CC0156c vocabulari gal·lès - paraules freqüents (geiriau aml eu defnÿdd)

http://www.kimkat.org/amryw/1_geirfa/geirgrawn_DRYW_cym_cat_geirfa_amlder_uchel_042_0156c.htm

1852c llibre dels visitants

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Geirfa Ddosbarthedig
Vocabulari temàtic

42. GEIRIAU UCHEL EU HAMLDER
42. PARAULES D’ALTA FREQÜÈNCIA

adolygiad diweddaraf - darrera actualització 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01

Com a totes les llengües, algunes paraules i frases tenen una freqüencia molt alta. No obstant quina sigui la llengua, s'ha dit que amb unes dues o tres centes paraules bàsiques tenim més de vuitanta per cent de les paraules que es fan servir en qualsevol conversa.

Aquí teniu una llista d’algunes de les paraules funcionals i altres formes de major ús en gal·lès. (No és però el fruit d’un estudi detallat - és més aviat una breu mirada a unes pàgines d’un diari popular i una obre de teatre popular. Hi ha per força algunes mancances). La traducció catalana és només una indicació general. Com que són paraules i expressions molt utilitzades, no és de sorprendre que hi ha sovint reduccions, simplifacions i distorcions segons la llei del mínim esforç. Afegim algunes d'aquestes formes després de la forma estàndard.

adjectius:

hen [heen] = vell, antic, newÿdd [neu-idh] = nou, ifanc [i-vangk] = jove
mawr [maur] = gran, bach [baakh] = petit,

adverbis:

ddim [dhim] = pas (no sé pas, etc)
hefÿd [he-vid] = també; forma reduïda 'fÿd [vid]
dim ond [di-mond] = tan sols, només (al Nord, 'mond [mond] )
bÿth [bith] = mai
erióed, erióod [er-yoid, er-yood] = mai; forma reduïda 'rióod [ri-ood]
wrth gwrs [urth-kurs] = és clar; forma reduïda 'thcwrs [th-kurs]
(Gal·les del Sud) efallai [e-va-lhe] = potser; forma reduïda ' falle, walle [va-lhe, wa-lhe]
(Gal·les del Nord) hwÿrach [hui-rakh] = potser; forma reduïda'wrach [u-rakh]
iawn [yaun] = molt (neis iawn = molt maco)
nìd [nid] = no (nìd hwn = aquest no), dim [dim] = no (dim hwn = aquest no)

adverbis de lloc:

yma, 'ma [ø-ma, ma] = aquí
yna, 'na [ø-na, na] = allà
(Gal·les del Sud) fan hÿn > fan 'ÿn [va-nin] = aquí
(Gal·les del Sud) fan yna > fan 'na [va-na] = allà
(Gal·les del Sud) i maes > maas [maas] = fora
allan [a-lhan] = fora
adref > adre' [a-dre] = cap a casa
gartref > gartre' [gar-tre] = dins la casa
ym mhobman, 'mhobman [ø mhob-man, mhob-man] = arreu
yn unman, 'nunman [ø nin-man, nin-man] = enlloc

afegiments parentètics: (és a dir, frases per fer una pausa, o afegir un petit èmfasi)

yr wÿt-ti'n gweld > ti'n gweld [tin gweld] = saps ("tu estàs veient")
yr wÿt-ti'n gweld > 'twel [twel] = saps ("tu estàs veient")
yr ÿch-chi'n gweld > 'chwel [khwel] = sap ("vos esteu veient")

articles:

y, yr (contracció després d'una vocal - 'r) [ø, ør, r] = el, els; la, les

conjuncions:

ond [ond] = però
a, ac [a, ag] = i, a'r [ar] = i el/la/els/les, a'i [ai] = i el seu/la seva/els seus/les seves
os [os] = si pe [pe] = si; petaswn-i > sen-i [se-ni] = si jo estigués, petasai-fe > se-fe [se-ve] = si ell estigués,
neu, ne' [nei, ne] = o
na, nac [naa, naag] = i tampoc...,
â [aa] = com (tan gran com---) onibái [o-ni-bai] = si no (si no haguessis fet, si no fos per.. etc)

conectors de frases:

wel; o; o wel [wel, o, o wel] (al començament d’una frase - per indicar que el locutor té intenció de parlar, i segons el context d’expressar condol, ennuig, etc) pun bynnag [piin bø-nag] = de totes maneres
(dyna fe ynteu) 'na fe 'te [na ve te] = doncs bé
nawr 'te [naur te] = a veure
reit [reit] = d’acord o'r gorau [or go-re] = d’acord

còpula:

bod [bood] = ser, estar mae [mai]; ÿw (Gal·les del Sud); ydi /'di (Gal·les del Nord); [iu, ø-di, di] = és, està roedd / oedd / oodd [roidh, oidh, oodh] = era, estava bÿdd / fÿdd [biidh, viidh] = serà, estarà; bu, buodd / fu, fuodd [bii, bii-odh, vii, vii-odh] = fou, ?? byddai / fyddai [bø-dhe, vø-dhe] = seria, estaria; també solia ser, solia estar
sÿdd, sÿ [siidh, sii] = que és, forma relativa de la cópula bod rydw-i [rø-du-i] = sóc, estic; (Gal·les del Sud) rw-i [rui], w-i [wi] (Gal·les del Nord) dw-i [dui], mi rydw-i [mi rø-du-i]
dydw-i ddim > dw-i ddim [du-i ddim] = no sóc, no estic

determinatius:

pob/bob dim [du-i ddim] = no s = cada
i gÿd [i giid] = tot
arall [a-ralh] = altre, altra; eraill [e-rilh] = altres

enllaç de còpula: (aquestes paraules no tenen traducció)

yn, 'n ( + verb-nom) [øn, n] mae-hi'n siarad Cymráeg = ella parla gal·lès

yn, 'n (+ substantiu o adjectiu) mae-e'n dwp = és idiota (ell)

exclamatius:

Duw! [diu] = Déu meu! ("Déu"). Jiw!, Jiw, jiw! [jiu] (Gal·les del Sud); Ew! [eu] (Gal·les del Nord);
O dier! [o di-er] = ai! quina pena!

interrogatius:

Pwÿ? [pui] = qui?
Sut? [sit] (Gal·les del Sud shwt?) [shut] = com?
Pa un > Pun? [piin] = quin, quina?
Pa rai? [pa rai] = quins, quines?
Pam? [pa rai] = quins, quines?
Beth? (Gal·les del Nord be?) [beeth, bee] = què?
Faint? [vaint] = quant, quanta, quants, quantes?
Prÿd? [priid] = quan?
Pa fath? [pa vaath] = quina mena?
Pa mor (drwm)? [pa mor...] com de (pesat) (= quin pes)?
Ble? [blee] = on?
Sawl... (sawl merch?) [saul] = quants, quantes? (quantes noies...?)

números:

hanner [ha-ner] = mig
un [iin] = un

dau [dai] = dos
tri [trii] = tres
pedwar [ped-war] = quatre
pump [pimp] = cinc
chwech [hweekh] = sis
saith [saith] = set
wÿth [uith] = vuit
naw [nau] = nou
deg [deeg] = deu
ugain [i-gen] = vint
cant [kant] = cent
mil [miil] = mil

partícules:

fe (Gal·les del Sud), mi (Gal·les del Nord) [ve, mi] (no tenen traducció - és posen al començament d’una frase afirmatiu)

preguntes tipus 'cua': al final d’una frase, semblant al català oi? no? oi que sí? etc

do fe? [doo-ve]
iefe? [ye-ve]
ynte-fe? [øn-te-ve]
te? [te]

preposicions:

ar [ar] = sobre, arno [ar-no] = sobre seu (ell), arni [ar-ni] = sobre seu (ella)
am [am] = al voltant de, amdano [am-da-no] = al voltant seu, amdani [am-da-ni] = al voltant seu, at [at] = cap a, ato [a-to] = a ell, ati [a-ti] = a ella
dan = sota i = a, iddo [i-dho] = a ell, iddi [i-dhi] = a ella, (i’r [ir] = al, als, a la, a les…), (i’w [iu] = al seu, als seus, a la seva, a les seves…) o = de, ohono [o-ho-no] = d'ell, ohoni [o-ho-ni] = d'ella, (o’r [or] = del, dels, de la, de les…), (o’i [oi] = del seu, dels seus, de la seva, de les seves…)
gan = amb, gen i [ge-ni], ganddo [gan-ddo] = amb ell, ganddi [gan-ddi] = amb ella,
(Gal·les del Sud) gyda [gi-da] = amb, (Gal·les del Nord) efo = amb [e-vo]
yn ôl, 'nôl [ø-nool, nool] = segons
heb = sense, hebddo [heb-ddo] = sense ell, hebddi [heb-ddi] = sense ella
yn [øn] = dins
cÿn [kin] = abans de
wedi [we-di] = després de

pronoms:

rhai; rhai o [rhai] = alguns y llall [ø lhall] = l'altre, l'altra, y llall [ø lhall] = els altres, les altres
(Gal·les del Sud) shwt beth [shut beeth], (Gal·les del Nord) y fath beth [ø vaath beeth] = tal cosa
gormod [gor-mod] = massa
f'un-í [vii-nii] = el meu, la meva
d'un-dí [diin-dii] = el teu, la teva
fy rhai-í [vø rai-ii] = els meus, les meves
fy rhai-í [dø rai-dii] = els teus, les teves
pawb [paub] = tothom popeth [po-peth] = tot
dim [dim] = res
neb [neeb] = ningú

pronoms demonstratius:

hwn [hun] = aquest, hon [hon] = aquesta
hwnna [hu-na] = aquell, honna [ho-na] aquella
hÿn [hin] = aquest assumpte, hynnÿ [hø-ni] aquell assumpte

pronoms possessius:

fy [vø] = el meu, els meus; la meva, les meves
ein [øn] = el nostre, els nostres; la nostra, les nostres
dy [dø] = el teu, els teus; la teva, les teves
eich [økh] = el vostre, els vostres; la vostra, les vostres
ei [i] = el seu, els seus; la seva, les seves (d'ell/d'ella)
eu [i] = el seu, els seus; la seva, les seves (d'ells/d'elles)

pronoms personals:

fi [vii] = jo
ni [nii] = nosaltres
ti [tii] = tu
chi [khii] = vos, vosaltres
fe [vee] = ell (Gal·les del Nord) fo [vo]
hi [hii] = ella
nhw [nuu] = ells/elles també les formes secondàries i (= fi), e (= fe), o (= fo)

respostes afirmatives:

Ie, nage; [ie, naa-ge] = sí, no
do, naddo; [dhoo, naa-dho] = sí, no (temps passat)
ydi, nag ydi [ø-di, naa-gø-di] = sí, no (-que-ho-és)
oes, nag oes / oos, nag oos [ois, naa-gois; oos, naa-goos] = sí, no (-que-n'hi-ha)
ydw, nag ydw / odw, nag odw [ø-du, naa-gø-du; o-du, naa-go-du;] = sí, no (-que-ho-sóc)

salutacions:

bore da [bo-re daa] = bon dia
bore da [no staa] = bona nit
sut mae hi? [sit mai hii] = com va? (Gal·les del Sud) shw' ma'i? [shu mai], (Gal·les del Nord) s'ma'i? [smai]
(Gal·les del Sud) da bot! [daa boot] (= tu), da boch! [daa bookh] (= vos, vostè) adéu, passi-ho bé
(Gal·les del Nord) hwÿl! [huil] = adéu, passi-ho bé

substantius:

eisiau, (Gal·les del Sud) ishe, (Gal·les del Nord) isho [eis-ye, i-she, i-sho] = necessitat
rhaid [rhaid] = obligació
Dies de la setmana dÿdd Llun, dÿdd Mawrth, dÿdd Mercher, dÿdd Iau, dÿdd Gwener, dÿdd Sadwrn, dÿdd Sul
països/nacionalitats/llengües: Cymru [køm-ri] = País de Gal·les , Cymro [køm-rais] = gal·lesa, , Cymro [køm-ro] = gal·lès (= persona) , Cymrý [køm-ri] = gal·lesos (de fet, el nom del país e´s aquest, amb un canvi lleuger ortografic), Cymráeg [køm-raig] = gal·lès (= llengua gal·lesa); Catalonia Cymro [ka-ta-lo-ni-a] = Catalunya, Cataloneg [ka-ta-lo-neg] = català (= llengua catalana), [ka-ta-lo-ni-ad] = català (= persona); Sais [sais] = anglès (= persona), Catalunya, Saesnes [sis-nes] = anglesa, Saesneg [sis-neg] = anglès, Lloegr [lhoi-ger] = Anglaterra

tractaments:

bach [baakh] 'petit', paraula tendra, quan es parla als nens = fill meu, filla meva
merch i [merkh i] paraula tendra, quan es parla a les nenes = filla meva
machgen i [makh-gen i] paraula tendra, quan es parla als nens = fill meu
cariad [baakh] 'amor', paraula tendra, quan es parla als nens = estimat meu, estimada meva
ddÿn [dhiin] = home
fenÿw [ve-niu] = dona
bachan [ba-khan] = home, dona
achan [a-khan] = home, dona
bachgen [bakh-gen] = home, noi
bachgen! bachgen! = noi (que dius ara, etc - indica sorpresa)

31 Gorffennaf / juliol 1997 (Dyddiad creu'r tudalen hwn / Data de publicació d'aquesta pàgina )

10 Medi / setembre 1998 (Adolygiad diweddaraf / última revisió)

·····

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CYMRU-CATALONIA