http://www.kimkat.org/amryw/1_geirfa/geirgrawn_DRYW_cym_cat_gwleidyddiaeth_063_0264c.htm

0001z Tudalen Blaen / Pàgina principal

..........1861c Y Porth Catalaneg / La porta en català

....................0008c Y Barthlen / Mapa de la web

..............................1006c Geiriaduron / Diccionaris

........................................1809c Geiriaduron ar gyfer siaradwyr Catalaneg / Diccionaris per als catalanoparlants

..................................................0060c Cyfeirdalen i'r Geirgrawn Cymraeg / Guia del vocabulari gal·lès

............................................................0308c Mynegai i'r Geirgrawn Cymraeg / Índex del vocabulari gal·lès

......................................................................y tudalen hwn / aquesta pàgina

 


.. 

 

 

 

 

 

 

 

1852c llibre dels visitants

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya
 

Geirfa Ddosbarthedig
Vocabulari temàtic


63. GWLEIDYDDIAETH
63. LA POLÍTICA

adolygiad diweddaraf - darrera actualització 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01

 

 

VOCABULARI GAL·LÈS - LA POLÍTICA
12 03 2000
adolygiad diweddaraf / darrera actualització



Nota: la lletra ÿ no existeix en gal·lès estandard. La lletra y a l'ortografia gal·lesa té dues pronunciacions - [i], [ø]. Fem servir la ÿ a les nostres pàgines per indicar la pronunciació [i]. La y sense dieresi es pronuncia amb vocal neutra [ø]

 

gwlad (f) [GWLAAD] gwledÿdd [GWLE-didh] 
= païs
 
gwleidyddiaeth
(f) [gWlei-DØDH-yeth]
= política
 
 
col·loquial
pólitics (m) [po-li-tiks]
= política
 
 
gwleidyddol
(adj) [gWlei-DØ-dhol]
= polític
 
politicaidd
(adj) [po-li-TI-kedh]
= polític
 
gwleidÿdd
(m) [GWLEI-didh] gwleidyddion [gWlei-DØ-dhyon] 
= polític
 
gwladoli
(v) [gWla-DO-li] 
= nacionalitzar
 
cyfansoddiad
(m) [kø-van-sodh-yad] cyfansoddiadau [kø-van-sodh-ya-de] 
= constitució  
 
preifateiddio
(v) [prei-va-teidh-yo] 
= privatitzar
 
llywodraeth
(f) [lhø-wo-dreth] llywodraethau [lhø-wo-drei-the]
= governament, governació
 
llywodraethu
(v) [lhø-wo-drei-thi]
= governar
 
cenedl
(f) [ke-nedøl] cenhedloedd [ken-hed-lodh] 
= nació
 
gwladwriaeth
(f) [gwla-dur-yeth] gwladwriaethau [gwla-dur-yei-the]
= estat
 
cenedl-wladwriaeth
(f) [ke-nedøl wla-dur-yeth] cenedl-wladwriaethau [ke-nedøl wla-dur-yei-the] 
= estat-nació
 
gwerinlywodraeth
(f) [gwe-rin lø-wo-dreth] gwerinlywodraethau [gwe-rin lø-wo-drei-the]
= república
 
ETHOLIADAU / ELECCIONS
pleidlais
(f) [pleid-lais] pleidleisiau [pleid-leis-ye, -lei-she]
= vot
 
col·loquial
fôt (f) [voot] fôts, fotiau [voots, vot-ye]
= vot
 
pleidlais gudd
(f) [pleid-lais giidh] pleidleisiau cudd [pleid-leis-ye, -lei-she kiidh]
= vot secret
 
pleidlais troi'r fantol
(f) [pleid-lais troir van-tol] pleidleisiau troi'r fantol [pleid-leis-ye, -lei-she troir van-tol]
= vot decisiu
 
pleidlais gerÿdd
(f) [pleid-lais ge-ridh] pleidleisiau cerÿdd [pleid-leis-ye, -lei-she ge-ridh]
= vot de censura
 
pleidleisiwr
(m) [pleid-leis-yur, -lei-shur] pleidleiswÿr [pleid-LEI-swir]
= votant
 
pleidleisio
(v) [pleid-leis-yo]
= votar
(anar a votar)
 
ethol
(v) [E-thol]
= votar (un candidat)
 
etholiad
(m) [e-thol-yad] etholiadau [e-thol-ya-de]
= elecció
 
col·loquial
lecsiwn (mf) [lek-shun] lecsiynau [lek-shø-ne]
= elecció
 
etholiad cyffredinol
(m) [e-thol-yad kø-fre-di-nol] etholiadau cyffredinol [e-thol-ya-de kø-fre-di-nol]
= elecció general
 
is-etholiad
(m) [i-se-thol-yad] is-etholiadau [i-se-thol-ya-de]
= elecció parcial
 
etholaeth
(f) [e-tho-leth] etholaethau [e-tho-lei-the]
= circumscripció
 
etholwr
(m) [e-tho-lur] etholwÿr [e-thol-wir]
= elector  
 
gorsaf bleidleisio
(f) [gor-sav bleid-leis-yo, -lei-sho]  gorsafoedd pleidleisio [gor-sa-vodh pleid-leis-yo, -lei-sho] 
= caseta electoral ('estació de votar')
 
bwth pleidleisio
(m) [buuth pleid-leis-yo, -lei-sho]  bythau pleidleisio [-the pleid-leis-yo, -lei-sho] 
= cabina per a votar
 
cist bleidleisio
(m) [kist bleid-leis-yo, -lei-sho]  cistiau pleidleisio [kist-ye pleid-leis-yo, -lei-sho] 
= urna electoral
 
papur pleidleisio
(m) [pa-pir pleid-leis-yo, -lei-sho] papurau pleidleisio [pa-pi-re pleid-leis-yo, -lei-sho] 
= papereta, paper per a votar
 
papur a ddifethwÿd
(m) [pa-pir a dhi-ve-thuid] papurau a ddifethwÿd [pa-pi-re a dhi-ve-thuid] 
= papereta invàlida ('papereta que va ser malmesa'); un amb massa creus, o amb alguna cosa escrita en comptes de, o a més a més de, la creu, etc
 
diwrnod pleidleisio
(m) [diur-nod pleid-leis-yo, -lei-sho] diwrnodau pleidleisio [diur-no-de pleid-leis-yo, -lei-sho] 
= dia d'eleccions, jornada electoral
 
pôl piniwn
(m) [pool pin-yun] polau piniwn [po-le pin-yun] 
= sondeig d'intenció de vot
 
bwrw pleidlais
(v) [bu-ru pleid-lais]  
= depositar el vot
 
bwrw pleidlais
wag (v) [bu-ru pleid-lais waag]  
= votar en blanc (no hi ha cap tradició de votar així; no es compten els vots blancs per separat, i s'inclouen a la quantitat de paperetes invàlides)
 
pôl gwelltÿn
(m) [pool gwelh-tin] polau gwelltÿn [po-le gwelh-tin] 
= sondeig aproximat, un no fet rigorosament amb una certa probabilitat d'error, només per saber la tendència a grans trets de l'opínió d'un grup de persones 
 
ennill etholiad
(v) [e-nilh e-thol-yad]
= guanyar una elecció
 
colli etholiad
(v) [ko-lhi e-thol-yad]
= perdre una elecció
 
croes
(f) [krois] croesau [kroi-se] 
= creu
 
cynigiad
(m) [kø-nig-yad] cynigiadau [kø-nig-ya-de] 
= moció
 
gwrthdystio
(v) [gurth-døst-yo]
= manifestar-se
 
gwrthdystiad
(m) [gurth-døst-yad] gwrthdystiadau [gurth-døst-ya-de] 
= manifestació
 
protestio
(v) [pro-test-yo]
= protestar-se
 
protest
(f) [pro-test] protestiadau [pro-test-ya-de] 
= protesta
 
rali
(f) [ra-li] ralïau [ra-li-e] 
= trobada (aplec de gent per una reivindicació política)
 
cynnal rali
(v) [-nal ra-li]  
= fer una trobada
 
cyfarfod
(m) [kø-var-vod] cyfarfodÿdd [kø-var-vo-didh] 
= assemblea
 
diddymu
(v) [di-dhø-mi]  
= anul·lar
 
democratiaeth
(f) [de-mo-krat-yeth] democratiaethau [de-mo-crat-ye-the] 
= democràcia
 
democrataidd
(adj) [de-mo-kra-tedh] 
= democràtic
 
démocrat
(m) [de-mo-krat] democratiaid [de-mo-krat-yed] 
= demòcrata
 
unben
(m) [in-ben] unbeniaid [in-ben-yed] 
= dictador
 
unbennaeth
(m) [in-be-neth] unbenaethau [in-be-nei-the] 
= dictadura
 
plaid
(f) [plaid] pleidiau [pleid-ye] 
= partit
 
plaid wleidyddol
(f) [plaid wlei--dhol] pleidiau gwleidyddol [pleid-ye gwlei--dhol] 
= partit polític
 
cenedlaethol
(adj) [ke-ned-lei-thol] 
= nacional
 
cenedlaetholwr
(f) [ke-ned-lei-tho-lur] cenedlaetholwÿr [ke-ned-lei-thol-wir] 
= nacionalista
 
cenedlaetholwraig
(f) [ke-ned-lei-thol-reg] 
= nacionalista (dona)
 
Plaid Cymru
(f) [plaid køm-ri] 
= el partit nacionalista gal·lès ('(el) partit (de) Gal·les')
 
col·loquialment
Y Blaid (f) blaid
= 'el partit' ( Plaid Cymru)
 
Pleidiwr
(m) [pleid-yur] Pleidwÿr [pleid-wir] 
= militant / votant de Plaid Cymru; nacionalista
 
Pleidiwraig
(m) [plei-dreg] Pleidwragedd [pleid-wra-gedh] 
= (dona) militant / votant de Plaid Cymru; nacionalista
 
Plaid Genedlaethol Cymru
(f) [plaid ge-ned-lei-thol køm-ri] 
= antic nom de Plaid Cymru ('(el) partit nacionalista (de) Gal·les')
 
sosialÿdd
(m) [so-sha-lidh] sosialwÿr [so-shal-wir] 
= socialista
 
sosialaeth
(f) [so-sha-leth] 
= socialisme
 
sosialaidd
(adj) [so-sha-ledh] 
= socialista
 
plaid lafur
(f) [plaid la-vir] 
= partit laborista, partit socialista, partit dels treballadors
 
Plaid Lafur Lloegr
(f) [plaid la-vir lhoi-ger] 
= el Partit Laborista d'Anglaterra
 
Y Blaid Lafur
(f) [ø blaid la-vir] 
= el Partit Laborista
 
ffasgÿdd
(m) [fa-skidh] ffasgwÿr [fask-wir] 
= feixista, fatxa
 
ffasgaeth
(f) [fa-sketh] 
= feixisme
 
ffasgaidd
(adj) [fa-skedh] 
= feixista
 
ceidwadol
(adj) [keid-wa-dol] 
= conservador
 
ceidwadwr
(m) [keid-wa-dur] ceidwadwÿr [keid-wad-wir]  
= conservador
 
ceidwadaeth
(f) [keid-wa-deth] 
 
 
 
 


  1. SLOGANAU / eslògans
  2. slogan (mf) [SLO-gan] sloganau [slo-GA-ne] = eslògan  
  3. Cymru am bÿth (frase) [KØM-ri am BITH] = visca Gal·les ("Gal·les per eternitat / per sempre")
  4. Cymru Rÿdd (frase) [KØM-ri RIIDH] = Gal·les lliure
  5. Cofiwch Drywerÿn (frase) [KOV-yukh dre-WE-rin] = recorda Trywerÿn (nom de comunitat gal·lesoparlant destruïda) pintada que instigava (i instiga) els gal·lesos a seguir la lluita per els seus drets com a nació - al 1957, tot i que els diputats gal·lesos de tots els partits polítics van votar gairebé per unanimitat en contra de la proposta, l'Ajuntament de la ciutat anglesa de Liverpool va aconseguir el vist i plau del parlament anglès per desallotjar els habitants de la vall de Trywerÿn i construir-hi un pantà. Aquesta acció va ser vista com una dels més greus en l'espoliació contínua d'un país indefens davant la prepotència dels governs i ajuntaments anglesos. 
  6. Senedd i Gymru (frase) [SE nedh i GØM ri] = un parlament per a Gal·les
  7. Tai Cymru i Bobl Cymru (frase) [TAI KØM ri i BO bol KØM ri] = la vivenda a Gal·les pels gal·lesos ("les cases de Gal·les per la gent de Gal·les") - de la campanya de l'Associació per la Llengua gal·lesa per una llei de propietats per aturar el problema de l'emigració forçada per que forasters rics compraven les cases dels pobles com a cases secundàries)

·····

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc?
Esteu visitant una pàgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

     

CYMRU-CATALONIA