràpidament. A això responc:
encara que això fos cert, no seria un motiu per no utilitzar-la mentre encara
estigui viva. Fins i tot si sabéssim que moriria demà, això no seria un motiu
per no fer-ne ús avui. Si es pot demostrar que és possible fer un bon ús de
la llengua gal·lesa, la seva imminent desaparició no serà motiu per no
utilitzar-la mentre encara es mantingui. Però hi ha proves
suficients, no només que la llengua antiga encara és viva, sinó que el dia de
la seva mort és molt més lluny del que semblava fa uns anys. En situar-nos a
la vora del mar, si veiem que la marea es redueix, que les aigües van
retrocedint-se cada cop més lentament, estem convençuts que a aquest punt es
pot arribar quan la marea s'acabi completament. Per tant, si es pogués
demostrar que la població gal·lesa (és a dir, la població que pot parlar
gal·lès) és avui més petita de mitjana a |
70 that it is only a
collection of vague idioms, and very fine distinctions, while the Celtic
language can be learned with almost as much advantage to the mind as Greek or
Latin. Besides that, a person who can speak two languages, as every Welshman
is bound to be, has a definite mental advantage at the start, more a man who
is brought up to the belief that there is only one language within the world,
and that all other methods of expression are foreign ballads. Besides that,
due to the advantage of the Welsh language over the Ancient and the Gaelic,
it has a living and real literature - and it is a difficult job to kill a
language that has literature. We consider that it is not just a matter of
feeling that the Welsh are eager to learn English because that is harmful to
the Welsh language - indeed, being unfaithful to our mother tongue is almost
the same as being disloyal to the country of our fathers. The narrower the
spirit, the more passionate it will be; and in these days, we cannot afford
to lose much more of that local enthusiasm, in which the best and most
natural means are found to correct the poor spirit of the global citizen.' The substance of a
Paper read at the Cymmrodorion Meeting at the Eisteddfod named above. BY BERIAH GWYNFE
EVANS. THE subject IS so
huge, its different aspects so numerous, and each of them opens up a field of
investigation so wide and important, that I cannot hope to do anything but
touch on some of the leading subjects in it. One of the main
objections I have heard to this movement is that the Welsh language is
quickly dying. To this I reply - even if this were true, that would not be a
reason for not using her while she is still alive. Even if we knew it would
die tomorrow, that would not be a reason for us not to make use of it today.
If it can be shown that it is possible to make good use of the Welsh
language, its imminent demise will not be a reason for not using it while it
still remains. But there are
sufficient proofs, not only that the old language is still alive, but that
the day of its death is much further than it seemed some years ago. When
standing on the shore of the sea, if we see that the tide is getting smaller,
that the waters are receding behind them more and more slowly, we are
convinced that that point can be reached when the tide ends completely.
Therefore, if it could be shown that the Welsh population (that is, the
population that can speak Welsh) is smaller today on average to |
|
|
|
|
|
#71 |
71 l'augment de la
població total que fa deu o vint anys, aquest fet en si mateix seria
suficient per demostrar que, mitjançant l'operació de les lleis naturals, no
només el reflux més baix dins d'una distància mesurable, sinó que la marea ha
de seguir, i un nombre continu addicional de residents de parla gal·lesa que
demanen ser considerats. Amb prou feines crec que els opositors més
prejudiciats d'aquest moviment malgrat l'ús de la llengua gal·lesa -és a dir,
si posseïssin coneixements vivencials de Gal·les- estiguessin disposats a dir
que la reducció mitjana de la població gal·lesa a l'augment total de la
població. avui és més gran que fa uns anys. Quan mirem al nostre voltant, què
veiem? Trobem que ara s'estan publicant més números de publicacions
periòdiques gal·leses -tant revistes com diaris- que en qualsevol moment
anterior de la història del Principat. Tenim un nombre creixent de
corporacions públiques, com ara Boards of Guardians, School Boards, etc., que
duen endavant totes o la majoria de les seves operacions en gal·lès. Tenim
funcionaris públics -metges, advocats, ministres, supervisors de tresoreria,
directors d'escoles públiques, etc.- que senten cada cop més d'any en any la
necessitat d'un coneixement conversacional de la llengua gal·lesa, com a
mínim. condició d'èxit en les seves ocupacions. Tenim arribats d'un dialecte
estranger que han d'aprendre la llengua materna del poble, i s'estan
engossant lentament, però segurament, al gran cos de la població gal·lesa. En
considerar aquestes coses, no ens sorprèn trobar que la població de les parts
gal·leses augmenta anualment del dos al quatre per cent més que la població
de les parts angleses; i que mentre la població anglesa de Radnor està
disminuint ràpidament, la població gal·lesa de la Rhondda i les seves
branques esteses, Swansea i els seus pobles en creixement, les pedreres del
nord de Gal·les i les seves connexions, estan augmentant amb gran velocitat.
El que és cert per a aquests també ho és per a altres nuclis de població del
nostre país. DAFYDD MORGANWG diu -i ningú té un millor avantatge per
saber-ho- que nou de cada deu treballadors del carbó són gal·lesos i que el
gal·lès és necessàriament la llengua de la mina. El que diu de les mines, ho
puc dir de les zones agrícoles. Si és cert que el gal·lès és la llengua de la
mina de carbó, també ho és dels camps oberts, dels camins rurals, de la farga
del ferrer i, en major mesura encara, de les pedreres del nord de Gal·les.
Per a aquells que han estudiat els efectes de les lleis de notícies de
"Extensió del sufragi" i "Reorganització dels seients",
no cal demostrar que la part del lleó del futur poder polític a Gal·les ha
recaigut en la població gal·lesa. . . |
71 the increase of the
total population than it was ten or twenty years ago, that fact in itself
would be sufficient to prove that, through the operation of natural laws, not
only the lowest ebb within a measurable distance, but that the tide must
following, and additional continuous numbers of Welsh-speaking residents
claiming consideration. I hardly believe that the most prejudiced opponents
of this movement despite the use of the Welsh language - that is, if
possessed of experiential knowledge of Wales - would be prepared to say that
the average reduction of the Welsh population to the total increase of the
population is greater today than it was a few years ago. When we look around
us, what do we see? We find that more numbers of Welsh periodicals - both
magazines and newspapers - are now being published than at any previous time
in the Principality's history. We have an increasing number of public
corporations, such as Boards of Guardians, School Boards, &c., carrying
forward all, or most of their operations in Welsh. We have public officials -
doctors, lawyers, ministers, treasury supervisors, head teachers of public
schools, and the like - coming to feel more and more from year to year the
necessity for, at least, conversational knowledge of the Welsh language, as a
condition of success in their occupations. We have arrivals from a foreign
dialect having to learn the home language of the people, and are being
swallowed up slowly, but surely, into the great body of the Welsh population.
When considering these things, we are not surprised to find that the
population of the Welsh parts increases annually from two to four percent
more than the population of the English parts; and that while the English
population of Radnor is rapidly decreasing, the Welsh population of the Rhondda
and its extended branches, Swansea and its increasing villages, the quarries
of North Wales and their connections, are all increasing with great speed.
What is true for these is also true for other population centers in our
country. DAFYDD MORGANWG says - and no one has a better advantage to know -
that nine out of ten of the coal workers are Welsh, and that Welsh is
necessarily the language of the mine. What he says about the mines, I can say
about the agricultural areas. If it is true that Welsh is the language of the
coal mine, so it is true of the open fields, of the country roads, of the
blacksmith's forge, and to an even greater extent of the quarries of North
Wales. For those who have studied the effects of the news laws of 'Extension
of the Suffrage,' and 'Reorganization of the Seats,' there is no need to show
that the lion's share of the future political power in Wales has fallen to
the Welsh population. . |
|
|
|
|
|
#72 |
72 Per tant, trobem que la població gal·lesa augmenta en
nombre a través de la instrumentalitat de les lleis naturals, augmenta el
coneixement a través de l'instrumentalitat de la premsa gal·lesa i augmenta
enormement el poder polític a través de la instrumentalitat de l'acte de
"sufragi", i encara més a través de la instrumentalitat de la
'Reorganització' actuen els estands.' En el seu nombre, mostren un poder que
s'ha de tenir en compte -en el seu poder polític addicional, mostren una nova
consideració que cap polític s'atreveix a devaluar durant molt de temps- i en
la seva llengua, mostren una eina educativa que cap professor digne té dret.
cridar per ser ignorat. Alguns argumenten que per molt que el sistema educatiu
actual funcioni prou bé, que els nens aprenen anglès d'alguna manera i que un
nombre creixent de persones pot parlar anglès, no seria prudent interferir en
absolut amb el sistema educatiu actual: - en una paraula, que tot s'ha de
deixar com està. Ara, avui no em presento davant vostre per defensar el canvi
només pel bé de sentiments imaginaris. En aquesta època pràctica, i en
aquesta qüestió potser per sobre de totes les altres qüestions, el sentiment
ha de ser subordinat a la utilitat. Per tant, si es pogués demostrar
satisfactòriament que el sistema actual ha complert les nostres expectatives
raonables, i que els nostres fills, mitjançant aquest sistema, estan
degudament equipats per a la gran batalla de la vida, i que la llengua
gal·lesa s'hauria introduït al sistema educatiu tendeix a dificultar la seva
carrera en lloc d'ajudar; aleshores, encara que estimo la meva llengua amb
tanta calidesa com qualsevol de vosaltres, estaria disposat, amb la
consciència lliure, encara que no sense dolor, a abandonar-la i a veure-la
morir, més que aixecar la veu per assegurar-ne la continuació a la cost de
posar en perill l'èxit futur dels nostres fills. Però el sistema ha
funcionat bé? Ha complert les nostres expectatives? Sabent que l'anglès és
l'idioma de la llei i el comerç, l'art i la ciència, l'èxit i la promoció
mundana, dono el primer lloc a l'anglès. Reconeixent que el coneixement
pràctic i intel·lectual de la llengua anglesa és la primera necessitat dels
nostres fills, prenc l'assoliment d'aquest coneixement pràctic i
intel·lectual com un estàndard per jutjar si els nostres fills estan obtenint
el benefici que haurien d'haver obtingut del sistema actual. de l'educació.
Ha tingut un judici just. Els fills d'aquells que van començar la seva
carrera acadèmica com a nadons quan es va establir aquest sistema, des dels
anys 35 o 36, ara o han acabat, o estan a punt d'acabar la seva carrera a les
mateixes escoles i sota el mateix sistema, amb qui els seus pares van rebre
la seva educació primerenca. Ara, aquests nens tenen coneixement? |
72 We therefore find
the Welsh population increasing in number through the instrumentality of
natural laws, increasing in knowledge through the instrumentality of the
Welsh press, and increasing tremendously in political power through the
instrumentality of the 'Suffrage' act, and even more through the instrumentality
of the 'Reorganization' act the Stands.' In their numbers, they display a
power that must be considered - in their additional political power, they
display a new consideration that no politician dares to devalue for long -
and in their language, they display an educational tool that no worthy
teacher has the right to call to be ignored. Some argue that as
much as the current system of education works well enough, that the children
learn English somehow, and that an increasing number of people can speak English,
it would not be wise to interfere with the system present of education at
all: - in a word, that everything should be left as it is. Now, I am not
standing before you today to argue for change for the sake of imaginary
feeling only. In this practical age, and on this question perhaps above all
other questions, the feeling must be made subservient to utility. Therefore,
if it could be proven satisfactorily that the current system has fulfilled
our reasonable expectations, and that our children, through this system, are
suitably equipped for the great battle of life, and that the Welsh language
would have been introduced into the education system tends to hinder rather
than help their career; then, although I love my language as warmly as any of
you, I would be ready, with a free conscience, though not without pain, to
give it up, and see it die, rather than raise my voice to secure its
continuation at the expense of jeopardizing the future success of our
children. But has the system
worked well? Has she lived up to our expectations? Knowing that English is
the language of law and commerce, art and science, success and worldly
promotion, I give English the first place. Recognizing that practical and
intellectual knowledge of the English language is the first need of our
children, I take the achievement of that practical and intellectual knowledge
as a standard by which to judge whether our children are getting the benefit
they should have get from the current system of education. She has had a fair
trial. The children of those who started their academic career as babies when
this system was established, since the 35th or 36th years ago, have now
either finished, or are about to finish their career in the same schools, and
under the same system , with whom their parents received their early
education. Now, do these children have knowledge |
|
|
|
|
|
#73 |
73 pràctic i intel·lectual de la llengua anglesa? Agafeu-los
dos o tres anys després de sortir de l'escola: són capaços de llegir amb
interès un article en anglès o d'escriure de manera intel·ligible i
gramatical en aquesta llengua? Parlo des de l'experiència de gairebé vint
anys com a professor de primària en una zona completament gal·lesa; i dic que
sovint m'he sentit més que desanimat -m'he sentit avergonyit en haver
d'admetre per mi mateix que els meus alumnes estaven lluny d'assolir
l'objectiu que jo pensava que havien d'assolir- que els coneixements que
mostraven no provenien de les seves lliçons només coneixements de paraules i
signes; i no, com hauria de ser, coneixement d'idees. Però en això, en la
meva pròpia professió, sóc més fracàs que els altres? El senyor WILLIAMS,
inspector en cap de les escoles de Gal·les, diu en el seu informe oficial per
a l'any que va acabar l'agost de 1884, que la secció del treball que mostra
els resultats menys satisfactoris és la composició en anglès; i això per la
raó que el coneixement dels nens de les paraules angleses, i el seu
significat, és tan limitat. Ara bé, de qui hauria de recaure la culpa i la
vergonya d'aquests resultats insatisfactoris? És sobre el professor, o sobre
el sistema antinatural sota el qual han treballat? Aquí podem tornar a començar. A grans parts de Gal·les,
els nens escolten gal·lès, i només a casa, a la botiga, al mercat, a la
carretera i al parc infantil. Venen a l'escola sense coneixements d'anglès , però amb coneixements pràctics de gal·lès. Però aquesta
capacitat de viure que posseeix la majoria dels nens gal·lesos, de fet, es
converteix en lletra morta al sistema educatiu. S'ignora l'idioma, està
prohibit. Quan un nen gal·lès ve directament de la seva casa gal·lesa i mai
no ha sentit, i és probable que mai senti res més que influències gal·leses
fora de l'escola, un cop superat el llindar, es troba en un oceà estranger; i
encara que té, en el seu coneixement pràctic de la llengua gal·lesa, una
brúixola correcta per guiar-lo i ajudar-lo, no se li permet fer-ne cap ús. És
com si un nen que posseïa totes les habilitats orals i auditives fos
col·locat en una escola per a sordmuts, i allí se l'ensenyara i l'examinàs
com si no tingués ni oïda ni llengua. Donant que es pot ensenyar a un nen mut
i sord a llegir, escriure i comptar, hem de suposar que un nen que sap parlar
i escoltar no aprèn millor aquestes coses utilitzant les habilitats naturals
que ja posseeix? Si és un principi educatiu molt i correcte fer ús del que
sabem per aprendre allò que no sabem, és un principi equivocat? |
73 practical and
intellectual of the English language? Take them in two or three years after
leaving school - are they then able to read with interest from an English
paper, or to write intelligibly and grammatically in that language? I am
speaking from experience of nearly twenty years as a primary school teacher
in a completely Welsh area; and I say that I have often felt more than
discouraged - I have felt ashamed when having to admit to myself that my
pupils were far from reaching the goal I thought they should reach - that the
knowledge they showed was not from their lessons only knowledge of words and
signs; and not, as it should be, knowledge of ideas. But am I in this, in my
own profession, more of a failure than others? Mr says WILLIAMS, Chief
Inspector of Schools in Wales, in his Official Report for the year ending
August, 1884, that the section of the work which shows the least satisfactory
results is composition in English; and that for the reason that the
children's knowledge of English words, and their meaning, is so limited. Now,
on whom should the blame and shame for these unsatisfactory results rest? Is
it on the teacher, or on the unnatural system under which they have worked? We can start again
here. In large parts of Wales, the children hear Welsh, and only Welsh in the
home, the shop, the market, and on the road, and the playground. They come to
school without knowledge of English ― but possessing a
practical knowledge of Welsh. But this ability
to live which is possessed by the majority of Welsh children is, in effect,
made a dead letter in the education system. The language is ignored - it is
forbidden. When a Welsh child comes straight from his Welsh home, and has
never felt, and is never likely to feel anything but Welsh influences outside
the schoolhouse, once over the threshold, he finds himself on a foreign
ocean; and although he has, in his practical knowledge of the Welsh language,
a correct compass to guide and help him, he is not allowed to make any use of
it. It is as if a child possessed of all oral and hearing abilities was
placed in a school for the deaf and dumb - and there to be taught and
examined as if he had neither ear nor tongue. Granting that a mute and deaf
child can be taught to read, write, and count, are we to assume that a child
who can speak and hear does not learn these things better by using the
natural abilities he already possesses? If it is a very and correct
educational principle to make use of what we know in order to learn what we
do not know, is it a wrong principle to |
|
|
|
|
|
#74 |
74 utilitzar el conegut gal·lès per aprendre l'anglès
desconegut? Si aquest és un principi equivocat, no es dedueix també que tots
els llibres de text en altres idiomes per als estudiants anglesos es basen en
un principi d'igualtat incorrecte? Si es considera necessari que els
estudiants que ja posseeixen habilitats mentals disciplinades tinguin les
parts explicatives de la seva gramàtica llatina o francesa en el seu anglès
nadiu, quant més necessari és que per al nen de parla gal·lesa posseeix la
llengua gal·lesa? , i les idees que ha adquirit a través d'ell - per
facilitar-li les seves lliçons a través de l'únic idioma que coneix? Si
s'admet que s'aconseguirien més coneixements pràctics, per exemple de la
llengua francesa, vivint sis mesos entre els francesos que els que es podrien
obtenir amb dos anys d'estudi en llibres, no es dedueix en absolut que seria
prudent ignorar l'anglès com a una ajuda. per aprendre francès, quan, a
excepció de cinc hores diàries durant cinc dies a la setmana, tot el contacte
amb l'entorn de l'alumne seria en anglès. Tampoc es dedueix que el nen que
parla gal·lès sigui tractat amb justícia o sentit, quan se li ignora o se li
prohibeix utilitzar el coneixement que té de la llengua gal·lesa com a ajuda
per arribar al coneixement de la llengua anglesa. Com a veritat que s'explica per si mateixa (axioma), es
pot ensenyar a un nen gal·lès monolingüe a entendre més ràpidament i millor a
través d'un gal·lès entès que a través de l'anglès estranger; i com que
disciplinar i fertilitzar l'enteniment és la part més important de
l'educació, s'haurien d'utilitzar els mitjans més senzills i eficaços per
fer-ho. Com a resultat, la llengua gal·lesa hauria de ser el mitjà educatiu
més important en els primers anys de la carrera acadèmica del nen gal·lès. Com a treballador del treball dels maons educatius, m'he
d'assegurar que la quantitat necessària de maons em proporcioni cada any. Al
meu voltant, per totes bandes, veig en el coneixement pràctic dels nens de la
llengua gal·lesa una plenitud de palla que podria utilitzar en l'obra. Si
poguéssim utilitzar aquesta palla, podríem fer més maons, i de millor
qualitat, del que és possible ara. Però tinc prohibit utilitzar-lo. Això és
correcte? Això és just? Ens ajudarà aquesta reunió a obtenir el permís del
costum i la llei per utilitzar aquesta palla en la fabricació dels nostres
maons educatius? La feina
d'aprendre a llegir el gal·lès, per la naturalesa fonètica de la composició
de la llengua, és una tasca relativament fàcil; i es pot ensenyar a un nen a
llegir millor gal·lès en sis mesos |
74 use the well-known
Welsh to learn the unknown English? If this is a wrong principle, does it not
also follow that all textbooks in other languages for English students are based on a
wrong equal principle? If it is considered necessary for students who already
possess disciplined mental abilities to have the explanatory parts of their
Latin or French Grammar given to them in their native English, how much more
necessary is that for the Welsh-speaking child Does he possess the Welsh
language, and the ideas he has acquired through it - to have his lessons made
easy for him through the medium of the only language he is familiar with?
Granting that more practical knowledge would be gained, say of the French
language, by living for six months among the French than could be gained
through two years of study in books, it does not follow at all that it would
be wise to ignore English as an aid. to learn French, when, with the
exception of five hours a day for five days a week, all contact with the
student's surroundings would be in English. It also does not follow that the
Welsh speaking child is treated with justice or sense, when he is ignored or
forbidden to use the knowledge he has of the Welsh language as an aid to
reach knowledge of the English language. I set down as a
self-explanatory truth (axiom), that a monolingual Welsh child can be taught
to understand faster and better through the medium of understood Welsh than
through the medium of foreign English; and since disciplining and fertilizing
the understanding is the most important part of education, the most simple
and effective means should be used to do that. As a result, the Welsh
language should be the most important educational medium in the first years
of the Welsh child's academic career. As a laborer in
the work of the educational bricks, I have to make sure that the required
amount of bricks are provided by me every year. Around me, from all sides, I
see in the children's practical knowledge of the Welsh language a fullness of
straw that I could use in the work. If we could use this straw, we could make
more bricks, and of better quality, than is possible now. But I am forbidden
to use it. Is this right? Is this fair? Will this meeting help us to get
permission from custom and law to use this straw in the making of our
educational bricks? The work of
learning to read Welsh, due to the phonetic nature of the language's
composition, is a relatively easy task; and a child can be taught to read
Welsh better in six months |
|
|
|
|
|
#75 |
75 que es pot ensenyar en les circumstàncies actuals a llegir
anglès en tres anys. Per tant, aprendre a llegir gal·lès no suposaria, en
comparació, un afegit a la càrrega a l'escola. Mitjançant l'ordenació
adequada dels llibres de lectura i tenint la cura adequada de classificar els
sons anglesos perquè corresponguin a l'alfabet gal·lès, almenys una part de
la facilitat per llegir el gal·lès es podria empeltar en els primers passos
de la lectura en anglès. Tanmateix: no només la feina d'aprendre a llegir anglès és
molt més per al nen gal·lès que per a l'anglès; però els resultats, quan es
superen les dificultats artístiques, no són gens equivalents en les dues
circumstàncies. Per al nen anglès, se li obre un nou món de pensaments i
idees vius: - per al nen gal·lès, no fa més que oferir-li una col·lecció de
signes secs poc interessants, amb només unes poques paraules aquí i allà que
pugui interioritzar. comprensió per entendre'l. El que per al nen anglès és
un camp preciós esquitxat de flors, i ple de vida, per al nen gal·lès no és
res millor que un desert trist, amb alguna que altra taca verda aquí i allà.
Encara que al nen li costés tant a gust en la part artística, no li valdria
fertilitzar la part intel·lectual de la seva lectura? I com es podria fer
això millor que presentant cada paraula de la seva lectura en anglès davant
la seva ment amb el vestit conegut de la llengua gal·lesa? La conclusió
natural d'això és que els seus primers llibres de lectura haurien d'estar en
gal·lès i en anglès, en columnes paral·leles a la mateixa pàgina, amb
cadascun dels dos degudament escalats. Les dificultats
del nen gal·lès no s'acaben quan va a l'escola primària, i va a l'Ysgol
Rammadegol, o al col·legi, sinó que s'hi sumen. Com que les explicacions,
regles i instruccions del seu llibre de text estan totes en anglès, i com que
el seu coneixement d'aquesta llengua és limitat i molt superficial, no és
capaç d'enfrontar-se al seu significat amb la mateixa facilitat que ho pot
fer l'anglès. Per la mateixa raó, l'educació que li dóna el seu professor,
tal com s'imparteix oralment i en anglès, li costa encara més de dominar. Per
tant, a la primera sortida, està bloquejat -i és el cap de la pista
educativa. Quants nois joves prometedors no han aconseguit l'objectiu de les
beques, etc., a causa d'aquesta mancança? Qui pot dir? Moltes vegades un
home, en la seva desesperació i ràbia en veure aquests resultats, ha cridat:
"Aparta la llengua gal·lesa aquí! Ella manté els nostres fills dos o
tres anys per darrere dels nens dels anglesos!' Ara sorgeix la pregunta: hem
de fer això? Abans de respondre-ho, permeteu-me utilitzar una explicació
senzilla i una referència |
75 than can be taught
under the present circumstances to read English in three years. Learning to
read Welsh would not therefore, comparatively speaking, be an addition to the
burden at school. By properly phasing the reading books, and taking
appropriate care to classify the English sounds to correspond to the Welsh
alphabet, at least some part of the ease of reading Welsh could be grafted
onto the first steps of reading English. Yet: not only is
the work of learning to read English much more for the Welsh child than it is
for the English; but the results, when the artistic difficulties are
overcome, are not equivalent at all in the two circumstances. For the English
child, a new world of living thoughts and ideas is opened to him: - for the
Welsh child, it does no more than give him a collection of uninteresting dry
signs, with only a few words here and there that he can internal
understanding to grasp it. What for the English child is a beautiful field
dotted with flowers, and full of life, for the Welsh child is nothing better
than a sad desert, with the occasional green spot here and there. Even if it
cost the child so much in ease in the artistic part, wouldn't it pay well to fertilize
the intellectual part of his reading? And how could this be done better than
by presenting every word of his English reading before his mind's eye in the
well-known garb of the Welsh language? The natural conclusion from this is
that his first reading books should be in Welsh and English, in parallel
columns on the same page, with each of the two properly scaled. The difficulties
of the Welsh-speaking boy do not end when he goes to Primary School, and he
goes to Ysgol Rammadegol, or to College - but rather, they are added to. As
the explanations, rules and instructions in his textbook are all in English,
and as his knowledge of that language is limited and very superficial, he is
unable to grapple with their meaning with the same ease as the Englishman
can. For the same reason, the education given to him by his teacher, as it is
given orally and in English, is even more difficult for him to master.
Therefore, at the first start, he is blocked - and he is the head of the
educational runway. How many promising young boys have failed to reach the
goal for scholarships, &c., because of this one shortcoming? Who can say?
Many times a man, in his despair and anger at seeing such results, has cried
- 'Away with the Welsh language here! She keeps our children two or three
years behind the children of the English!' Now, the question arises, Should
we do this? Before I answer it, allow me to use one simple explanation and
ref |
|
|
|
|
|
#76 |
76 muntant L'altre dia, quan anava a trobar-me amb un tren,
vaig passar per la carretera amb un amic d'un pagès que conduïa un animat
poni de muntanya gal·lès, la inquieta vivacitat del qual va molestar molt el
meu amic. —Deixa anar el poni, John —vaig dir—; "Viatjaràs molt més
ràpid sense ell!" 'No! no!' John va respondre: "Puc fer-ho millor
que això". Després va saltar a l'esquena de l'animal; qui, després de
fer una demostració o dues de puntades i lladrucs, aviat es va dedicar a la
seva feina; i marxa amb John a l'esquena del seu poni, deixant-me, pobreta!
molt després. "Ara", vaig dir, "aquesta és la problemàtica
vella llengua gal·lesa: està dificultant la carrera acadèmica dels nostres
fills. L'hem de llençar? En altres paraules, amics meus, dirigirem el poni o
muntarem-lo? Sí, com que aquesta llengua és viva, i com que es nega a morir
perquè sigui el que se li faci, utilitzem-la amb sentit com a ajuda, en
comptes d'arrossegar-la enrere com a obstacle. Aleshores, no només salvarem
els dos o tres anys que ara es perden, sinó que si és possible els guanyarem
un any més! Les notes anteriors es dirigeixen principalment, per descomptat,
a les parts gal·leses del país. Però fins i tot per a parts angleses, o
almenys bilingües, hi ha avantatges evidents d'utilitzar el gal·lès de manera
adequada. A més de l'avantatge directe obtingut pel coneixement pràctic
d'ambdues llengües en un país com Gal·les, tenim l'avantatge indirecte de
l'ajuda que ens ofereix aquesta informació per obtenir més coneixements. Es
reconeix que és més fàcil per a un home que coneix i practica bé dues
llengües, aprendre a practicar una tercera llengua, que per a un home que
només en sap una aprendre una segona llengua. L'experiència de molts
estudiants de gal·lès és que el seu coneixement pràctic de gal·lès juntament
amb l'anglès li són de gran ajuda per estudiar altres idiomes. Sembla, a més
del motiu exposat anteriorment, que l'ortografia, l'estil propi i la fonètica
de la llengua gal·lesa tenen una relació més estreta amb les llengües del
continent, i les llengües clàssiques, que l'anglès. Per tant, per al gal·lès
bilingüe, com per al gal·lès monolingüe, l'ús adequat del gal·lès ofereix
avantatges especials. Crec que he
demostrat que és possible, que és savi, i que cal, utilitzar la Llengua Llar
del Principat com a mitjà educatiu valuós. Com fer-ho és una altra qüestió,
que ara no em correspon. Si em truquen en qualsevol moment, estaré disposat a
donar la meva opinió sobre com es pot organitzar un pla que pugui satisfer
les nostres necessitats actuals. El que vull insistir ara per a la
consideració de tothom és que s'ha de tenir cura, a l'hora de decidir un pla,
que sigui tal que |
76 riding When I was
going to meet a train the other day, I passed on the road a farmer's friend
who was leading a lively Welsh mountain pony - the restless liveliness of
which greatly disturbed my friend. 'Let the pony loose, John,' said I; 'you
will travel much faster without it!' 'No! no!' John replied, 'I can do better
than that.' Then he jumped on the animal's back; who, after making a
demonstration or two by kicking and barking, soon devoted himself to his
work; and away with John on the back of his pony, leaving me, poor thing!
long after. 'Now,' I said, 'this is the troublesome old Welsh Language - it
is hindering our children's academic career. Shall we throw her away?' In
other words, my friends, Shall we lead the pony, or shall we ride it? Yes,
since this language is alive, and since it refuses to die because no matter
what is done to it, let us use it sensibly as a help, instead of dragging it
behind us as an obstacle. Then, not only will we save the two or three years
that are lost now, but if possible we will gain another year for them! The notes above
are mainly directed, of course, to the Welsh parts of the country. But even
for English parts, or at least bilingual, there are obvious advantages to be
had from using Welsh appropriately. Apart from the direct advantage gained
from practical knowledge of both languages in a country like Wales, we have the indirect
advantage of the help given by this information to gain further knowledge. It
is recognized that it is easier for a man who knows and practices two
languages well, to learn to
practice a third language, than it is for a man who only knows one to learn a
second language. It is the experience of many students of Welsh, that his
practical knowledge of Welsh together with English is a great help to him in
studying other languages. It seems, in addition to the reason stated above,
that the orthography, proper style, and phonetics of the Welsh language have
a closer relationship with the languages of the Continent, and classical
languages, than English has. Therefore, for bilingual Welsh, as for
monolingual Welsh, the proper use of Welsh offers special advantages. I believe that I
have shown that it is possible, that it is wise, and that it is necessary, to
use the Home Language of the Principality as a valuable educational medium.
How to do this is another question, which does not belong to me to consider
now. If I am called at any time, I will be ready to give my opinion on how a
plan can be arranged that can meet our current needs. What I want to press
now for everyone's consideration is that care should be taken, when deciding
on a plan, that it is such that |
|
|
|
|
|
#77 |
77 laf, el gal·lès ajuda a aprendre anglès; 2n, donarà
aquesta ajuda principalment allà on més es necessita, concretament a les
classes inferiors de les nostres escoles de primària; i 3r, que, quan
s'apliqui a les classes altes, serà una ajuda real per garantir el
coneixement pràctic i intel·lectual de l'anglès -i d'altres idiomes, si n'hi
ha una demanda. Podríem anar més enllà i mostrar els inconvenients que
pateixen els nostres alumnes-professors en els exàmens anuals per a beques
universitàries, perquè no se'ls permet fer un ús raonable del seu coneixement
de la llengua gal·lesa en aquests exàmens. Es podria demostrar el benefici i
l'avantatge que seria per als estudiants de les universitats de Gal·les si
l'educació gal·lesa s'ampliés gradualment des dels estàndards més baixos a
les escoles elementals. Però s'ha dit prou per demostrar que la llengua gal·lesa
ocupa un lloc important en el sistema educatiu gal·lès. Per acabar, podria apel·lar al patriotisme dels gal·lesos
i demanar-los la seva ajuda per formar una societat que ha de tenir una
influència enorme en el futur en la nostra existència nacional. Podria
apel·lar als sentiments religiosos dels meus compatriotes i demanar-los, pel
bé de l'antiga "diversió" celestial dels nostres púlpits gal·lesos
i per les influències invisibles de les nostres reunions de pregària
gal·leses, per mantenir viva la llengua que tant ha fet. per la religió de
Gal·les. Però el meu tema no és la conservació, sinó l'ús de la llengua
gal·lesa; i per tant, en nom dels mestres d'escola que treballen amb
dificultats innecessàries -i sobretot, en nom dels nens gal·lesos, el camí de
promoció dels quals es dificulta innecessàriament-, faig una crida a tots els
que tenen un futur per als nens de Gal·les proper al seu cors per donar un
cop de mà ara als partidaris de l'educació a Gal·les per lluitar amb l'arma
eficaç que està a l'abast del coneixement pràctic dels nens de la llengua
gal·lesa, ja que Dafydd va lluitar abans amb l'espasa de Goliat, dient:
"No hi ha tal cosa. ! Dóna-m'ho!' Com a resultat, principalment, dels esforços incansables i
abnegats del Sr. D. ISAAC Davies, autor de les cartes anteriors,
l'«ASSOCIACIÓ DE LA LLENGUA GAL·LESA» és ara un fet significatiu. A la segona
reunió preparatòria celebrada a Aberdare, el 19 de setembre de 1885, quan hi
havia una representació de deu defensors de l'educació a Gal·les, es van acordar
les coses següents: OBJECTIUS DE L'ASSOCIACIÓ. 1. El seu objectiu
principal: - Utilitzar la llengua gal·lesa com a mitjà educatiu a Gal·les i
Monmouthshire. |
77 laf, does Welsh
help to learn English; 2nd, will give that help mainly where it is most
needed, namely in the lower classes in our Elementary Schools; and 3rdly,
that, when it is applied to the upper classes, it will be a real help to
ensure practical and intellectual knowledge of English - and of other
languages, if there is a demand for that. We could go
further, and show the disadvantages that our pupil-teachers are under in the
Annual Examinations for College Scholarships, because they are not allowed to
make reasonable use of their knowledge of the Welsh language in those
examinations. It could be shown the benefit and the advantage it would be for
the students in the Universities of Wales if the Welsh education was
gradually scaled up from the lowest standards in the Elementary Schools. But
enough has been said to show that the Welsh language has an important place
in the Welsh education system. In closing, I
could appeal to the patriotism of the Welsh, and ask for their help to form a
society which must have a tremendous influence in the future on our national
existence. I could appeal to the religious feelings of my countrymen, and
request them, for the sake of the old heavenly 'fun' of our Welsh pulpits,
and the invisible influences of our Welsh prayer meetings, to keep alive the
language that has done so much for the religion of Wales. But my subject is
not conservation, but the use of the Welsh language; and so, in the name of
schoolmasters who labor under needless difficulties - and above all, in the
name of Welsh children, whose promotion path is unnecessarily made so
difficult - I appeal to all who have a future for the children of Wales close
to their hearts for giving a helping hand now to supporters of education in
Wales to wrestle with the effective weapon that is ready at hand in the
children's practical knowledge of the Welsh language, as Dafydd wrestled with
Goliath's sword before, saying - ' There is no such thing! Give it to me!' AS a result,
mainly, of the tireless and self-sacrificing efforts of Mr. D. ISAAC Davies,
author of the previous letters, the 'WELSH LANGUAGE ASSOCIATION' is now a
significant fact. At the second preparatory meeting held in Aberdare,
September 19th, 1885, when a representation of ten education advocates in
Wales was present, the following things were agreed: OBJECTIVES OF THE
ASSOCIATION. 1. Its main
objective: - To use the Welsh Language as a medium of education in Wales, and
Monmouthshire. |
|
|
|
|
|
#78 |
78 2. Els seus objectius immediats 1r, Unir-se i organitzar per al treball, la gran quantitat
de sentiment públic que ja existeix a favor d'aquest ús. 2n, Promoure el progrés d'aquest sentiment públic,
mitjançant la celebració de reunions públiques, i la publicació de
conferències, ponències i cartes sobre el tema a través de diversos mitjans. 3r, Fer les investigacions i recollir els informes
estadístics o generals que es considerin necessaris per a posar la qüestió
davant el país de manera adequada. 4t, Fer possible l'ús de la llengua en l'ensenyament,
assegurant la composició, i la publicació a preus baixos, d'una sèrie de
llibres de text adequats, elaborats per estudiosos d'habilitat i fama. 5è, Elaboració de plans específics d'educació. 6è, Fer les gestions per presentar i donar suport a
aquests plans davant les autoritats. SUBSCRIPCIÓ DE SOCIS. Que la subscripció anual sigui de mitja corona, i més. En
aquest sentit, es va afegir una nota, que la subscripció es va fixar prou
baixa per estar a l'abast de tothom, mentre que s'esperava que ho fessin els
que poguessin donar més, ja que s'esperava que les despeses de la societat
fossin grans. La primera reunió general de la societat es va celebrar a
l'Ajuntament de Cardiff, el 22 d'octubre de 1885, sota la presidència del
venerable ardiaca GRIFFITHS, quan es van acordar les normes de la societat. RESUM DE LES NORMES. Els objectius i les subscripcions són els indicats
anteriorment: - Les subscripcions s'han de considerar vençudes el primer dia
d'octubre de cada any, i s'han de pagar per avançat. Un soci no tindrà dret a
vot en cap reunió abans de pagar la seva quota de l'any en què se celebra la
reunió. L'assemblea general de la societat s'ha de celebrar a la
primavera i la tardor de cada any, i l'anunci d'aquesta celebració
s'anunciarà als diaris. A l'assemblea general de la tardor, que es considera
com a reunió anual de la societat, s'elegeix un consell rector de vint
persones; a qui, amb deu altres nomenats per la Societat Honorífica de
Cymmrodorion, i deu escollits pels trenta anteriors, s'encarrega tota la
gestió de les circumstàncies de la societat en els períodes entre la
celebració de les juntes generals. L'elecció del
consell es farà a través del tugel; però les persones que no puguin assistir
a la reunió poden lliurar comunicacions |
78 2. Its immediate
objectives 1st, Unite, and
organize for work, the large amount of public feeling that already exists in
favor of such use. 2nd, To promote
the progress of this public feeling, by holding public meetings, and
publishing lectures, papers, and letters on the subject through various
media. 3rd, To make such investigations,
and collect such statistical or general reports, as are deemed necessary in
order to place the question before the country in an appropriate light. 4th, Making the
use of the language in education attainable, by ensuring the composition, and
the publication at low prices, of a series of suitable textbooks, prepared by
scholars of ability and fame. 5th, Forming
specific plans of education. 6th, Making
arrangements to present and support such plans before the authorities. SUBSCRIPTION OF MEMBERS. That the annual
subscription be half a crown, and above. A note was added to this effect,
that the subscription was set low enough to be within everyone's reach, while
it was hoped that those who could give more would do so, as it was expected
that the society's expenses would be big The first general
meeting of the society was held in the Town Hall, Cardiff, October 22nd,
1885, under the presidency of the Venerable Archdeacon GRIFFITHS, when the
rules of the society were agreed. SUMMARY OF THE RULES. The objectives and
the subscriptions are as stated above: - The subscriptions are to be
considered due on the first day of October in each year, and to be paid in
advance. A member will not be entitled to vote at any meeting before paying
his subscription for the year in which the meeting is held. The society's
general meeting is to be held in the Spring and Autumn each year, and notice
of such holding to be announced in the newspapers. At the general meeting in
the Autumn, which is considered as the annual meeting of the society, a
governing council of twenty persons is elected; to whom, with ten others
appointed by the Honorary Society of Cymmrodorion, and ten chosen by the
thirty above, all the management of the society's circumstances in the periods
between the holding of the general meetings is entrusted. The election of
the council will be through the tugel; but persons who are unable to be
present at the meeting may deliver papers |
|
|
|
|
|
#79 |
79 vot, signat i segellat, al president de l'assemblea
general, per a comptar-hi. Qualsevol soci pot proposar un acord a una assemblea
general, amb un preavís de divuit dies per escrit al secretari; i el
secretari ha de notificar aquestes decisions en una segona convocatòria abans
de la reunió. Aquesta convocatòria no serà necessària per al desenvolupament
normal de les reunions. Totes les decisions relatives a la constitució i el
reglament de l'associació s'han d'adoptar per majoria de dos terços dels socis
en la reunió, abans que pugui ser ratificada. En totes les altres decisions
n'hi haurà prou amb una majoria simple. Entre els funcionaris de la societat, hi haurà el
president del consell, que serà la màxima autoritat de govern de la societat
-un tresorer honorari, de les mans del qual es paguen totes les demandes a la
societat- i un secretari remunerat, el. aquesta durà a terme tota la
correspondència i els actes escrits de l'associació sota el control del
president del consell. Com a aclariment més, es pot dir que és comprensible que
la reunió anual de l'associació se celebri aquest any a Caernarfon, en el
moment de la National Eisteddfod, i que és probable que s'aprofiti la festa
nacional per a la mateix propòsit en el futur. També es farà un esforç per
celebrar, com a mínim, una reunió del consell cada any, ja sigui al nord de
Gal·les o en alguna ciutat dels voltants que sigui convenient per als
nord-americans i els del sud. L'objectiu, com es pot veure, és fer de la
societat nacional en el veritable sentit de la paraula, i no local. El mateix s'esforça en la composició de la societat, i en
la composició del consell; de manera que cadascun dels dos inclourà
representants de tots els nivells de la societat, i de totes les parts de
Gal·les; i, si és possible, de totes les societats o zones gal·leses del món. D'acord amb les normes anteriors, es va escollir un
consell rector, la composició del qual en la data actual és la següent:
PRESIDENT I TRESORER HONORARI. El venerable ardiaca GRIFFITHS, Neath. EL CONSELL ELEGIT. DAVIES, reverend AARON, president de la Junta de Ysgol
Gelligaer. DAVIES, mossèn GETHIN, director del Coleg Llangollen. DAVIES, Sr. W. CADWALADR, secretari de la Universitat de
North Wales, Bangor. GEE, Sr. THOMAS, Denbigh. JOHNSON, Rev. F.
SONLEY, editor del South Wales Daily News, Cardiff. |
79 vote, signed and
sealed, to the president of the general meeting, to be counted there. Any member can
propose a resolution at a general meeting, by giving eighteen days notice in
writing to the secretary; and the secretary must give notice of such
decisions in a second notice before the meeting. Such notice will not be
required for the normal proceedings of the meetings. All decisions relating
to the association's constitution and rules must be carried by a two-thirds
majority of the members at the meeting, before it can be ratified. A simple
majority will suffice on all other decisions. Among the
society's officers, there will be the chairman of the council, who will be
the highest governing authority in the society - an honorary treasurer,
through whose hands all demands on the society are paid - and a paid
secretary, the. this will carry on all correspondence and written proceedings
of the association under the control of the chairman of the council. As a further
clarification, it can be said that it is understandable that the
association's annual meeting will be held this year in Caernarfon, at the
time of the National Eisteddfod, and that it is likely that advantage will be
taken of the national festival for the same purpose in the future. An effort
will also be made to hold, at least, one meeting of the council each year
either in North Wales, or in some town in the vicinity which will be
convenient for the Northerners and the Southerners. The aim, as can be seen,
is to make the society a national one in the true sense of the word - and not
a local one. Efforts are made
for the same thing in the membership of the society, and in the composition
of the council; so that each of the two will include representatives from all
levels of society, and from all parts of Wales; and, if possible, from every
Welsh society or area throughout the world. In accordance with
the above rules, a governing council was elected - the composition of which
on the current date is as follows: CHAIRMAN, AND HONORARY TREASURER. The Venerable
Archdeacon GRIFFITHS, Neath. THE ELECTED
COUNCIL. DAVIES, Rev.
AARON, chairman of Ysgol Gelligaer Board. DAVIES, Rev.
GETHIN, principal of Coleg Llangollen. DAVIES, Mr. W.
CADWALADR, secretary of the University of North Wales, Bangor. GEE, Mr. THOMAS,
Denbigh. JOHNSON, Rev. F. SONLEY,
editor of the South Wales Daily News, Cardiff. |
|
|
|
|
|
#80 |
80 JONES, el seu honor el jutge BRYNMOR, Darren. JONES, Sr. CW, secretari de la Welsh Honorary Society.
retallades, Londres. JONES, reverend J. MORGAN, Cardiff. JONES, Director J. VIRIAMU, MA, University of South Wales,
Cardiff. MORGANWG, DAVID, Cardiff. OWEN, Sr. ISAMBARD, MA, MD, Londres. POWEL, Professor THOMAS, MA, Universitat de Gal·les del
Sud, Cardiff. REICHEL, director HENRY R., Universitat de North Wales,
Bangor. ROBERTS, reverend Dr. E., Pont-y-pridd. ROBERTS, Professor TF, BA, University of South Wales,
Cardiff ROWLANDS, Rev. Professor D., (Dewi Môn), Brecon. THOMAS, Sr. ALFRED, AS, Cardiff. WILLIAMS, el seu honor jutge GWILLYM, Miskin Manor. WILLIAMS, Sr. THOMAS, UH, Gwaelod-y-garth. WILLIAMS, Sr. T. MARCHANT, BA, Londres. SECRETARI. BERIAH GWYNFE EVANS Sr. A més de l'anterior, la Societat Honorífica de Ciutadans
ha elegit al Consell els següents senyors: DAVIES, Sr. WILLIAM E., Londres. GRIFFITHS, Sr. JOHN RICHARD, Board School, Cardigan. JAMES, Sr. IFOR, Secretari de la Universitat de Gal·les
del Sud, Cardiff. LEWIS, Sr. DAVID, Londres. OWENS, Sr. JOHN, Londres. PHILLIMORE, Sr. EGERTON GB, MA, Llandovery. RHYS-DAVIDS, Prof TW, MA, Londres. ROWLANDS, Sr. R., Penrhyn-deudraeth. THOMAS, Sr. DANIEL, Rhymney. THOMAS, Sr. HOWELL, Londres. Com es desprèn del reglament, encara queden deu més per
ser escollits al consistori pel mateix consistori. No hi ha dubte que es
procurarà, en la mesura del possible, a l'hora d'escollir aquests deu, que
qualsevol classe, interessos o regió, deixats de banda per casualitat, estiguin
degudament representats. Convé deixar constància aquí que els següents
senyors van ser elegits al consell en un primer moment; però que les normes
restrictives de l'Oficina d'Educació de Londres els impedeixen ocupar els
seus escons com a consellers electes: - EDWARDS, Sr. W., MA, inspector d'escoles de Sa Majestat,
Merthyr DAVIES, Sr. D. ISAAC, B SC., Inspector Adjunt d'Escoles,
Cardiff. JONES, Sr. GOMER, BA, Inspector Adjunt, Merthyr. REES, Sr. JOHN,
Inspector Adjunt, Merthyr. |
80 JONES, His Honor
the Judge BRYNMOR, Darren. JONES, Mr. C. W.,
secretary of the Welsh Honorary Society. cuts, London. JONES, Rev. J.
MORGAN, Cardiff. JONES, Principal
J. VIRIAMU, M.A., University of South Wales, Cardiff. MORGANWG, DAVID,
Cardiff. OWEN, Mr. ISAMBARD,
M.A., M.D., London. POWEL, Professor
THOMAS, M.A., University of South Wales, Cardiff. REICHEL, Principal
HENRY R., University of North Wales, Bangor. ROBERTS, Rev. Dr.
E., Pont-y-pridd. ROBERTS, Professor
T. F., B.A., University of South Wales, Cardiff ROWLANDS, Rev.
Professor D., (Dewi Môn), Brecon. THOMAS, Mr.
ALFRED, A.S., Cardiff. WILLIAMS, His
Honor Judge GWILLYM, Miskin Manor. WILLIAMS, Mr.
THOMAS, U.H., Gwaelod-y-garth. WILLIAMS, Mr. T.
MARCHANT, B.A., London. SECRETARY. Mr. BERIAH GWYNFE
EVANS. In addition to the
above, the following gentlemen have been elected to the Council by the
Honorary Society of Citizens: DAVIES, Mr.
WILLIAM E., London. GRIFFITHS, Mr.
JOHN RICHARD, Board School, Cardigan. JAMES, Mr. IFOR,
Secretary of the University of South Wales, Cardiff. LEWIS, Mr. DAVID,
London. OWENS, Mr. JOHN,
London. PHILLIMORE, Mr.
EGERTON G. B., M.A., Llandovery. RHYS-DAVIDS, Prof
T. W., M.A, London. ROWLANDS, Mr. R.,
Penrhyn-deudraeth. THOMAS, Mr.
DANIEL, Rhymney. THOMAS, Mr. HOWELL,
London. As can be seen
from the rules, there are still ten others to be elected on the council by
the council itself. There is no doubt that care will be taken, as far as
possible, when choosing these ten, that any class, or interests, or region, left
out by chance, are properly represented. It is appropriate to record here
that the following gentlemen were elected on the council at first; but that
the restrictive rules of the Education Office in London prevent them from
taking their seats as elected councillors: - EDWARDS, Mr. W.,
M.A., Her Majesty's Inspector of Schools, Merthyr DAVIES, Mr. D.
ISAAC, B SC., Deputy Inspector of Schools, Cardiff. JONES, Mr. GOMER,
B.A., Assistant Inspector, Merthyr. REES, Mr. JOHN,
Assistant Inspector, Merthyr. |
|
|
|
|
|
#81 |
81 La negativa del Consell d'Educació als senyors esmentats a
seure com a consellers electes de la societat, encara que raonable des d'una
posició oficial, és una gran pèrdua per a Gal·les en l'actualitat. Malgrat
això, reconforta saber que els senyors de dalt, juntament amb altres oficials
destacats del Consell d'Educació de Gal·les, com ara el Sr. WILLIAM WILLIAMS,
MA, inspector en cap de les escoles de la seva majestat a Gal·les; El Sr.
EDWARD ROBERTS, MA, Inspector Adjunt, Caernarfon i altres, segueixen sent
membres devots i lleials de la societat, ansiosos de veure-la tenir èxit i
disposats a fer tot el que puguin per promoure la seva difusió. Ara es pot considerar que l'"ASSOCIACIÓ DE LA LLENGUA
GAL·LESA" s'ha constituït, creada per les necessitats de l'època, ha
estat establerta per aquells que han passat la seva vida en diverses
associacions educatives a Gal·les, i està fermament fonamentada en el
patriotisme i afectes a la nació gal·lesa. Ella demana suport i ajuda a la gent que clama pel NOSTRE
PAÍS, LA NOSTRA LLENGUA, LA NOSTRA NACIÓ;' i reclama la cooperació vigorosa
de tots els que estimen "CYMRO, CYMRU, A CYMRAEG". També convida a
la considerable simpatia de tots aquells que volen jugar net amb l'edat
creixent: tots aquells que desitgen l'avenç dels gal·lesos en l'aprenentatge
i l'èxit mundial. I ofereix un mitjà adequat a través del qual totes les
tribus disperses de la nació gal·lesa als quatre racons del món es poden unir
en un sol gran cos, amb l'objectiu de donar efecte a la veu d'una nació unida
que parla amb l'autoritat de necessitat, desig i decisió. Però aquesta crida i invitació es farà en va, em pregunto,
per fredor, indiferència, enveja o divisions nacionals? Els anglesos estan acostumats a ridiculitzar la nostra
nació, dient que no és possible que els gal·lesos siguin coherents, decidits
o persistents en res. Aquesta edat demostrarà que això és cert o fals? Que el
nostre comportament com a nació en la crisi actual hi doni una resposta que
serà honorable per a nosaltres, i avantatjosa per a l'edat que s'aixeca i per
a les edats futures. Si la crida dels
irlandesos per a una ajuda significativa i una cooperació vigorosa dels seus
compatriotes a tot arreu per assolir bones metes, de vegades per mitjans
il·legals, s'ha contestat de tal manera que l'assoliment d'aquests objectius
sigui una certesa en un futur proper, és És possible que l'atractiu de la
Welsh Language Society' als gal·lesos de tot el món, en intentar assolir un
objectiu digne de la sublimitat de l'honor de la nostra nació, i per mitjans
legals i honorables, es converteixi en un fracàs? |
81 The refusal of the
Education Council for the above gentlemen to sit as elected councilors of the
society, although reasonable from an official position, is a great loss for
Wales at the present time. Despite that, it is comforting to know that the
gentlemen above, together with other leading officers of the Education
Council in Wales - such as Mr. WILLIAM WILLIAMS, M.A., Chief Inspector of Her
Majesty's Schools in Wales; Mr. EDWARD ROBERTS, M. A., Assistant Inspector,
Caernarfon, and others - remain devoted and loyal members of the society,
eager to see it succeed, and ready to do what they can to promote its spread. It can now be
considered that the 'WELSH LANGUAGE ASSOCIATION' has been formed - brought
into existence by the needs of the age it has been established by those who
have spent their lives in various educational associations in Wales, and is
firmly founded on patriotism and affections the Welsh nation. She is appealing
for support and help to the people who are crying out for OUR COUNTRY, OUR
LANGUAGE, OUR NATION;' and claims the vigorous cooperation of all who love
'CYMRO, CYMRU, A CYMRAEG.' She also invites the considerable sympathy of all
those who are keen to play fair with the rising age - all those who desire
the advancement of the Welsh in learning and worldly success. And she offers
a suitable medium in, and through which all the scattered tribes of the Welsh
nation in the four corners of the world can be united in one great body -
aiming to give effect to the voice of a united nation speaking with the
authority of need, desire, and decision. But will this
appeal and invitation be made in vain, I wonder, by coldness, indifference, envy,
or national divisions? The English are
used to ridiculing our nation, saying that it is not possible for the Welsh
to be consistent, determined, or persistent in anything. Will this age prove
that this is true, or false? Let our behavior as a nation in the current
crisis give an answer to it that will be honorable for us, and advantageous
for the age that is rising, and the future ages. If the appeal of
the Irish for significant help and vigorous cooperation of their fellow
nation everywhere to achieve good goals, sometimes through illegal means, has
been answered in such a way as to make the achievement of those goals a
certainty in the near future, is it possible that the can the appeal of the
Welsh Language Society’ to the Welsh of the whole world, when trying to reach
an objective worthy of the sublimity of the honor of our nation, and through
legal and honorable means, turn into a failure? |
|
|
|
|
|
#82 |
82 Recordeu que no és l'escriptor, ni la societat que
representa, qui demana ajuda i suport; però que totes les tradicions i
esperances de la nostra nació ho fan: que els esperits de "Wales Were",
les necessitats de "Wales That Are" i la promoció de Wales Dda,
tots s'uneixen per fer-ho, demanant amb la màxima força. manera possible
perquè tothom ajudi en tots els mitjans que siguin factibles per donar suport
a l'ASSOCIACIÓ DE LA LLENGUA GAL·LESA. La comissió no dubta del resultat. La seva fe és
inquebrantable que la resposta del seu compatriota donarà suport als alts
objectius que té. I en aquesta forta esperança i fe ferma descanso en nom de
la societat, Atentament, 23 de gener de 1886. BERIAH GWYNFE EVANS, Secretari de la Societat. Abordeu tota la correspondència d'aquesta manera BERIAH GWYNFE EVANS, Oficina de l'Associació per la Llengua Gal·lesa, Llangadog, RSO, Gal·les del Sud. DENBIGH, IMPRESA
PER T. GEE I EL SEU FILL. |
82 Remember that it
is not the writer, nor the society he represents, who appeals for help and
support; but that all the traditions and hopes of our nation do that - that
the spirits of 'Wales Were,' the needs of 'Wales That Are,' and the promotion
of Wales Dda,' all join together to do that, begging in the strongest
possible way for everyone to help in every means that will be feasible to
support the WELSH LANGUAGE ASSOCIATION. The committee is
not doubtful about the result. Their faith is unshakable that the response of
their fellow nation will be supportive of the lofty aims it has. And in this
strong hope and steadfast faith I rest on behalf of society, Yours truly, January 23rd,
1886. BERIAH GWYNFE
EVANS, Society Secretary. Address all
correspondence this way BERIAH GWYNFE
EVANS, Office of the
Welsh Language Association, Llangadog, R.S.O., South Wales. DENBIGH, PRINTED
BY T. GEE AND HIS SON. |
|
|
|
|
|
#83 |
LITERATURA GAL·LESA OBRES ESTÀNDARD IMPRESES I PUBLICATS PER T. GEE & SON,
DENBIGH, I PER A TENIR A TOTS ELS LLIBRERIS. Si es troba alguna dificultat, s'enviaran gratuïtament per
correu a qualsevol part d'Europa, Estats Units o Canadà, un cop rebut
l'efectiu. £ SD L'Enciclopèdia Cambrensis. L'Obra més important; publicat
en llengua gal·lesa. Editat pel reverend John Parry, DD, de Bala. Amb un
apèndix, editat pel reverend John Ogwen Jones, BA, Rhyl. Vegeu la pàgina
següent. En 10 volums, taulers.... £7 10s. 0d. Mitja lligada al marroc persa,
8 £ 8s. 0d.; ful bound do., 9 £ 9s. 0d.; idem, extra, 10 £ 10s. 0d.; ídem,
vores daurades, 15s. extra en cada enquadernació. L'Arqueologia Myyyrian de Gal·les. Per William Owen Puhe,
DCL, FAS (Idrison); Edward Williams (lolo Morganwg); i Edward Jones (Myfyr).
A les addicionals quals s'han afegit notes sobre el 'Gododin;' i una
transició anglesa de les lleis de Howel the Good; amb un glossari dels termes
que s'hi fan servir. També, un capítol explicatiu sobre la música antiga
britànica, de John Thomas (Pencerdd Gwalia). En taulers... £2 0s. 0d. La primera edició és va publicar en tres volums, al preu
de 3 £ 10s. 0d. — però per a molts cotxes era tan escàs que es van pagar 20
lliures per una còpia. An English and Welsh Dictionary, adaptat a l'estat actual
de la ciència i la literatura; en què les paraules angleses es dedueixen dels
seus originals, i s'expliquen pels seus sinònims en llengua gal·lesa. A
càrrec del reverend D. Silvan Evans. 2 vols. en taulers... £2 0s. 0d. Mitja vedella, £2 5s, 0d.; vedell complet, 2 7 £. 6d, Un diccionari anglès i gal·lès: on no només les paraules,
sinó també els modismes i la fraseologia de la llengua anglesa es tradueixen
acuradament al gal·lès, mitjançant paraules i frases adequades i equivalents:
amb una dissertació sobre la llengua gal·lesa. i observacions sobre la seva
poesia, etc. Pel reverend J. Walters. 3a edició. Sóc 2 vols, taulers 1 £ 10s.
0d. A Welsh and English Dictionary: The National Dictionary of
the Welsh Language, amb equivalents en anglès i gal·lès. Per W. Owen Pughe,
DCL, FAS Tercera edició, ampliada per RJ Pryse. Amb un gravat del Dr. Pughe.
2 vols., bds. 110 £. 0d. Mitja vedella, 1 15 £. 0d.; vedell complet, 1 17 £.
6d, Un diccionari de pronunciació en anglès i gal·lès. El La pronunciació és en lletres gal·leses, etc., etc. Per RJ
Pryse. En taulers 0 7 £. 0d. Mig lligat, 8s. 6d.; lligat, 9 s. 6d. UNA EDICIÓ MÉS
PETITA — 4s. bds. El manual anglès-gal·lès i vocabulari. A càrrec del
reverend T. Ll. PHILLIPS, BA Preu, en taulers... £0 1s. 6d Denbigh i el castell de Denbigh. Històriques descriptives
del castell, barri i llibertats, etc. A càrrec del reverend J. Williams.
Taulers 0 £ 5s. 0d. UNA EDICIÓ MÉS PETITA. Preu... £0 0s. 6d. El papat i el protestanisme van posar a prova la Santa
Paraula de Déu, per a l'ús de les Escoles i les Famílies. Pel difunt reverend
T. Phillips, DD, agent de la Societat Bíblica... £0 0s. 2d. Una edició
gal·lesa també. Preu... £0 0s. 2d. Melodies per al Santuari i la Família. — 450 Antic i Modern Psalm and Hymn Tunes, etc., amb paraules angleses
i Welah. £0 4s. 0d. També una edició SOL-FAH, preu en taulers... £0 3s. 0d. Aquesta col·lecció va comptar amb un gran nombre de
melodies gal·leses antigues. S'enviarà un
catàleg complet a la sol·licitud. |
LITERATURA
GAL·LESA OBRES ESTÀNDARD
IMPRESES I PUBLICATS PER T. GEE & SON, DENBIGH, I PER A TENIR A TOTS ELS
LLIBRERIS. Si es troba alguna
dificultat, s'enviaran gratuïtament per correu a qualsevol part d'Europa,
Estats Units o Canadà, un cop rebut l'efectiu. £ S.D L'Enciclopèdia
Cambrensis. L'Obra més important; publicat en llengua gal·lesa. Editat pel
reverend John Parry, D. D., de Bala. Amb un apèndix, editat pel reverend John
Ogwen Jones, B. A., Rhyl. Vegeu la pàgina següent. En 10 volums, taulers....
£7 10s. 0d. Mitja lligada al marroc persa, 8 £ 8s. 0d.; ful bound do., 9 £
9s. 0d.; idem, extra, 10 £ 10s. 0d.; ídem, vores daurades, 15s. extra en cada
enquadernació. L'Arqueologia
Myyyrian de Gal·les. Per William Owen Puhe, D.C.L., F.A.S. (Idrison); Edward
Williams (lolo Morganwg); i Edward Jones (Myfyr). A les quals s'han afegit
notes addicionals sobre el 'Gododin;' i una transició anglesa de les lleis de
Howel the Good; amb un glossari dels termes que s'hi fan servir. També, un
capítol explicatiu sobre la música antiga britànica, de John Thomas (Pencerdd
Gwalia). En taulers... £2 0s. 0d. La primera edició
es va publicar en tres volums, al preu de 3 £ 10s. 0d. — però per a molts
cotxes era tan escàs que es van pagar 20 lliures per una còpia. An English and
Welsh Dictionary, adaptat a l'estat actual de la ciència i la literatura; en
què les paraules angleses es dedueixen dels seus originals, i s'expliquen
pels seus sinònims en llengua gal·lesa. A càrrec del reverend D. Silvan
Evans. 2 vols. en taulers... £2 0s. 0d. Mitja vedella, £2
5s, 0d.; vedell complet, 2 7 £. 6d, Un diccionari
anglès i gal·lès: on no només les paraules, sinó també els modismes i la
fraseologia de la llengua anglesa es tradueixen acuradament al gal·lès,
mitjançant paraules i frases adequades i equivalents: amb una dissertació
sobre la llengua gal·lesa i observacions sobre la seva poesia, etc. Pel
reverend J. Walters. 3a edició. Sóc 2 vols, taulers 1 £ 10s. 0d. A Welsh and
English Dictionary: The National Dictionary of the Welsh Language, amb
equivalents en anglès i gal·lès. Per W. Owen Pughe, D.C.L., F.A.S. Tercera
edició, ampliada per R. J. Pryse. Amb un gravat del Dr. Pughe. 2 vols., bds.
1 10 £. 0d. Mitja vedella, 1 15 £. 0d.; vedell complet, 1 17 £. 6d, Un diccionari de
pronunciació en anglès i gal·lès. El La pronunciació és
en lletres gal·leses, etc., etc. Per R. J. Pryse. En taulers 0 7 £. 0d. Mig lligat, 8s. 6d.; lligat, 9 s. 6d. UNA
EDICIÓ MÉS PETITA — 4s. bds. El manual
anglès-gal·lès i vocabulari. A càrrec del reverend T. Ll. PHILLIPS, B.A.
Preu, en taulers... £0 1s. 6d Denbigh i el
castell de Denbigh. Històriques descriptives del castell, barri i llibertats,
etc. A càrrec del reverend J. Williams. Taulers 0 £ 5s. 0d. UNA EDICIÓ MÉS
PETITA. Preu... £0 0s. 6d. El papat i el
protestanisme van posar a prova la Santa Paraula de Déu, per a l'ús de les
Escoles i les Famílies. Pel difunt reverend T. Phillips, D.D., agent de la
Societat Bíblica... £0 0s. 2d. Una edició gal·lesa també. Preu... £0 0s. 2d. Melodies per al
Santuari i la Família. — 450 Antic i Modern Psalm and
Hymn Tunes, etc., amb paraules angleses i Welah. £0 4s. 0d. També una edició
SOL-FAH, preu en taulers... £0 3s. 0d. Aquesta col·lecció
conté un gran nombre de melodies gal·leses antigues. S'enviarà un
catàleg complet a la sol·licitud. |
|
|
|
|
|
#84 |
82 DE VEGADES EL DIFAT REVEREND WILLIAM REES, DD, CHESTER. Cançons de Hiraethog: que conté totes les composicions de
P. sc Poetic Gwilym Hiraethog; és a dir, el reverend W. REES, DD, Liverpool.
En taules... £0 4s. 0d. CONTINGUT. - Job - Pryddest - Awdl, en sis parts. - Oda a
la pau. - Cywydd a la batalla de Trafalgar, i la mort de l'almirall, Lord
Nelson, etc. - Elegia Englenyon. - Estancament. - Elegies. - Cançons. Himnes
i traduccions; i un Assaig sobre poetes i poesia gal·lesos. Emmanuel; o, El Centre de les Accions i el Govern de Déu.
Per GWILYM LINEETHOG. En taules, vol. I., preu 4s.; i Ref. II., preu 5s. ...
£0 9s. 0d. VOLUM I. Cançó 1. La divinitat: - Panteisme, Politeisme.
2. La Gran Batalla: - L'ateisme. 3. La Creació: - La primitivitat de la
terra, etc. 4. Els Períodes. 5. Els Presos. 6. El secret del bosc. 7. El
Jardí. 8. La prova. 9. El somni d'Eva. 10. Caín i Abel. VOLUM II. - Cançó 1. Visió de la Terra. 2. La visió del
cel. - Un viatge pels cels. 3. Visió del Somni. 4. Visió de Beula (un dels sols del cel). - Part I. 5. Visió entre parèntesis). 6. La visió de Beulah. - Part
II. 7. La visió de Tirtzah (un altre sol). 8. La visió de Tirsà. - Part II.
9, 10, 11 i 12. La visió de Tirsà. - Part iii., iv. i v. Volíem, de la manera més correcta, cridar una renovada
atenció sobre aquesta Gran Cançó. Està ple de totes les excel·lències
relacionades amb aquesta composició. El que afirmem és que és una excel·lent
reunió de totes les qualitats de la poesia sublim. Hi trobem el grandiós i
l'ampli, el seriós i el juganer, el tranquil i l'agitat, el familiar i
l'estrany, el bell i el terrible... Aquesta obra és tot el treball d'una
època normal. . - 'La crítica'. Torre de David. Pel reverend WILLIAM REES, DD Inclou una guia
al Llibre dels Salms; i una nova paràfrasi poètica dels Salms, col·locada al
costat dels originals, juntament amb les Notes de cada Salm. En taules £0 4s. 0d. Donem la benvinguda a aquesta obra i donem les gràcies al
seu estimat autor per donar-la a llum. El text dels Salms està aquí imprès
correctament i ordenadament, i això en un volum petit, pràctic i bonic -i
paral·lelament és la paràfrasi, que sovint és extremadament feliç, i sempre
bona i llegible, i és una excel·lent ajuda per sentir-se renovat. l'eterna
joventut dels Salms: i les Notes que s'afegeixen, no només són pràctiques i
explicatives,' sinó també, no poques vegades, un major desenvolupament de la
poesia dels mateixos Salms.' - 'L'assagista'. F' Oncle Robert's Aelwyd: o Hanes Caban F' Ewythr Tomos: -
en forma de conversa entre F' Oncle Robert i tia Elin de Hafod y Ceiliogwydd,
i el criat, i la minyona, i James Harris, de Bryn derwen, etc. Amb
Il·lustracions. Pel reverend W. REES, DD Bddau. 0 3 £. 6d. Hi ha una particularitat relacionada amb 'Aelwyd F' Ewythr
Robert' que fa que valgui la pena llegir-lo fins i tot per aquells que han
llegit 'Oncle Tom', ja sigui en anglès o en traducció. - L'assagista. Aquest mètode de treure el llibre és especialment atractiu
i és més avantatjós per exposar el pensament de l'original de manera clara i
comprensible. - 'L'aprenent'. Era imprescindible tenir el geni del reverend. W. REES, i
el talent de l'"Old Farmer", s'han unit per fer justícia a
l'"Oncle Tom". - 'La Crònica'. Un assaig sobre la religió natural i revelada. Pel
reverend W. REES. Inclou proves de la divinitat de la Bíblia i la religió
cristiana -la història de les falses religions del món - fins a quin punt els
savis gentils van aconseguir posar ordre al món -- les opinions de Sòcrates,
Plató, Aristòtil, Anaxàgores - els principis de Hobbes, Rousseau, Paine,
Bolingbroke, Volney, etc., juntament amb observacions generals sobre ells -
les admissions dels enemics de la Bíblia de l'excel·lència dels seus
principis - la influència pràctica del cristianisme i l'ateisme sobre els
països i les persones - exemples de la conversió dels infidels - les morts
miserables de diversos infidels i la feliç mort de diversos cristians -
actitud religiosa del món i les seves principals religions, juntament amb
comentaris sobre elles - instruccions per llegir i entendre les Escriptures -
història de la Bíblia, etc., etc. En taulers... £0 3s. 6d. T. GEE I SON,
EDITORIALS, DENBIGH. |
82 SOMETIMES THE LATE REVEREND
WILLIAM REES, D.D., CHESTER. Songs of
Hiraethog: containing all the Compositions of P. s. c. Poetic Gwilym
Hiraethog; namely, the Rev. W. REES, D.D., Liverpool. In tables... £0 4s. 0d. CONTENT. - Job -
Pryddest - Awdl, in six parts. - Ode on Peace. - Cywydd on the Battle of
Trafalgar, and the death of the Admiral, Lord Nelson, &c. - Elegy
Englenyon. - Stagnation. - Elegies. - Songs. Hymns and Translations; and an
Essay on Welsh Poets and Poetry. Emmanuel; or, The
Center of God's Actions and Government. By GWILYM LINAETHOG. In tables, Vol.
I., price 4s.; and Ref. II., price 5s. ... £0 9s. 0d. VOLUME I. Song 1.
The Godhead: - Pantheism, Polytheism. 2. The Great Battle: - Atheism. 3. The
Creation: - The primitiveness of the earth, &c. 4. The Periods. 5. The
Prisoners. 6. The Secret of the Forest. 7. The Garden. 8. The Test. 9. Eve's
dream. 10. Cain and Abel. VOLUME II. - Song
1. Vision of the Earth. 2. The Vision of Heaven. - A journey through the
skies. 3. Vision of the Dream. 4. Vision of Beula
(one of the suns of heaven). - Part i. 5. Vision between
brackets). 6. Beulah's vision. - Part ii. 7. The vision of Tirzah (another
sun). 8. The vision of Tirzah. - Part ii. 9, 10, 11, and 12. The vision of
Tirzah. - Part iii., iv., and v. We wished, in the
most correct way, to call renewed attention to this Great Song. It is full of
all excellences related to such a composition. What we claim is, that it is
an excellent meeting of all the qualities of sublime poetry. We find in it
the grand and the broad, the serious and the playful, the calm and the
agitated, the familiar and the strange, the beautiful and the terrible....
This work is quite the labor of an ordinary age. . - 'The Critic.' David's Tower. By
the Reverend WILLIAM REES, D.D. Includes a Guide into the Book of Psalms; and
a new Poetic paraphrase of the Psalms, placed alongside the originals,
together with Notes on each Psalm. In tables £0 4s. 0d. We heartily
welcome this work, and thank its esteemed author for giving it birth. The
text of the Psalms is here printed correctly and neatly, and that in a small,
handy, and beautiful volume - and parallely is the paraphrase, which is often
extremely happy, and always good and readable , and is an excellent help to
feel renewed the eternal youth of the Psalms: and the Notes that are added,
are not only practical and explanatory,' but also, not infrequently, a
greater development of the poetry of the Psalms themselves.' - 'The
Essayist.' F' Uncle Robert's
Aelwyd: or Hanes Caban F' Ewythr Tomos: - in the form of a conversation
between F' Uncle Robert and Aunt Elin from Hafod y Ceiliogwydd, and the
servant, and the maid, and James Harris, from Bryn derwen, &c. With
Illustrations. By Rev. W. REES, D.D. Bddau. £0 3s. 6d. There is a
particularity related to 'Aelwyd F' Ewythr Robert' which makes it worth
reading even by those who have read 'Uncle Tom,' whether in English or in
translation. - The Essayist.' This method of
bringing the book out is particularly attractive, and is more advantageous
for setting out the original's thinking clearly and comprehensibly. - 'The
Learner.' It was essential
to have the Reverend's genius. W. REES, and the talent of the 'Old Farmer,'
have come together, to do justice to 'Uncle Tom.' - 'The Chronicle.' An Essay on
Natural and Revealed Religion. By Rev. W. REES. It includes tests of the
divinity of the Bible, and the Christian religion - the history of the
world's false religions - how far the Gentile sages managed to bring order to
the world - - the views of Socrates, Plato, Aristotle, Anaxagoras - the
principles of Hobbes, Rousseau, Paine , Bolingbroke, Volney, &c.,
together with general observations on them - the admissions of the enemies of
the Bible of the excellence of its principles - the practical influence of
Christianity and Atheism on countries and persons - examples of the
conversion of infidels - the miserable deaths of several infidels, and the
happy deaths of several Christians - attitude religious of the world, and its
principal religions, together with comments on them - instructions to read
and understand the Scriptures - history of the Bible, &c., &c. In
boards... £0 3s. 6d. T. GEE AND SON,
PUBLISHERS, DENBIGH. |
|
|
|
|
|
#85 |
84 L'Enciclopèdia Cambrensis. L'ENCICLOPEDIA GAL·LESA: O, CERCLE INFORMACIÓ GENERAL. ----- AQUESTA GRAN OBRA NACIONAL CONTÉ Un conjunt complet de coneixements bíblics i teològics;
Una classificació crítica de les paraules de la Bíblia segons els seus
diferents significats; Geografia bíblica; els Animals, Ocells, Peixos,
Verdures, etc., anomenats a la Bíblia; Antiguitats; Costums i rituals
orientals; Història de l'Església; Història de les confessions i societats
religioses; Una mirada concisa i exhaustiva a l'aspecte del cristianisme
arreu del món; Biografia religiosa; Religions del món: la seva història, els
seus principis i els principals objectes del seu culte; i Molta informació
general que acaba sobre aquests temes. Els articles han estat preparats per ELS ESCRITORS FAMOSOS DE LA NACIÓ. EN EDICIÓ EL REV. JOHN PARRY, DD, BALA. Amb un ANNEX, que conté diversos articles que no es podien
publicar en aquell moment en els seus llocs corresponents, editats EL REV. J. OGWEN JONES, BA, RHYL. LA INTRODUCCIÓ, AMB LA HISTORIA DE VIDA DEL DR. PARRY, I
COMENTA ELS SEUS ESCRITS, PER LA REVERENDA. OWEN THOMAS, DD, LIVERPOOL. Aquesta obra consta de deu grans volums vuitens, i conté
la HISTÒRIA DELS REGNES DEL MÓN a principis d'any. 1879. Excel·lents dibuixos
del Dr. Parry i del Sr. Gee. Quatre-centes deu il·lustracions per explicar els
articles. I trenta mapes excel·lents, En els quals es troben els darrers descobriments fets pel
Dr. LIVINGSTONE i el Sr. STANLEY, i altres viatgers famosos. Aquesta Obra no es troba ara per parts; però de la següent
manera: - Per a qui necessiti Volums per acabar els seus exemplars, es poden
obtenir de la següent manera: - En taulers de 14s. el volum, però l'últim en
1p. 2s. 0p. Mitja enquadernat, els volums són 15s, 6c. cadascun - l'últim en
1p. 4s. 0p. En enquadernació completa, els volums són 17s. 6c. cadascun -
l'últim en 1p. 5 s. 0p. CÒPIES COMPLETES DE L'OBRA. - A les còpies completes que
ara es componen els Mapes, etc., estan disposats de manera diferent a
l'anterior; i els seus preus de la següent manera: - En llençols, preu 7p. 10
segons. Octubre; mig enquadernat en persa marroc, 8p. 8 s. 0c.; enquadernació
completa, 9p. 9 s. 0c.; enquadernació completa extra, 10p. 10s. 0p. Però si
les vores estan daurades (vores daurades), el preu serà de 15 s. més. PUBLICAT PER T. GEE I SON, DENBIGH. Envien una llista
completa dels seus llibres a qualsevol que escrigui sobre això. |
84 The Encyclopædia
Cambrensis. THE WELSH
ENCYCLOPEDIA: OR, CIRCLE GENERAL
INFORMATION. ----- THIS GREAT
NATIONAL WORK CONTAINS A Complete Body of
Scriptural and Theological Knowledge; A Critical Classification of the Words
of the Bible according to their different meanings; Scriptural Geography; the
Animals, Birds, Fish, Vegetables, &c., named in the Bible; Antiquities;
Oriental Customs and Rituals; Church History; History of Religious
Denominations and Societies; A concise and comprehensive look at the aspect
of Christianity throughout the World; Religious Biography; Religions of the
World - their history, their tenets, and the main objects of their worship;
and Lots of General Information that ends on these matters. The articles have been prepared by THE NATION'S
FAMOUS WRITERS. UNDER EDIT THE REV. JOHN
PARRY, D.D., BALA. With an APPENDIX,
containing several Articles which could not be published at the time in their
proper places, edited THE REV. J. OGWEN
JONES, B.A., RHYL. THE INTRODUCTION,
WITH THE LIFE STORY OF DR. PARRY, AND COMMENTS ON HIS WRITINGS, BY THE REVEREND.
OWEN THOMAS, D.D., LIVERPOOL. This Work consists
of ten large eightfold Volumes, and contains the HISTORY OF THE KINGDOMS OF
THE WORLD at the beginning of the year. 1879. Excellent drawings of Dr.
Parry, and Mr. Gee. Four hundred and
ten Illustrations to explain the Articles. And thirty excellent Maps, In which are the
latest Discoveries made by Dr. LIVINGSTONE and Mr. STANLEY, and other famous
travellers, noted. This Work is not
to be found in parts now; but as follows: - For anyone who needs Volumes to
finish their copies, they can be obtained as follows: - In boards for 14s.
the volume - but the last in 1p. 2s. 0p. Half bound, the volumes are 15s, 6c.
each - the last in 1p. 4s. 0p. In complete binding, the volumes are 17s. 6c.
each - the last in 1p. 5s. 0p. COMPLETE COPIES OF
THE WORK. - In the complete copies now made up the Maps, &c., are
arranged differently from the above; and their prices as follows: - In linen,
price 7p. 10s. Oct.; half bound in Persian morocco, 8p. 8s. 0c.; in full
binding, 9p. 9s. 0c.; full binding extra, 10p. 10s. 0p. But if the edges are
gilded (gilt edges), the price will be 15s. more. PUBLISHED BY T.
GEE AND SON, DENBIGH. They send a
complete List of their Books to anyone who writes about it. |
|
|
|
|
Sumbolau: ā ǣ ē ī ō ū ȳ w̄ W̄
/ ˡ ɑ æ ɛ ɪ ɔ ʊ ə ɑˑ eˑ iˑ oˑ uˑ ɑː æː eː iː oː uː /
ɥ / ð ɬ ŋ ʃ ʧ θ
ʒ ʤ / aɪ ɔɪ əɪ ɪʊ aʊ ɛʊ əʊ /
ә ʌ ŵ ŷ ẃ ŵŷ ẃỳ ă ĕ ĭ ŏ ŭ ẁ Ẁ ẃ ẅ Ẁ £
---------------------------------------
Y TUDALEN HWN /THIS PAGE /
AQUESTA PÀGINA:
www.kimkat.org/amryw/1_testunau/sion-prys_304_yr-iaith-gymraeg-1785-1885-1985_CAT-SAES_3789k.htm
Ffynhonnell:
Creuwyd / Created / Creada: 31-12-2022
Adolygiadau diweddaraf / Latest updates / Darreres
actualitzacions: 31-12-2022
Delweddau / Imatges / Images:
---------------------------------------
|
Freefind. Archwiliwch y wefan hon Beth sydd yn newydd? |
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Wefan CYMRU-CATALONIA
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la
Web CYMRU-CATALONIA (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page
from the CYMRU-CATALONIA (= Wales-Catalonia) Website
Weə-r äm ai? Yüu äa-r víziting ə peij fröm dhə CYMRU-CATALONIA
(= Weilz-Katəlóuniə) Wébsait
o ymwelwyr i’r Adran Testunau ers 1 Medi
2005
Edrychwch ar fy Ystadegau / Mireu
les estadístiques / View My Stats