0558 Cymru-Catalonia - Papurau Bro (tudalen yn Gataloneg) / Pèriodics mensuals en llengua gal·lesa (Papurau Bro = "Periòdics de districte") / As yet there is no English version of this page, which is mainly in Catalan [Title: Monthly Community Newspapers in the Welsh Language]. Øz yet dheø.r iz nou Íngglish vøø.rshøn øv dhis peij, wich iz méinli in Kátølan [Táitøl: Mùnthli Kømyúunïti Nyúuspéip.ørz in dhø Welsh Lánggwij]

2168e Gwefan Cymru-Catalonia - Papurau Bro / Monthly Community Newspapers in the Welsh Language

http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_newyddion/newyddion_papurau_bro_enwau_2166k.htm

 

0001z Yr Hafan a Chwiliwch-y-Wefan / Main Page and Search-This-Site

 

..........1864e Y Fynedfa yn  Saesneg / Gateway to the Site in English

 

....................0010e Y Gwegynllun yn Saesneg / Siteplan in English

 

................................2164e Cynhwyslen yr Adran Newyddion / Contents Page of the News Section

 

.............................................y tudalen hwn / this page




.. 

 

 

 

 

 

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya



Papurau Bro
Rhestr o deitlau'r Papurau Bro, a chyfieithiad ac esboniad yn Saesneg

District newspapers
A list of titles of these newspapers, with a translation and explanation in English

 

 ·····

Adolygiad diweddaraf / Darrera acualització:  11 07 2000

 

 2166k Y tudalen hwn yn Gymraeg - esboniad ar enwau’r papurau bro

 

 2168e This page in English - explanation of the names of papurau bro (Welsh-language community newspapers)

 

NOT YET WHOLLY TRANSLATED INTO ENGLISH

papur bro (m) [PA-pir BROO] papurau bro [pa-PI-re BROO] = 'paper for a district' - a monthly publication in the Welsh language for small circulation are (a collection of villages usually) put together by volunteers and which deals with local news (normally news of a 'safe' nature and not plemical, such as birthdays and anniversaries, births, marriages, deaths, cultural activities, etc) in order to provide Welsh-speakers with material in theior own language. The local press even in Welsh-speaking areas - those parts of Wales which are still holding out against the relentless tide of Anglicisation - is available only in English (often owned by outsiders whose main aim is to make a profit, with little concern for the effects of publishing only in English in areas where the future of the the language is on a knife edge) Below we have a list of the titles of these newspapers. Normally there is more to the name than a mere title - it has some significance in the local community. For Welsh-speakers the reason for the name is often evident. But not always. Some of the names I've been unable to explain as yet - why is the paper for Dinbÿch called 'Y Bedol' (the horseshoe) , for example? There are examples of these 'papurau pro' on the Internet. For a list of addresses, go to the 'papurau bro' links page. 0558

(Gal·les del Sud) Yr Angor [ør A-ngor]  (= the anchor) paper for Aberystwÿth [a-be-RØ-stuith], Comins-coch [KO-mins KOOKH], Llanbadarn Fawr [lhan-BA-darn VAUR], Penparcau [pen-PAR-ke], Y Waun-fawr [ø wain VAUR]. Aberystwÿth is a small port on the coast of Bae Ceredigion (the Bay of Ceredigion / Cardigan Bay).   

(England) Yr Angor [ør A-ngor]  (= the anchor) paper for Merseyside [GLA-na MER-si] (on the bank of the Mersey estuary. Liverpool was a major centre of immigration for the Northern Welsh (along with Manchester) in the 19th and 20th centuries, and was called in jest 'the capital of North Wales'. (Nowadays the movement is in the reverse direction - thousands of people from the Liverpool-Manchester conurbation have moved into Wales, so that the North-eastern corner of the country is no longer recognisably Welsh). Liverpool was also a major port at the in the ninettenth century - the most important in England - and was the point of embarkation for many emigrants to the United States from Wales, England and Ireland. The anchor of the title probably refers to the city's status as a port.(Can anyone confirm this reason for the name?)

(Gal·les del Nord) Yr Arwÿdd [ør A-ruidh]  (= the signal) paper for the north-east of Ynÿs Môn [ø-nis MOON] in the area of Benllech [BEN-lhekh]. (It possibly refers to a lighthouse situated here - can anyone confirm this?)

(Gal·les del Sud) Y Barcud [ø BAR-kid]  (= el milà) paper for Tregaron [a-be-RØ-stuith] and district. The red kite (Milvus milvus) was in the Middle Ages widespread throughout the island of Great Britain, and even used to feed off rubbish left in the streets of Central London. Nowadays its last redoubt in the island, and it is heavily protected by state wildlife agencies and volunteer organisations.)

(Gal·les del Nord) Y Bedol [ø BE-dol]  (= the horseshoe) paper for Rhuthun [HRI-thin] and area. (I haven't yet found out the reason fro the name)

(Gal·les del Nord) Y Bigwn [ø BI-gun]  (= the peak) paper for Dinbÿch [DIN-bikh, DIM-bikh]. ((I haven't yet found out the reason fro the name). 'Pigwn' is a variant of the word 'pigwrn' meaning 'peak'. Usually a masculine noun, 'Y Pigwrn' (with no soft mutation of the initial consonant). It is possibly a local place name.).

(Gal·les del Nord) Y Blewÿn Glas [ø BLEU-in GLAAS]  (= the green blade of grass) paper for Bro Dyfi [broo DØ-vi] (I have the idea that it's from a folk song from this area, either with this title or these words i the lyrics)

(Gal·les del Sud) Y Cardi Bach [ø KAR-di BAAKH]  (= el petit 'Cardi') paper for Hendÿ-gwÿn [hen-di GWIN] and San Clêr [san KLEER]. (from a train which passed through this area of Sir Gaerfyrddin ("Carmarthenshire") on its way to the next county, Ceredigion - in English, "Cardigan", from which word comes the nickname (in Welsh) for its inhabitants, 'Cardis'. The English government closed the line over thirty years ago when the whole of the rail network in the island of Britain was severely pruned, ostensibly to rid the network of unprofitable lines, but also as part of a policy to stimulate private car ownership and the expansion of the car industry and road construction sector.

(Gal·les del Nord) Y Clawdd [ø KLAUDH]  (= the dyke) paper for Wrecsam [WREK-sam]. A city on the border with England which anciently separated the Welsh from the English (today the border does not exactly coincide with the dyke). It was built by the leader of Mercia (for 39 years, from 757 until his death in 796) (the Germanic kingdom carved out of Welsh territory) and which hemmed the Welsh into the peninsula which today is the land of Wales. The dyke (a trench an earthern wall from the excavated soil) is known in Welsh as Clawdd Offa [klaudh O-fa]  (= the dyke of Offa) (in English: Offa's Dyke, and formerly also Offa's Wall). It passes by the outskirts of the city.

(Gal·les del Sud) Clebran [KLE-bran]  (= xerrar) paper for the district of Y Frenni [ø-VRE-ni], in the county of Penfro [PEN-vro]. Main village - Crymÿch [KRØ-mikh]. (Clebran is a word used typically in this area for 'chat, conversation, gossip')

(Gal·les del Sud) Clecs y Cwm a'r Dref [KLEKS ø KUM ar DREEV]  (= Chatt / gossip from the valley and from the Town) The paper for Castell-nedd [ka-stelh-needh] and area. (Clecs - a southern word for chat or gossip)    

(Gal·les del Sud) Clochdar [KLOKH-dar]  (= chat) paper for Cwm Cynon [kum-KØ-non]. (Another southern word for chat).

(Gal·les del Sud) Clonc [KLONGK]  (= chat) paper for Llanbedr Pont Steffan [LHAN-bedr pont-STE-fan] and area. (Yet another southern word for chat)

(Gal·les del Sud) Cwlwm [KU-lum]  (= knot) paper for Caerfyrddin [kair-VØR-dhin]. (I haven't yet discovered why it is called this)    

(Gal·les del Nord) Dail Dysynni [dail dø-SØ-ni]  (= leaves of Dysynni) paper for Dyffrÿn Dysynni /the valley of the river Dyssynni) [DØ-frin dø-SØ-ni] - Main town: Tywÿn [TØ-win]. (I don't know the reason for the name).    

(Gal·les del Sud) Y Dinesÿdd [ø di-NE-sidh]  (= the citizen) paper for Caer-dÿdd [kair-DIIDH]. In English: Cardiff. (The capital ('prifddinas [priv DHI-nas]) of the country, so the title refers to teh fact that it is the most important 'dinas' (city) in the country.

(Gal·les del Sud) Y Ddolen [ø DHO-len]  (= the link) paper for the area between the rivers Ystwÿth [Ø-stuith] and Wÿre [UI-re]. Published in Llanilar [lha-NI-lar]. (Because it links all the villages between these two rivers?)

(Estats Units of Amèrica) Y Drÿch [ø DRIIKH]  (= el mirall). A monthly publicatio, nowadays mostly in Englishbut in the nineteenth century it was wholly written Welsh. Like the other American paper 'Ninnau' it isn't exactly a 'papur bro' but it seems appropriate to include it here

(Gal·les del Nord) Eco'r Wÿddfa [E-kor UIDH-va]  (= the Echo of the Wÿddfa (mountain)) paper for the area around Llan-rug [lhan-RIIG], Llanberis [lhan-BE-ris] and Llanddeiniolen [lhan-dhein-YO-len]. (Eco - a name used in Welsh for newspaper titles, as in English - Echo; i the mountain is the highest in Wales, and is situated in this area. (The English call the mountain Snowdon).

(Gal·les del Nord) Y Ffynnon [ø FØ-non]  (= la font) paper for the district of Eifionÿdd [ei-vi-O-nidh] - the main town is Cricieth [krik-yeth]. (I can't explain the reason for the name).

 

ENGLISH TRANSLATION NO FURTHER THAN HERE. SORRY, FOLKS. IF I SEE THAT ANYBODY HAS BEEN LOOKING AT THIS PAGE, OR IF SOMEBODY SENDS ME AN E-MAIL TO ASK ME TO CONTINUE WITH THE TRANSLATION, THEN I'LL GO ON WITH IT.

OR YOU COULD ALWAYS LEARN CATALAN!

(Gal·les del Nord) Y Gadlas [ø GAD-las]  (= el corral) paper for la zona entre els rius de Conwÿ [KO-nui] i Clwÿd [KLUID] (per exemple, la ciutat of Abergele [a-ber-GE-le]). (La paraula local per un corral - hi ha denomincaions per un corral en gal·lès, segons quin indret) 

(Gal·les del Sud) Y Gambo [ø GAM-bo]  (= el carro) paper for sud-oest de Ceredigion, a Llangrannog [lhan-GRA-nog], etc. (Una mena de carro de cavall, ara obsolet, fa unes dècades típic of aquesta regió agrícola)

(Gal·les del Sud) Y Garthen [ø GAR-then]  (= la lona de garbellar) paper for Dyffrÿn Teifi [dø-frin tei-vi], la vall de Teifi - per exemple, la ciutat de Llandysul  [lhan-DØ-sil]. (Un record de les pràctiques a les granjes of aquesta zona agrícola abans dels grans canvis a l'agricultura dels últims dècades)

(Gal·les del Nord) Y Glannau [ø GLA-ne]  (= els marges) paper for Glannau Clwÿd [GLA-ne KLUID] (els marges del riu Clwÿd) a i Gwaelod Dyffrÿn Clwÿd [DØ-frin KLUID] (el capdevall de la vall de Clwÿd). Es publica des de Llanelwÿ [lha-ne-lui] (per a les comunitats de banda a banda del riu ('els marges' = y glannau) i a la costa (també 'y glannau' yn gal·lès) 

(Gal·les del Sud) Glo Mân [gloo MAAN]  (= carbó en pedres petites) paper for Dyffrÿn Aman [dø-frin a-man], la vall del riu Aman - ciutat principal Rhÿdaman [rhii-DA-man]. (Fins fa poc era una zona molt dependent de l'extracció of antracita)    

(Gal·les del Sud) Y Gloran [ø GLO-ran]  (= la balança) paper for Blaenau Rhondda [BLEI-ne HRON-dha], les fonts del riu Rhondda - ciutat principal Treorci [tree-OR-ki]. (El sobrenom de la dues valls de Rhondda era 'la cua' per què la zona extendia of una antiga divisió territorial com una cua - 'cloren', o amb la pronunciació local, 'cloran'.)    

(Gal·les del Nord) Y Glorian [ø GLOR-yan]  (= la cua) paper for Llangefni [lhan-GEV-ni] and area. (No sé quina és l'explicació del nom)    

(Gal·les del Nord) Goriad [GOR-yad]  (= la clau) paper for Bangor [BANG-gor] i Y Felinheli  [ø VE-lin-HE-li]. (No sé quina és l'explicació del nom)    

(Gal·les del Sud) Yr Hogwr [ør HO-gur]  (= l'esmolador) paper for Pen-y-bont ar Ogwr [pen-ø-BONT ar O-gur]. (No sé quina és l'explicació del nom)

(Gal·les del Nord) Llafar Bro [lha-var BROO]  (= la xerrada del la contrada) paper for Blaenau Ffestioniog [BLEI-ne fe-STIN-yog] and area.

(Gal·les del Sud) Llais [lhais] (= veu) paper for Cwm Tawe [kum-TAU-e], la vall del riu Tawe. (A finals del segle passat hi havia un setmanal radical en gal·lès aquí, Llais Llafur [lhais-LHA-vir] - 'la veu de la classe obrera'.)    

(Gal·les del Sud) Llais Aeron [lhais EI-ron]  (= la veu de la vall of Aeron) paper for Dyffrÿn Aeron [DØ-frin EI-ron]. ('Llais' també es pot referir al murmuri of aigua).

(Gal·les del Nord) Llais Ardudwÿ [lhais ar-DI-dui]  (= la veu de la contrada of Ardudwÿ) paper for la contrada of Ardudwÿ, ciutat principal Harlech [HAR-lekh].

(Gal·les del Nord) Llais Ogwan [lhais O-gwan]  (= la veu de la vall of Ogwen) paper for Dyffrÿn Ogwen [DØ-frin O-gwen]. ('Llais' també es pot referir al murmuri of aigua. Ogwan és la pronunciació local del nom Ogwen - i la forma més històrica, com que és una reducció de 'Ogfanw' [og-VA-nu]. En aquesta zona una 'e' final es pronuncia 'a' en paraules polisíl·labes - els lletrats del segle passat pensaven, erròniament, que Ogwan hauria de ser 'Ogwen'. 

(Gal·les del Nord) Llanw Llÿn [LHA-nu LHIIN]  (= la marea de la península de Llÿn) paper for Pen Llÿn [pen-LHIIN], la península de Llÿn. (Com que és una península estreta, i la majoria dels habitants viuen a la costa, la marea és molt important a la seva vida)

(Gal·les del Nord) Lleu [LHEI]  (= 'Lug-') paper for Dyffrÿn Nantlleu [DØ-frin NANT-lhe], la vall de Nantlleu. (Un element del topònim Nantlleu, té el seu origen en el nom del déu celta Lug- ('llum'), molt estés a la toponímia al continent europeu on vivien els celtes per les terres, sobretot amb la forma Lugu-dun-on (la fortelesa de Lug).

(Gal·les del Sud) Y Llien Gwÿn [ø LHI-en GWIN]  (= la tela blanca) paper for Aber-gwaun [a-ber-GWAIN] i els voltants. (No sé l'origen del nom)

(Gal·les del Sud) Y Lloffwr [ø LHO-fur]  (= l'espigolaire) paper for la zona de Dinefwr [di-NE-vur], es publica a Llanymddyfri [lha-nøm-DHØV-ri]. ('periòdic que recull les notícies', però també una al·lusió històrica a les condicions precàries de la vida en aquesta contrada agrícola quan la fam obligava la gent de buscar els grans de blat caiguts al camp durant la recollita)

(Gal·les del Nord) Nene [NE-ne]  (=aquell) paper for Ponciau [PONGK-ye], Pen-y-cae [pe-nø-KAI], Johnstown [JON-staun]  (topònim anglès) a Rhoslannerchrugog [rhoos-lha-nerkh-RI-gog]. (Forma local de 'hwn yna' = aquell).

(Estats Units of Amèrica) Ninnau [NI-nai]  (= nosaltres mateixos). Periòdic (?mensual) majoritàriament en anglès, i pels descendents dels gal·lesos instal·lats a l'Amèrica del Nord; per tant, no és precisament un 'papur bro' però és interessant incloure-lo en aquest llistat (Vegeu "Y Drÿch").

(Gal·les del Nord) Yr Odÿn [ør O-din]  (= el forn) Nant Conwÿ [nant-KO-nui] - ciutat principal Llan-rwst [lhan-RUUST]. (No tinc cap explicació pel nom)    

(Gal·les del Nord) Papur Fama [PA-pir VA-ma]  (= paper for la muntanya de Moel Fama) paper for Yr Wÿddgrug [ør UIDH-grig] and area. (La muntanya de Moel Fama ('muntanya ras en forma de dos pits') és un punt referencial de la contrada)

(Gal·les del Nord) Papur Menai [PA-pir ME-nai]  (= paper for l'estret de Menai) paper for la zona del marge de Menai entre Benmon [BEN-mon] i Dwÿran [DUI-ran]. (El nom s'explica sol!)

(la Patagònia) Papur Ni [PA-pir-NII]  ('el nostre periòdic' - aquest va aparìexer durant un any (1975), editat al poble de Gaiman.

(Gal·les del Sud) Papur Pawb [PA-pir PAUB]  (= el paper for tothom) paper for Tal-y-bont [ta-lø-BONT], Taliesin [ta-li-E-sin], Tre'r-ddôl [treer-DHOOL], Ffwrnais [FUR-nes], Eglwÿs-fach [E-gluis-VAAKH] i Glandyfi [glan-DØ-vi]. (Un periòdic per a tota la comunitat)

(Gal·les del Sud) Papur y Cwm [PA-pir ø  KUM]  (= el paper for la vall) paper for Cwm Gwendraeth [kum-GWEN-dreth], la vall del riu Gwendraeth. (Y Cwm - nom local de la vall)    

(Gal·les del Nord) Y Pentan [ø PEN-tan]  (= la llar) paper for Dyffrÿn Conwÿ [DØ-frin KO-nui] i els pobles de la costa de banda i banda de l'embocadura. (No puc explicar el perquè of aquest nom)    

(Gal·les del Sud) Pentigili [pen-ti-GI-li]  (= forma local de la paraula "benbwÿgilÿdd" [ben-bui-GI-lidh] = de banda a banda) - ara de col·l·eccionistes, aquest paper for la localitat de Tÿddewi es va tancar fa alguns anys.

(Gal·les del Nord) Pethe Penllÿn [PE-the PEN-lhin]  (= coses de la contrada de Penllÿn) paper for les cinc parròquies de Penllÿn. ('Pethe' és la pronunciació local de 'Pethau' = coses, però en gal·lès també té el matís de 'totes les coses que són pròpies de la cultura gal·lesa - la llengua, la poesia, la música, la literatura, la religió, la justícia social', etc)

 (Gal·les del Nord) Plu'r Gweunÿdd [pliir GWEI-nidh]  (= Eriophorum angustifolium, cotonera) paper for Y Foel [ø VOIL], Llangadfan [lhan-GAD-van], Llanerfÿl [lha-NER-vil], Llanfair Caereinion [LHAN-ver kai-REIN-yon], Adfa [AD-va], Cefn-coch [kevn-KOOKH], Llwÿdiarth [LHUID-yarth], Llangynwÿ [lhan-GØ-nui], Dolanog [do-LA-nog], Rhiwhiriaeth [rhiu-HIR-yeth], Pontrobert [pont-RO-bert], Meifod [MEI-vod], i Y Trallwm [ø TRA-lhum]. (En aquesta zona va nèixer Iorwerth Peate, poeta i fundador del museu de la vida gal·lesa, a Sain Ffagan, un poble al costat de (ara una zona de) la capital gal·lesa, Caer-dÿdd. Un recull dels seus poemes duu per títol 'Plu'r Gweunÿdof , una planta típica de la zona)         

(Gal·les del Nord) Y Rhwÿd [ø HRUID]  (= la xarxa) paper for nord-oest of Ynÿs Môn  [ø-nis MOON].(El nom es va triar probablament per què era una zona de pesca tradicionalment; i també amb el sentit figuratiu de captar les notícies de la contrada)

(Gal·les del Nord) Seren Hafren [SE-ren HAV-ren]  (= l'estel del riu Hafren / Sabrina) paper for Dyffrÿn Hafren [DØ-frin HAV-ren], la vall del riu Hafren (ciutat principal: Y Drenewÿdd [ø dree-NEU-idh])

(Gal·les del Sud) Tafod Elái [TA-vod e-LAI]  (= la llengua del riu Elái) paper for la comarca (abolida 1997) de Taf-Elái [taav-e-LAI] (els rius de 'Taf' i 'Elái'). (El nom és un joc de paraules, amb la substitució de 'tafoof (llengua)  per al nom del riu, 'Taf')

(Gal·les del Nord) Y Tincer [ø TING-ker]  (= el llauner) paper for Genau'r Glÿn [ge-ner-GLIN], Llangorwen [lhan-GOR-wen], Tirymynach [tii-rø-MØ-nakh], Trefeurig [tre-VEI-rig], i Y Borth [ø BORTH ]. (A Genau'r Glÿn vivia una família irlandesa de llauners completament integrat a la societat gal·lesa, tots gal·lesoparlants)

(Gal·les del Sud) Wilia [WIL-ya]  (= parlar) paper for Abertawe[A-ber-TAU-e] and area. 'Wilia' és la forma sudenca de la paraula 'chwedleua' [khwed-lei-a] ('dir llegendes' - el sentit original; ara 'parlar', però cada vegada aquest mot més es perd davant la paraula estàndard 'siaraof [SHA-rad].

(Gal·les del Nord) Yr Wÿlan [ør UI-lan]  (= la gavina) paper for Penrhÿndeudraeth [PEN-hrin-DEI-draith], Porthmadog [porth-MA-dog], Beddgelert [beedh-GE-lert], and area (aquest nom probablament per què és of una zona marítima).

(Gal·les del Nord) Yr Ysgub [ør Ø-skib]  (= la garba) paper for les valls de Ceiriog [KEIR-yog], Tanad [TA-nad], a Cain [KAIN] (aquest nom probablament per què és of una zona sobretot agrícola)

dolen gynnal a chadw'r ffeil / enllaç de manteniment del fitxers

·····

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait (Íngglish)

CYMRU-CATALONIA

 

Gwefan Cymru-Catalonia / Web Gal·les-Catalunya / Wales-Catalonia Website / Weilz-Katølóuniø Wébsait

Papurau Bro

Periòdics mensuals d'abast local en llengua gal·lesa (Papurau Bro - "periòdics de districte")

·····

·····

·····

10 04 1999 adolygiad diweddaraf - darrera actualització

tudalen blaen / portada

 

prif fynegai / índex principal

tudalen cynnwÿs y Gwefan (yn Gataloneg) / pàgina del contingut de la web (en català)

Tudalen mynegeiol 'CYMRU' / Pàgina guia 'GAL·LES'

 

 

Papurau Bro [pa-PI-re BROO] - "periòdics de la contrada"; papur bro (m) [pa-pir broo] papurau bro [pa-pi-re broo] = 'periòdic de contrada' - publicació mensual en llengua gal·lesa d'una contrada confeccionada per voluntaris i que tracta notícies locals (normalment no polèmiques, sinó aniversaris, naixaments, difuncions, festivals culturals, etc) per donar als gal·lesoparlants algun material escrit en la seva llengua, com que la premsa local fins i tot on la majoria parla gal·lès es en llengua anglesa.

Vegeu 0109 – llista de noms d’aquests periòdics

http://www.papurau-bro.com/choose.html

Gwefan y Papurau Bro / Web dels periòdics comunitaris

http://www.llgc.org.uk/lp/lp0055.htm

Yng Ngwefan Llyfrgell Genedlaethol Cymru ceir rhestr o'r papurau bro / A la Web de la Biblioteca nacional de Gal·les hi ha una llista d'aquests periòdics comunitaris en llengua gal·lesa

neu / o

http://www.ylolfa.com/cyfeiriadur/papurau-bro.htm

Gwefan y Lolfa / Web de l'editorial y 'Lolfa'

Eitem enghreifftiol / Entrada típica: CLECS Y CWM A'R DREF / Papur Cymraeg Castell Nedd a Chymoedd Nedd a Dulais / Rhif 1 (Hyd. 1976) / Golygÿdd: Gwÿn Rowlands, 26 Poplars Avenue, Cimla, Castell Nedd, SA11 3NS Ffôn: 01639 644998

 

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

DOLENNAU / LLIGAMS

PAPURAU BRO AR Y WE / "PERIÒDICS DE DISTRICTE" A L'INTERNET

Y BEDOL [ø BE-dol] "La Ferradura"

(Rhuthun, Gogledd-Ddwÿrain Cymru / Rhuthun, [HRI-thin] Gal·les del Nord-est)

http://www.bedol.demon.co.uk/

Newyddion o'r pentrefi canlynol:
Betws Gwerfyl Goch / Bontuchel / Bryneglwys / Cerrigydrudion / Clawddnewydd / Clocaenog / Corwen / Cwmpenanner / Cyffylliog / Derwen / Dinmael / Graigfechan / Gwyddelwern / Llandegla / Llandyrnog / Llanelidan / Llanfair D.C. / Llanferres / Llanfihangel Glyn Myfyr / Llangwm / Llangynhafal / Llanrhaeadr Y.C. / Melin y Wig / Pentrecelyn / Pwllglas / Rhewl / Rhuthun

·····

Y DINESΫDD [ø di-NE-sidh] "El Ciutadà"

(Caerdydd, De-Ddwÿrain Cymru / Caerdydd (capital del país), Gal·les del Sud-est)

http://dialspace.dial.pipex.com/town/parade/ow12/fframiau.html Y Dinesÿdd

·····

TAFOD-ELÁI [TA-vod e-LAI] "(La) Llengua tafod (del districte entre els rius de) Taf [TAAV] (i) Elái" - el títol és un joc de paraules

(De-Ddwÿrain Cymru / Gal·les del Sud-est)

http://www.personal.u-net.com/~tafelai/rhif129/teller29.htm

I weld copi o'r papur bro hwn, ewch i We Tafod-Elái / Per veure un exemplar d'aquest periòdic local mensual escrit en gal·lès (Tafod-Elái [TA-vod e-LAI])

ac hefÿd / i també

http://www.personal.u-net.com/~tafelai/tafodhen.htm

·····

TAFOD TAFWΫS [TA-vod TA-vuis] 'la llengua del Tamesi', el periòdic dels gal·lesos de Londres

http://www.eps.lshtm.ac.uk/~ldavies/tafod3.html Tafod Tafwÿs Rhif 3 Gaeaf 1996

·····

WILIA [WIL-ya] "parlar" (paraula dialectal del sud-est, que correspon a una forma estàndard 'chwedleua' = explicar contes o llegendes)

(Abertawe, De-Ddwÿrain Cymru / Abertawe, Gal·les del Sud-est)

http://www.preseli.wales.com/wilia/

·····

 

Mae rhestr o enwau papurau bro (ynglyn ag esboniad o'r enw yn Gataloneg) yng ngeirfa y Gwefan hwn / hi ha una llista dels noms d'aquests periòdics a l'apartat de vocabulari (amb una explicació de la raó del títol)

Els títols dels periòdics normalment són significatius - sovint la raó del t´tol és evident pels gal·lesoparlants (un joc de paraules, una paraula típica de la zona, etc), i per tant afegeixem una explicació del nom.

 

LLYFRYDDIAETH / bibliografia

Huws, G. "Papurau Bro: the Welsh Community Newspaper Movement." Planet 83 (November 1990) 56-61

  

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc?
Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait (Íngglish)

CYMRU-CATALONIA