0037c Cymru-Catalonia - Cwrs Cymráeg - y
wÿddor (tudalen yn Gataloneg) - curs de gal·lès - l'alfabet (pàgina en català)
- As yet there is no English version of this page [Title: Welsh Alphabet] Øz
yet dheørr iz nou Íngglish vøørrshøn øv dhis peij [Táitøl: Welsh Álføbet]
http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0035_CAT_yr_wyddor_0037c.htm
0001z Yr Hafan
/ Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
|
Cyflwÿno'r
iaith Gymráeg - y wÿddor |
|
|
|
Introducció a la llengua gal·lesa -
l'alfabet. 07 05 1999 adolygiad diweddaraf - darrera
actualització |
····· |
····· |
·····
|
|
|
|
|
|
|
tudalen mynegeiol 'CWRS CYMRAEG' / pàgina índex
'MÈTODE DE GAL·LÈS' 0043 1275 Traducció catalana
de “An
Elementary Welsh Grammar” (Gràmatica Elemental del gal·lès) del John Morris-Jones
(1864-1929), catedràtic del deàrtament de gal·lès a Coleg y Brifysgol
(Col·legi Universitari ), Bangor. Publicat l’any 1921 (quan tenia 56 / 57). “Aquesta
gramàtica només tracta el gal·lès modern literari. Segueix la forma de la
meva Welsh Grammar Historical and Comparative (Gramàtica Històrica i
Comparativa del Gal·lès), 1913, en quant que aquell tracta la llengua
moderna; però la matèria ha estat majoritàriament redactada de nou, i en
certa manera és més detallada.” Versió original anglesa: 1273 |
|
·····
pàgina índex de la gramàtica (en català)
index page
to the grammar (in English)
l'alfabet i la
pronunciació a grans trets (la è representa una e oberta)
FORMES
SINGULARS DE LES LLETRES (1 = la forma de la lletra; 2 = la forma escrita
segons la pronunciació; 3 = pronunciació)
|
1 |
a |
b |
c |
d |
e |
f |
g |
h |
i |
j |
k |
l |
m |
n |
o |
p |
|
2 |
a |
bi |
ec |
di |
e |
èf |
èg |
aetsh |
i ddot |
je |
ce |
el |
em |
en |
o |
pi |
|
3 |
[aa] |
[bii] |
[èk] |
[dii] |
[ee] |
[èv] |
[èg] |
[aich] |
[ii dhot]
|
[jee] |
[kee] |
[èl] |
[èm] |
[èn] |
[oo] |
[pii] |
|
q |
r |
s |
t |
u |
v |
w |
x |
y |
z |
|
ciw |
er |
ès |
ti |
u bedol |
fi |
w |
ecs |
y |
zèd |
|
[kyuu] |
[èr] |
[ès] |
[tii] |
[ii be-dol]
|
[vii] |
[uu] |
[èks] |
[ø] |
[zèd] |
(1)
L'alfabet romà és insuficient per denotar tots els sons del gal.lès. A més a
més, algunes lletres no es fan servir (tret del cas
de noms propis d'altres llengües, i com a símbols matemàtics, etc).
Aquestes lletres són - k, q, v, x
(2)
La majoria de les lletres representen més o menys els mateixos sons que en
català: a b c d e g l m n o p r s t z
(3)
c és sempre [k], com en Catalunya, i mai [s], com en cent; g
és sempre [g], com en gat, i mai [zh], com en gent
(4)
Mirem les lletres que tenen una pronunciació diferent.
- La lletra f
sempre representa [v]. Per exemple, València en gal·lès és Falensia
[va-lens-ya]
- (A l'altra banda, ff
representa [f]. Per exemple, Ffrainc
[fraingk] = França)
- La lletra i
representa una vocal - pìn [pin] = agulla, gwin
[gwiin] = vi; i també una semi-consonant iaith [yaith] = llengua
- La lletra w
representa una vocal - twll [tulh] = forat, hwch
[huukh] = truja; i també una semi-consonant gwan [gwan] = dèbil
(5)
Tot i ser femenins, els noms de les lletres no es muten: y ce hon, y pi
hon
FORMES
PLURALS DE LES LLETRES (1 = forma plural conservant la forma de la lletra; 2 =
forma plural escrita segons la pronunciació; 3 = pronunciació)
|
1 |
a-au |
b-iau |
c-iau |
d-iau |
e-au |
f-iau |
g-iau |
h-us |
i-au |
j-au |
k-au |
|
2 |
âu |
bïau |
eciau |
dïau |
eau |
effiau |
egiau |
aitshus |
ïau, i-ddotiau |
jeau |
ceau |
|
3 |
[a-e]
|
[bi-e]
|
[ek-ye]
|
[di-e]
|
[e-e]
|
[ef-ye]
|
[eg-ye]
|
[ai-chis]
|
[ii dhot-ye]
|
[je-e]
|
[ke-e]
|
|
l-iau |
m-iau |
n-iau |
o-au |
p-iau |
|
eliau |
emiau |
eniau |
oau |
pïau |
|
[el-ye]
|
[em-ye]
|
[en-ye]
|
[o-e]
|
[pi-e]
|
|
q-iau |
r-iau |
s-iau |
t-au |
u-au |
v-au |
w-au |
x-iau, x-us |
y-au |
z-iau |
|
ciwiau |
eriau |
esiau |
tïau |
uau, u-bedolau |
fïau |
|
ecsiau, ecsus |
|
zediau |
|
[kyu-e]
|
[er-ye]
|
[es-ye]
|
[ti-e]
|
[i-e] [ii be-do-le]
|
[vi-e]
|
[u-e]
|
[eks-ye]
[ek-sis] |
[i-e]
|
[zed-ye]
|
·····
|
ALFAPUNT.doc |
_____________________
Adolygiad
diweddaraf / Darrera actualització 30 05
1999
DIWEDD
/ FI ŷŵ
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o
dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una
pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website (English)
We
(r) àm
ai? Yùu àa(r) víziting peij fròm dh
"CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)