http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cymraeg_prawf_07_2504c.htm

Yr Hafan / Portada

..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg / Entrada en català

...................0008c Y Gwegynllun / Mapa de la web

..............................
0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)

........................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut


................................
.......................................y tudalen hwn / aquesta pàgina                  


baneri
..





Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Cymraeg - profion
Gal·lès - proves

Prawf 7
Prova 7
 


 

map o gymru a'r gwledydd catalaneg (map_cymru_pc_drenewydd_050112)


 xxxx Y tudalen hwn yn Gymraeg

 xxxx This page in English



PRAWF 7 (a continuació les respostes)
(Per imprimir-ho, feu talla-i-enganxa a un document d’open office o word; substituiu la lletra vermella de les respostes amb lletra negra)

ÿ = ‘y glir’ [ gliiir]
º = mutació suau
ºº = mutació nasal
ººº = mutació aspirada

 

 

       

 

Quina mena de gal·lès estem aprenent?

Al País de Gal·les hi ha bàsicament una divisió nord / sud, i tradicionalment es parla d’un “gal·lès del nord” (iaith y Gogledd, la llengua del nord) i un “gal·lès del sud” (iaith y de, la llengua del sud).

 

Estem aprenent una versió sudenca de la llengua basada més aviat en la llengua de Ceredigion, subdialecte meridional considerat més ‘estàndard’ que els altres. Gràcies a la seva posició cèntrica al país i també serveix com a enllaç amb el gal·lès del nord.

 

 

PRAWF 7 / PROVA 7

 

1 Ym ººmha ºwlad y mae Rhufain? (en quin país és “Rhufain”)

a) Cymru  b) Catalonia  c) Yr Eidal  d) Lloegr

 

2 En gal·lès col·loquial en paraules de més d’una síl·laba

es perd una ‘f’ [v] final  (cyntaf > cynta’, = primer; uchaf > ucha’ = el més alt)

Quina és la forma col·loquial de

a) araf (= lent)

b) mwÿaf (= el més gran)

c) trymaf (= el més pesant)

d) hiraf (= el més llarg)

 

 

3 Al nord-oest i al sud-est de país a la síl·laba final

hi ha un canvi de vocal al nivel col·loquial - ffenest’ > ffenast’ (finestra).

Com són aquestes paraules en aquestes contrades?

a) tawel (= silenciós)

b) potel (= ampolla)

c) chwannen (= puça)

d) rhyfedd (= estrany)

 

4 Beth ÿw ffurf luosog ‘camel’ (= camell)

a) camelau  b) camelod  c) cameli  d) cameloedd

 

5 Y ºDrenewÿdd - ciutat al Nord del país, a la comarca de Powÿs.

Què vol dir?

a) camp nou

b) cim de la muntanya

c) roca vermella

d) vila nova

 

6 En molts noms de carrers i cases es veu la paraula “ger”.

Què vol dir “Ger-y-coed”

a) cim del turó

b) a prop del bosc

c) sota el carrer

d) sobre la roca

 

7 tinc...

a) does gen ti ºddim... b) mae gen ti... c) mae ganddo fe...  d) mae gen i...

 

8 setmana

a) seithnos b) wÿthnos c) pythefnos  d) nawnos

 

9 si us plau (dues possibilitats)

a) os gwelwch  b) os gwelwch yn ºdda c) os gwelwch chi’n ºdda d) os gwelwch chi

 

10 fill d’en Enric

a) ap Huw, Puw   b) ab Ifan, Bifan  c) ab Owen / Bowen  d) ap Harri / Parri

 

 

11 Al sud chw- al començament és al nivell col·loquial - hw- al sud-oest i w- al sud-est

(chwith = esquerra > hwith, with)

Com són aquestes paraules al sud?

a) chwech (= sis)

b) chwain (= puces)

c) chwÿs (= suor)

d) chwant (= desig)

 

 

12 Bychan vol dir petit. Com a epitet també pot ser ‘el benjamí, el més petit’ o ‘fill d’un pare del mateix nom’. Com és Ifan ºFychan segons els anglesos?

a) Evan Vaughan  b) Ivan Fychan  c) Ifan Fychan  d) John Buchan

 

14 La paraula “arian” té mes d’un sentit. Quins dos significats aquí són correctes?

a) or

b) plata

c) pedres

d) diner

 

15 Algunes paraules tenen una vocal epentètica al sud - és la repetició de la vocal de la primera síl·laba 

esquena: cefn [KEVN] > cefen [KEE-ven]

Anglaterra: Lloegr [LHOIGR] > Lloeger [LHOI-ger] (es repeteix la forma escrita)

com són aquestes paraules:

a) llwÿbr (= sender)

b) llÿfr (= llibre)

c) ofn (= por)

d) magl (= trampa)

 

16 turó fred (topònim)

a) brÿn gwÿn  b) brÿn melÿn  c) brÿn oer  d) brÿn mawr

 

 

17 en aquests topònims del sud, què vol dir ‘cas’

a) Cas-gwent (Gwent = nom de la regió al racó sud-est del país)

b) Casnewÿdd (newÿdd = nou)

c) Cas-bach (bach = petit)

d) Casmorus (Morus = Maurici)

 

 

18 difícil

a) anodd  b) hawdd c) meddal d) coch

 

19 aprendre gal·lès

a) ysgrifennu yn ºGymraeg  b) siarad Cymraeg c) canu yn ºGymraeg  d) dysgu Cymraeg 

 

20 ón són els teus apunts?

a) ble mae dy ºgar ºdi?

b) ble mae dy nodiadau ºdi?

c) ble mae dy ºbethau ºdi?

d) ble mae d’esgidiau ºdi?

 

21 Al sud una ‘s’ després d’una ‘i’ es diu ‘sh’ (mis = mes, > mish)

Com són al sud:

a) piso (= pixar)

b) disgwÿl (= mirar al sud; esperar al nord) (hi ha un altre canvi: wÿ > w)

c) pais (= enagos)

d) llais (= veu)

 

22 educació, ensenyament

a) pwdin  b) addÿsg  c) ysgol  d) telÿn

 

23 diari

a) papur tŷ bach  b) papur newÿdd  c) papur gwastraff d) blodÿn papur

 

24 tens...

a) wÿt ti...?

b) oes... ’da ti?

c) pwÿ ÿw...?

d) ºfaint o arian...?

 

25 “dialecte” literalment és “llengua (de la boca”) + idioma”. Per tant és

a) tafodiaith

b) bratiaith

c) estroniaith

d) gweniaith

 

26 insectes de cada tipus

a) anifeiliaid o ºbob math

b) pryfed o ºbob math

c) pysgod o ºbob math

d) adar o ºbob math

 

27 un diftong -aw final en gal·lès modern és generalment -o, però en formes derivades aquest -aw encara hi és.

Per exemple croesawu = donar la benvinguda, peró croesaw > croeso.

Com són aquestes paraules amb un -aw final historicament:

a) athrawes (= professora); athraw (= professor) ___________

b) llaw (= mà), dwÿlaw (mans, literalment dues mans) ___________

c) clawdd (= fossa), Trefýclaw’ (poble a la frontera anflesa, ‘masia de la fossa’), ___________

d) llawn (= ple), prydlawn (= punctual, ‘temps + ple’), ___________

 

28 al jardí

a) yn y ºcoed

b) yn y ºgegin

c) yn yr ºardd

d) yn y seler

 

29 hi ha

a) mae   b) mÿnd  c) maen  d) maer

 

30 gos enorme

a) ci bach  b) ci coch  c) ci enfawr  d) ci mawr

 

31 gat gandul

a) cath ºddiog  b) cath ºfach  c) cath ºwen  d) cath ºddu

 

32 capsa buida

a) blwch llawn  b) blwch gwag  c) blwch coch  d) blwch plastig

 

33 Beth ÿw enw’r ynÿs ºfawr yng ººNgogledd Cymru?

Quin és el nom de la gran illa del nord de Gal·les?

a) Ynÿs Môn

b) Ynÿs Enlli

c) Ynÿs Dewi

d) Ynÿs Bŷr

 

34 filla

a) mab  b) merch  c) modrÿb  d) mam-gu

 

35 beure cervesa

a) yfed cwrw  b) buta caws c) yfed dŵr  d) buta bara

 

36 Què vol dir Abertawe?

a) el riu Tawe

b) estuari del riu Tawe

c) muntanya d’en Tawe

d) fortalesa del riu Tawe

 

37 qui ets?

a) Pwÿ wÿt ti?  b) Ble rwÿt ti?  c) Beth wÿt ti?  d) P’un sÿ ’da ti?

 

38 què dimonis...

a) Beth ºfochÿn...?  b) Beth ºddiawl...? c) Beth ºbeiriant...? d) Beth ºbotel...?

 

38 S’ha perdut el llibre

a) mae’r llÿfr ar y shilff  b) mae’r llÿfr ar y bwrdd c) mae’r llÿfr ar y gwelÿ  d) mae’r llÿfr ar ºgoll

 

39 ell no és aquí

a) dÿw e ºddim yma b) dÿw hi ºddim acw c) dÿw e ºddim acw d) dÿn nhw ºddim yma

 

40 a Irlanda

a) yn yr Alban  b) yn Iwerddon c) yn Lloegr d) yng ººNgwlad Belg

 

41 vine aquí

a) eistedd yma  b) cae dy ºgeg  c) dere yma d) nos da

 

42 braç

a) pen b) clust c) braich d) coes

 

43 treballar

a) cachu b) gweithio c) cysgu d) rhedeg

 

44 petita vall

a) cwm hir b) cwm bach c) cwm du d) cwm mawr

 

45 badia

a) banc b) abatÿ c) bae d) baedd

 

46 piscina

a) pwll nofio b) cae gwenith  c) pêl rygbi  d) stadiwm pêl-droed

 

47 el meu nom

a) ei ººººhenw hi

b) d’enw ºdi

c) f’enw i

d) ei enw fe

 

48 a prop de la taula

a) wrth y bwrdd b) dan y bwrdd c) ar y bwrdd d) o ºflaen y bwrdd

 

49 Ble mae Afon Camwÿ?

a) ym ººMhatagonia  b) yng ººNghatalonia  c) yng ººNghánada  d) ym ººMhórtiwgal

 

50 muntanya negre

a) mynÿdd mawr   b) brÿn gwÿn c) mynÿdd du  d) afon ºgoch

 

 

 

 


 


ATEBION

 

       

 

Quina mena de gal·lès estem aprenent?

Al País de Gal·les hi ha bàsicament una divisió nord / sud, i tradicionalment es parla d’un “gal·lès del nord” (iaith y Gogledd, la llengua del nord) i un “gal·lès del sud” (iaith y de, la llengua del sud).

 

Estem aprenent una versió sudenca de la llengua basada més aviat en la llengua de Ceredigion, subdialecte meridional considerat més ‘estàndard’ que els altres. Gràcies a la seva posició cèntrica al país i també serveix com a enllaç amb el gal·lès del nord.

 

 

1 Ym ººmha ºwlad y mae Rhufain? (en quin país és “Rhufain”)

a) Cymru  b) Catalonia  c) Yr Eidal  d) Lloegr 

Rhufain = Roma

 

2 En gal·lès col·loquial en paraules de més d’una síl·laba

es perd una ‘f’ [v] final  (cyntaf > cynta’, = primer; uchaf > ucha’ = el més alt)

Quina és la forma col·loquial de

a) araf (= lent) ara

b) mwÿaf (= el més gran) mwÿa

c) trymaf (= el més pesant) tryma

d) hiraf / hwÿaf (= el més llarg) hira / hwÿa

 

 

3 Al nord-oest i al sud-est de país a la síl·laba final

hi ha un canvi de vocal al nivel col·loquial - ffenest’ > ffenast’ (finestra).

Com són aquestes paraules en aquestes contrades?

a) tawel (= silenciós) tawal

b) potel (= ampolla) potal

c) chwannen (= puça) chwannan

d) rhyfedd (= estrany) rhyfadd

 

4 Beth ÿw ffurf luosog ‘camel’ (= camell)

a) camelau  b) camelod  c) cameli  d) cameloedd

 

5 Y ºDrenewÿdd - ciutat al Nord del país, a la comarca de Powÿs.

Què vol dir?

a) camp nou y cae newÿdd

b) cim de la muntanya pen y mynÿdd

c) roca vermella y ºgraig ºgoch

d) vila nova y ºdre newÿdd

 

6 En molts noms de carrers i cases es veu la paraula “ger”.

Què vol dir “Ger-y-coed”

a) cim del turó pen y brÿn

b) a prop del bosc

c) sota el carrer dan yr heol

d) sobre la roca ar y ºgraig

 

7 tinc...

a) does gen ti ºddim... no tinc b) mae gen ti... tens c) mae ganddo fe...  ell té d) mae gen i...

 

8 setmana

a) seithnos set nits (forma literària; normalment saith noson)  b) wÿthnos literalment vuit nits c) pythefnos quinze dies, literalment quinze nits d) nawnos nou nits (forma literària; normalment naw noson) 

 

9 si us plau (dues possibilitats)

a) os gwelwch  si veieu

b) os gwelwch yn ºdda si veieu bé

c) os gwelwch chi’n ºdda si vos veieu

d) os gwelwch chi si vos veieu

 

10 fill d’en Enric

a) ap Huw, Puw   fill de n’Hug

b) ab Ifan, Bifan  fill d’en  Joan

c) ab Owen / Bowen  fill d’en Eugeni

d) ap Harri / Parri

 

 

11 Al sud chw- al començament és al nivell col·loquial - hw- al sud-oest i w- al sud-est

(chwith = esquerra > hwith, with)

Com són aquestes paraules al sud?

a) chwech (= sis) hwech, wech

b) chwain (= puces) hwain, wain

c) chwÿs (= suor) hwÿs, wÿs

d) chwant (= desig) hwant, want

 

 

12 Bychan vol dir petit. Com a epitet també pot ser ‘el benjamí, el més petit’ o ‘fill d’un pare del mateix nom’. Com és Ifan ºFychan segons els anglesos?

a) Evan Vaughan  [E vøn VOON]

b) Ivan Fychan 

c) Ifan Fychan 

d) John Buchan (un nom escocès; no hi té res a veure)

 

14 La paraula “arian” té mes d’un sentit. Quins dos significats aquí són correctes?

a) or > aur

b) plata

c) pedres > cerrig

d) diner

 

15 Algunes paraules tenen una vocal epentètica al sud - és la repetició de la vocal de la primera síl·laba 

esquena: cefn [KEVN] > cefen [KEE-ven]

Anglaterra: Lloegr [LHOIGR] > Lloeger [LHOI-ger] (es repeteix la forma escrita)

com són aquestes paraules:

a) llwÿbr (= sender) llwÿbÿr

b) llÿfr (= llibre) llÿfÿr

c) ofn (= por) ofon, que també es diu ofan (canvi o > a)

d) magl (= trampa) magal

 

16 turó fred (topònim)

a) brÿn gwÿn  turó blanc b) brÿn melÿn  turó groc c) brÿn oer  d) brÿn mawr turó gran

 

 

17 en aquests topònims del sud, què vol dir ‘cas’?

castell - que s’escriu igual en gal·lès

a) Cas-gwent (Gwent = nom de la regió al racó sud-est del país) castell de Gwent

b) Casnewÿdd (newÿdd = nou) castell nou

c) Cas-bach (bach = petit) castell petit

d) Casmorus (Morus = Maurici) castell d’en Maurici

 

18 difícil

a) anodd  b) hawdd fàcil c) meddal tou, suau d) coch vermell, roig

 

19 aprendre gal·lès

a) ysgrifennu yn ºGymraeg  escriure en gal·ès

b) siarad Cymraeg parlar gal·ès

c) canu yn ºGymraeg  cantar en gal·ès

d) dysgu Cymraeg 

 

20 ón són els teus apunts?

a) ble mae dy ºgar ºdi? on és el teu cotxe?

b) ble mae dy nodiadau ºdi?

c) ble mae dy ºbethau ºdi? on són les teves coses?

d) ble mae d’esgidiau ºdi? on són les teves sabates?

 

21 Al sud una ‘s’ després d’una ‘i’ es diu ‘sh’ (mis = mes, > mish)

Com són al sud:

a) piso (= pixar) pisho

b) disgwÿl (= mirar al sud; esperar al nord) (hi ha un altre canvi: wÿ > w) dishgwl

c) pais (= enagos) paish

d) llais (= veu) llaish

 

22 educació, ensenyament

a) pwdin  púding b) addÿsg  c) ysgol  escola d) telÿn arpa

 

23 diari

a) papur tŷ bach paper higènic;  b) papur newÿdd  diari, c) papur gwastraff paper per llençar d) blodÿn papur flor de paper

 

24 tens...

a) wÿt ti...? ets? estàs?

b) oes... ’da ti? tens? (“hi ha ... amb tu”)

c) pwÿ ÿw...? qui és?

d) ºfaint o arian...? quants diners,,,?

 

25 “dialecte” literalment és “llengua (de la boca”) + idioma”. Per tant és

a) tafodiaith

b) bratiaith llengua pobre, gal·lès barrejada amb anglès (brat = drap)

c) estroniaith llengua estrangera (més aviat literària; normalment iaith ºdramor, llengua de l’altra banda del mar)

d) gweniaith adulació, llagoteria (“llengua blanca”)

 

26 insectes de cada tipus

a) anifeiliaid o ºbob math animals...

b) pryfed o ºbob math

c) pysgod o ºbob math peixos...

d) adar o ºbob math ocells...

 

27 un diftong -aw final en gal·lès modern és generalment -o, però en formes derivades aquest -aw encara hi és.

Per exemple croesawu = donar la benvinguda, peró croesaw > croeso.

Com són aquestes paraules amb un -aw final historicament:

a) athrawes (= professora); athraw (= professor) athro

b) llaw (= mà), dwÿlaw (mans, literalment dues mans) dwÿlo

c) clawdd (= fossa), Trefýclaw’ (poble a la frontera anflesa, ‘masia de la fossa’), Trefýclo

d) llawn (= ple), prydlawn (= punctual, ‘temps + ple’) prydlon

 

28 al jardí

a) yn y ºcoed al bosc

b) yn y ºgegin a la cuina

c) yn yr ºardd

d) yn y seler al soterrani

 

29 hi ha

a) mae   b) mÿnd  anar c) maen  pedra d) maer alcalde, batlle

 

30 gos enorme

a) ci bach  gos petit b) ci coch  gos vermell c) ci enfawr  d) ci mawr gos gros

 

31 gat gandul

a) cath ºddiog  b) cath ºfach  gatet c) cath ºwen  gat blanc d) cath ºddu gat negre

 

32 capsa buida

a) blwch llawn capsa plena b) blwch gwag  c) blwch coch  capsa vermella d) blwch plastig capsa de plàstic

 

33 Beth ÿw enw’r ynÿs ºfawr yng ººNgogledd Cymru?

Quin és el nom de la gran illa del nord de Gal·les?

a) Ynÿs Môn

b) Ynÿs Enlli petita illa del nord-oest

c) Ynÿs Dewi petita illa del sud-oest - “illa de Sant David”

d) Ynÿs Bŷr petita illa del sud-oest  

 

34 filla

a) mab  fill b) merch  c) modrÿb  tia d) mam-gu àvia

 

35 beure cervesa

a) yfed cwrw  b) buta caws menjar formatge c) yfed dŵr  beure aigua d) buta bara menjar pa

 

36 Què vol dir Abertawe?

a) el riu Tawe Afon Tawe

b) estuari del riu Tawe  

c) muntanya d’en Tawe “mynÿdd Tawe” (no existeix)

d) fortalesa del riu Tawe “Caer ºDawe” (no existeix)

 

37 qui ets?

a) Pwÿ wÿt ti?  b) Ble rwÿt ti?  On ets? c) Beth wÿt ti?  Què ets? d) P’un sÿ ’da ti? Quin tens? (“[és] | pa quin | un un | sÿdd, sÿ que-és | gyda, ’da amb | ti tu”)

 

38 què dimonis...

a) Beth ºfochÿn...? (no existeix - mochÿn = porc) 

b) Beth ºddiawl...? diawl = diable

c) Beth ºbeiriant...? (no existeix - peiriant = màquina)

d) Beth ºbotel...? (no existeix - potel = ampolla)

 

38 S’ha perdut el llibre

a) mae’r llÿfr ar y shilff  el llibre és al prestatge

b) mae’r llÿfr ar y bwrdd el llibre és damunt la taula

c) mae’r llÿfr ar y gwelÿ  el llibre és sobre el llit

d) mae’r llÿfr ar ºgoll (sobre + coll, arrel de colli = perdre)

 

39 ell no és aquí

a) dÿw e ºddim yma

b) dÿw hi ºddim acw ella no és allà (lluny)

c) dÿw e ºddim acw ell no és allà (lluny)

d) dÿn nhw ºddim yma no són aquí

 

40 a Irlanda

a) yn yr Alban a Escòcia   b) yn Iwerddon a Irlanda c) yn Lloegr a Anglaterra d) yng ººNgwlad Belg a Bèlgica

 

41 vine aquí

a) eistedd yma  seu aquí b) cae dy ºgeg  calla (“tanca la teva boca”) c) dere yma d) nos da bona nit

 

42 braç

a) pen cap b) clust orella c) braich d) coes cama

 

43 treballar

a) cachu cagar b) gweithio treballar c) cysgu dormir d) rhedeg córrer

 

44 petita vall

a) cwm hir vall llarga b) cwm bach vall petita c) cwm du vall negra d) cwm mawr gran vall

 

45 badia

a) banc banc b) abatÿ abadia c) bae d) baedd verro, marrà

 

46 piscina

a) pwll nofio (“bassa (de) nedar”)

b) cae gwenith  camp de blat

c) pêl rygbi  pilota de rugby

d) stadiwm pêl-droed estadi de furbol

 

47 el meu nom

a) ei ººººhenw hi el seu nom (d’ella)

b) d’enw ºdi el teu nom

c) f’enw i el meu nom

d) ei enw fe el seu nom (d’ell)

 

48 a prop de la taula

a) wrth y bwrdd b) dan y bwrdd sota c) ar y bwrdd sobre d) o ºflaen y bwrdd davant

 

49 Ble mae Afon Camwÿ?

a) ym ººMhatagonia  a la Patagònia b) yng ººNghatalonia  a Catalunya c) yng ººNghánada  al Canadà d) ym ººMhórtiwgal a Portugal

 

50 muntanya negre

a) mynÿdd mawr  gran muntanya b) brÿn gwÿn turó blanc  c) mynÿdd du  d) afon ºgoch riu vermell

 

 

 

 

 



Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-
CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We
r àm ai? Yùu àar víziting  peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)

CYMRU-CATALONIA

Diwygiad diweddaraf / Darrera actualització: 2006-07-13
sumbolau: ŵŷ

Fi de pàgina / Diwedd y dudalen