http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cymraeg_prawf_11_2508c.htm


Yr Hafan / Portada

..........1861c Y Fynedfa yn  Gatalaneg / Entrada en català

...................0008c Y Gwegynllun / Mapa de la web

..............................
0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)

........................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut

.......................................................................y tudalen hwn / aquesta pàgina                  


baneri
.. 




Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Cymraeg - profion
Gal·lès - proves

Prawf 11
Prova 11
 


 

map o gymru a'r gwledydd catalaneg (map_cymru_pc_drenewydd_050112)

 

 xxxx Y tudalen hwn yn Gymraeg

 xxxx  This page in English  


 

PRAWF 11 (a continuació les respostes)

(Per imprimir-ho, feu talla-i-enganxa a un document d’open office o word; substituiu la lletra vermella de les respostes amb altra negra)


1 en gal·lès: Bretanya
a) Cymru b) Llydaw c) yr Alban d) Iwerddon

2 escoltar les notícies
a) gwrando ar y newyddion b) edrÿch ar y newyddion c) darllen y newyddion d) deall y newyddion

3 viure a la comarca de Môn
a) bÿw o dan y môr b) cysgu ar y soffa c) bÿw yn Sir ºFôn d) prynu tŷ ar Ynÿs Môn

4 allwch chi’n helpu i? em podeu ajudar?
literalment
a) podeu + vos + el meu + ajudar + preposició cap a
b) podeu + vos + el meu + ajudar + (de) mi
c) podeu + vos + enllaç yn + ajudar + (de) mi
d) podeu + vos + preposició en + ajudar + (de) mi

5 Oes gafr eto? nom d’una cançó popular
a) n’hi ha de menjar al rebost?
b) hi ha encara alguna cabra (per portar cap a casa)?
c) hi ha encara feina per fer?
d) hi ha diners allà?

6 Aquestes paraules col·loquialment tenen dues síl·labes.
De vegades s’escriuen:
a) gafr _________
b) cefn _________
c) Lloegr _________
d) pobl _________

7 arno i, arno ti, arno fe, arni hi, arnon ni, arnoch chi, arnÿn nhw
Què volen dir? _________________________________________

8 la terra comuna vermella (topònim)
comins ______

9 llatí sêde- és “seu” en català i “swÿdd” (= feina, ofici) en gal·lès. “swÿdd” també té un altre significat. Quin és?
a) oficina b) comarca anglesa c) seient d) catedral

10 una dita: Môn mam Cymru
a) el mar és la mare de Gal·les
a) Gal·les és la mare del món
a) Gal·les és la mare de (l’illa de) Món
d) (l’illa de) Món és la mare de Gal·les

11 porc brut
a) mochÿn brwnt b) calon ºlân c) mynÿdd bach d) ci du

12 en català:
bore oer ym mis Ionawr ______________

13 en català:
Roedd Nant Gwrtheyrn gÿnt yn hen ºbentref chwarel:
_____________________________

14 en català: yn yr ystafell ºwely mae’r ºgath
_________________________

15 en català:
ceisio dysgu Cymraeg _________________

16 darllen llyfrau Ffrangeg
__________________

17 Dÿw e ºddim yn llawn llathen = és pocasolta
Literalment:
a) no és completament bé al cap
b) no està ple de sentit
c) no és una iarda sencera
d) no és completament a casa

18 en català: Awst y seithfed ___________________

19 main = prim, hir = llarg, antigament alt (d’una persona)
D’aquests elements es va fer una paraula amb sentit de ‘persona prima i alta’ que més tard tenia el significat de ‘noia’. Avui en dia és una paraula literària, però es fa servir com a nom de pila. Quin és aquest nom?
a) Meinir b) Maen Hir c) Maendÿ c) Maenor

20 Aquí la tens
a) dyma fe b) dyna hi c) dyma hi d) dyna fe

21 yn ôl = segons
segons el diari =
a) yn ôl y papur
b) yn ôl yr adroddiad
c) yn ôl y llywodraeth
d) yn ôl yr heddlu


22 rhÿ = massa. Què vol dir
a) rhÿ ºfach _________
b) rhÿ agos _________
c) rhÿ ºfawr _________
d) rhÿ hir _________

23 tothom = pawb; i també pob copa gwalltog
literalment
a) cada persona viva
b) cada animal del món
c) cada cap pelut
d) cada abric de pell

24 Quina sort que has tingut! (“la mena (de) sort!)
Y ·· ºF _ T H ·· L _ C!

25 llwÿn = bosquet
bosquet de faigos
a) llwÿn onn
b) llwÿn ffawÿdd
c) llwÿn derw
d) llwÿn bedw

26 Al sud nawr = ara. És de la frase “yn awr” ‘l’hora’ on yn és l’antic article definit (avui en dia yr). Al nord era antigament “yr awr hon” (aquesta hora), després “yr awron”, i ara, per casualitat, es com si fós nawr escrit al revés. Com és ara al nord?
____________
 

27 hi ha molts adjectius amb el sufix -og
barf = barba, barfog = barbut
Com són aquestes paraules?
a) cors = pantà, ___________ = pantanós
b) cwmwl = núvol, C Y _ _ _ O _ = ennuvolat,
c) haul = sol, _ E U _ _ _ = assolellat
d) gwÿnt = vent, ___________ = ventós

28 en gal·lès: estàs segur/a? wÿt ti’n S I _ R?

29 en gal·lès: l’antiga comarca de Meirionnÿdd
Y _ ·· H _ _ ·· S _ _ ·· _ EIRIONŸDD

30 Dyna fe! = exactament! Quina és la forma escorçada (té dues síl·labes)?
______________

31 anar a la policia
a) mÿnd at yr heddlu
a) mÿnd heb yr heddlu
a) mÿnd gan yr heddlu
a) mÿnd o gwmpas yr heddlu

32 no diguis bajanades “no parlis a través del teu barret”
P _ _ D ·· Â ·· S _ A _ _ D ·· D R _ _ ·· D Y ·· H _ T

33 Guto Nÿth-brân va ser un famós corredor 1700-1737 - Gruffudd Morgan de la granja de Nÿth-brân, una forma de ‘nÿth y ºfrân’. Què vol dir?
a) el niu del pardal
b) el niu del corb
c) el niu de la garsa
d) el niu de la merla
 
34 Llanfair ºFechan és un poble del nord-oest.
Llanfair = església de Maria, ºfechan < bechan, forma femenina de bychan.
Què vol dir?
a) petit
b) gran
c) anglès
d) nou

35 Quina és la paraula que hi falta?
gaeaf, gwanwÿn, ___, hydref
a) haf b) éliffant c) Catalonia d) mochÿn

36 Quina és la paraula que hi falta?
am ar at / dros drwy ___ / i wrth o / hyd heb gan

37 el turó blanc ___________

38 el carrer llarg _________

39 gwÿn / gwen / ºwen
l’església blanca __________

40 una bona tertúlia; una bona conversa
a) sgwrs ºdda b) iechÿd da c) bore da d) dÿdd da

41 el sot petit
a) y nant ºfach b) y pant bach c) y nant ºfawr d) y mynÿdd du

42 sec / mullat S _ C H / G W L _ B

43 en català:
edrychodd trwÿ’r ffenest ºgefn (ell) ____________

44 els “jocs florals” gal·lesos es diuen la “sessió”
eistedd = seure, bod = ser, estar. Quina és la paraula? ____________

45 bod yn ºbarod mewn llawn prÿd
a) estar a punt amb temps de sobre
b) estar a punt en un parell de segons
c) estar a punt una hora abans
c) estar a punt pels pèls

46 en català: cae du ____________

47 en català: ffynnon oer ____________

48 en català: afon ºgoch ____________

49 en català: pen y brÿn ____________

50 Ydi Dai yn gweithio heddiw? Resposta:
a) Ydw b) Oes c) Ydi d) Bÿdd

51 La paraula gal·lesa per ‘carpa’ és de la paraula llatina = papallona
a) pabÿdd b) pabell c) pupur d) papur

52 “mots creuats” en anglès és ‘crossword’. La paraula gal·lesa n’és un calc, una traducció literal
a) croesair b) croesffordd c) croeslin d) croeso

53 animals de granja
a) anifeiliaid fferm b) anifeiliaid bach c) anifeiliaid peryglus d) ) anifeiliaid marw

54 criw o ºblant
a) una colla de nens
b) un parell de nens
c) un miler de nens
d) jocs de nens

55 Algunes paraules s’escriuen amb ‘w’ [u] a la llengua literària, però col·loquialment
es diuen amb [], i s’escriuen `’ (més correctament) o ‘y’ (menys correctament)
bws (autobus) > bỳs
Com són aquestes paraules a la llengua parlada?
a) ffws (= escarafalls)
b) trwc (= camió)
c) rwm (= rom)
d) smwj (= taca)

56 fer una gran festa
C _ _ L ·· P _ R T _ ·· M _ W _


57 molt bé!
D _ ·· _ _ _ N

58 en català: tad-cu a mam-gu
_______________________________

59 finestra amb dos porticons
a) ffenest’ siop
b) ffenest’ Ffrengig
c) ffenest’ ºfawr
d) ffenest’ ºfach

60 quina sort que hagi portat llumins
a) Lwc i fi ºddod â bara ’menÿn
b) Lwc i fi ºddod â llÿfr i’i ºddarllen
c) Lwc i fi ºddod â matshis
d) Lwc i fi ºddod â digon o ºfwÿd

61 No siguis criatura, noi!
a) Paid â bod yn ºgymaint o ºfabi, ºwas!
b) Paid â ºcherdded mor ºgyflÿm, ºwas!
c) Paid ag agor y drws, ºwas!
d) Paid â siarad mor uchel, ºwas!

62 foraster
a) dÿn tew
b) dÿn dierth
c) dÿn tenau
d) dÿn tal

63 allan ag e fel ceinach
= va sortir ràpidament “fora amb ell com a ‘ceinach’
ceinach =
a) a) libèl·lula
b) llebre
c) sargantena
d) eriçó

64 després de dinar
a) ar ôl cinio
b) cÿn cinio
c) ar ôl brecwast
d) cÿn swper

65 parar taula
a) gosod y ºford
b) llosgi’r ºford
c) clirio’r ºford
d) torri’r ºford

66 en català: ÿch chi’n ’i nabod e?
_______________________________

67 en català: mae chwilod yn y ºgegin
_______________________________

68 Does dim ond un peth amdani -
mÿnd yn ôl
a) no hi ha cap esperança - és molt fotut
b) només en queden tres - vull dir, quatre
c) no n’hi ha res a la cartera - apart d’això
d)
només queda una opció - tornar-hi

69 Què tens en aquell paquet?
a) Beth sÿ gen ti yn yr ystafell yna?
b) Beth sÿ gen ti yn y parsel yna?
c) Beth sÿ gen ti yn y bàg yna?
d) Beth sÿ gen ti yn y blwch yna?

70 aparcament
a) maes parcio b) parc y ºdre c) parc natur d) parc y ffynnon



ATEBION

1 Bretanya
a) Cymru - Gal·les
b) Llydaw - Bretanya
c) yr Alban - Escòcia
d) Iwerddon - Irlanda

2 escoltar les notícies
a) gwrando ar y newyddion - escoltar les notícies
b) edrÿch ar y newyddion - mirar les notícies
c) darllen y newyddion - llegir les notícies
d) deall y newyddion - entendre les notícies

3 viure a la comarca de Môn
a) bÿw o dan y môr - viure sota el mar
b) cysgu ar y soffa - dormit al sofà
c) bÿw yn Sir ºFôn - viure a la comarca de Môn
d) prynu tŷ ar Ynÿs Môn - comprar una casa a l’illa de Môn

4 allwch chi’n helpu i? em podeu ajudar?
literalment
a) podeu + vos + el meu + ajudar + preposició cap a
b) podeu + vos + el meu + ajudar + (de) mi
c) podeu + vos + enllaç yn + ajudar + (de) mi
d) podeu + vos + preposició en + ajudar + (de) mi

5 Oes gafr eto? nom d’una cançó popular
a)
n’hi ha de menjar al rebost? oes bwÿd yn y pantri?
b) hi ha encara alguna cabra (per portar cap a casa)? oes gafr eto?
c) hi ha encara feina per fer? oes gwaith i’w ºwneud??
d) hi ha diners allà? oes arian yno?

6 Aquestes paraules col·loquialment tenen dues síl·labes.
De vegades s’escriuen:
a) gafr gafar
b) cefn cefen
c) Lloegr Lloeger
d) pobl pobol

7 arno i, arno ti, arno fe, arni hi, arnon ni, arnoch chi, arnÿn nhw
Què volen dir? sobre + mi, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells 

8 la terra comuna vermella (topònim)
comins coch

9 llatí sêde- és “seu” en català i “swÿdd” (= feina, ofici) en gal·lès. “swÿdd” també té un altre significat. Quin és?
a) oficina swÿddfa
b) comarca anglesa Swÿdd ºRÿdychen la comarca d’Oxford
c) seient sedd
d) catedral cadeirlan / eglwÿs ºgadeiriol

10 una dita: Môn mam Cymru
a) el mar és la mare de Gal·les
a) Gal·les és la mare del món
a) Gal·les és la mare de (l’illa de) Món
d) (l’illa de) Món és la mare de Gal·les (és una illa de terra fèrtil, on hi havia granges de blat que subministraven les poblacions dels llocs muntanyosos a l’altra banda de l’estret)

11 porc brut
a) mochÿn brwnt - porc brut
b) calon ºlân - cor pur (nom de cant religiós)
c) mynÿdd bach - montanya petita
d) ci du - gos negre

12 en català:
bore oer ym mis Ionawr un matí fred del més de gener

13 en català:
Roedd Nant Gwrtheyrn gÿnt yn hen ºbentref chwarel:
Nant Gwrtheyrn era antigament un vell poble de pedrera


14 en català: yn yr ystafell ºwely mae’r ºgath
el gat és al dormitori

15 en català:
ceisio dysgu Cymraeg intentar aprendre gal·lès

16 darllen llyfrau Ffrangeg
llegir llibres de francès

17 Dÿw e ºddim yn llawn llathen = és pocasolta
Literalment:
a) no és completament bé al cap
b) no està ple de sentit
c) no és una iarda sencera (“sencera iarda”)
d) no és completament a casa

18 en català: Awst y seithfed el dia set d’agost

19 main = prim, hir = llarg, antigament alt (d’una persona)
D’aquests elements es va fer una paraula amb sentit de ‘persona prima i alta’ que més tard tenia el significat de ‘noia’. Avui en dia és una paraula literària, però es fa servir com a nom de pila. Quin és aquest nom?
a) Meinir
b) Maen Hir - monolit llarg
c) Maendÿ - casa de pedra
c) Maenor - ‘pedres’ (gal·lès antic) - a la toponímia, lloc d’una cort

20 Aquí la tens
a) dyma fe aquí el tens
b) dyna hi allà la tens
c) dyma hi aquí la tens
d) dyna fe allà el tens

21 yn ôl = segons
segons el diari =
a) yn ôl y papur segons el diari
b) yn ôl yr adroddiad segons l’informe
c) yn ôl y llywodraeth segons el govern
d) yn ôl yr heddlu segons la policia


22 rhÿ = massa. Què vol dir
a) rhÿ ºfach massa petit
b) rhÿ agos massa a prop
c) rhÿ ºfawr massa gran
d) rhÿ hir massa llarg

23 tothom = pawb; i també pob copa gwalltog
literalment
a) cada persona viva
b) cada animal del món
c) cada cap pelut
d) cada abric de pell

24 Quina sort que has tingut! (“la mena (de) sort!)
y ºfath lwc!

25 llwÿn = bosquet
bosquet de faigos
a) llwÿn onn d’oms
b) llwÿn ffawÿdd de faigos
c) llwÿn derw de roures
d) llwÿn bedw de bedolls

26 Al sud nawr = ara. És de la frase “yn awr” ‘l’hora’ on yn és l’antic article definit (avui en dia yr). Al nord era antigament “yr awr hon” (aquesta hor
a), després “yr awron”, i ara, per casualitat, es com si fós nawr escrit al revés. Com és ara al nord?
rŵan
 
27 hi ha molts adjectius amb el sufix -og
barf = barba, barfog = barbut
Com són aquestes paraules?
a) cors = pantà, corsog = pantanós
b) cwmwl = núvol, cymylog = ennuvolat,
c) haul = sol, heulog = assolellat
d) gwÿnt = vent, gwÿntog = ventós

28 en gal·lès: estàs segur/a? wÿt ti’n siŵr?

29 en gal·lès: l’antiga comarca de Meirionnÿdd
yr hen Sir ºFeirionÿdd

30 Dyna fe! = exactament! Quina és la forma escorçada (té dues síl·labes)?
’na fe

31 anar a la policia
a) mÿnd at yr heddlu
b) mÿnd heb yr heddlu heb = sense
c) mÿnd gan yr heddlu gan =  amb
d) mÿnd o gwmpas yr heddlu o gempas = al voltant de

32 no diguis bajanades “no parlis a través del teu barret”
paid â siarad drwÿ dy het

33 Guto Nÿth-brân va ser un famós corredor 1700-1737 - Gruffudd Morgan de la granja de Nÿth-brân, una forma de ‘nÿth y ºfrân’. Què vol dir?
a) el niu del pardal nÿth y llÿwdÿn
b) el niu del corb nÿth y fràn
c) el niu de la garsa nÿth y ºbioden
d) el niu de la merla nÿth y ºfwÿalchen
 
34 Llanfair ºFechan és un poble del nord-oest.
Llanfair = església de Maria, ºfechan < bechan, forma femenina de bychan.
Què vol dir?
a) petit
b) gran mawr
c) anglès Seisnig
d) nou newÿdd

35 Quina és la paraula que hi falta?
gaeaf, gwanwÿn, ___, hydref
a) haf
b) éliffant
c) Catalonia
d) mochÿn porc

36 Quina és la paraula que hi falta?
am ar at / dros drwy dan / i wrth o / hyd heb gan
dan = sota

37 el turó blanc y brÿn gwÿn

38 el carrer llarg yr heol hir, y ffordd hir

39 gwÿn / gwen / ºwen
l’església blanca eglwÿs ºwen

40 una bona tertúlia; una bona conversa
a) sgwrs ºdda - una bona tertúlia; una bona conversa
b) iechÿd da - bona salut
c) bore da - bon dia (“bon matí”)
d) dÿdd da - bon dia

41 el sot petit
a) y nant ºfach el petit rierol
b) y pant bach el sot petit
c) y nant ºfawr el gran rierol
d) y mynÿdd du la muntanya negra

42 sec / mullat sÿch / gwlÿb

43 en català:
edrychodd trwÿ’r ffenest ºgefn (ell) va mirar per la finestra de darrera

44 els “jocs florals” gal·lesos es diuen la “sessió”
eistedd = seure, bod = ser, estar. Quina és la paraula? eisteddfod (f)

45 bod yn ºbarod mewn llawn prÿd
a) estar a punt amb temps de sobre (“en plen temps”)
b) estar a punt en un parell de segons
c) estar a punt una hora abans
c) estar a punt pels pèls

46 en català: cae du camp negre

47 en català: ffynnon oer font freda

48 en català: afon ºgoch riu vermell

49 en català: pen y brÿn (el) cim (de)l turó

50 Ydi Dai yn gweithio heddiw? Resposta:
a)
Ydw
b) Oes
c) Ydi
d) Bÿdd

51 La paraula gal·lesa per ‘carpa’ és de la paraula llatina = papallona
a) pabÿdd - papista
b) pabell - carpa
c) pupur - pebre, pebrot
d) papur - paper

52 “mots creuats” en anglès és ‘crossword’. La paraula gal·lesa n’és un calc, una traducció literal
a) croesair - mots creuats
b) croesffordd - cruïlla
c) croeslin - diagonal
d) croeso - benvingut

53 animals de granja
a) anifeiliaid fferm - animals de granja
b) anifeiliaid bach - animals ptits
c) anifeiliaid peryglus - animals perillosos
d) ) anifeiliaid marw - animals morts

54 criw o ºblant
a) una colla de nens - criw o ºblant
b) un parell de nens - cwpwl  o ºblant
c) un miler de nens - mil o ºblant
d) jocs de nens - chwaraeon plant

55 Algunes paraules s’escriuen amb ‘w’ [u] a la llengua literària, però col·loquialment
es diuen amb [], i s’escriuen `’ (més correctament) o ‘y’ (menys correctament)
bws (autobus) > bỳs
Com són aquestes paraules a la llengua parlada?
a) ffws (= escarafalls) ffỳs
b) trwc (= camió) trỳc
c) rwm (= rom) rỳm
d) smwj (= taca) smỳj

56 fer una gran festa
cael parti mawr

57 molt bé!
da iawn

58 en català: tad-cu a mam-gu
avi i àvia

59 finestra amb dos porticons
a) ffenest’ siop aparador
b) ffenest’ Ffrengig (“finestra francesa”)
c) ffenest’ ºfawr finestra gran
d) ffenest’ ºfach finestra petita

60 quina sort que hagi portat llumins
a) Lwc i fi ºddod â bara ’menÿn pa i mantega
b) Lwc i fi ºddod â llÿfr i’i ºddarllen llibre per llegir
c) Lwc i fi ºddod â matshis llumins
d) Lwc i fi ºddod â digon o ºfwÿd mejar suficient

61 No siguis criatura, noi!
a) Paid â bod yn ºgymaint o ºfabi, ºwas! No siguis criatura, noi!
b) Paid â ºcherdded mor ºgyflÿm, ºwas! No camines tan ràpid, noi!
c) Paid ag agor y drws, ºwas! No obris la porta, noi!
d) Paid â siarad mor uchel, ºwas! No parlis tan alt, noi!

62 foraster
a) dÿn tew - home gras
b) dÿn dierth - foraster
c) dÿn tenau - home prim
d) dÿn tal - home alt

63 allan ag e fel ceinach
= va sortir ràpidament “fora amb ell com a ‘ceinach’
ceinach =
a) libèl·lula gwas y neidr
b) llebre ceinach / ysgyfarnog
c) sargantena - madfall
d) eriçó - draenog

64 després de dinar
a) ar ôl cinio
b) cÿn cinio - abans de diar
c) ar ôl brecwast - després d’esmorzar
d) cÿn swper - abans de sopar

65 parar taula
a) gosod y ºford
b) llosgi’r ºford - cremar la taula
c) clirio’r ºford - desparar la taula
d) torri’r ºford - trencar la taula

66 en català: ÿch chi’n ’i nabod e?
el coneixiu? (“esteu vos en el-su coneixent [d’] ell”)

67 en català: mae chwilod yn y ºgegin
hi ha escarabats a la cuina

68 Does dim ond un peth amdani -
mÿnd yn ôl
a) no hi ha cap esperança - és molt fotut
b) només en queden tres - vull dir, quatre
c) no n’hi ha res a la cartera - apart d’això
d)
només queda una opció - tornar-hi (“tan sols una cosa al voltant d’ella”)

69 Què tens en aquell paquet?
a) Beth sÿ gen ti yn yr ystafell yna? aquella habitació
b) Beth sÿ gen ti yn y parsel yna? aquell paquet
c) Beth sÿ gen ti yn y bàg yna? aquella bossa
d) Beth sÿ gen ti yn y blwch yna? aquella capsa

70 aparcament
a) maes parcio aparcament
b) parc y ºdre el parc municipal, el parc de la ciutat
c) parc natur parc natural, reserva natural
d) parc y ffynnon el camp de la font
(parc = parc; camp)







Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-
CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We
r àm ai? Yùu àar víziting  peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)

CYMRU-CATALONIA

Diwygiad diweddaraf / Darrera actualització: 2006-01-02

Fi de pàgina / Diwedd y dudalen