kimkat3810k Brô Gôth ’gan Tâzow. Himne Nacional de Cornualla. Kérnow
ha’y Thávaz. Cernyw a’i hiaith. Cornualla i la seva llengua. Cornwall and its
Language.
20-03-2024 20.00
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
...
I FYND AT Y TUDALEN HWN YN CYMRAEG: www.kimkat.org/amryw/1_kernewek/kernewek_bro-goth-agan-tazow_CYMRAEG_3808k.htm
TO GO TO THIS PAGE IN
ENGLISH: www.kimkat.org/amryw/1_kernewek/kernewek_bro-goth-agan-tazow_SAESNEG_3807k.htm
Brô Gôth ’gan Tâzow
Himne Nacional de Cornualla.
GWERS ÔNAN
Brô gôth agan tâzow, dhà flêghez a'th-kâr,
Gwlâz kêr än howlsêdhez, pan vrô yw dhà bâr?
War oll än norvyz 'th-ôn-ni skoellyz a-lêz,
Mêz àgan kerenza yw dhîz.
KÊSKAN
Kernow! Kernow! Y-kêryn Kernow.
Än môr hedrê vô º’vêl fôz dhîz a-drô
'Th-ôn ônan hàg oll ràg Kernow!
GWERS DEW
Gwlaskor Myghtern Arthur, än Sens kyns, hà'n Grâl,
Moy kêryz gênen nynz ºêûs tîredh
ârall,
Ynnoz-ji pùb karn, nans, mênydh hà chî
A-gowz yn Kernewek dhŷn-nî.
GWERS TRÎ
Yn tewlder än bâl hà war donnow än môr,
Pan êzen ow-kwandra drè diryow tramôr,
Yn pùb lê pynâg, hàg yn kenîver brô
Ÿ-treylyn kolonnow dhîzo.
ºCorreccions al text – vegeu més avall
…..
1/ Dues grafies: estàndard i ortografia per als estudiants
2/ Notes sobre l'ortografia utilitzada aquí
3/ Paraules de l'himne i traducció a l'anglès
4/ CORRECCIONS AL TEXT ORIGINAL
5/ Paraules de l'himne i la pronunciació utilitzant l'alfabet fonètic
internacional
6/ Notes de vocabulari
7/ Versions de l'himne a Youtube
…..
1/ Dues grafies: estàndard i ortografia per als estudiants
|
GWERS ONAN |
GWERS ÔNAN |
|
Bro goth agan tasow, dha fleghes a'th kar, |
Brô gôth agan tâzow, dhà flêghez a'th-kâr, |
|
Gwlas ker an howlsedhes, pan vro yw dha bar? |
Gwlâz kêr än howlsêdhez, pan vrô yw dhà bâr? |
|
War oll an norvys 'th on ni skollys a-les, |
War oll än norvyz 'th-ôn-ni skoellyz a-lêz, |
|
Mes agan kerensa yw dhis. |
Mêz àgan kerenza yw dhîz. |
|
|
|
|
KESKAN |
KÊSKAN |
|
Kernow! Kernow, y keryn Kernow; |
Kernow!
Kernow! Ÿ-kêryn Kernow. |
|
|
Än môr hedrê vô º’vêl fôz dhîz a-drô |
|
|
'Th-ôn ônan hàg oll ràg Kernow! |
|
|
|
|
GWERS DEW |
GWERS DEW |
|
Gwlaskor
Myghtern Arthur, an Sens kyns, ha'n Gral, |
Gwlaskor Myghtérn
Arthur, än Sens kyns, hà'n Grâl, |
|
Moy
kerys genen nyns yw tiredh aral, |
Moy kêryz
gênen nynz ºêûs tîredh ârall, |
|
Ynnos
sy pub karn, nans, menydh ha chi |
Ynnoz-ji pùb
karn, nans, mênydh hà chî |
|
A gows
yn Kernewek dhyn ni. |
A-gowz yn
Kernewek dhŷn-nî. |
|
|
|
|
GWERS TRI |
GWERS TRÎ |
|
Yn
tewlder an bal ha war donnow an mor, |
Yn tewlder än
bâl hà war donnow än môr, |
|
Pan
esen ow kwandra dre diryow tramor, |
Pan êzen ow-kwandra
drè diryow tramôr, |
|
Yn
pub le pynag, hag yn keniver bro |
Yn pùb lê
pynâg, hàg yn kenîver brô |
|
Y
treylyn kolonnow dhiso. |
Ÿ-treylyn
kolonnow dhîzo. |
2/ Notes sobre l'ortografia utilitzada aquí
L'ortografia és “Kernewek Kemmyn” [kɛr'nɛwɛk kɛm:ɪn],
amb algunes esmenes. Vegeu (en anglès) https://en.wikipedia.org/wiki/Kernewek_Kemmyn
Encara que els signes diacrítics (aquí al damunt d’una lletra per indicar una
pronunciació inusual) no s'utilitzen en còrnic, aquí s'utilitzen com a ajuda
per als aprenents de la llengua.
a/ CIRCUMFLEX. Les vocals llargues (en monosíl·labes, i síl·labes finals en
alguns polisíl·labs) i semillargues (en molts polisíl·labs) es marquen amb un
circumflex. Per exemple,
brô (= país), môr (= mar) (vocal llarga);
tramôr (= estranger), hedrê (mentre) (vocal llarga),
mênydh (= turó), tâzow (= pares) (vocal mitja llarga)
b/ ACCENT GRAV. Algunes paraules tenen una vocal curta on es podria esperar una
vocal llarga o una vocal mitja llarga, segons les regles ortogràfiques.
pùb (= cada), dhà (= teu), àgan (=
nostre).
c/ Un accent agut indica un accent inusual en una paraula
myghtérn (= rei)
d/ Una dièresi (dos punts) sobre una vocal indica que es pronuncia com a vocal
schwa o neutra /ə/
L'article definit än és /ən/.
Les partícules ÿ- i ÿth- són /ə, əθ/
e/ GUIONET. Les partícules s'uneixen mitjançant un guionet a les paraules que
precedeixen o segueixen
ow kwandra > ow-kwandra (=
errant)
ÿ treylyn > ÿ-treylyn (= girem)
a gowz > a-gowz (= que parla)
ynnoz ji > ynnoz-ji (= en tu).
(En altres casos, el guionet s'utilitza en l'ortografia estàndard – a-lêz (= lluny i ample), a-drô (= al voltant)).
En l'ortografia estàndard, "z" només es troba en un grapat de
paraules com a consonant inicial (zebra, etc.).
Tanmateix, la "s" al final dels monosíl·labs amb vocal llarga i en
altres monosíl·labs i en molts polisíl·labs es pronuncia com /z/. Aquí
s'utilitza "z" per indicar-ho.
fos > fôz (= paret)
kows > kowz (= parla)
tasow > tâzow (= pares)
(Hi ha dubte de si una "s" final s'ha de pronunciar com a /s/ o /z/,
però aquí fem servir "z".)
fleghes > flêghez (= nens)
howlsedhes > howlsêdhez (= posta
de sol, oest).
…..
3/ Paraules de l'himne i traducció al català
|
GWERS ÔNAN |
Traducció (bastant literal) |
|
Brô gôth agan tâzow, dhà flêghez a'th-kâr, |
Antiga terra dels nostres pares /
avantpassats, els teus fills t'estimen, |
|
Gwlâz kêr än howlsêdhez, pan vrô yw dhà bâr? |
Estimat país de l'oest, quina
terra és igual qur tu? (“és el teu igual”) |
|
War oll än norvyz 'th-ôn-ni skoellyz a-lêz, |
Estem dispersos per tot el món, |
|
Mêz àgan kerenza yw dhîz. |
Però el nostre amor és per tu. |
|
|
|
|
KÊSKAN |
TORNADA |
|
Kernow! Kernow! Y-kêryn Kernow. |
Cornualla! Cornualla! Ens
estimem Cornualla. |
|
Än môr hedrê vô º’vêl fôz dhîz a-drô |
Mentre el mar sigui com un mur
al teu voltant |
|
'Th-ôn ônan hàg oll ràg Kernow! |
Som units (“un i tots”) per
Cornualla! |
|
|
|
|
GWERS DEW |
SEGONA ESTROFA |
|
Gwlaskor Myghtern Arthur, än Sens kyns, hà'n Grâl, |
El Regne del rei Artús, els
sants anteriors (a ell) i el Grial |
|
Moy kêryz gênen nynz ºêûs tîredh ârall, |
Més estimat amb nosaltres no hi
ha cap altre territori |
|
Ynnoz-ji pùb karn, nans, mênydh hà chî |
En tu cada cossol / piló, vall, muntanya i casa |
|
A-gowz yn Kernewek dhŷn-nî. |
Ens parla en còrnic. |
|
|
|
|
GWERS TRÎ |
TERCERA ESTROFA |
|
Yn tewlder än bâl hà war donnow än môr, |
En la foscor de la mina i sobre
les onades del mar |
|
Pan êzen ow-kwandra drè diryow tramôr, |
Quan estem vagant per terres
estrangeres |
|
Yn pùb lê pynâg, hàg yn kenîver brô |
En qualsevol lloc i en molts
països |
|
Y-treylyn kolonnow dhîzo. |
Girem [els nostres] cors cap a
tu |
|
|
|
4/ Paraules de l'himne i la pronunciació utilitzant
l'alfabet fonètic internacional
NOTA: Les síl·labes tòniques s'indiquen en
negreta.
Tanmateix, les paraules no s'ajusten bé a la melodia. Hi ha una accentuació poc
natural en alguns d'elles. Aquestes paraules amb aquesta accentuació estan
marcades amb un asterisc.
norvyz > *norvyz
Kernow > *Kernow
ârall > *ârall
gwlaskor > *gwlaskor
myghtérn > *myghtern
gênen > *gênen
ynnos-ji > ynnos-ji
kenîver > *kenîver
dhîzo > *dhîzo
5/
CORRECCIONS AL TEXT ORIGINAL
yn
fôz dhîz a-drô > º’vêl fôz dhîz a-drô (yn = in, ‘vêl = com; “yn” sembla
ser el resultat de la influència de la sintaxi gal·lesa)
nynz yw tîredh ârall > nynz ºêûs tîredh ârall (“yw” s'utilitza
amb noms definits; “êûs” amb noms indefinits. “Tîredh ârall” és indefinit. )
|
GWERS ÔNAN |
gwɛrs ˈɔ·nan |
|
Brô gôth agan tâzow, dhà flêghez a'th-kâr, |
brɔ: gɔ:θ ˈagan ˈta·zɔw, ða ˈflɛ·xɛz aθ ka:r, |
|
Gwlâz kêr än howlsêdhez, pan vrô yw dhà bâr? |
gwla:z kɛːr әn hɔwlˈsɛ·ðɛz, pan vrɔ: ɪw ða ba:r |
|
War oll än *norvyz 'th-ôn-ni skoellyz a-lêz, (instead of norvyz) |
war ɔl: әn ˈnɔrvɪz *(nɔrˈvɪz)
ˈθɔ·n:ɪ ˈskɤl:ɪz aˈlɛːz, |
|
Mêz àgan kerenza yw dhîz. |
mɛːz ˈagan kɛˈrɛnza ɪw ði:z. |
|
|
|
|
KÊSKAN |
ˈkɛ·skan |
|
*Kernow! Kernow! Y-kêryn *Kernow. (instead of Kernow) |
ˈkɛrnɔw ˈkɛrnɔw
*(kɛrˈnɔw) ɪˈkɛ·rɪn ˈkɛrnɔw *(kɛrˈnɔw) |
|
Än môr hedrê vô ’vêl fôz dhîz a-drô |
әn mɔ:r hɛˈdrɛː vɔ: vɛːl fɔ:z ði:z aˈdrɔ: |
|
'Th-ôn ônan hàg oll ràg *Kernow!
(instead of Kernow) |
θɔ:n ˈɔ·nan hag ɔl: rag ˈkɛrnɔw *(kɛrˈnɔw) |
|
|
|
|
GWERS DEW |
gwɛrs dɛw |
|
*Gwlaskor
*Myghtern Arthur, än Sens kyns, hà'n Grâl, |
ˈgwlaskɔr *(gwlasˈkɔr)
mɪxˈtɛrn *(ˈmɪxtɛrn) ˈarθyr әn
sɛns kɪns, han gra:l |
|
Moy kêryz
*gênen nynz êûs tîredh *ârall, (instead of gênen,
ârall) |
mɔɪ ˈkɛ·rɪz
ˈgɛ·nɛn *(gɛ·ˈnɛn) nɪnz œs ˈti·rɛð ˈa·ral:
*(a·ˈral:) |
|
Ynnoz-ji
pùb karn, nans, mênydh hà chî |
ˈɪn:ɔz ʤɪ pʊb karn, nans, ˈmɛ·nɪð
ha ʧi: |
|
A-gowz yn
Kernewek dhŷn-nî. |
aˈgɔwz ɪn kɛrˈnɛʊɛk ði:n ni: |
|
|
|
|
GWERS TRÎ |
gwɛrs tri: |
|
Yn tewlder
än bâl hà war donnow än môr, |
ɪn ˈtɛʊldɛr әn ba:l ha war ˈdɔn:ɔw әn
mɔ:r, |
|
Pan êzen
ow-kwandra drè diryow tramôr, |
pan ˈɛ·zɛn ɔwˈkwandra
drɛ ˈdɪrjɔw traˈmɔ:r, |
|
Yn pùb lê
pynâg, hàg yn *kenîver brô (instead of kenîver) |
ɪn pʊb lɛː pɪˈna:g, hag ɪn kɛˈni·vɛr
*(ˈkɛni·vɛr) brɔ: |
|
Ÿ-treylyn
kolonnow *dhîzo. (instead of dhizo) |
әˈtrɛɪlɪn kɔˈlɔn:ɔw ˈði·zɔ
*(ði·ˈzɔ) |
|
|
|
…..
6/ Notes de vocabulari
▪ = provoca una mutació suau
▪* = provoca una mutació suau en determinades circumstàncies
|
GWERS ÔNAN |
PRIMERA ESTROFA |
|
Brô gôth agan tâzow, dhà flêghez a'th-kâr, |
Antiga terra dels nostres pares
/ avantpassats, els teus fills t'estimen, |
|
Gwlâz kêr än howlsêdhez, pan vrô yw dhà bâr? |
Estimat país de l'oest, quina
terra és igual qur tu? (“és el teu igual”) |
|
War oll än norvyz 'th-ôn-ni skoellyz a-lêz, |
Estem dispersos per tot el món, |
|
Mêz àgan kerenza yw dhîz. |
Però el nostre amor és per tu. |
…..
|
gwers |
estrofa |
/gwɛrs/ |
|
kêskan |
tornada |
/ˈkɛ·skan/ |
|
ônan |
un |
/ˈɔ·nan/ |
|
dew |
dos |
/dɛw/ |
|
trî |
tres |
/tri:/ |
|
brô |
(nf) país,
terra |
/brɔ:/ |
|
kôth |
vell |
/kɔ:θ/ |
|
brô gôth |
terra antiga
(mutació suau k < g de l'adjectiu següent després d'un substantiu femení) |
/brɔ:
gɔ:θ/ |
|
àgan |
nostre |
/ˈagan/ |
|
’gan |
el nostre
(forma retallada) |
/gan/ |
|
tâz |
(nm) pare |
/ta:z / |
|
tâzow |
pares |
/ˈta·zɔw/ |
|
dhà |
teu |
/ða,/ |
|
flôgh |
(nm) nen |
/flo:x/ |
|
flêghez |
nens |
/ˈflɛ·xɛz/ |
|
kâr |
ell/ella estima |
/ka:r/ |
|
a-gâr |
(és)... que
estima (el "és" anterior (en còrnic antic "és", en
gal·lès "ys") ha desaparegut del còrnic) |
/aˈga:r/ |
|
’th |
forma infixada
de tî = tu |
/θ/ |
|
a’th-kâr |
que t'estima |
/aθ ka:r/ |
|
gwlâz |
(nf) país |
/gwla:z/ |
|
kêr |
Estimat |
/kɛːr, gwla:z kɛːr/ |
|
howl |
(nm) sol |
/hɔwl/ |
|
sêdhi |
enfonsar-se |
/ˈsɛ·ðɪ/ |
|
sêdhez |
enfonsament |
/ˈsɛ·ðɛz/ |
|
howlsêdhez |
(nm) 1 posta de
sol (‘enfonsament del sol’) 2 oest |
/hɔwlˈsɛ·ðɛz/ |
|
gwlâz kêr
än howlsêdhez |
estimat país
(de) l'oest |
/gwla:z kɛːr әn
hɔwlˈsɛ·ðɛz/ |
|
pan▪* |
(determinant)
quin, quina |
/pan/ |
|
pan vrô |
quin país,
quina terra (bro > vro després de pan) |
/pan vrɔ:/ |
|
yw |
és |
/ɪw/ |
|
dhà▪ |
el teu, la
teva, els teus, les teves (provoca una mutació suau) |
/ða / |
|
pâr |
parella, igual
(= alguna cosa o algú igual a tu) |
/pa:r/ |
|
dhà bâr |
el teu igual
(par > bar després de dhà) |
/ða ba:r/ |
|
war |
sobre |
/war/ |
|
oll |
tots |
/ɔl: / |
|
norvyz |
món |
/ˈnɔrvɪz/ |
|
oll än
norvyz |
tot el món |
/ɔl: әn ˈnɔrvɪz / |
|
war oll än
norvyz |
a tot el món
("sobre tot el món") |
/war
ɔl: әn ˈnɔrvɪz/ |
|
ôn |
(nosaltres) som |
/ɔ·n/ |
|
ôn-ni |
som (+ pronom
‘de cua’ -ni = nosaltres) |
/ˈɔ·n nɪ/ |
|
ÿth- |
partícula abans
del verb "ser" en la forma afirmativa |
/әθ/ |
|
ÿth-ôn-ni |
som (reduït a
’th-ôn-ni) (pèrdua de la síl·laba pretònica) |
/әθ ˈɔ·n nɪ, ˈθɔ·n nɪ/ |
|
skoellya |
vessar, abocar |
/ˈskɤl:ja/ |
|
lêz |
(nm) amplada |
/lɛːz/ |
|
a-lêz |
àmpliament |
/aˈlɛːz/ |
|
skoellya
a-lêz |
dispersar |
/ˈskɤl:ja aˈlɛːz/ |
|
skoellys
a-lêz |
Dispersat,
dispersada, dispersats, dispersades |
/ˈskɤl:ɪz aˈlɛːz/ |
|
mêz |
però |
/mɛːz/ |
|
kerenza |
(nf) amor |
/kɛˈrɛnza/ |
|
àgan
kerenza |
la nostra amor |
/ˈagan kɛˈrɛnza./ |
|
dhîz |
a tu |
/ði:z/ |
|
yw dhîz |
és per a tu. |
/ɪw ði:z/ |
…..
|
KÊSKAN |
TORNADA |
|
Kernow! Kernow! Y-kêryn Kernow. |
Cornualla! Cornualla! Ens
estimem Cornualla. |
|
Än môr hedrê vô º’vêl fôz dhîz a-drô |
Mentre el mar sigui com un mur
al teu voltant |
|
'Th-ôn ônan hàg oll ràg Kernow! |
Som units (“un i tots”) per
Cornualla! |
….
|
Kernow |
(nf) Cornualla |
/ˈkɛrnɔw/ |
|
kêryn |
ens estimem |
/ˈkɛ·rɪn/ |
|
ÿ- |
partícula que introdueix un verb en
una oració afirmativa |
/ә/ |
|
ÿ-kêryn |
ens estimem |
/әˈkɛ·rɪn/ |
|
môr |
(nm) mar |
/mɔ:r/ |
|
hedrê▪ |
mentre que - aparentment (he- prefix intensificador) + (mutació
suau T > D) + (tre - forma
original de ter = a través) |
/hɛˈdrɛː/ |
|
bô |
sigui (tercera persona del singular
del present de subjuntiu de bôz =
ser; sent) |
/bɔ:/ |
|
hedrê vô |
mentre sigui |
/hɛˈdrɛː
vɔ:/ |
|
com |
/aˈvɛːl / |
|
|
’vêl |
com – forma retallada – pèrdua
de la síl·laba pretònica |
/vɛːl / |
|
fôz |
paret, muralla |
/fɔ:z/ |
|
’vêl fôz |
com una muralla |
/vɛːl fɔ:z/ |
|
dhîz |
a tu |
/ði:z/ |
|
trô |
volta |
/trɔ:/ |
|
a-drô |
al voltant (adv) |
/aˈdrɔ:/ |
|
a-drô dhè |
(preposició) al voltant
de |
/aˈdrɔ: ðә/ |
|
a-drô dhîz |
al teu voltant;
(poèticament amb les paraules invertides) dhîz a-drô al teu voltant |
/aˈdrɔ: ði:z/ |
|
ÿth-ôn |
som (igual que ÿth-ôn-ni
anterior) Reduït a 'th-ôn (pèrdua de la síl·laba pretònica) |
/әθˈɔ:n, θɔ:n/ |
|
ônan hàg oll |
tots (“un i tots”)
(també el lema de Cornualla) |
/ˈɔ·nan hag ɔl:/ |
|
ràg |
per a |
/rag/ |
|
ràg Kernow |
per a Cornualla |
/rag ˈkɛrnɔw/ |
…..
|
GWERS DEW |
SEGONA ESTROFA |
|
Gwlaskor Myghtérn Arthur, än
Sens kyns, hà'n Grâl, |
El Regne del rei Artús, els
sants anteriors (a ell) i el Grial |
|
Moy kêryz gênen nynz êûs tîredh
ârall, |
Més estimat amb nosaltres no hi
ha cap altre territori |
|
Ynnos-si pùb karn, nans, mênydh
hà chî |
En tu cada cossol / piló, vall, muntanya i casa |
|
A-gowz yn Kernewek dhŷn nî.
|
Ens parla en còrnic. |
….
|
dɛw |
dos |
dɛw |
|
gwlâz |
país |
gwla:z |
|
kordh |
(nm) tribu |
kɔrð |
|
gwlaskor |
(nf) regne: gwlâz + kordh >
gwlazgordh > gwlaskordh > gwlaskor ("tribu del país") |
ˈgwlaskɔr *(gwlasˈkɔr) |
|
myghtérn |
(nm) rei |
mɪxˈtɛrn |
|
Arthur |
Artús |
ˈarθyr |
|
sans |
(nm) sant |
sans |
|
sens |
sants |
sɛns |
|
kyns |
Abans, anteriorment |
kɪns |
|
hà |
i |
ha,
han |
|
Grâl |
(nm) el Grial, el Sant Grial |
gra:l |
|
moy |
més |
mɔɪ |
|
kêryz |
estimat |
ˈkɛ·rɪz |
|
gans |
amb |
gans |
|
gênen |
amb nosaltres |
ˈgɛ·nɛn |
|
nynz |
no |
nɪnz |
|
nynz êûs |
no hi ha |
nɪnz œs |
|
tîredh |
territori |
ˈti·rɛð |
|
ârall |
Altre, altra, altres |
ˈa·ral: |
|
tîredh
ârall |
un altre territori |
ˈti·rɛð ˈa·ral: |
|
yn |
en |
ɪn |
|
ynnoz |
en tu |
ˈɪn:ɔz |
|
-ji |
pronom ‘de cua’ = tu |
ʤɪ |
|
ynnoz-ji |
en tu |
ˈɪn:ɔz ʤɪ |
|
pùb |
cada |
pʊb |
|
karn |
cossol, piló (karn =(viquipèdia) un túmul, habitualment amb forma cònica,
sobre una tomba. En català, especialment quan la grandària no és molt gran,
aquests monticles de pedres, piles de pedres o fites de pedres s'anomenen
cossol o piló) |
karn |
|
nans |
vall |
nans |
|
mênydh |
turó |
ˈmɛ·nɪð |
|
hà |
i |
ha |
|
chî |
(nm) casa |
ʧi: |
|
kewzel |
parlar |
ˈkɛʊzɛl |
|
kowz |
El / ella parla |
kɔwz |
|
a-gowz |
que parla |
aˈgɔwz |
|
pùb karn…
a-gows |
(és) cada cossol que parla |
pʊb karn… aˈgɔwz |
|
yn
Kernewek
|
en còrnic |
ɪn kɛrˈnɛʊɛk |
|
dhŷn |
a nosaltres |
ði:n |
|
nî |
nosaltres |
ni: |
|
D |
a nosaltres |
ði:n ni: |
……
|
GWERS TRÎ |
TERCERA ESTROFA |
|
Yn tewlder än bâl hà war donnow
än môr, |
En la foscor de la mina i sobre
les onades del mar |
|
Pan êzen ow-kwandra drè diryow
tramôr, |
Quan estem vagant per terres
estrangeres |
|
Yn pùb lê pynâg, hàg yn kenîver
brô |
En qualsevol lloc i en molts
països |
|
Ÿ-treylyn kolonnow dhîzo. |
Girem [els nostres] cors cap a
tu. |
…
|
yn |
en |
ɪn |
|
tewlder |
foscor |
ˈtɛʊldɛr |
|
bâl |
(nm) mina |
ba:l |
|
yn tewlder
än bâl |
a (la) foscor (de) la mina |
ɪn ˈtɛʊldɛr әn ba:l |
|
hà |
i |
ha |
|
war |
sobre (provoca una mutació suau) |
war |
|
tonn |
(nf) ona |
tɔn: |
|
tonnow |
ones |
ˈtɔn:ɔw |
|
war donnow
än môr |
sobre (les) ones (del) mar |
war ˈdɔn:ɔw әn
mɔ:r |
|
pan |
quan |
pan |
|
êzen |
som |
ˈɛ·zɛn |
|
ow- |
partícula que introdueix el
gerundi. Provoca una mutació mixta (aquí "g" > "k"). |
ɔw |
|
gwandra |
vagar; vagant |
ˈgwandra |
|
ow-kwandra |
vagant |
ɔw ˈkwandra |
|
drè |
a través (Aquesta preposició
provoca una mutació suau) |
drɛ |
|
tîr |
terra |
ti:r |
|
tiryow |
terres |
ˈtɪrjɔw |
|
drè diryow |
a través de terres |
drɛ ˈdɪrjɔw |
|
*trâ |
< Britònic *trans (= a través);
igual que “trans” llatí (= a través) |
tra: |
|
tramôr |
estranger ("[a] través [del]
mar") |
traˈmɔ:r |
|
pùb lê |
cada lloc |
pʊb lɛː |
|
pynâg |
que sigui. Aparentment, "quina
cosa" + "no" (pŷ+ nâg) |
pɪˈna:g |
|
yn pùb lê
pynâg |
on sigui, en qualsevol lloc
("a cada lloc que sigui") |
ɪn pʊb lɛː pɪˈna:g |
|
hàg |
i. Forma de hà abans d'una vocal |
hag |
|
kenîver |
molts (kê- < kêv < prefix britònic
*kom- = amb; igual que el prefix llatí com- = amb) + (nîver = nombre).
Originalment significava "tants", ara "molts". |
kɛˈni·vɛr |
|
brô |
país |
brɔ: |
|
treylya |
girar; girant |
ˈtrɛɪlja |
|
y-treylyn |
girem |
әˈtrɛɪlɪn |
|
kolonn |
(nf) cor |
ˈkɔlɔn: |
|
kolonnow |
cors |
kɔˈlɔn:ɔw
|
|
dhè |
a |
ðә |
|
dhîzo |
a tu |
ˈði·zɔ |
7/
Versions de l'himne a Youtube
….
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vegeu també wikipedia |
|
|
…..
Comparació entre la nostra transcripció IPA i la
transcripció de viquipèdia
|
KERNEWK KERMYN AMENDYZ |
WIKIPEDIA |
|
|
|
|
gwɛrs ˈɔ·nan |
1 |
|
brɔ: gɔ:θ ˈagan ˈta·zɔw, ða ˈflɛ·xɛz aθ ka:r, |
[bɹoː ɡoːθ ˈæː.ɡæn
ˈtæː.zɔʊ ðæː ˈfleː.hɛz æːθ
kɑːɹ] |
|
gwla:z kɛːr әn hɔwlˈsɛ·ðɛz, pan vrɔ:
ɪw ða ba:r |
[ɡwlæːz keːɹ æn hɔʊlˈzeː.ðəz
pæːn vɹoː ɪw ðæː bɑːɹ] |
|
war ɔl: әn ˈnɔrvɪz *(nɔrˈvɪz) ˈθɔ·n:ɪ ˈskɤl:ɪz aˈlɛːz, |
[wɑːɹ oːlʰ æn ˈnɔɹ.vɪz
θ‿oːn niː
ˈskoː.lʰɪz æˈleːz] |
|
mɛːz ˈagan kɛˈrɛnza ɪw ði:z. |
[meːz ˈæː.ɡæn kəˈɹɛn.zæ
ɪw ðiːs] |
|
|
|
|
ˈkɛ·skan |
|
|
ˈkɛrnɔw ˈkɛrnɔw
*(kɛrˈnɔw) ɪˈkɛ·rɪn ˈkɛrnɔw
*(kɛrˈnɔw) |
[ˈkɛɹ.nɔʊ ˈkɛɹ.nɔʊ
ə ˈkeː.ɹɪn ˈkɛɹ.nɔʊ] |
|
әn mɔ:r hɛˈdrɛː vɔ:
vɛːl fɔ:z ði:z aˈdrɔ: |
[æn moːɹ ˈhɛd.ɹə
voː ɪn foːz ðiːz əˈdɹoː] |
|
θɔ:n ˈɔ·nan hag ɔl: rag ˈkɛrnɔw *(kɛrˈnɔw) |
[θ‿oːn
ˈoː.nən hæːɡ oːlʰ ɹæːɡ ˈkɛɹ.nɔʊ] |
|
|
|
|
gwɛrs dɛw |
2 |
|
ˈgwlaskɔr *(gwlasˈkɔr)
mɪxˈtɛrn *(ˈmɪxtɛrn) ˈarθyr әn
sɛns kɪns, han gra:l |
[ˈɡwlæːs.kɔɹ ˈmɪh.təɹn
ˈɑɹ.θʊɹ æn sɛnz kɛnz hæːn ɡɹæːl] |
|
mɔɪ ˈkɛ·rɪz
ˈgɛ·nɛn *(gɛ·ˈnɛn) nɪnz œs ˈti·rɛð ˈa·ral:
*(a·ˈral:) |
[mɔɪ ˈkeː.ɹɪz ˈɡeː.nɛn
nɪnz ɪw ˈtiː.ɹɛð æˈɹæːl] |
|
ˈɪn:ɔz ʤɪ pʊb karn, nans, ˈmɛ·nɪð ha ʧi: |
[ˈɪ.ᵈnɔz (d͡ʒ)iː
pʊb kɑɹn nænz ˈmeː.nɪð hæː t͡ʃiː] |
|
aˈgɔwz ɪn kɛrˈnɛʊɛk ði:n ni: |
[ə ɡɔʊz ɪn kəɹˈneː.wɛk
ðiːn niː] |
|
gwɛrs tri: |
|
|
ɪn ˈtɛʊldɛr әn ba:l ha war ˈdɔn:ɔw әn
mɔ:r, |
[ɪn ˈtɛʊl.dəɹ ən
bæːl hæː wɑɹ ˈdɔ.ᵈnɔʊ ən
moːɹ] |
|
pan ˈɛ·zɛn ɔwˈkwandra
drɛ ˈdɪrjɔw traˈmɔ:r, |
[pæːn ˈeː.zən ɔʊ
ˈkwæn.dɹæ dɹeː ˈdɪɹ.jɔʊ ˈtɹæː.mɔɹ] |
|
ɪn pʊb lɛː pɪˈna:g, hag ɪn kɛˈni·vɛr
*(ˈkɛni·vɛr) brɔ: |
[ɪn pʊb leː ˈpɪ.nəɡ
hæːɡ ɪn kəˈniː.vɛɹ bɹoː] |
|
әˈtrɛɪlɪn kɔˈlɔn:ɔw
ˈði·zɔ *(ði·ˈzɔ) |
[iː ˈtɹəɪ.lɪn kɔˈlɔ.ᵈnɔʊ
ˈðiː.sɔ] |
…..
Sumbolau:
a A / æ Æ / e E / ɛ Ɛ /
i I / o O / u U / w W / y Y /
MACRONː ā Ā / ǣ Ǣ /
t Ē / ɛ̄ Ɛ̄ / ī Ī / ō Ō / ū Ū /
w̄ W̄ / ȳ Ȳ /
MACRON + ACEN DDYRCHAFEDIGː Ā̀
ā̀
, Ḗ ḗ, Ī́
ī́
, Ṓ ṓ , Ū́
ū́,
(w), Ȳ́
ȳ́
MACRON + ACEN DDISGYNEDIGː Ǟ ǟ , Ḕ ḕ, Ī̀
ī̀,
Ṑ ṑ, Ū̀
ū̀,
(w), Ȳ̀
ȳ̀
MACRON ISODː A̱ a̱ ,
E̱ e̱ ,
I̱ i̱ ,
O̱ o̱, U̱ u̱,
(w), Y̱ y̱
BREFː ă Ă / ĕ Ĕ / ĭ Ĭ / ŏ Ŏ / ŭ Ŭ /
B5236ː 
B5237ː 
BREF GWRTHDRO ISODː i̯, u̯
CROMFACHAUː ⟨ ⟩ deiamwnt
A’I PHEN I LAWRː ∀, ә, ɐ (u+0250) httpsː //text-symbols.com/upside-down/
Y WENHWYSWEG: ɛ̄ ǣ æ ɛ:
æ:
ˈ ɑ ɑˑ aˑ aː / æ æː /
e eˑeː / ɛ ɛː / ɪ iˑ iː ɪ / ɔ oˑ oː / ʊ uˑ uː ʊ / ə / ʌ /
ẅ Ẅ / ẃ Ẃ / ẁ Ẁ / ŵ Ŵ /
ŷ Ŷ / ỳ Ỳ /
ý Ý / ɥ
ˈ ð ɬ ŋ ʃ ʧ θ ʒ ʤ /
aɪ ɔɪ əɪ uɪ ɪʊ aʊ ɛʊ ɔʊ əʊ / £
ә ʌ ẃ ă ĕ ĭ ŏ ŭ ẅ ẃ ẁ Ẁ ŵ ŷ ỳ Ỳ ɣ ɤ Hungarumlautː A̋ a̋
U+1EA0 Ạ U+1EA1 ạ
U+1EB8 Ẹ U+1EB9 ẹ
U+1ECA Ị U+1ECB ị
U+1ECC Ọ U+1ECD ọ
U+1EE4 Ụ U+1EE5 ụ
U+1E88 Ẉ U+1E89 ẉ
U+1EF4 Ỵ U+1EF5 ỵ
g
yn 
aith
δ δ £ gyn aith
δ δ £ U+2020 †
« »
DAGGER
wikipedia, scriptsource. org
httpsː []//en.wiktionary.org/wiki/ǣ
Hwngarwmlawtː A̋ a̋
g
yn aith
δ δ
…..
…..
ʌ ag acen ddyrchafedig / ʌ with acute accentː ʌ́
|
Shwa ag acen ddyrchafedig / Schwa
with acute |
…..
…..
wikipedia,
scriptsource.[]org
httpsː//[
]en.wiktionary.org/wiki/ǣ
Y TUDALEN HWN: www.[] kimkat.org/amryw/1_kernewek/kernewek_bro-goth-agan-tazow_CATALA_3810k.htm
---------------------------------------
Creuwyd: 18-03-2024
Ffynhonnell:
Adolygiad diweddaraf: 18-03-2024
Delweddau:
|
Freefind: |
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Wefan
CYMRU-CATALONIA
On sóc? Esteu visitant una pàgina de
la Web CYMRU-CATALONIA (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the CYMRU-CATALONIA (= Wales-Catalonia)
Website
Weə-r äm ai? Yüu äa-r víziting ə peij fröm dhə CYMRU-CATALONIA
(= Weilz-Katəlóuniə) Wébsait
An Ázran Gernéweg / Yr Adran Gernyweg / La
secciò còrnica / Cornish Section
908
Mirowgh
orth agan stadegow. Edrychwch ar ein Hystadegau. Mireu les nostres
estadístiques.