ingkat0029c Pronunciació anglesa. Paraules amb aa (a llarga) que s’escriu am a (drama, spa, father, bra, etc). (Llistes de paraules segons els trets de la pronunciació)
English pronunciation. Words wih aa (long a) qhich are spelt qwitha single a (drama, spa, father, bra, etc). (Lists of words according to pronunciation features).


(delwedd F1557)

Pàgina Principal – Main Page - Mein Peij
http://www.kimkat.org/ingkat/english-for-the-catalan-countries_main-page_0001c.htm

14-01-2019


(delwedd 1584b)

4 S’escriuen amb a (pa, drama, banana, llama, etc)

áa-aa (en català aa = roca volcànica amb una superfície molt aspra. Una paraula hawaiana) ’a ’a

áamǝnd (= ametlla) álmond També la pronunciació ortogràfica álmǝnd

baa (= exlamació de rebuig, desacord) bah

Báali (= Bali, illa d’Indonèsia) Báli [ˈbɑːlɪ]

baam (= bàlsam) balm

Baaréin (= nom d’emirat del Golf Pèrsic) (USA: Baréin) (En àrab, Bahrayn és la forma dual de bahr (= mar), i al-Bahrayn significa "els dos mars", encara que no hi ha cap explicació satisfactòria de quins són aquests dos mars.) Bahráin

Báazǝl (= alemany Basel / francès Bâle / català Basílea. Ciutat de Suïssa) Básel

balǝkláavǝ (= passamuntanyes) balacláva

bïháaf (= representació) behálf

braa [brɑː] (= sostenidor) bra

BRA < BRASSIERE (brásiǝ, bráziǝ) [ˈbrasɪə], [ˈbrazɪə] (= cosset interior). Pronunciació als USA: BRASSIERE (brǝzíyǝ) [braˈzɪə]

1700+ < francès BRASSIÈRE (1600+ = (1) tirant - tira de roba, més o menys estreta, que forma part integrant d'una peça de vestir mancada de mànigues (i, generalment, de coll) i que passa per damunt del muscle per tal de sostenir-la – viquipèdia); (2) camiseta de nen)

< (1300+ BRACIERE peça d’armadura – protector de braç) < BRAS (= braç) < llatí BRACCHIUM (= braç).

En francès el sufix –(I)ÈRE s’utilitza per peces de roba fetes amb noms de les parts del cos – JAMBIÈRE, CUISSIÈRE, GENOUILLÈRE.

L'ús modern de BRASSIERE (cosset interior > sostenidor dels pits) és un eufemísme del comerç de la roba de l’any 1902.

A la dècada del 1930 als Estats Units es va escorçar la paraula BRASSIERE > BRA.

bǝnáanǝ (= plàtan) banána (USA amb vocal curta: bǝnánǝ)

chipǝláatǝ (= mena de saltxitxa) chipoláta [tʃɪpəˈlɑːtə] Late 19th century: from French, from Italian cipollata a dish of onions, from cipolla onion.

daa (el so utilitzat per indicar la ratlla a la representació parlada de Morse i altres codis telegràfics, en combinació amb el so curt dit, que indica el punt) dah

daal (dal, curri fet de llenties o altres llegums) anglès 1600+ < hindi DÂL (= llentia dividida) < sànscrit DAL (= dividir) dhal

Daal (= cognom noruec) Dahl

dráamǝ (= obra de teatre; drama) dráma

dúudaa (= dallonses) dóodah

deibáakǝl / (= defeta, destrossa, desgràcia) debácle [deɪˈbɑːkəl]. També dibáakǝl [dɪˈbɑːkəl].

USA: també amb vocal curta dibákǝl [deɪˈbakəl], dǝbákǝl [dəˈbakəl].

1800+ < francès débâcle < francès antic desbacler (= treure una barra) < llatí baculum (= bastó)

faa (= fa, nom de nota musical) fa

fáadhǝ (= pare) fáther

fǝsáad (= façana) façáde

gáa-gaa (= sènil; dement, boig) gága (Als Estats Units amb vocal curta: gá-ga)

gáalǝ (= celebració, esdeveniment; (Anglaterra) certamen esportiu, amb vàries competicions) [ɡɑːlə] fútbool gáalǝ / fóotball gála

(anglès [certamen festiu amb roba especial] < [roba especial] 1600+ < francès GALA = vestit festiu, probablament de l’italià). (USA: géilǝ)

Gáanǝ (= Ghana, país africà) Ghána [ɡɑːnə]

Gáazǝ (= Gaza: ciutat de la Franja de Gaza: ciutat filistea en els temps bíblics. Hebreu ‘AZ (= força, fort). El nom àrab Ghazzah és el nom hebreu arabitzat. A la Bíblia (Deuteronomi 02:23,. 1 Reis 04:24;. Jer 25:20), Gáza [ɡɑːzə]

gráatis (grátis = gratis, de franc) (també, menys freqüent, grátis, i poc freqüent, gréitis) grátis

Gústaav Gústave

haa (= exclamació de quan s’en adona d’alguna cosa) ha

haaf (= meitat) half (USA amb vocal curta: haf)

háa-haa (= una rasa que marca un límit (especialment per evitar que el bestiar s’escapi d’un camp) que s'oculta perquè no es trenqui la continuïtat d'un paisatge. Del francès; probablement la paraula ha (una exclamació de sorpresa) reduplicada, indicant surpresa i admiració per l'agradable efecte produït quan una rasa d’aquesta mena quedi invisible. (há-ha = mur o tanca en una rasa per tal d’amagar-lo perquè no interrompi la vista del paisatge), há ha

haa-háa (= ha ha, representació del so d’una rialla) (ha há (Orígen imitativa; existia en anglès antic, també en llatí, i hi ha una forma semblant en grec) Als Estats Units amb vocal curta: há-ha)

haav (= dividir en dues parts) halve

húuplaa (Anglaterra: a fairground game in which a player tries to throw a hoop over an object and so win it hóopla [ˈhuːplɑː]

ízlaam islam Íslam [ˈɪzlɑːm]

Jáavǝ (= Java, illa principa d’Indonèsia; llenguatge informàtic) Jáva

jimkáanǝ islam Íslam [ˈɪzlɑːm]

Káabǝl (Kahbul = capital d’Afghanistan) (també Kǝbúl) Kábul

káadi (= jutge en un país mussulmà) cádi [ˈkɑːdɪ] També kéidi [ˈkeɪdɪ]. 1500+ àrab QĀDĪ (= jutge)

kaaf plural kaavz (= vedell) calf (USA amb vocal curta: kaf)

káaki (= caqui) kháki [ˈkɑːkɪ]

Káali (Káli = Kali, deëssa hindú de la destrucció). 1800+ < sanskrit KALI (= la negra), forma feminina de KALAH (= negre; negre blavenc) < una llengua dravidiana Káli [ˈkɑːlɪ]

kaam (calm = tranquil) calm [kɑːm]

Káanou Káno [ˈkɑːnəʊ; ˈkeɪnəʊ] Káno state of N Nigeria: consists of wooded savanna in the south and scrub vegetation in the north. Capital: Kano. Pop: 9 383 682 (2006). Area: 20 131 sq km (7773 sq miles); a city in N Nigeria, capital of Kano state: transport and market centre. Pop: 674 100 (1996 est). També Kéino [ˈkeɪnəʊ]

kaan’t (= no puc, no pot, etc) can’t forma escurçada de kanót cannot) (USA amb vocal curta: kant)

Kláarǝ (= nom de dona; Clara) Clara

Konǝmáarǝ (= regió d’Irlanda) Connemára

kouáalǝ (koála = koala, marsupial australià) koala

kráakǝn a legendary sea monster of gigantic size believed to dwell off the coast of Norway kráken [ˈkrɑːkən]

kraal (= (Sud Àfrica: corral de bestiar; poble dins una estacada) 1800- < Afrikaans < Portuguese curral pen; kraal

kuu deitáa (= cop d’estat) coup d’étát

láadhǝ (= escuma de sebó) láther

laa-dii-dáa (adj) lah-di-dáh = fent servir una manera afectada de parlar o comportar-se lah-di-dáh [lɑːdiːˈdɑː]

láagǝ (= lager - una cervesa emmagatzemada durant un període de que pot ser de sis setmanes o fins a sis mesos) láger

láamǝ (= llama, animal sud-americà)) lláma

láamǝ (= llama, animal sud-americà) llama

láanou plana extensa d’herba i sense arbres, sobretot a Amèrica del Sud. Lláno [ˈlɑːnoʊ], castellà [ˈʎano]

1600+ del castellà llano (= pla, llis) < llatí plānum (= terra plana) < (adj) plānum < (adj) (adj) plānus (= llis).

láavǝ (= lava) láva

maa (= mama, mare) ma

Máalǝ (= Mahler) Máhler (nom de músic)

Máali (= Mali, país africà) (USA: Máli) Máli *a

Máamzbri / Máalmzbri (= comtat d’Anglaterra) Málmesbury [ˈmɑːmzbri, ˈmɑːlmzbri]

maasáalǝ (= masala; barreja d'espècies mòltes per fer una pasta, utilitzada a la cuina índia) (anglès < urdu MASALAH < àrab MASILAH (= ingredients) masála

máastǝ (= mestre) máster

maskáarǝ mascára a cosmetic substance for darkening, colouring, and thickening the eyelashes, applied with a brush or rod C20: from Spanish: mask mascára [mæˈskɑːrə]

Als USA amb vocal curta maskárǝ i també, com a Anglaterra, amb vocal llarga maskáarǝ

Mikáanou / Mǝkáanou [mɪˈkɑːnoʊ] Meccáno trademark a construction set consisting of miniature metal or plastic parts from which mechanical models can be made A children's toy consisting of a set of metal and plastic components for making mechanical models: ‘Why don't you look at the Meccano set I bought you?’ Meccáno

Mistráal Mistrál Mistrál [mɪˈstrɑːl]. També Místrǝl [ˈmɪstrəl] A strong cold north-westerly wind that blows through the Rhône valley and southern France towards the Mediterranean, mainly in winter. Early 17th century: French, from Provençal, from Latin magistralis (ventus), literally master wind.

mǝmáa (= mama) mamá

nyúuaans (núance = matís) núance

paa (= papa, pàre) pa

paam (= palma) palm

páashǝ (pásha = governador provincial o un altre alt funcionari de l'Imperi Otomà; quan s'utilitza com un títol es posa després d'un nom). També amb vocal curta páshǝ [ˈpæʃə] Anglès 1600+ < turc PĀSHĀ < BĀSHĀ < BAS (= cap) + arrel de la paraula SHAH (= rei) pásha [ˈpɑːʃə]

panǝráamǝ (= panorama) panoráma

pijáamǝz (= pijama) 1870-75. pyjámas També amb vocal neutra: pǝjáamǝz.

Plural de pajama < Hindi, variant de pāyjāma < pers pāy (= cama) + jāmah (= peça de roba)

Als USA s’escriu pajámas / pǝjáamǝz. També als Estats Units amb vocal curta: pǝjámǝz

pláazǝ (= palma) 1 plaça d’un poble d’un país castellanoparlant 2 (USA) centre comercial 3 espai d’un peatge d’una autopista (1800+ < castellà PLAZA < llatí vulgar *PLATTIA < llatí PLATEA (= pati, carrer ample) < grec PLATEIA pláza

Praag (= Praga) Prague

promǝnáad (= passeig marítim) promenáde

pǝláavǝ (= enrenou) paláver

pǝpáa (= papa) papá

pǝstráami (= pastrami, embotit fumat de carn de bou i espècies) pastrámi

ráadhǝ ( = més aviat, preferentment) ráther

Raaj (= Raj) període de la dominació angles de l’Índia; govern de l’Índia sota domini anglès. També Raazh

ráajǝ (= dirigent de l’Índia) rájah

réstǝraant (= restaurant), réstaurant

sáaki (= català saki, beguda japonesa) sáki

sáaki (= català saki, especial de mico, també sáki) sáki

sábǝtaazh sabotage sábotage

shaa (= xa; títol dels monarques de l’Iran - prové d'aquell que es duien els sobirans aquemènides de l'antiga Pèrsia) (antic pers Šāh = rei) shah

shaant (= català no ho faré), shan’t

Shanggri-láa Shangri-Lá Shangri-Lá

shwaa vocal neutra schwa

shǝháadǝ [ʃəˈhɑːdə] (= declaració islàmica de la fe, que es repeteix tots els dies pels musulmans). àrab (= acte de testimoniar) shaháda

shǝráadz (= xarada sil·làbica, un joc de paraules que consisteix a ocultar la paraula, que és la solució, trossejada en diverses parts amb sentit independent (viquipèdia)). Occità txarada [cha-RRA-do] (= xerrada) ‹ txara [CHA-ra] (xerra) charáde. USA: shǝréidz [ʃəˈreidz]

skúulmaam (= català professora molt formal) schóolma’am

Slaav (= eslau) Slav

spaa (= balneari) spa

stráatǝm, stráatǝ (= estrat, estrats) stratum, strata

Swáaziland (= Swazilàndia és un regne al sud-est d'Àfrica entre el sud de Moçambic i la part oriental de la República de Sud-àfrica. La capital és Mbabáne (em-baa-BAA-ni) Swáziland

swáami (swámi – títol honorífic de dirigent religiós indi). 1700+ < sanskrit svāmī, forma nominativa singular de svāmin (= mastre, propietari) swámi

sǝfáari (= català safari) safári

Sǝháarǝ (= català Sàhara) Sahára Als USA amb vocal curta: Sahára. També als USA Sǝhéǝrǝ i amb vocal llarga coma Anglaterra Sǝháarǝ

sǝláam (= català (s) reverència; (v) fer una reverència). SALAAM 1600+ < àrab SALÂM (= pau) < ASSALĀM `ALAIKUM que hi hagi pau a tu. saláam Als USA amb vocal curta: salám *a

sǝláami (s = català salami, embotit d’origen italià amb alls). ‘SALAMI SAUSAGE’ 1800+ < italià SALAMI (= salxites; és a dir, substantiu plural, però entès com a forma singular en anglès) < SALAME (= salsitxa de porc amb espècies) < llatí SALÂRE (= posar sal) < SAL (= sal). saláami Als USA amb vocal curta: salámi

sǝnáatǝ an instrumental composition, usually in three or more movements, for piano alone ( piano sonata) or for any other instrument with or without piano accompaniment ( violin sonata, cello sonata, C17: from Italian, from sonare to sound, from Latin sonáta [səˈnɑːtə]

sǝpráanou (pl) –the highest adult female voice, having a range approximately from middle C to the A a thirteenth above it C18: from Italian, from sopra above, from Latin suprā sopráno [səˈprɑːnoʊ]. Plural generalment sǝpráanouz sopranos [səˈprɑːnoʊz], però també sǝpráani soprani [səˈprɑːni]

taa (= gràcies) ta ta

Táarǝ A hill in County Meath in the Republic of Ireland, site in early times of the residence of the high kings of Ireland and still marked by ancient earthworks. Tára [ˈtɑːrə]

Táatǝ (tàtar = membre de diverses tribus, principalment mongols i turcs, que, en un primer moment sota Genghis Khan, van envair i van ocupar a l'Edat Mitjana Àsia i gran part d'Europa de l'Est), Tátar

Taazh Mǝháal Taj Mahal crown + mansio < Persian tâj = crown, Arabic maḥall ‘place, area’ Taj Mahál [ˈtɑːʒ məˈhɑːl]. També Taaj Mǝháal [ˈtɑːdʒ məˈhɑːl].

ta-táa (Anglaterra = adéu) ta tá

tsuunáami (= tsunmai, ona enorma) tsunámi [tsuːˈnɑːmi]. Japonès “ona de port” (tsu = port) + (nami = ona). També USA tsunáami, i Anglaterra amb ‘u’ curta i ‘a’ curta tsunámi

tǝmáatou (= tomàquet) tomáto

úumpaa (= onomatapeia, el so d’una instrument de vent-metall) óompah

wáa-waa (= català wah-wah; en el cas dels instruments de metall, com ara la trompeta o la corneta, un so planyívol pujant i baixant que es fa movent un tap o el palmell de la mà per successivament bloquejar i desbloquejar la boca de l'instrument. Més tard, un efecte similar realitzat amb una guitarra elèctrica; També el dispositiu electrònic connectat a una guitarra que produeix aquest so. Origen imitativa. wáh-wah

Yáawei (= un nom de Déu, de l’hebreu, de la forma escrita YHVH amb vocals conjecturals; un nom fet servir pels teòlegs) Yáhweh

Yámǝhaa (= Yamaha, empresa japonesa, fabricant de productes electrònics i motos.) Yámaha

Ǝkráa (= Accra, capital de Ghana) (també Ákrñ) Accrá

Ǝmáan (Amman, capital de Jordània) (USA: Amán, Áman) Ammán

.....
This page: http:// www. kimkat.org/ingkat/saundbuk_aa_llama-father-spa_0029c.htm
…..
Symbols / Símbols:
Turned e: majuscule Ǝ minuscule ǝ.
Schwa with acute (Ә́ ә́) is a letter of the Cyrillic script.
Turned v: majuscule: Ʌ, minuscule: ʌ
ʌ with acute accent: ʌ́
.....
(Image /  imatge / delwedd 8539)
.....
On sóc? Aquest és el web ingkat – un recull de materials relacionats amb la llengua anglesa.
Where am !? This is the ingkat website – a depisitory of material connected with the English language
Weǝ r-am ai? Dhis iz dhi y-íngkat wébsait – ǝ dipózitǝri ǝv mǝtíyǝriǝl kǝnéktid widh dhi y-Íngglish lángwij


Mireu les nostres estadístiques / Edrychwch ar ein Hystadegau / View Our Stats