http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0201_CAT_rhagenwau_personol_2419c.htm

Yr Hafan / Portada

..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg / Entrada en català

...................0008c Y Barthlen / Mapa de la web

..............................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)

........................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut

..........................................................y tudalen hwn

.....

..

Gwefan Cymru-Catalonia La Web de Gal·les i Catalunya Cwrs Cymraeg - Rhan 2 / dau Curs de gal·lès - segona part

LLIÇO 1

Pronoms personals

Mirem primer les formes literàries. Les formes col·loquials en alguns casos són lleugerament diferents.

primera persona:

fi [vi] jo

ni [ni] nosaltres

segona persona:

ti [ti] tu

chwi [khwi] vos, vosaltres; vostè, vostès

tercera persona:

ef [ev] ell

hi [hi] ella

hwy [hui] ells, elles

El verb BOD (= ser, estar). Temps present. Forma literària.

primera persona:

yr wyf fi [r ui vi] sóc, estic

yr ydym ni [r -dim ni] sóm, estem

segona persona:

yr wyt ti [r ui ti] ets, estàs

yr ydych chwi [r -di khwi] sou, esteu

tercera persona:

y mae ef [ mâi ev] (ell) és, està

y mae hi [ mâi hi] (ella) és, està

y maent hwy [ mâint hui] són, estan

y, yr són “particles”, i no tenen traducció.

Els pronoms a la llengua literària no són necessaris si no hi ha cap èmfasi. Per tant, l’ús del verb bod s’assembla al català sóc, som etc en comptes de jo sóc, nosaltres som.

Uns verbs gal·lesos:

mynd [mind] anar

dod [do:d] venir

cerdded [ker-dhed] caminar

rhedeg [hre-deg] córrer

cysgu [k-ski] dormir

siarad Cymráeg [sha-rad km-râig] parlar gal·les

En gal·lès no es fa la distincció entre “parlo” i “estic parlant”, “camino” i “estic caminat”, etc

Entre el verb bod i el verb cal posar yn [n], un enllaç pre-verbal.

Yr wyf fi yn cerdded camino, estic caminant

Y mae hi yn cysgu ella dorm, ella està dormint

EXERCICIS

(a) Llegeix en veu alta aquestes frases (algunes no tenen pronom, per variar)

1 Yr wyf fi yn gweld [gweld] (= veure)

2 Y mae hi yn cerdded

3 Y mae ef yn cysgu

4 Yr wyf yn siarad Cymráeg

5 Y maent hwy yn dod

6 Yr ydym ni yn darllen [dar-lhen] (= llegir)

7 Yr wyt ti yn yfed [-ved] (= beure)

8 Y maent yn rhedeg

9 Yr ydych chwi yn gweld

10 Y mae hi yn darllen

11 Y maent hwy yn yfed

12 Y mae ef yn siarad Cymráeg

13 Y maent hwy yn cysgu

14 Yr ydym yn dod

15 Yr ydych chwi yn gweithio [gweith-yo] (= treballar)

PRONUNCIACIÓ: 1 r uiv vi n gweld. 2 mâi hi n ker-dhed. 3 mâi ev n k-ski 4 r uiv n sha-rad km-râig. 5 mâint hui n dod. 6 r -dim ni n dar-lhen. 7 r uit ti n -ved. 8 maent n hre-deg. 9 r -dikh khwi n gweld. 10 mâi hi n dar-llen. 11 mâint hui n -ved. 12 mâi ev n sha-rad km-râig. 13 mâint hui n k-ski. 14 r -dim n dod. 15 r -dikh khwi n gweith-yo.

RESPOSTES. Ara traduiu les frases catalanes al gal·lès oralment. Després torneu a fer la traducció per escrit.

1 veig / estic veient

2 ella camina / esta caminant

3 ell dorm / està dormint

4 parlo gal·lès / estic parlant gal·lès

5 venen / estàn vinent

6 llegim / estem llegint

7 beus / estas bevent

8 corren / estan corrent

9 veieu / esteu veient

10 ella llegeix / està llegint

11 ells beuen / estan bevent

12 ell parla gal·les / està parlant gal·lès

13 dormen / estan dormint

14 venim / estem vinent

15 treballeu / esteu treballant

LLIÇO 2

Les formes col·loquials

primera persona:

fi [vi] jo CAP CANVI

ni [ni] nosaltres CAP CANVI

segona persona:

ti [ti] tu CAP CANVI

chi [khi] vos, vosaltres; vostè, vostès. S’ha perdut la ‘w’ de chwi. De fet, s’accepta cada vegada més chi com a forma literària

tercera persona:

e [e] ell. Es perd la [v] final

hi [hi] ella CAP CANVI

nhw [nu] ells, elles. Forma literària hwy. El diftong wy s’ha simplificat; la n al davant és de fet la terminació -nt dels verbs que ha esdevingut una [n] i ha perdut la [t] final

-nt hwy > n hwy > nhwy > nhw > nw

Generalment la h ja no es pronuncia, però com que alguns llocs l’ha conservat es prefereix escriure la forma amb h, nhw

El verb BOD (= ser, estar). Temps present. Forma col·loquial

primera persona:

yr wyf fi yn > rw i’n [ruin]

yr ydym ni yn > ryn ni’n [ri nin]

segona persona:

yr wyt ti yn yn > rwyt ti’n [rui tin]

yr ydych chwi yn > rych chi’n [ri khin]

tercera persona:

y mae ef yn > mae e’n [mâ en]

y mae hi > mae hi’n [mâ hin]

y maent hwy > maen nhw’n [mâ nun]

_______________________________________________________

COSES TÈCNIQUES

Què ha passat aquí? Es veurà que a la llengua col·loquial hi ha tendència de fer elisions si hi ha la vocal neutra després d’una vocal, com en català (vam anar al camp > vam anar’l camp). Per tant, yn > ’n

La vocal neutra de la primera síl·laba també s`ha perdut, i això passa amb altres frases oparaules en gal·lès. Aquí y mae > mae, y maen > maen. Davant de la vocal, la r final de yr ha passat a

la paraula següent yr ydym > ryn.

Ja hem vist com maent hwy > maen nhw

yr wyf fi > rwyf fi > rwy fi (consonant “f” senzilla) > rwy i (pèrdua de la [v] incial, que passa en altres paraules en gal·lès) > rw i (simplificació del diftong wy > w).

Aquestes són les formes del sud. Al sud la yd- és absent; és típic del nord, i la llengua literària és més nordenca que sudenca. Per tant la llengua literària té yd-.

NORD	SUD
yr ydwyf fi yn > dw i’n	yr wyf fi yn > rw i’n > w i’n
yr ydym ni yn > dyn ni’n > de ni’n > da ni’n	yr ym ni yn > rŷn ni’n / rŷ ni’n > ŷ ni’n > ni’n
yr wyt ti’n > rwyt ti’n	yr wyt ti’n > rwyt ti’n / rwy ti’n > wy ti’n > ŷ ti’n > ti’n
yr ydych chwi’n yn > dych chi’n > de chi’n > da chi’n	yr ych chwi yn > rŷch chi’n / rŷ chi’n > ŷ chi’n > chi’n
y mae ef yn > mae o’n	y mae ef yn > mae e’n / ma e’n (ma’ fe’n)
y mae hi yn > mae hi’n	y mae hi yn > mae hi’n / ma hi’n > ma’ ’i’n
y maent hwy yn > maen nhw’n > mae nhw’n	y maent hwy yn > maen nhw’n > ma nw’n

Farem servir les formes marcades amb groc.

Al nord la y (dyn, dych) és diu amb ‘e’ al nord-est, i aquest ‘e’ ha esdevingut ‘a’ al nord-oest.

Al sud, la r- inicial es perd a un nivell més col·loquial, i com que l’èmfasi normalment és al pronom, el verb pot deapareixer.

És més estàndard mantenir -ch, -n, -t al final del verb, encara que -ch ch-, -n n-, -t t- no es pronuncien com a consonants dobles (rŷn ni’n, rwyt ti’n, rŷch chi’n, maen nhw’n)

_______________________________________________________

EXERCICIS

(a) Llegeix en veu alta aquestes frases (algunes no tenen pronom, per variar)

1 Mae e’n cysgu

2 Maen nhw’n chwarae [hwa-re] (= jugar)

3 Mae e’n siarad Catalaneg [ka-ta-la-neg] (= català)

4 Maen nhw’n gweld

5 Rŷn ni’n prynu [pr-ni] (= comprar)

6 Rw i’n dw^ad [du-ad] (forma col·loquial de dod = venir)

7 Mae hi’n cysgu

8 Rw i’n cerdded

9 Maen nhw’n buta [bi-ta] (= menjar)

10 Rŷn ni’n yfed cwrw [ku-ru] (= cervesa)

11 Rych chi’n gweld

12 Mae hi’n yn darllen nofel [no-vel] (= novel·la)

13 Maen nhw’n aros [a-ros] (= esperar)

14 Rych chi’n edrych [e-drikh] (= mirar)

15 Rwyt ti’n buta gormod [gor-mod] (= massa)

PRONUNCIACIÓ: 1 mâ en k-ski 2 ma nun hware 3 mâ e’n sha-rad ka-ta-la-neg 4 ma nun gweld 5 ri ni’n pr-ni 6 ru in du-ad 7 ma hin k-ski 8 ruin ker-dhed 9 ma nun bi-ta 10 ri nin -ved ku-ru 11 ri khin gweld 12 mâ hin dar-lhen no-vel 13 ma nun a-ros 14 ri khin e-drikh 15 rui tin bi-ta gor-mod

RESPOSTES. Ara traduiu les frases catalanes al gal·lès oralment. Després torneu a fer la traducció per escrit.

1 Ell dorm / està dormint

2 juguen / estan jugant

3 ell parla / està parlant català

4 ells veuen / estan veient

5 comprem / estem comprant

6 vinc / estic vinent forma

7 ella dorm / està dormint

8 camino / estic caminant

9 mengen / estan menjant

10 bevem / estem bevent cervesa

11 veieu / esteu veient

12 ella llegeix / està llegint una novel·la

13 esperen / estan esperant

14 mireu / esteu mirant

15 menges / estas menjant massa

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

Si i no en gal·lès

Hi ha ie i nage, però tenen un ús restringit.

Només es poden fer servir com a resposta per preguntes que tenen ai (preguntes afirmatives) o oni (preguntes negatives) al cap.

Normalment es repeteix el verb.

Coneixes el Joan? Conec. No conec.

De fet, la pregunta és més aviat “estàs coneixent el Joan?”

I la resposta és “Estic. No estic.”

Wyt ti.... Ydw. Nag ydw. (uit ti... ø-DU. NAAG-ø-du).

Responeu a aquestes preguntes. Si no enteniu la pregunta, la traducció segueix l’exercici

1 Wyt ti’n siarad Cymraeg?

2 Wyt ti’n iawn?

3 Wyt ti wedi blino?

4 Wyt ti’n hoff o ºwin?

5 Wyt ti’n siarad Catalaneg?

6 Wyt ti’n nabod y ºbobl drws nesa?

7 Wyt ti wedi bod ym ººMharis?

8 Wyt ti am ymuno â’r ºfyddin?

9 Wyt ti’n meddwl bod dysgu ieithoedd yn hawdd?

10 Wyt ti deall y cwestiynau ’ma?

11 Wyt ti’n gwybod ºfaint yw tocyn metro?

12 Wyt ti’n ºgyfoethog?

13 Wyt ti’n chwarae golff?

14 Wyt ti’n codi cyn saith yn y bore?

15 Wyt ti’n darllen llyfrau Cymraeg?

16 Wyt ti’n ysmysgu?

17 Wyt ti’m cael tôst i ºfrecwast?

18 Wyt ti’n hoffi coffi?

19 Wyt ti’n codi’n hwyr ar y Sul?

20 Wyt ti’n cysgu â’r ffenest ar agor?

1 Wyt ti’n siarad Cymraeg? Parles gal·lès? Saps gal·lès?

2 Wyt ti’n iawn? Estàs bé?

3 Wyt ti wedi blino? Estàs cansat / cansada?

4 Wyt ti’n hoff o ºwin? T’agrada el vi?

5 Wyt ti’n siarad Catalaneg? Parles català? Saps català?

6 Wyt ti’n nabod y ºbobl drws nesa? Coneixes la gent del pis / de la casa del costat?

7 Wyt ti wedi bod ym ººMharis? Has anat alguna vegada a Paris?

8 Wyt ti am ymuno â’r ºfyddin? Vols anar a l’exèrcit?

9 Wyt ti’n meddwl bod dysgu ieithoedd yn hawdd? Penses que apredre idomes és fàcil?

10 Wyt ti’n deall y cwestiynau ’ma? Entens aquestes preguntes?

11 Wyt ti’n gwybod ºfaint yw tocyn metro? Saps quan val un bitllet de metro?

12 Wyt ti’n ºgyfoethog? Ets ric?

13 Wyt ti’n chwarae golff? Jugues al golff?

14 Wyt ti’n codi cyn saith yn y bore? T’aixeques abans de les set del matí?

15 Wyt ti’n darllen llyfrau Cymraeg? Llegeixes llibres gal·lesos?

16 Wyt ti’n ysmysgu? Fumes?

17 Wyt ti’m cael tôst i ºfrecwast? Prens torrades per esmorzar?

18 Wyt ti’n hoffi coffi? T’agrada el cafè?

19 Wyt ti’n codi’n hwyr ar y Sul? T’aixeques tard els diumenges?

20 Wyt ti’n cysgu â’r ffenest ar agor? Dorms amb la finestra oberta?

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We (r) àm ai? Yùu àa(r) víziting peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)

CYMRU-CATALONIA

Fi de pàgina / Diwedd y dudalen