http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cymraeg_prawf_14_2516c.htm

Yr Hafan / Portada

..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg / Entrada en català

...................0008c Y Gwegynllun / Mapa de la web

..............................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)

........................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut

.......................................................................y tudalen hwn / aquesta pàgina

..

Gwefan Cymru-Catalonia La Web de Gal·les i Catalunya Cymraeg - profion Gal·lès - proves Prawf 14 Prova 14

xxxx Y tudalen hwn yn Gymraeg

xxxx This page in English



PRAWF 14 (a continuació les respostes)
(Per imprimir-ho, feu talla-i-enganxa a un document d’open office o word; substituiu la lletra vermella de les respostes amb lletra negra)

ÿ = ‘y glir’ [ gliiir]
º = mutació suau
ºº = mutació nasal
ººº = mutació aspirada

1 va començar
a) dechreuiff b) dechreuodd c) mae e’n dechrau d) dechreuai

2 (en català) Does dim dewis gynnon ni __________________

3 Uf! (quina interjecció gal·lès expressa que una cosa sigui insuportable - la calor, una situació, etc)
a) miam-miam!
b) whiw!
c) aw!
d) ych-a-fi!

4 Normalment els adverbis o frases adverbials tenen la mutació suau:
doe = el dia d’ahir, ºddoe (adverbi) = ahir
pob vol dir cada - com es diu cada any?

_ _ _ ·· B L _ _ D D _ N

5 -wÿ és un sufix que vol dir ‘aigua / riu’ segons un diccionari de l’any 1800 aproximadment (de William Owen-Pughe, que va sortir en fascicles).

De fet, aquest sufix va ser un invent seu, però els gal·lesos que van anar a la Patagònia l’any 1865 va batejar el riu de la vall on es van establir amb el nom del “riu sinuós / torçat”
a) Gwÿ
b) Mynwÿ
c) Conwÿ
d) Camwÿ

6 poma
a) oren
b) eirinen
c) ceiriosen
d) afal

7 (yn ºGymraeg) dins l’escola __________________

8 (yn ºGymraeg) on és el parc? _________________

9 Una ciutat del sud-est es diu “el camp bonic”, d’una foneria que es va establir als camps d’un granja amb aquest nom al voltant de 1820.
a) Casnewÿdd
b) (y) Maes-teg
c) Pen-y-ºbont ar Ogwr
d) Y ºBont-ºfaen

10 Al nord, les lletres i i u no tenen la mateixa pronunciació. Al sud, però, la u ha esdevingut la mateixa que la i. Quan es lletreja, la ï es diu i ºddot (“la ï amb un punt”) i la u és “la i amb forma de ferradura”)
a) u ºboeth
b) u ºbwÿsig
c) u ºbedol
d) u ºbert

11 Alguns substantius, tot i ser la mateixa paraula, tenen plurals diferents segons el sentit. Prÿd = àpat, prydau = apats; prÿd = ocasió, prydiau = ocasions.
Una altra és cyngor, cynghorion (= consell, en el sentit de donar consells). Què vol dir cyngor, cynghorau? __________________

12 (en català) Dim ond pum ewro sÿ gen i __________________

13 (yn ºGymraeg) el gos té por (“hi ha por sobre le gos”
_ _ _ ·· OFN / O F _ N ·· _ _ ·· _ ·· _ _

14 ºfedri ºdi? = pots?, ºfedri ºdi ºddim? = no pots?
(yn ºGymraeg) No ho pots entendre? __________________

15 ym- és un prefix reflexiu (fer alguna cosa a si mateix) i també de reciprocitat o interacció
golchi = rentar, ym- ºolchi > ymolchi = rentar-se
gweld = veure, ym- ºweld > ymwéld = visitar
gosod = posar Qué vol dir ymosod? __________

16 (yn ºGymraeg) la pedra blanca __________________

17 (yn ºGymraeg) ells són / estàn __________________

18 Dyna ºgyd-ºddigwÿddiad!
a) quina sorpresa!
b) quina casualitat!
c) quin horror!
d) quina calor!

19 una pila de pedres
a) pentwr dillad
b) pentwr llyfrau
c) pentwr cerrig
d) pentwr papurau

20 (yn ºGymraeg) el gos i el gat / la gata

(el gat i la gata són la mateixa paraula) __________________

21 (en català) ºwn i ºddim __________________

22 ar y bwrdd
a) sobre la taula
b) sota la cadira
c) a prop de la porta
d) dins la capsa

23 A Escòcia hi ha una ciutat Peairt del gal·les “perth”. El nom anglès d’aquesta ciutat és aquesta mateixa paraula “perth”, i d’aquí vé el nom de la ciutat de l’oest d’Austràlia. Què vol dir?
a) font
b) muntanya
c) arbust
d) riu

24 una família respectable / decent
a) teulu mawr
b) teulu cyfoethog
c) teulu rispectabl
d) teulu garw

25 (yn ºGymraeg) dins el poble ________________

26 -iadur sufix = dispositiu, mena de llibre
Què volen dir aquestes paraules?
a) geiriadur __________ (gair = paraula)
b) gliniadur __________ (glin = genoll)
c) cyfrifiadur __________ (cyfrif = comptar)
d) holiadur __________ (holi = interrogar)

27 tornar a mirar alguna cosa
a) edrÿch eto ar ºrÿwbeth
b) edrÿch yn ºofalus ar ºrÿwbeth
c) edrÿch yn amheus ar ºrÿwbeth
d) edrÿch yn ºfrysiog ar ºrÿwbeth

28 (en català) roedd shilff (prestatge) ºlydan uwch eu pennau (caps) __________________

29 (en català) -Beth sÿ’n bod? -Dim __________________

30 (yn ºGymraeg) quin és el proper pas?
B _ _ _ ·· _ W ‘ R ·· C _ M ·· N _ S A? (forma literària: nesaf )

31 naturalment, és clar W _ T _ ·· ºG _ R S

32 a la presó
a) yn y bwthÿn
b) yn y carchar
c) yn y môr
d) yn y cwpwrdd

33 (yn ºGymraeg) arribar a la vostra destinació > arribar (al) cap (del) vostre viatge
cyrraedd _ _ _ eich _ _ _ _ _

34 (yn ºGymraeg) el gran pont __________________

35 el local va ser ple de lladres
a) roedd y lle’n llawn pobl
b) roedd y lle’n llawn lladron
c) roedd y lle’n llawn meddwon
d) roedd y lle’n llawn Saeson

36 gossera, canera
a) cegin
b) cenedl
c) cenel
d) cenhinen

37 a prop de la cruïlla
a) ger y ºgroesffordd
b) ger y nant
c) ger y ºgroesfan
d) ger y cae

38 dos nens (tres d’aquestes respostes són impossibles)
a) dau ºblant
b) dau ºblentÿn
c) dau plant
d) dau ºººphlant

39 Ble mae Dinbÿch?
a) yn y de-ºddwÿrain
b) yn y gogledd-ºorllewin
c) yn y gogledd-ºddwÿrain
d) yn y de-ºorllewin

40 (en català) Roedd yr hen ºbapurau’n ºfelÿn ac yn ºfrau (brau = fràgil, trencadís)

_____________________________

41 (en català) Mae dy ºgof di fel gogr / gogor (= sedàs) __________________

42 (en català) agor y ffenest! __________________

43 (yn ºGymraeg) alguna cosa per llegir (“alguna cosa | al seu | llegir”)
R _ _ _ B _ T H ·· I ’ _ ·· ºD D _ R L L _ N

44 (yn ºGymraeg) si us plau __________________

45 la font vermella _ ·· F F _ N N _ N ·· ______

46 a la dreta
a) ar y chwith
c) yn y de
b) ar y ºdde
d) yn y canol

47 això és interessant, no ho trobes / oi?
a) dyna hen ºdro, ynte?
b) dyna ºddiddorol, ynte?
c) dyna ºdda, ynte?
d) dyna wÿch, ynte?

48 que trigarem gaire a dinar?
a) ºfÿdd swper yn hir?
b) ºfÿdd cinio yn hir?
c) ºfÿdd brecwast yn hir?
d) ºfÿdd te yn hir?

49 és massa perillós obrir la porta
M _ _ ’ _ ·· R H _ ·· º_ E R Y _ L _ S ·· I ·· A G _ _ ·· _ ·· _ _ _ S

50 la ‘f’ gal·lesa en paraules del llatí és d’una ‘m’ o una ‘b’ original.
Quines són aquestes paraules en gal·lès?
a) numerus > N I _ E _ (= quantitat)
b) rêma > R _ W Ÿ _ (= rem)
c) liber > L _ Ÿ _ _ (= llibre)
d) ploma > P _ U _ (= pluma)

51 (yn ºGymraeg) fins el matí T A _ ·· _ ·· B O _ _

52 Pwÿ sÿ’n mÿnd i ºolchi’r llestri? Qui rentarà els plats?
Jo no. N _ _ ·· ºF _

53 (yn ºGymraeg) el cim de la muntanya / l’extremitat de la terra alta __________________

54 (yn ºGymraeg) el pare ha anat a la ciutat
M _ _ ·· _ À _ ·· W E _ _ ·· M _ N D ·· I ’ _ ·· ºD _ _

55 cwÿmpo > cwmpo (= caure)
La forma col·loquial de gwÿbod (= saber) és __________________

56 segons el mapa
a) ar y map
b) yn ôl y map
c) dan y map
d) ar bwÿs y map

57 un lloc anomenat Pen-y-brÿn
a) lle ar y ffordd i ºBen-y-brÿn
b) lle o’r enw Pen-y-brÿn
c) lle yn ymÿl Pen-y-brÿn
d) lle heb ºfod ymhéll o ºBen-y-brÿn

58 (yn ºGymraeg) el rellotge de l’església _ L O _ ·· _ R ·· E _ L _ _ S

59 perquè és perillós
a) mae hi’n ºberyglus iawn
b) dÿw hi ºddim yn ºberyglus
c) er ei bod yn ºberyglus
d) achos mae’n ºberyglus

60 (yn ºGymraeg) on és la clau?
_ _ _ ·· M _ E ’ R ·· _ L L _ E _ D ?

61 fosc - clar
a) bach - mawr
b) tywÿll - golau
c) du - gwÿn
d) tew - tenau

62 El Turó de la Torre de Londres és “el turó blanc” en gal·les
En gal·lès modern seria (y) brÿn gwÿn, però en topònims més antics s’hi posa primer l’adjectiu. Per tant el nom és (Y) ·· _ _ _ _ _ _ _ _

63 (yn ºGymraeg) no tenim cap prova d’això
D _ _ _ ·· G Y _ _ O N ·· N _ ·· ºD D _ M ·· P R _ _ F ·· _ ·· H Y N N _

64 a les sis com més tard am chwech o’r ºgloch, ºfan ºbella
ºfan ºbella / ºfan ºbellaf vol dir literalment
a) cim bonic
b) lloc més lluny
c) furgoneta vella
d) no massa tard

65 contestar
a) ateb
b) gofÿn
c) rhedeg
d) canu

66 (yn ºGymraeg) tres homes __________________

67 (yn ºGymraeg) no ho facis __________________

68 Nadolig > ’Dolig (Nadal), cadair > cader .
La forma col·loquial de efallai (potser) és __________________

69 (yn ºGymraeg) a la nit vaig sentir el soroll d’un cotxe
Y _ ·· _ ·· N _ S ·· C _ Y W A I _ ·· I ·· S Ŵ _ ·· _ _ _

70 un missatge d’en David
a) neges trwÿ ºlaw Dewi
b) neges oddi wrth Dewi
c) neges am Dewi
d) neges at Dewi

ATEBION

1 va començar
a) dechreuiff començarà (futur)
b) dechreuodd va començar (preterit)
c) mae e’n dechrau està començant, comença habitualment (present continu, present habitual)
d) dechreuai començaria, començava (condicional i imperfecte)

2 (en català) Does dim dewis gynnon ni no tinc cap opció

3 Uf! (quina interjecció gal·lès expressa que una cosa sigui insuportable - la calor, una situació, etc)
a) miam-miam! nyam nyam
b) whiw! uf
c) aw! ai (dolor)
d) ych-a-fi! ecs (fàstic)

4 Normalment els adverbis o frases adverbials tenen la mutació suau:
doe = el dia d’ahir, ºddoe (adverbi) = ahir
pob vol dir cada - com es diu cada any?

ºbob blwÿddÿn

5 -wÿ és un sufix que vol dir ‘aigua / riu’ segons un diccionari de l’any 1800 aproximadment (d’en William Owen-Pughe, que va sortir en fascicles).

De fet, aquest sufix va ser un invent seu, però els gal·lesos que van anar a la Patagònia l’any 1865 va batejar el riu de la vall on es van establir amb el nom del “riu sinuós / torçat”
a) Gwÿ nom de riu del sud-est
b) Mynwÿ nom de riu del sud-est
c) Conwÿ nom de riu del nord-oest
d) Camwÿ el riu sinuós

El significat d’aquests noms de rius és subjecte de debat, però l’elemt final -wÿ no és un sufix amb sentit d’aigua. Però com que molts rius tenen un -wÿ final, va ser temptador pensar que era així

6 poma
a) oren taronja
b) eirinen pruna
c) ceiriosen cirera
d) afal poma

7 (yn ºGymraeg) dins l’escola yn yr ysgol

8 (yn ºGymraeg) on és el parc? ble mae’r parc?

9 Una ciutat del sud-est es diu “(el) camp bonic”, d’una foneria que es va establir als camps d’un granja amb aqest nom al voltant de 1820.
a) Casnewÿdd (el) castell nou
b) (y) Maes-teg camp bonic
c) Pen-y-ºbont ar Ogwr el “Pen-y-bont” del riu Ogwr (cap del pont, casa a l’entrada del pont)
d) Y ºBont-ºfaen el pont de pedra

10 Al nord, les lletres i i u no tenen la mateixa pronunciació. Al sud, però, la u ha esdevingut la mateixa que la i. Quan es lletreja, la ï es diu i ºddot (“la ï amb un punt”) i la u és “la i amb forma de ferradura”)
a) u ºboeth u calenta - no té cap sentit
b) u ºbwÿsig u important - no té cap sentit
c) u ºbedol u (de) ferradura

d) u ºbert u bonica - no té cap sentit

11 Alguns substantius, tot i ser la mateixa paraula, tenen plurals diferents segons el sentit. Prÿd = àpat, prydau = apats; prÿd = ocasió, prydiau = ocasions.
Una altra és cyngor, cynghorion (= consell, en el sentit de donar consells). Què vol dir cyngor, cynghorau? consell (comarcal, etc)

12 (en català) Dim ond pum ewro sÿ gen i tinc només cinc euros

13 (yn ºGymraeg) el gos té por (“hi ha por sobre le gos”
mae ofn / ofon ar y ci
al sud, també ofon > ofan: mae ofan ar y ci

14 ºfedri ºdi? = pots?, ºfedri ºdi ºddim? = no pots?
(yn ºGymraeg) No ho pots entendre? ºfedri ºdi ºddim deall?

Compareu ºfedri ºdi ºddeall? amb mutació suau (= pots entendre?)

Després de ºddim no hi ha mutació en gal·lès

15 ym- és un prefix reflexiu (fer alguna cosa a si mateix) i també de reciprocitat o interacció
golchi = rentar, ym- ºolchi > ymolchi = rentar-se
gweld = veure, ym- ºweld > ymwéld = visitar
gosod = posar Qué vol dir ymosod?

ymosod atacar, assaltar

ymosod ar rÿwun atacar algú (“posar-vos sobre algú”)

16 (yn ºGymraeg) la pedra blanca y maen gwÿn

17 (yn ºGymraeg) ells són / estàn maen nhw

18 Dyna ºgyd-ºddigwÿddiad!
a) quina sorpresa! dyna syrpréis!
b) quina casualitat! dyna ºgyd-ºddigwÿddiad! (junt + ocurrència)
c) quin horror! dyna ofnadwÿ!
d) quina calor! mae’n ofnadwÿ o ºboeth!

19 una pila de pedres
a) pentwr dillad ...de roba
b) pentwr llyfrau ...de llibres
c) pentwr cerrig ...de pedres
d) pentwr papurau ...de papers

20 (yn ºGymraeg) el gos i el gat / la gata

(el gat i la gata són la mateixa paraula)

y ci a’r ºgath

21 (en català) ºwn i ºddim no sé

22 ar y bwrdd
a) sobre la taula ar y bwrdd
b) sota la cadira dan y ºgadair
c) a prop de la porta wrth y drws, ar bwÿs y drws, yn ymÿl y drws
d) dins la capsa yn y blwch, yn y bocs

23 A Escòcia hi ha una ciutat Peairt del gal·les “perth”. El nom anglès d’aquesta ciutat és aquesta mateixa paraula “perth”, i d’aquí vé el nom de la ciutat de l’oest d’Austràlia. Què vol dir?
a) font ffynnon (f)
b) muntanya mynÿdd (m)
c) arbust perth (f), y ºberth
d) riu afon (f)

24 una família respectable / decent
a) teulu mawr gran, nombrosa
b) teulu cyfoethog ric
c) teulu rispectabl
d) teulu garw ‘aspre’, desordenat, poc civilitzat

25 (yn ºGymraeg) dins el poble yn y pentre (pentref, al nivell literari)

26 -iadur sufix = dispositiu, mena de llibre
Què volen dir aquestes paraules?
a) geiriadur (gair = paraula) diccionari
b) gliniadur (glin = genoll) ordinador portàtil
c) cyfrifiadur (cyfrif = comptar) ordinador
d) holiadur (holi = interrogar) questionari

27 tornar a mirar alguna cosa
a) edrÿch eto ar ºrÿwbeth tornar a mirar alguna cosa
b) edrÿch yn ºofalus ar ºrÿwbeth mirar alguna cosa detalladament
c) edrÿch yn amheus ar ºrÿwbeth mirar alguna cosa amb sospita
d) edrÿch yn ºfrysiog ar ºrÿwbeth mirar alguna amb pressa

28 (en català) roedd shilff (prestatge) ºlydan uwch eu pennau (caps)

hi havia un prestatge per damunt d’ells (“damunt els seus caps”)

uwchbén = damunt, uwch = més alt

29 (en català) -Beth sÿ’n bod? -Dim

-Què passa? -Res

30 (yn ºGymraeg) quin és el proper pas?
Beth ÿw’r cam nesa? (forma literària: nesaf )

31 naturalment, és clar wrth gwrs

32 a la presó
a) yn y bwthÿn a la caseta
b) yn y carchar a la presó
c) yn y môr al mar
d) yn y cwpwrdd a l’armari

33 (yn ºGymraeg) arribar a la vostra destinació > arribar (al) cap (del) vostre viatge
cyrraedd pen eich taith

34 (yn ºGymraeg) el gran pont y ºbont ºfawr

35 el local va ser ple de lladres
a) roedd y lle’n llawn pobl ple de gent
b) roedd y lle’n llawn lladron ple de lladres
c) roedd y lle’n llawn meddwon ple de borratxos
d) roedd y lle’n llawn Saeson ple d’anglesos

36 gossera, canera
a) cegin cuina
b) cenedl nació
c) cenel gossera, canera
d) cenhinen porro

37 a prop de la cruïlla
a) ger y ºgroesffordd a prop de la cruïlla
b) ger y nant a prop del rierol
c) ger y ºgroesfan a prop delpas a nivell
d) ger y cae a prop del camp

38 dos nens (tres d’aquestes respostes són impossibles)
a) dau ºblant (hi hauria de ser el la forma singular del substantiu)
b) dau ºblentÿn el numeral dau causa la mutació suau
c) dau plant (hi hauria de ser el la forma singular del substantiu, i la mutació suau)
d) dau ºººphlant (hi hauria de ser el la forma singular del substantiu, i la mutació suau; la muatació nasal és impossible després de dau)

39 Ble mae Dinbÿch?
a) yn y de-ºddwÿrain
b) yn y gogledd-ºorllewin
c) yn y gogledd-ºddwÿrain
d) yn y de-ºorllewin

40 (en català) Roedd yr hen ºbapurau’n ºfelÿn ac yn ºfrau (brau = fràgil, trencadís)

els vells diaris eren grocs i fràgils

41 (en català) Mae dy ºgof di fel gogr / gogor (= sedàs)

“la teva memòria és com un sedàs” ens molt mala memòria

42 (en català) agor y ffenest! obre la finestra

43 (yn ºGymraeg) alguna cosa per llegir (“alguna cosa | al seu | llegir”)
rhÿwbeth i’w ºddarllen

44 (yn ºGymraeg) si us plau os gwelwch yn ºdda

45 la font vermella y ffynnon ºgoch

46 a la dreta
a) ar y chwith a l’esquerra
c) yn y de al sud
b) ar y ºdde a la dreta
d) yn y canol al mig

47 això és interessant, no ho trobes / oi?
a) dyna hen ºdro, ynte? és una pega...(“vell gir”)
b) dyna ºddiddorol, ynte? és interessant...
c) dyna ºdda, ynte? és bo...
d) dyna wÿch, ynte? és esplèndid...

48 que trigarem gaire a dinar?
a) ºfÿdd swper yn hir? ...a sopar (“serà llarg el sopar”)
b) ºfÿdd cinio yn hir? dinar
c) ºfÿdd brecwast yn hir? esmorzar
d) ºfÿdd te yn hir? berenar de les cinc

49 és massa perillós obrir la porta
mae’n rhÿ ºbweryglus i agor y drws

50 la ‘f’ gal·lesa en paraules del llatí és d’una ‘m’ o una ‘b’ original.
Quines són aquestes paraules en gal·lès?
a) numerus > nifer (= quantitat)
b) rêma > rhwÿf (= rem)
c) liber > llÿfr (llÿfÿr) (= llibre)
d) ploma > pluf (= pluma)

51 (yn ºGymraeg) fins el matí tan y bore

52 Pwÿ sÿ’n mÿnd i ºolchi’r llestri? Qui rentarà els plats?
Jo no. Nid ºfi

També col·loqialment: Dim ºfi, Nage ºfi

53 (yn ºGymraeg) el cim de la muntanya / l’extremitat de la terra alta

pen y mynÿdd

54 (yn ºGymraeg) el pare ha anat a la ciutat
mae dàd wedi mÿnd i’r dre

55 cwÿmpo > cwmpo (= caure)
La forma col·loquial de gwÿbod (= saber) és gwbod

56 segons el mapa
a) ar y map sobre el mapa
b) yn ôl y map segons el mapa
c) dan y map sota el mapa
d) ar bwÿs y map a prop del mapa

57 un lloc anomenat Pen-y-brÿn
a) lle ar y ffordd i ºBen-y-brÿn un lloc al camí cap a Pen-y-brÿn
b) lle o’r enw Pen-y-brÿn un lloc anomenat Pen-y-brÿn
c) lle yn ymÿl Pen-y-brÿn un lloc a prop de Pen-y-brÿn
d) lle heb ºfod ymhéll o ºBen-y-brÿn un lloc no gaire lluny de Pen-y-brÿn

58 (yn ºGymraeg) el rellotge de l’església

cloc yr eglwÿs

59 perquè és perillós
a) mae hi’n ºberyglus iawn és molt perillós
b) dÿw hi ºddim yn ºberyglus no és perillós
c) er ei bod yn ºberyglus tot i ser perillós
d) achos mae’n ºberyglus perquè és perillós

60 (yn ºGymraeg) on és la clau?
ble mae’r allwedd?

61 fosc - clar
a) bach - mawr petit - gran
b) tywÿll - golau fosc - clar
c) du - gwÿn negre - blanc
d) tew - tenau gras - prim

62 El Turó de la Torre de Londres és “el turó blanc” en gal·les
En gal·lès modern seria (y) brÿn gwÿn, però en topònims més antics s’hi posa primer l’adjectiu. Per tant el nom és (Y) ·· Gwÿnfrÿn (gwÿn ºfrÿn)

63 (yn ºGymraeg) no tenim cap prova d’això
does gynnon ni ºddim prawf o hynnÿ

64 a les sis com més tard am chwech o’r ºgloch, ºfan ºbella
ºfan ºbella / ºfan ºbellaf vol dir literalment
a) cim bonic (alguns toponims tenen ban = cim; y ºfan = el cim)
b) lloc més lluny man (f) = lloc

man ºbellaf = un lloc més distant; la mutació suau indica que és un frase adverbial

ºfan ºbellaf
c) furgoneta vella (furgoneta és fan, de l’anglès van < caravan)
d) no massa tard seria ºddim yn rhÿ hwÿr

65 contestar
a) ateb contestar
b) gofÿn preguntar
c) rhedeg córrer
d) canu cantar

66 (yn ºGymraeg) tres homes tri dÿn (forma singular després de numerals en gal·lès)
67 (yn ºGymraeg) no ho facis paid!

68 Nadolig > ’Dolig (Nadal), cadair > cader .
La forma col·loquial de efallai (potser) és falle
també se sent walle (v > w)

69 (yn ºGymraeg) a la nit vaig sentir el soroll d’un cotxe
yn y nos clywais i sŵn car

70 un missatge d’en David
a) neges trwÿ ºlaw Dewi un missatge a través d’en David
b) neges oddi wrth Dewi un missatge d’en David
c) neges am Dewi un missatge sobre en David
d) neges at Dewi un missatge per en David

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We ^r àm ai? Yùu àa^r víziting peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)

CYMRU-CATALONIA

Diwygiad diweddaraf / Darrera actualització: 2006-07-20
sumbolau: ŵŷ

Fi de pàgina / Diwedd y dudalen