http://www.kimkat.org/amryw/1_geirfa/geirgrawn_DRYW_cym_cat_planhigion_052_0263c.htm
0001z Tudalen Blaen / Pàgina principal
..........1861c Y Porth Catalaneg / La
porta en català
....................0008c Y Barthlen /
Mapa de la web
..............................1006c Geiriaduron
/ Diccionaris
........................................1809c
Geiriaduron ar gyfer siaradwyr Catalaneg / Diccionaris per als catalanoparlants
..................................................0060c Cyfeirdalen i'r Geirgrawn Cymraeg /
Guia del vocabulari gal·lès
............................................................0308c Mynegai i'r Geirgrawn Cymraeg /
Índex del vocabulari gal·lès
......................................................................y tudalen
hwn / aquesta pàgina
|
1852c llibre
dels visitants |
Gwefan Cymru-Catalonia 52. PLANHIGION |
adolygiad
diweddaraf - darrera actualització 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01 |
7.3. Planhigion a Choed [plan-hig-yon a khoid]
- les plantes i els arbres
07 10 97 FERSIWN ANGHYFLAWN / VERSIÓ PARCIAL
coeden [koi-den] (f) coed [koid] = arbre; la forma plural coed també vol dir bosc, i fusta
pren [pren] (m) prennau [pre-ne] = arbre; pren també vol dir fusta
deilen [dei-len]
(f) dail [dail] = fulla
helygen
[he-lø-gen] (f) helÿg [he-lig] = salze
derwen [der-wen]
(f) derw [de-ru], deri
[de-ri] ·· = roure
bedwen [bed-wen]
(f) bedw [be-du] = bedoll
bedwen
haf [bed-wen haav]
(f) bedw haf [be-du
haav] = (tradicions populars) arbret
de maig, pal de maig - pal que s'erigeix al primer de maig per fer balls
populara al seu voltant ('bedoll d'estiu')
ffawÿdden
[fa-ui-dhen] (f) ffawÿdd [fa-uidh] = faig
gwernen
[gwer-nen] (f) gwern [gwern] = vern
pinwÿdden
[pi-nui-dhen] (f) pinwÿdd [pi-nuidh] = pi
nodwÿdd
pinwÿdden [no-duidh pi-nui-dhen]
(f) nodwÿddau pinwÿdd [no-dui-dhe
pi-nuidh] = fulla de pi ('agulla
(de) pi')
pinwÿdden
yr Alban [pi-nui-dhen ør al-ban]
(f) pinwÿdd yr Alban [pi-nuidh
ør al-ban] = pi roig (Pinus
sylvestris) ('pi d'Escòcia') (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans:
arbre de capçada més o menys cònica, estès arreu d'Europa, que a les zones
meridionals és muntanyenc)
coed - boscos
coed (pl) [koid] = arbres; bosc; fusta; plural doble coedÿdd [koi-didh] = boscos
Y Coed-duon [ø koid dii-on] (f) topònim - poble de la vall de Rhymni, de Gal·les del Sud-est ('el bosc negre')
fforest [fo-rest] (f) fforestÿdd [fo-re-stidh] = selva, forest; (als topònims també és terra de cacera - no té necessàriament arbres )
Y Fforest-fach [ø fo-rest vaakh] (f) topònim - poble de la vall de Tawe, de Gal·les del Sud-est
llwÿn [lhuin] (m) llwÿni [fo-re-stidh] = arbreda, bosc petit
coedwig [koid-wig] (f) coedwigoedd [koid-wi-godh] = bosc
coedwigaeth [koid-wi-geth] (f)·· = silvicultura; (als topònims també és terra de cacera - no té necessàriament arbres )
coetir [koi-tir] (m) coetiroedd [koi-ti-rodh] = terra boscosa
llwÿn derw [lhuin de-ru] (m) llwÿni derw [lhui-ne de-ru] = roureda; topònims Y Llwÿn Derw, Y Llwÿnderw
coed Catalonia - arbres de Catalunya (per tant, seràn desconeguts pels gal·lesoparlants, i més aviat 'paraules de diccionari')
derwen fytholwÿrdd [der-wen vø-thol-wirdh] (f) derw bytholwÿrdd [de-ru bø-thol-wirdh] = alzina (Quercus ilex)
coeden gorc [koi-den gork] (f) coed corc [koid kork] = surera, alzina surera (Quercus suber)
pinwÿdden arfor [pi-nui-dhen ar-vor] (f) pinwÿdd arfor [pi-nuidh ar-vor] = pi de fulla (Pinus pinaster) ('pi marítim')
merysbren [me-rø-spren] (m) merysbrennau [me-rø-spre-ne] = nespler (Mespilus germanica)
afal agored [a-val a-go-red] (m) afalau agored [a-va-le a-go-red] = nespla, nespra
pinwÿdden anial [pi-nui-dhen an-yal] (f) pinwÿdd anial [pi-nuidh an-yal] = pi bo (Pinus pinea) ('pi desolat') (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: arbre de capçada en forma de para-sol que fa pinyes grosses i arrondonides amb pinyons comestibles)
lentysgbren [len-tøsk-bren] (m) lentysgbrennau [len-tøsk-bre-ne] = llentiscle (Pistacia lentiscus) (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: arbret o arbust mediterrani de la família de les anacardiàcies, de fulles pinaticompostes coriàcies i persistents)
carob [ka-rob]
(m) carobau [ka-ro-be] = garrofa
pren danadl , pren danad'[pren da-nad] (m) prennau danadl , prennau danad' [pre-ne da-nad] = lledoner (Celtis australis) (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, de fulles asimètriques, fruits negres, drupacis i comestibles, però poc apreciats)
aeronen bren danadl , aeronen pren danad' [ei-ro-nen bren da-nad] (f) aeron pren danadl, aeron pren danad' [ei-ron pren da-nad] = lledó
coeden locwat [koi-den lo-kwat] (f) coed locwat [koid lo-kwat] = nesprer (Eriobotrya japonica) (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: arbre exòtic de fullatge persistent que fa fruits de color taronja, aciduls i comestibles, anomenat també 'nesprer del Japó')
locwat [lo-kwat]
(m) locwats [lo-kwats] = nespra
(fruit
planhigion - plantes
|
(estàndard) ysgorpionllÿs [ø-skor-pi-on-lhis] (m) ysgorpionllysiau [ø-skor-pi-on-lhi-she...] = (1) miositis (en general) (2) miositis (Miositis arvensis) vegeu ysgorpionllÿs y meÿsÿdd ('escorpí + planta') |
|
(col·loquial - Gal··les del Nord) glas y gors [glaas ø gors] (m) gleision y gors [gleis-yon ø gors] = miositis (Miositis arvensis) ('(flor) blava (de)l pantà') |
|
(col·loquial) cwlwm cariad cywir [ku-lum kar-yad kø-wir] (m) cylymau cariad cywir [kø-lø-me kar-yad kø-wir] = miositis (Miositis arvensis) ('nus (de) amor de debò') |
|
(estàndard) ysgorpionllÿs y meÿsÿdd [ø-skor-pi-on-lhis ø mei-sidh] (m) ysgorpionllysiau y meÿsÿdd [ø-skor-pi-on-lhi-she...] = miositis (Miositis arvensis) ('(flor) blava (de)l pantà') |
|
eirlÿs [eir-lis] (m) eirlysiau [eir-lø-she] = lliri de neu (Galanthus nivalis) ('neu + planta'). També Eirlÿs·· = nom de dona |
|
bara'r hwch [ba-rar huukh] (m)·· = espècia del gènus Cyclamen (Cyclamen hederifolium) (''pa de la truja') - els porcs s'alimenten dels tubercles |
gofal - manteniment
torri
crachgoed (v) [to-ri
krakh-goid] = tallar els rebrots
planhigion - enwau
Lladin - plantes
- noms llatins
·alchemilla
vulgaris·· = mantell Fair y mynÿdd
·anagallis
tenella·· = gwlyddÿn Mair y gors
·antennaria
dioica·· = edafeddog y mynydd
·caltha
palustris·· = melyn y gors
·cardamine
pratensis·· = blodyn y gog
·cerastium
alpinum·· = clust llygoden mynyddig
·cirsium
palustre·· = ysgallen y gors
·conium
maculatum·· = cegiden (cegid)
·dactylorhiza
fuchsii·· = tegeirian mannog (tegeirian brych cyffredin)
·dryas
octopetala·· = derig
·epilobium
hirsutum·· = helyglys pêr
·eupatorium
cannabinium·· = byddon chwerw
·geum
rivale·· = mapgoll glan y dw^r
·hydrocotyle
vulgaris·· = ceiniog y gors (deilen gron y gors)
·hypericum
elodes·· = eurinllys y gors
·iris
pseudacorus·· = iris felen
·lloydia
serotina·· = lili'r Wyddfa
·lychnis
flos-cuculi·· = carpiog y gors (robin garpiog)
·lythrum salicaria·· = llys y milwr
·mecanopsis cambrica·· = pabi Cymreig
·myosotis secunda·· = ysgorpionllys ymlusgaidd
·narthecium ossifragum·· = llafn y bladur
·oxyria digyna·· = suran y mynydd
·potentilla palustris·· = pumdalen y gors
·ranunculus flamula·· = llafnlys bach
·saxifraga cespitosa·· = tormaen siobynnog
·saxifraga hypnoides·· = tormaen llydandroed
·saxifraga nivalis·· = tormaen yr eira
·saxifraga stellaris·· = tormaen serennog
·saxifraga oppositifolia·· = tormaen cyferbynddail (tormaen
coch)
·sedum forsterianum·· = briweg Cymréig (bywydog Cymreig)
·sedum rosea·· = pren y ddannoedd
·silene acaulis·· = gludlys mwsogaidd
·solidago virgaurea·· = eurwialen (gwialen aur)
·stachys
palustris·· = briwlys y gors
·trollius
europaeus·· = cronell (f)
·umbilicus rupestris·· = deilen gron
·viola lutea·· = fioled y mynydd
·viola palustris·· = fioled y gors
·····
Ble'r
wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina of the Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katølóuniø) Wébsait