http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_gaidhlig/skota_el_gal_les_no_es_el_gaelic_0887c.htm
|
.................................0120c Gaeleg / Gàidhlig, la llengua escocesa
|
|
.....
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia Adran 18. Gaeleg
Y Gymráeg a'r Aeleg - dwy iaith wahanol |
Latest Update / Darrera
Actualització |
·····
|
Y Gymráeg a'r Gaeleg - dwÿ iaith wahanol |
|
|
El gal·lès |
|
·····
El gal·lès no és el gaèlic! És a dir, no és el gaèlic 0120 que és la llengua autòctona de
Gal·les, sinó el gal·lès.
De
vegades a la premsa catalana es veu una certa confusió entre la llengua de
Gal·les i la llengua d'Escòcia. És a dir, es veuen bajanades com 'la llengua de
gal·lès, el gaèlic...' (Punxeu aquí per exemples de bajanades!) . Segurament és perquè hi ha una certa
semblança en els noms, encara que és fortuita. És com confundir el català amb
el castellà perquè tots dos comencen amb 'ca-'..
·····
|
CARTA PUBLICADA A
l'AVUI 14 / 05 / 1999 |
|
Gaèlic Un error freqüent de
molts mitjans de comunicació és anomenar gaèlic la llengua del País de
Gal·les. El gaèlic és la llengua
autòctona d'Escòcia. Tant el gaèlic com el gal·lès són dues llengües celtes, però
diferents. La política del govern
de Londres dirigida a extirpar aquestes dues llengües sortosament s'ha
acabat, i tenen ara el recolzament del govern central. El gal·lès, amb només
un 20% (mig milió) de parlants després de la política lingüística anterior
poc tolerant, encara és prou important per ser un factor als comicis
gal·lesos. A Escòcia, però, la
llengua gaèlica ara és parlada per només un de cada cent escocesos (en un
país de cinc milions d'habitants) i sembla molt improbable, tot i una lenta recuperació,
que sigui una altra vegada la llengua majoritària dels escocesos. L'aspecte curiós del
nacionalisme escocès és que no qüestiona la imposició de la llengua i cultura
angleses i l'oblit de la llengua autòctona. Iain Ó hAnnaidh Barcelona |
·····
El gal·lès
és la llengua autòctona del Páis del Gal·les, una península a l'oest de l'illa
de la Gran Bretanya, o sigui, al costat esquer d'Anglaterra. És una llengua
celta de la branca britona (també ho són el còrnic i el bretó). Després de
segles de persecució, ara es parla per només una cinquena part de la població
de Gal·les - un mig milió de parlants a Gal·les.
El gaèlic és
la llengua escocesa autòctona. Escòcia és el país a la part de dalt de la Gran
Bretanya, damunt d'Anglaterra. Va ser introduida cap a l'any 400 des d'Irlanda,
i de fet encara és molt propera a la llengua irlandesa moderna. És una llengua
celta de la branca hiberna (és a dir irlandesa), com també és el manx (de
l'illa de Man, una illa entre Irlanda i Escòcia).
El nom
'gaèlic' vé del nom autòcton de la llengua. De vegades l'irlandès és diu també
'el gaèlic irlandès' (però no és una descripció gaire afortunada - és com
parlar del 'romanic català' en comptes del 'català'. El manx també és diu 'el
gaèlic manx'. L'escocès normalment es diu 'Scottish Gaelic' o 'Gaelic' en
anglès. A diferència de l'irlandès i el manx (en anglès, 'Irish' [Áiørish] i
'Manx' [Manks]) la llengua d'Escòcia no es diu en anglès 'Scottish' a seques.
A l'Escòcia
d'avui en dia hi ha tres llengues - l'anglès d'Anglaterra, el terrabaixès, i el
'gaèlic'. Tots els escocesos saben anglès. No se sap quants parlants de
terrbaixès hi ha - de fet, podem dir que s'ha fusionat amb l'anglès, i tenim
ara, en comptes de dues llengües amb una línia divisora entre ells un
'continuum' que va des de l'anglès estàndard del sud-est d'Anglaterra d'alguns
individus de les capes socials més altes fins a la llengua terrabaixesa
tradicional. El terrabaixès és més aviat un fenòmen sociolingüístic en el
sentit de que no hi ha regions on aquesta llengua és la llengua dominant. Arreu
de la zona històricament terrabaixesa hi ha molts parlants d'anglès que fan
servir trets del terrabaixès en certes situacions - fent destacar trets
fonètics i lèxis terrabaixesos, però dins un marc anglès. Dit això, hi ha zones
reduides on el terrabaixès queda força diferenciat de l'anglès - per exemple,
als voltants d'Obair Dheathainn (Aberdeeen). Pel que fa al 'gaèlic', només un
xic més d'un u per cent de la població escocesa parla la llengua - uns 70,000
parlants (d'una nació d'uns cinc milions).
El
terrabaixès és una llengua sorgida de l'anglès antic i és aquesta que
s'etiqueta 'escocès' - el terrabaixès es diu, tant en aquella llengua com en
anglès, 'Scots'.
En terrabaixès,
'Scots' vol dir 'escocès'. En anglès, existeix com una variant de la paraula
d'anglès modern 'Scottish'. Com a substantiu i adjectiu, vol dir 'llengua
terrabaixesa':
in Scots
= en 'escocès', en terrabaixès; Scots poetry = poesia en llengua terrabaixesa
Com a
adjectiu, també = escocès
Scotsman
= escocès, home escocès; Scotswoman = escocesa, dona escocesa; Scots Gaelic /
Scottish Gaelic = 'gaèlic'.
Alguns
activistes de la llengua autòctona parlen, en anglès, de 'Scottish' amb el
sentit de 'gaèlic', però no s'ha arrelat aquesta pràctica.
De fet, en
irlandès, en manx i en escocès el nom autòcton és 'gaèlic' - o més ben dit
GAEILGE (Irlanda), GAELG (Man) i GÀIDHLIG (Escòcia). La paraula catalana
'gaèlic' vé de l'anglès 'Gaelic' [GEI-lik]. Curiosament, la paraula
GAEILGE/GAELG/GÀIDHLIG remonta a una paraula en irlandès antic manllevat del
britó - una paraula que en gal·lès modern és GWΫDD = (substantiu) bosc, (adjectiu) salvatge. De fet, tenim
aquesta mateixa idea en aquesta paraula catalana - 'salvatge' vé del llatν SILVETICUS - 'propi del bosc', de SILVA 'bosc' (i segons el
diccionari etimolςgic de l'Enciclopθdia Catalana, 'amb -a inicial per dilació de la -a- tònica i per
influx del la -l-').
L'element
'gal' de Gal·lès és de fet d'una latinització de l'element germànic 'wal-' =
estrany. El nom anglès de Gal·les és 'Wales' (Weilz) que de fet és un nom
plural amb el sentit de 'estrangers, gent diferent de nosaltres els germànics,
gent celta, gent de parla llatina', i per extensió, 'terra dels estrangers'. El
nom autòcton és 'Cymru', una variant ortogràfica per indicar el terriitori d'un
nom plural 'Cymrÿ' (totes dues paraules es pronuncien igual - [KØM-ri]). La
forma singular és Cymro [KØM-ro]. 'Cymrÿ' vol dir 'compatriotes' i 'Cymru' és
'(terra dels) compatriotes'. L'arrel antiga de 'Cymro / Cymrÿ' era KOM-BROG-
(en gal·lès modern, equival al prefix CY- = junt, i el substantiu BRO =
territori, districte)
|
La
Vanguardia, 05 05 99 (És pot considerar premsa catalana un diari com aquest
en foraster? Només pregunto) "El hecho de que un cinquenta por ciento de
los votantes estés a favor de la autonomía y el otro cincuenta en contra
refleja muy bien la personalidad del País de Gal·les, una nación a la que el
concepto de unidad le resulta completamente ajeno. Su identidad radica en la
división. Los "ingleses" contra los "galeses", el norte
contra el sur, los de hable inglesa contra los de habla gaélica, el campo
contra las ciudades, los mineros contra los agricultores... (Tot això és molt discutible. I fins i tot erroni. La indústria minera
gairebé no existeix. Fa fins trenta anys era la gran industria del país però
aquesta división entre 'agricultores' i 'mineros'? On han somniat això? Però
potser que no sigui la culpa del corresponsal de 'La Vanguardia' - semblen
bajanades de segona mà tretes dels diaris anglesos - un altre pou de
desconeixement vergonyós pel que fa al País de Gal·les!) |
|
ESPAI
RESERVAT PER MÉS BAJANADES! Avui 07 04
2001 - Ep! En un reportatge sobre la visita del President Pujol a Gal·les hi
ha una relliscada del periodista pel que fa al nom de la llengua - es fa
servir 'gaèlic' com a sinònim de 'gal·lès'. Vegeu les
nostres pàgines sobre la llengua nacional d'Escòcia 0120 |
http://britannia.com/celtic/wales/facts/facts2.html#gaelic The Welsh Language is not Gaelic
D'una web amb
una pila d'informació sobre Gal·les. Aquest article en anglès que també informa
que el gal·lès no és l'escocès. Per desgràcia, la comparació que fa l'autor
entre les dues llengües és farcida d'errors.
·····
0887
Cymru-Catalonia La llengua gal·lesa i la llengua gaèlica són llengües ben
diferents /- Nid yr un peth ÿw'r iaith Gymráeg â'r iaith Gaeleg (tudalen yn
Gataloneg)
····
Ble'r wÿf i? Yr ÿch chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a
page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weørr àm ai? Yuu ààrr vízïting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katølóuniø) Wébsait
0887+(skota_el_gal_les_no_es_el_gaelic_c)
As yet there is no English version of this
page, which is in Catalan [Title: Welsh is not the same as Gaelic]. Øz yet
dheørr iz nou Íngglish vøørrshøn øv dhis peij, wich iz in Kátølan [Táitøl:
Welsh iz not dhø seim øz Géilik]
diwedd / fi