1264c Gwefan
Cymru-Catalonia – el verb – regulars i irregulars
http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0058_CAT_berfau_afreolaidd_1264c.htm
0001z Yr
Hafan / Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
Verbs Irregulars
Hi ha sis verbs
irregulars:
MYND = anar
GWNEUD= fer
CAEL = aconseguir
DOD = venir
ADNABOD = anar
GWYBOD = saber
Les conjugacions
de GWNEUD i CAEL
són gairebé
identiquès amb la de MYND;
es_i = vaig anar
gwnes_i = vaig
fer (es prefixa gwn-)
ces_i = vaig
aconseguir (es prefixa c-)
a) Els verbs es
presenten segons les persones
1 = primera persona singular / plural
2 = segona persona singular / plural
3 = tercera persona singular / plural
b) un codi
identifica el verb conjugat
mÿnd = anar
Temps futur
1 A_i , Af-i (001) aniré
ai, aa vi
Awn_ni
(002) anirem
au ni
2 Ei_di (003) aniràs
ei di
Ewch_chi
(004) anireu
eu xi
3 Aiff_e (005) (ell)
anirà
ai fe
Aiff_hi
(006) (ella) anirà
aif hi, ai fi
Ân_nhw(007) (ells/elles) aniràn
aan hu, aa nu
004, 005: al Nord
eith_o, eith_hi
La forma negativa
- s’hi afegeix ddim - aiff_e ddim = ell no anirà
La forma
interrogativa - és igual que la forma declarativa - aiff_e? anirà ell?
Temps
CONDICIONAL
La forma amb el-
és molt estesa al Sud (GS = Gal.les del Sud)
1 Awn_i (008) (jo)
aniria
au ni
Elwn_i
(008GS)
e lu ni
Aen_ni
(009) aniriem
ai ni
Elen_ni
(009GS)
e le ni
2 Aet_ti (010) aniries
ai ti
Elet_ti (010GS)
e le ti
Aech_chi
(011) aniríeu
ai xi
Elech_chi (011GS)
e le xi
3 Âi_e (012) (ell)
aniria
ai e
Elai_fe
(012GS)
e le ve
Âi_hi
(013) (ella) aniria
ai hi
Elai_hi
(013GS)
e le hi
Aen_nhw
(014) (ells, elles) anirien
ain hu, ai nu
Elen_nhw (014GS)
e len hu, e le nu
La forma amb el-
és molt estesa al Sud
La forma negativa
- s’hi afegeix ddim - elai_fe ddim = ell no aniria
La forma
interrogativa - és igual que la forma declarativa - elai_e? aniria ell?
Temps passat
1 Es_i (015) (jo)
vaig anar
ee si
Aethon_ni
(016) vam anar
ei q o ni
2 Aethost_ti (017) vas
anar
ei q o sti
Aethoch_chi
(018) vau anar
ei q o xi
3 Aeth_e (019) (ell)
va anar
ai q e
Aeth_hi
(020) (ella) va anar
aith hi,
ai thi
Aethon_nhw
(021) (ells/elles) van anar
ei tho
nu
Al sud, (020)
aeth > aath (aaq )
La forma negativa
- s’hi afegeix ddim - es_i ddim = no vaig anar
La forma
interrogativa - és igual que la forma declarativa - aethon_nhw? van anar?
IMPERATIUS
Cer,
Cer_di (022GS) vés! (Gal.les del Sud)
ker, ker
di
Dos,
Dos_di (022GN) vés! (Gal.les del Nord)
doos, doos
di
Cerwch, Cerwch_chi (023GS) aneu! (Gal.les
del Sud)
ké rux, ké ru xi
Ewch,
Ewch_chi (023) vés!
eux, eu xi
gwneud = fer
formes col.loquials són: gwneud (gWneid), gneud (gneid) neud (neid),
a més a més d’una
forma variant del sud-est ‘gwneuthur’ - gnither (gni q er)
Temps futur
1 Gwna_i , Gwnaf-i (001) faré
gnai, gnaa
vi
Gwnawn_ni
(002) farem
gnau ni
2 Gwni_i (003) faràs
gnei di
Gwnewch_chi (004) fareu
gneu xi
3 Gwnaiff_e (005) (ell) farà
gnai fe
Gwnaiff_hi (006) (ella) farà
gnaif hi, gnai fi
Gwân_nhw(007) (ells/elles)
faràn
gnaan hu, gnaa nu
004, 005: al Nord gwneith_o, gwneith_hi
La forma negativa
-
(1) hi ha la
partícula negativa ni_ subjacent que fa la mutació suau
gwn- > *ghwn-
> wn
(2) s’hi afegeix ddim
wna_i ddim = no
faré
La forma
interrogativa
(1) hi ha la
partícula interrogativa a_ subjacent que fa la mutació suau
gwn- > *ghwn- > wn
wnei_di hynnÿ? ho feries això?
Temps
CONDICIONAL
1 Gwnawn_i (008) (jo) faria
gnau ni
Gwnelwn_i (011GS)
gne lu ni
Gwnaen_ni
(009) fariem
gnai ni
Gwnelen_ni
(011GS)
gne le ni
2 Gwnaet_ti (010) faries
gnai ti
Gwnelet_ti (010GS)
gne le ti
Gwnaech_chi (011) faríeu
gnai xi
Gwnelech_chi (011GS)
gne le xi
3 Gwnâi_fe (012) (ell)
faria
gnai ve
Gwnelai_fe
(012GS)
gne le ve
Gwnâi_hi
(013) (ella) faria
gnai hi
Gwnelai_hi (013GS)
gne le hi
Gwnaen_nhw
(014) farien
gnain hu, gnai nu
Gwnelen_nhw(014GS)
gne len hu, gne le nu
La forma negativa
-
(1) hi ha la
partícula negativa ni_ subjacent que fa la mutació suau
gwn- > *ghwn-
> wn
(2) s’hi afegeix ddim
wnelai_fe ddim =
(ell) no (ho) faria
La forma
interrogativa -
(1) hi ha la
partícula interrogativa a_ subjacent que fa la mutació suau
gwn- > *ghwn- > wn
wnelaist_ti hynnÿ? (ho) faries?
Temps passat
1 Gwnes_i (015) (jo)
vaig fer
gnee si
Gwnaethon_ni
(016) vam fer
gnei q
o ni
2 Gwnaethost_ti (017) vas
fer
gnei q o sti
Gwnaethoch_chi (018) vau fer
gnei q
o xi
3 Gwnaeth_e (019) (ell)
va fer
gnai q
e
Gwnaeth_hi
(020) (ella) va fer
aiq hi, ai q i
Gwnathon_nhw (021) (ells/elles) van fer
ei q
o nu
Al sud, (020)
gwnaeth > gnaath (gnaaq ), naath (naaq )
La forma negativa
-
(1) hi ha la
partícula negativa ni_ subjacent que fa la mutació suau
gwn- > *ghwn-
> wn
(2) s’hi afegeix ddim
wnes_i ddim = no vaig fer
La forma
interrogativa
(1) hi ha la
partícula interrogativa a_ subjacent que fa la mutació suau
gwn- > *ghwn- > wn
wnest_ti hynnÿ? ho vas fer això?
IMPERATIUS
Gwna,
Gwna_di (022) fés!
gnaa, gnaa di
Gwnewch,
Gwnewch_chi (023) feu!
gneux, gneu
xi
cael = aconseguir
Col.loquialment:
caal (kaal)
Temps futur
1 Ca_i , Caf-i (001) rebré
kai, kaa
vi
Cawn_ni
(002) rebrem
kau ni
2 Cei_i (003) rebràs
kei di
Cewch_chi (004) rebreu
keu xi
3 Caiff_e (005) (ell)
rebrà
kai fe
Caiff_hi
(006) (ella) rebrà
kaif hi, kai fi
Cân_nhw(007) (ells/elles)
rebràn
kaan hu, kaa nu
004, 005: al Nord
ceith_o, ceith_hi
La forma negativa
-
(1) hi ha la
partícula negativa ni_ subjacent que fa la mutació aspirant c > ch
(2) s’hi afegeix ddim
cha_i ddim = no rebré
La forma
interrogativa
(1) hi ha la
partícula interrogativa a_ subjacent que fa la mutació suau c > g
chaiff_hi wobr?
guanyarà un premi?
Temps
CONDICIONAL
1 Cawn_i (008) (jo)
rebria
kau ni
Celwn_i (011GS)
ke lu ni
Caen_ni
(009) rebriem
kai ni
Celen_ni
(011GS)
ke le ni
2 Caet_ti (010) rebries
kai ti
Celet_ti (010GS)
ke le ti
Caech_chi (011) rebríeu
kai xi
Celech_chi (011GS)
ke le xi
3 Câi_fe (012) (ell)
rebria
kai ve
Celai_fe
(012GS)
ke le ve
Sut gallwn i wÿnebu’r srdal wedÿn a minnau heb adael neb
yn ytº i ofalu amdanoch chi? Fe gâi pawb yr hanes ganddo (:REF)
Cynaeafau Eic Davies 1943 t55
Câi_hi
(013) (ella) rebria
kai hi
Celai_hi
(013GS)
ke le hi
Caen_nhw
(014) rebrien
kain hu, kai nu
Celen_nhw(014GS)
ke len hu, ke le nu
La forma negativa
-
(1) hi ha la
partícula negativa ni_ subjacent que fa la mutació aspirant c > ch
(2) s’hi afegeix ddim
wnelai_fe ddim =
(ell) no (ho) rebria
La forma
interrogativa -
(1) hi ha la
partícula interrogativa a_ subjacent que fa la mutació suau c > g
wnelaist_ti hynnÿ? (ho) rebries?
Temps passat
1 Ces_i (015) (jo)
vaig rebre
kee si
Cawson_ni
(016) vam rebre
kau so ni
2 Cest_ti (017) vas
rebre
kee sti
Cawsoch_chi (018) vau rebre
kau so xi
3 Cafodd_e (019) (ell)
va rebre
ka vo d
e
Cafodd_hi
(020) (ella) va rebre
ka vod hi, ka vo d i
Cawson_nhw
(021) (ells/elles) van rebre
kau son hu, kau so nu
Al sud, (020) hi
ha també una forma cas (kaas) = va rebre.
La forma negativa
-
(1) hi ha la
partícula negativa ni_ subjacent que fa la mutació aspirant c > ch
(2) s’hi afegeix ddim
wnes_i ddim = no vaig fer
La forma
interrogativa
(1) hi ha la
partícula interrogativa a_ subjacent que fa la mutació suau c > g
gest_ti hwÿl? t’ho has passat bé? ‘vas
rebre emoció’?
IMPERATIUS
??Cei,
Cei_di (022) fés!
kaa, kaa di
Cewch, Cewch_chi (023) feu!
keux, keu
xi
dod = venir
Temps futur
1 Do_i , Dof-i (001) vindré
doi, doo vi
Down_ni
(002) vindrem
dou ni
2 Doi_di (003) vindràs
doi di
Dewch_chi
(004) vindreu
deu xi
3 Daw_e (005) (ell)
vindrà
dau fe
Daw_hi
(006) (ella) vindrà
dau hi, dau i
Dôn_nhw(007) (ells/elles)
vindràn
doon hu, doo nu
004: al Nord
daw_o
La forma negativa
-
(1) hi ha la
partícula negativa ni_ subjacent que fa la mutació suau
d- > dd
(2) s’hi afegeix ddim
ddaw_hi ddim =
(ella) no vindrà
La forma
interrogativa -
(1) hi ha la
partícula interrogativa a_ subjacent que fa la mutació suau
d- > dd
ddoi-di? vindràs?
Temps
CONDICIONAL
1 Down_i (008) (jo)
vindria
dou ni
Delwn_i
(008GS)
de lu ni
Doen_ni
(009) vindriem
doi ni
Delen_ni
(009GS)
de le ni
2 Doet_ti (010) vindries
doi ti
Delet_ti (010GS)
de le ti
Doech_chi
(011) vindríeu
doi xi
Delech_chi (011GS)
de le xi
3 Dôi_e (012) (ell)
vindria
doi e
Delai_fe
(012GS)
de le ve
Dôi_hi
(013) (ella) vindria
dou hi
Delai_hi (013GS)
de le hi
Doen_nhw
(014) (ells, elles) vindrien
doin hu, doi nu
Delen_nhw (014GS)
de len hu, de le nu
La forma negativa
-
(1) hi ha la
partícula negativa ni_ subjacent que fa la mutació suau
d- > dd
(2) s’hi afegeix ddim
ddôi_hi ddim =
(ella) no vindria
La forma
interrogativa -
(1) hi ha la
partícula interrogativa a_ subjacent que fa la mutació suau
d- > dd
ddoet-ti? vindries?
Temps passat
1 Des_i (015) (jo)
vaig anar
dee si
Daethon_ni
(016) vam anar
dei q
o ni
2 Daethost_ti (017) vas
anar
dei q
o sti
Daethoch_chi
(018) vau anar
dei q
o xi
3 Daeth_e (019) (ell)
va anar
dai q
e
Daeth_hi
(020) (ella) va anar
daiq hi,
ai q i
Daethon_nhw
(021) (ells/elles) van anar
dei q
o nu
Al sud, (020) daeth > daath (daaq )
La forma negativa
-
(1) hi ha la
partícula negativa ni_ subjacent que fa la mutació suau
d- > dd
(2) s’hi afegeix ddim
ddaeth_hi ddim =
(ella) no va venir
La forma
interrogativa -
(1) hi ha la
partícula interrogativa a_ subjacent que fa la mutació suau
d- > dd
ddaethon_nhw? van
venir?
IMPERATIUS
Dere,
Dere_di (022GS) vine! (Gal.les del Sud)
de re, de re di
Tyrd
/ Tyd (022GN) vine! (Gal.les del Nord)
t£rd, tød
Dewch, Dewch_chi (023GS) veniu ! (Gal.les
del Sud)
deux, deux xi
Dewch, Dewch_chi (023GN) veniu ! (Gal.les
del Sud)
doux, doux xi
adnabod = anar
La forma
col.loquial és ‘nabod (amb pèrdua de la primera síl·laba)
Temps futur
1 Adnabydda_i, Nabydda_i (001) coneixeré
ad na bø d ai / na bø d ai
Adnabyddwn_ni,
Nabyddwn_ni (002) coneixerem
ad na bø d u ni / na bø d u ni
2 Adnabyddi_di, Nabyddi_di (003) coneixeràs
ad na bø d i di / na bø
d i di
Adnabyddwch_chi, Nabyddwch_chi (004) coneixereu
ad na bø d u xi / na bø
d u xi
3 Adnabyddiff_e, Nabyddiff_e (005) (ell) coneixerà
ad na bø d i fe / na bø
d i fe
Adnabyddiff_hi, Nabyddiff_hi (006) (ella)
coneixerà
ad na bø d if hi/ na bø
d if hi
ad na bø d i fi/ na bø
d i fi
Adnabyddan_nhw, Nabyddan_nhw (007) (ells/elles) coneixeran
ad na bø d a nu / na bø d a nu
NOTA: També en
comptes de la terminació iff hi ha una variant ith
ith_e (al nord, ith_o), ith_hi
nabyddith_o, etc
De la
pronunciació s’hi veu que hi ha les formes bàsiques
nabydda (i, nhw)
nabyddw (ni, chi)
nabyddi (di, -ff_e, -ff_i)
Temps condicional
1 Adnabyddwn_i, Nabyddwn_i (008) (jo) coneixeria
ad na bø d u ni / na bø d u ni
Adnabydden_ni,
Nabydden_ni (009) coneixerem
ad na bø d e ni / na bø d e ni
2 Adnabyddet_ti, Nabyddet_ti (010) coneixeries
ad na bø d e ti / na bø d e ti
Adnabyddech_chi,
Nabyddech_chi (011) coneixerieu
ad na bø d e xi / na bø d e xi
3 Adnabyddai_fe, Nabyddai_fe (012) (ell) coneixeria
ad na bø d e ve / na bø d e ve
Adnabyddai_hi,
Nabyddai_hi (013) (ella) coneixeria
ad na bø d e hi / na bø d e hi
Adnabydden_nhw, Nabydden_nhw (014) (ells/elles) coneixerien
ad na bø d en hu / na bø d en hu
ad na bø d e nu / na bø d e nu
La pronunciació
de formes 008 i 002 és idèntica
Al nord, 010 =
_fo
De la
pronunciació s’hi veu que hi ha les formes bàsiques
nabyddw (-n_i)
nabydde (ni, ti, chi, fe, hi, nhw)
Temps passat
1 Adnabyddais_i, Nabyddais_i (015) (jo) vaig anar
ad na bø d e si / na bø d e si
Adnabyddon_ni,
Nabyddon_ni (016) vam anar
ad na bø d o ni / na bø d o ni
2 Adnabyddaist_ti, Nabyddaist_ti (017) vas anar
ad na bø d e sti / na bø d e sti
Adnabyddoch_chi,
Nabyddoch_chi (018) vau anar
ad na bø d o xi / na bø d o xi
3 Adnabyddodd_e, Nabyddodd_e (019) (ell)
va anar
ad na bø d o d
e / na bø d o d e
Adnabyddodd_hi,
Nabyddodd_hi (020) (ella) va anar
ad na bø d od hi / na bø d od hi
ad na bø d o d i / na bø d o d i
Adnabyddon_nhw, Nabyddon_nhw (021) (ells/elles) van anar
ad na bø d en hu / na bø d en hu
ad na bø d e nu / na bø d e nu
De la
pronunciació s’hi veu que hi ha les formes bàsiques
nabydde (-s_i, -s_ti)
nabyddo (ni, ti,
chi, fe, hi, nhw)
Verbs amb la
mateixa conjugació:
cyfarfod â trobar-se amb, reuinir-se amb
cydnabod reanar
darfod acabar-se
canfod percebre
darganfod descobrir, trobar
cyfarfyddais_i â
ffrind
darganfyddon_ni rÿwbeth
diddorol
gwÿbod (gui bod) = saber
La forma
col.loquial és gwbod (gu bod) (amb simplifació del diftong /ui/ >
/u/)
Temps futur
A diferència
d’altres verbs, té sentit de present i no de futur
1 Gwn_i (001) sé
gu ni
Gwÿddon_ni
(002) sabem
gui d
o ni
2 Gwÿddost_ti (003) saps
gui d
o sti
Gwÿddoch_chi
(004) sabeu
gui d
o xi
3 Gwÿr_e (005) (ell)
sap
gui re
Gwÿr_hi
(006) (ella) sap
guir hi
Gwÿddan_nhw
(007) saben
gui d
an hu, gui d a nu
De la
pronunciació s’hi veu que hi ha les formes bàsiques
gw (-n_i, -ÿr_e)
gwÿddo
(-s_ti, ni, chi)
gwÿdda
(nhw)
Temps
condicional
També serveix com
a temps imperfecte
1 Gwÿddwn_i (001) (jo)
sabia, (jo) sabria
gui d
o ni
Gwÿdden_ni
(002) sabíem, sabríem
gui d
e ni
2 Gwÿddet_ti (003) sabies,
sabries
gui d
e ti
Gwÿddech_chi
(004) sabíeu, sabríeu
gui d
e xi
3 Gwÿddai_fe (005) (ell)
sabia, sabria
gui d
e ve
Gwÿddai_hi
(006) (ella) sabia, sabria
gui d
e hi
Gwÿdden_nhw
(007) (ells/elles) sabien, sabrien
gui d
on hu, gui d o nu
Temps passat
Les formes curtes
del passat no s’utilitzen a la llengua parlada
dylai (dø le) = hauria de, i per
tant indica l’obligació
Té dos temps -
Temps PRESENT
DECLARATIU
1 Dylwn_i (001) (jo)
hauria de
dø lu ni
Pam_y dylwn i.. y
dylwn i fod â’i ofn e?
(:REF) Cynaeafau
Eic Davies 1943 t64
Dylen_ni
(002) hauríem de
dø le ni
2 Dylet_ti (003) hauries
de (vos haurieu de)
dø le ti
Dylech_chi
(004) (vosaltres/vos) hauríeu de, vostè hauria de, vostès
haurien de
dø le xi
3 Dylai_fe(005) (ell)
hauria de
dø le ve
Dylai_hi(006) (ella)
hauria de
dø le hi
Dylen_nhw(007) (ells/elles)
haurien de
dø len hu, dø le nu
De la
pronunciació s’hi veu que hi ha les formes bàsiques
dylw (-n_i)
dyle (ni, ti, chi, fe, hi, nhw). De
fet, en escrits informals s'escriu dyle_ni en comptes de dylen_ni, etc
NEGATIU
1 Ddylwn_i ddim (001n) (jo)
no hauria de
d
ø lu ni d im
Ddylen_ni
ddim(002n) no hauríem de
d ø le ni d im
2 Ddylet_ti ddim(003n) no
hauries de (vos no haurieu de)
d ø le ti d im
Ddylech_chi
ddim(004n) (vosaltres/vos) no hauríeu de,
d ø le xi d im vostè
no hauria de, vostès no haurien de
3 Ddylai_fe ddim(005n) (ell)
no hauria de
d ø le ve d im
Ddylai_hi
ddim(006n) (ella) no hauria de
d
ø le hi d im
Ddylen_nhw
ddim(007n) (ells/elles) no
haurien de
d
ø len hu d im, dø le nu d im
La forma
literària és ni_ddylai, etc
La partícula
negativa ni_ es posa davant, i causa la mutació suau
A la llengua
parlada s’ha perdut la partícula però la mutació es manté;
i s’afegeix el
negator ddim = català ‘pas’ (literalment ‘zero’)
interrogatiu
1 Ddylwn_i? (001i) hauria
(jo) de?
d
ø lu ni
Ddylen_ni?(002i) hauríem
de?
d ø le ni
2 Ddylet_ti?(003i) hauries
de? (vos haurieu)?
d ø le ti
Ddylech_chi?(004i) (vosaltres/vos)
hauríeu de?, vostè hauria de?, vostès haurien de?
d
ø le xi
3 Ddylai_fe?(005i) hauria
(ell) de?
d ø le ve
Ddylai_hi?(006i) hauria
(ella) de?
d
ø le hi
Ddylen_nhw?(007i) haurien
(ells/elles) de?
d
ø len hu , dø le nu
La forma
literària és a_ddylai, etc
La partícula
interrogativa a_ es posa davant, i causa la mutació suau
A la llengua
parlada s’ha perdut la partícula però la mutació es manté
CONTESTACIONS
1 Dylwn / Na_ddylwn_ (001c) Sí
/ No
dø lun, naa d ø lun
Dylwn,
fe_ddylwn_i... Sí, hauria de
Na_ddylwn, ddylwn_i ddim... No,
no hauria de
Dylen
/ Na_ddylen (002c) Sí / No
dø len, naa d ø len
Dylen,
fe_ddylen_ni... Sí, hauríem de
Na_ddylen,
ddylen_ni ddim... No, no hauríem de
2 Dylet / Na_ddylet (003c) Sí
/ No
dø let, naa d ø let
Dylet_ fe_ddylet_ti... Sí, hauries de
Na_ddylet, ddylet_ti ddim... No,
no hauries de
Dylech
/ Na_ddylech (004c) Sí / No
dø lex, naa d ø lex
Dylech,
fe_ddylech_chi... Sí, hauríeu de
Na_ddylech, ddylech_chi ddim... No,
no hauríeu de
3 Dylai / Na_ddylai (005c) Sí
/ No
dø le, naa d ø le
Dylai,
fe_ddylai_fe... Sí, (ell) hauria de
Na_ddylai, ddylai_fe ddim... No,
(ell) no hauria de
Dylai
/ Na_ddylai (006c) Sí / No
dø le, naa d ø le
Dylai,
fe_ddylai_hi... Sí, (ella) hauria de
Na_ddylai, ddylai_hi ddim... No,
(ella) no hauria de
Dylen
/ Na_ddylen(007c) Sí / No
dø len, naa d ø len
Dylen,
fe_ddylen_nhw... Sí, haurien de
Na_ddylen, ddylen_nhw ddim... No,
no haurien de
Temps PRESENT
el temps passat
no és gaire complicat - es tracta d'afegir 'fod wedi'
DECLARATIU
1 Dylwn_i fod wedi(001) (jo) hauria hagut de
dø lu ni vood we di
NEGATIU
1 Ddylwn_i ddim bod wedi(001n) (jo) no hauria hagut de
d ø lu ni d im bood we di
interrogatiu
1 Ddylwn_i fod wedi?(001) hauria (jo) hagut
de...?
d ø lu ni
vood we di
CONTESTACIONS
1 Dylwn / Na_ddylwn_ (001c) Sí
/ No
dø lun, naa d ø lun
Dylwn, fe_ddylwn_i fod wedi... Sí, hauria hagut de
Na_ddylwn, ddylwn_i ddim bod
wedi... No, no hauria hagut de
etc
dylai_fe beidio â
(gwneud rhÿwbeth)
(‘hauria ell
cessar amb (fer alguna cosa)’)
li seria millor
no (fer alguna cosa)
Exemples:
Rw_i'n meddwl
dylwn_i aros gartre heddi' Penso que
hauríem de quedar-nos a casa avui
Efallai (falle)
dylen_ni beidio â sôn wrthi Pot ser seria millor de no dir-li
Fe_ddylet_ti roi
wÿbod iddi hauries
d’informar-la
dylech
mae'n debÿg
#dylet ti »sgrifennu ato dylen
#dylech chi ffonio ato dyle
efallai'n wir
#dyle fe roi wÿbod i dy rieni
#dyle hi fÿnd at y meddÿg
#dylen n/h/w gadw peth arian yn y banc
Fe ddylwn i aros gartre heddi' dylet
ddylen ni beidio â sôn wrthi dylech
ddylet ti »sgrifennu ato dylen
ddylech chi ffonio ato dyle
140, 192 DanL2
#dyle-, etc és la
forma parlada de y-dylai
Dwi'n meddwl #dylwn i aros gartre heddi' dylet
efalle #dylen ni beidio â sôn wrthi dylech
mae'n debÿg
#dylet ti »sgrifennu ato dylen
#dylech chi ffonio ato dyle
efallai'n wir
#dyle fe roi wÿbod i dy rieni
#dyle hi fÿnd at y meddÿg
#dylen n/h/w gadw peth arian yn y banc
Fe ddylwn i aros gartre heddi' dylet
ddylen ni beidio â sôn wrthi dylech
ddylet ti »sgrifennu ato dylen
ddylech chi ffonio ato dyle
ddyle fe roi wÿbod i dy rieni
ddyle hi fÿnd at y meddÿg
ddylen n/h/w gadw peth arian yn y banc
Sut dylwn i weithredu?
Erbyn prÿd dylwn i archebu'r ffilm?
Prÿd dylwn i esbonio?
Hÿd prÿd dylwn i ddarlithio?
Pam dylen ni
ddibynu arno fe?
Am beth dylen ni sôn?
Ar beth dylen ni sylwi?
Gyda pheth dyle fe dorri'r lawnt?
O beth dylet ti wneud y crempog?
I beth dylet ti boeni?
I ble dylwn i ddanfon? O ble dylwn i ddisgwÿl arweiniad?
Hÿd ble dylwn i agosáu?
Ar bwÿ
dylen ni ddibynu?
Rhag pwÿ y
dylen ni gilio?
I bwÿ dylech chi roi ych cyfeiriad?
Gan bwÿ
dylen ni archebu'r llÿfr?
Gyda phwÿ
dylen ni fÿnd?
Faint dylen ni _i gynhyrchu
Am faint dylech chi drafod y broblrm?
Sawl traethawd dylech chi eu »sgrifennu?
Pa lwÿbr
dylen ni droedio?
Pa mor aml dylech chi ymarfer?
Ym mha stondin dyle fe ei brynu?
ddylech chi ddim gwrthod = no hauries de negar (fer-ho, etc)
ddylech chi ddim fod wedi gwrthod = no hauries d'haver negat
(ddylwn i ddim fod?? wedi fins i tot
després de ddim,
normalment no admet la mutació darrere seu)
La forma bàsica
és dyle-
La sufix de la
primera persona singular és -wn
en comptes de e
Encara que és més
a prop de la pronunciació (no representa una
consonant
geminada n-n, t-t, ch-ch), és millor conservar la forma
més complerta,
per no perdre la relació amb les formes sense
pronom sufixat (dylwn, dylen; dylet, dylech; dyle, dylen)
%%Dysgais yn y
ddrama y dyle chi drin ffrindiau yn yr un modd â hoffech
i'ch ffrindiau eich trin chi%%%
Cymro 08 11 95
medd (med ) = diu
Aquest verb
s’utilitza quan es citen les paraules exactes d’una altra persona
Temps PRESENT
DECLARATIU
1 Medda_i (001) dic
me d ai
Meddwn_ni
(002) diem
me d u
ni
2
Meddi_di (003) dius
me d i di
Meddwch_chi (004) dieu
me d u
xi
3
Medd_e (005) (ell) diu
me d e
Y mae’n wan, yn
wan ofnadwÿ... Efallai na bÿdd hi bÿw tan y nos, medd y
doctor (:REF) Cynaeafau Eic Davies 1943 t58
Medd_hi (006) (eela) diu
med hi, me d i
Meddan_nhw
(007) diuen
me d an
hu, me d a nu,
Temps imperfecte
DECLARATIU
1 Meddwn_i (001) deia
me d u
ni
Medden_ni
(002) dièiem
me d e
ni
2 Meddet_ti (003) deies
me d e ti
Meddech_chi (004) dèieu
me d e
xi
3
Meddai_fe (005) (ell) deia
me d e
ve
Meddai_hi
(006) (eela) deia
me d e
hi
Medden_nhw
(007) deien
me d en
hu, me d e nu
Aquestes formes
són més típiques del nord; al sud, es fa servir el verb.
dweud (forma
meridional: gweud)
Fe_ddyweddodd_e
(wedodd_e)
El
preterit en gal·lès
De fet, les
terminacions al nivell col·loquial són:
PRIMERA PERSONA: -es,
-o
SEGONA PERSONA: -es,
-o
TERCERA PERSONA: -odd,
-o
Encara que la forma 'o'
es pot fer servir en tots els casos, en alguns llocs s'ultilitza 'so'
després d'alguns tipus de verb.
|
Gweles i = vaig veure |
|
Gwelo ni / Gwelso ni = vam veure |
|
|
|
Gweles ti = vas veure |
|
Gwelo chi / Gwelso chi = vau
veure |
|
|
|
Gwelodd e = (ell) va veure, |
|
Gwelodd hi = (ella) va veure |
|
Gwelo nhw / Gwelso nhw = van veure |
(PRONUNCACIÓ:
GWE-le-si, GWE-lo-ni, GWEL-so-ni, GWE-le-sti, GWE-lo-khi, GWE-so-khi,
GWE-lo-dhe, GWE-le-sti, GWE-lo-un, GWEL-so-nu)
De vegades, es veuen
aquestes formes escrites, però són considerades poc acceptables.
La forma en gal·lès
col·loquial estàndard són:
|
Gwelais i |
|
Gwelon ni / Gwelson ni |
|
|
|
Gwelaist ti |
|
Gweloch chi / Gwelsoch chi |
|
|
|
Gwelodd e |
|
Gwelodd hi |
|
Gwelon nhw / Gwelson nhw |
(PRONUNCACIÓ: igual
que la primera llista. Error comú entre ela aprenents - pronunciar -ais,
-aist amb 'ai' en comptes de la vocal 'e'. La pronunciació 'ai' és
literari)
La forma en gal·lès
literari són:
|
Gwelais (i) |
|
Gwelasom (ni) |
|
|
|
Gwelaist (ti) |
|
Gwelasoch (chwi) |
|
|
|
Gwelodd (ef) |
|
Gwelodd (hi) |
|
Gwelasont (hwy) |
(PRONUNCACIÓ:
GWE-lais, gwe-LA-som, GWE-laist, gwe-LA-sokh, GWE-lodh, gwe-LA-sont)
Així és veu que la
forma col·loquial amb 'so' s'assembla més les formes tradicionals. Les formes
amb 'o' venen probablament d'una generalització de la 'o' de 'odd' de la tercera
persona singular. A les conjugacions de les preposicions aquesta generalització
és un fenòmen molt frequent.
|
Gwelodd e En
comptes del pronom 'e' es fa servir 'o'
al nord, i 'a' al sud-est Al
Nord, gwelodd o (= ell va veure) Al Sud,
una forma més antiga mantinguda a la llengua parlada = gwelws e (al sud-est, gwelws a) (= ell va veure) (PRONUNCACIÓ:
GWE-lo-dhe, GWE-lo-dho, GWE-lu-se, GWE-lu-sa) Particles
preverbals: Al
Nord, mi (Mi welodd e) (= ell va veure) Al Sud,
fe (Fe welodd e) (= ell va veure) En
alguns llocs, o al gal·lès d'alguns parlants, no s'utilitza el particle (Gwelodd e) (= ell va veure) En
altres llocs, o al gal·lès d'alguns parlants, el particle es per, però la
mutació es manté (Welodd e) (= ell va
veure) Recomenem Fe welodd e, Welodd e |
·····
|
Al sud-est,
es mantenia la forma antiga de pronoms abans del verb (els particles
preverbals representa el vestigi d'això - al nord s'ha generalitzat 'mi' =
jo, al Sud 'fe' = ell - i en alguns llocs 'hi'). Al Sud-est també 'e' final
es pronuncia 'a' Fi welas
i Ni welso
ni Ti welas
ti Chi welso chi Fe welws a (h)i
welws (h)i - en aquesta dialecte la
'h' només és pronuncia quan s'emfasitza una paraula Nw
welson nw Avui en
dia, gairebé no existeixen aquestes formes - el dialecte del sud-est (fa un
segle el gruix dels gal·lesos el parlava) ha desaparegut. En aquesta regió el
gal·lès ha ha cedit davant les massives imigracions d'anglesos i irlandesos
de fa un segle (atrets per la possibilitat de treball a la conca minera), i
de l'imposició en aquella època de l'anglès a l'ensenyament i l'exclusió del
gal·lès de l'administració; després socialment va ser molt malvist transmetre
la llengua als fills, i d'aquí la pèrdua de la llengua en tan pocs anys Paradoxicalment, fa un segle el gal·lès vivia el seu millor moment en aquesta contrada, abans del gran rebuig. Hi ha molts exemples d'aquest dialecte en la literatura de finals del segle 19 i principis del segle 20. |
Observacions:
Al Nord-oest, Fe weles i > mi welish i
Després dels verbs
conjugats en gal·lès, hi ha mutació suau d'un objecte indefinit
cadno = guineu, Fe weles i gadno
ar yr hewl - Vaig veure / he vist un guineu a la carretera
on do fe? [on DO ve] = no era així? Aquest s'afegeix per
formar un questió al preterit - equival al català 'no?', 'oi?'
(onid do fe
o = si, nid = no és,
do = si, fe = partícula)
pronoms objectes:
fi = mi, ni = nosaltres, ti = tu, chi =
vosaltres, e / fe = ell, hi = ella (al sud, ddi), nhw =
ells/elles
PRONUNCIACIÓ: vii,
nii, tii, khii, è (oberta), vè (oberta), hii, dhii, nuu
Que vol dir:
1 Fe welodd e chi
2 Fe weles i nhw o flaen y siop
3 Fe welon nhw'r ffilm yr wÿthnos diwetha
4 Welon ni hi ddoe
5 Fe weloch chi'r
ffotos y tro diwetha
6 Fe welest ti fe, on do fe?
7 Welon nhw bopeth
8 Weles i chi ar yr hewl
9 Fe welon nhw'r gêm yn Llanelli
10 Fe weles i
_____________________
Adolygiad diweddaraf -
darrera actualització Dÿdd Gwener 28 07 2000
DIWEDD
/ FI ŷŵ
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o
dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una
pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website (English)
We
(r) àm ai?
Yùu àa(r) víziting peij fròm dh
"CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)