http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0066_CAT_acen_ar_y_sillaf_olaf_0288c.htm
0001z Yr Hafan
/ Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
paraules amb l'accent a la síl·laba final
L'accent a la paraula cau normalment a la síl·laba
penúltima - anifail [a-ni-vel] =
animal, mynÿdd [mø-nidh] =
muntanya, etc. Hi ha però algunes classes de paraules on l'accent cau a la
síl·laba final.
La forma entre barres és una forma amb accent
circumflex o accent agut per indicar més clarament l'accent final, però no
s'utilitza a l'ortografia estàndard - per exemple, ymdrin /ymdrîn/ [øm-driin]. En uns casos l'ortografia estàndard si ho
indica amb un accent - coffâd [ko-faad]
= commemoració
a)
pronom personal emfàtic
myfi /myfî/ [mø-vii] = jo (mateix), nyni /nynî/
[nø-nii] = nosaltres (mateixos); tydi
/tydî/ [tø-dii] = tu (mateix),
/chwychwî/ chwychwi [khwø-khwii] =
vos (mateix), vosaltres (mateixos); efê [e-vee] = ell (mateix) / efô [e-voo] = ell (mateix), hyhi /hyhî/
[hø-hii] = ella (mateixa), hwÿnt-hwÿ
[huint-hui] = ells (mateixos), elles
(mateixes).
De fet, aquestes formes són formes literàries - al
nivell col·loquial, s'han reduït a formes que s'assemblen el pronom personal
bàsic amb article - y fi [ø-vii] =
jo (mateix), y ni [ø-nii] =
nosaltres (mateixos); y ti [ø-tii]
= tu (mateix), y chi [ø-khii] =
vos (mateix), vosaltres (mateixos); y fê [ø-vee] = ell (mateix) / y fô [ø-voo] = ell (mateix), y hi [ø-hii] = ella (mateixa), y nhw [ø-nhuu] = ells (mateixos), elles (mateixes). O
senzillament es fa servir el pronom personal bàsic - fi, ni; ti, chi;
fe, fo, hi, nhw
b) alguns verbs compostos amb ym-
per
exemple: ymdrin /ymdrîn/ [øm-driin]
= tractar
c)
adverbis/preposicions compostos
per
exemple: heblaw /hebláw/ [he-blau]
= apart de
d) verb-noms -au, -eu, -oi
per
exemple: cyffroi /cyffrói/ [kø-froi]
= excitar
e)
noms amb -âd, -hâd
per
exemple: coffâd [ko-faad] =
commemoració, per exemple: parhad /parhâd/ [par-haad] = continuació
f) verbs compostos basats en gwneud, gweld (per què
són formes reduïdes de formes més antigues gwneuthud, gweled)
per
exemple: ymweld /ymwéld/ [øm-weld]
= visitar
h)
formes plurals amb -fâu, féÿdd < -fa (â = aa)
per
exemple: cronfeÿdd /cronféÿdd/ [kron-veidh]
= pantà
i)
formes plurals amb -âu < -a (â = aa)
per exemple: dramâu [dra-mai] = obra de teatre
j) topònims amb guionet i paraula monosíl·laba al
final
per
exemple: Aber-gwaun [a-ber-gwain]
k)
adjectius amb -us, -ig
per
exemple: cyfleus /cyfléus/ [køv-leis]
= convenient, bwÿteig /bwÿtéig/ [bui-teig]
= voraç
l) noms i adjectius compostos d'un prefix - di- (=
sense), cÿd- (= co-, amb), cÿn- (= ex-, anterior), cam- (= mal-), gor- (=
excessiu), hunan- (= auto-) i paraula monosíl·laba després d'un guionet
per exemple: hunan-dÿb [hi-nan-diib] = presumpció, orgull
m) alguns adjectius amb el prefix privatiu an-
per
exemple: annheg /annhêg/ [a-nheeg]
= injust
n) una sèria de paraules amb ysb-, ysg-, yst-. Al
nivell col·loquial, aquestes disíl·labes s'ha perdut la 'y' inicial, i han
quedat monosíl·labes
per exemple: ystôl [ø-stool] = tamboret (col·loquialment: stôl),
per exemple: ysgrech /ysgrêch/ [ø-sgreekh]
= xiscle (col·loquialment: sgrech)
o) algunes interjeccions
per exemple: aiê [ai-e] = no?
p) manlleus que han conservat l'accentuació de la
llengua original
per
exemple: apêl [a-peel] = crida (anglès
'apíiøl' appeal),
p)
algunes formes d'alguns verbs
per
exemple: /gadéwch/ [ga-deukh] =
deixeu
q) formes compostes amb 'pe' = si
per exemple: petawn /petáwn/ [pe-taun] = si (estigués, etc)
r)
miscel·lània:
per
exemple: Cymraeg /Cymráeg/ [køm-raig]
= gal·lès, Hebraeg /Hebráeg/ [he-braig]
= hebreu.
Adolygiadau diweddaraf /
Latest update: 20 01 2000
Ble’r wyf i? Yr ych chi’n
ymwéld ag un o dudalennau’r Gwefan “CYMRU-CATALONIA”
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web “CYMRU-CATALONIA” (=
Gal·les-Catalunya)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø “CYMRU-CATALONIA” (=
Weilz-Katølóuniø) Wéb-sait
Where am I? You are visiting a page from the
“CYMRU-CATALONIA” (= Wales-Catalonia) Website
CYMRU-CATALONIA
Edrychwch
ar fy Ystadegau / View My Stats