0259c Cwrs Cymráeg / Curs de gal·lès / Welsh course - 'Dolig, 'taten, 'ffyle, 'menÿn, 'forÿ, derÿn, etc

http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0057_CAT_coll_y_sillaf_gyntaf_0259c.htm

0001z Yr Hafan / Pàgina Principal  

............
0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web

.......................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)


...................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut


....................................................
y tudalen hwn
               

baneri
..



Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Dysgu Cymráeg
Aprendre gal·lès

 

COLLI'R SILLAF GYNTAF
PÈRDUA DE LA PRIMERA SÍL·LABA


(delw 4666)


   

La pèrdua de la primera síl.laba en paraules de tres (o més) síl.labes és molt típica al nivell parlat. És deguda a l'accent que porta la majoria de les paraules gal.leses a la penúltima síl.laba; en certs casos el pes de l'accent fa que la primera síl.laba rebi una expressió tan fluixa que es deixa a pronunciar.

Vet aquí unes paraules truncades. Així es pronuncien en gal.lès col.loquial -

·         ·Dolig [do-lig] = Nadal

·         ·stafell [sta-velh] = habitació,

·         ·nabod [na-bod] = conèixer,

·         ·taten [ta-ten] = patata,

·         ·baco [ba-co] = tabac,

·         ·menÿn [me-nin] = mantega,

·         ·tebol [te-bol] = capaç,

·         ·forÿ [vo-ri] = demà,

·         ·leni [le-ni] = enguany,

·         ·derÿn [de-rin] = ocell


EXERCICI 1: Ordena aquesta llista de paraules amb la primera síl.laba que li correspon (a, a, ad, e, na, py, ty, y, y, y)

01 ·tebol ________________

02 ·taten ________________

03 ·derÿn ________________

04 ·nabod ________________

05 ·menÿn ________________

06 ·baco ________________

07 ·forÿ ________________

08 ·Dolig ________________

09 ·leni ________________

10 ·stafell ________________


ATEBION/repostes

01 Nadolig [na-do-lig]; 02 eleni [e-le-ni];  03 atebol [a-te-bol];   04 yforÿ [ø-vo-ri];  05 tybaco [tø-ba-ko];  06  ymenÿn [ø-me-nin];  07 aderÿn [a-de-rin];  08 pytaten [pø-ta-ten]; (·tatws = pytatws [pø-ta-tus] = patates) 09 ystafell [ø-sta-velh] (·stafelloedd [ø-sta-ve-lhodh] = ystafelloedd = habitacions)  10 adnabod [ad-na-bod];  


a) De fet, ·taten a ·baco són ara més generals que les formes originals, i són acceptades com a formes estàndards.

b) ·tebol (atebol) és típic de la parla del nord

c) normalment al nivell col·loquial yn yr ystafell (a l'habitació) > yn y ·stafell;  yn yr ymenÿn (dins la mantega) > yn y ·menÿn

d) de vegades, la nova inicial pot ser tractada com a consonant mutable: pwÿs o ·menÿn, i també pwÿs o fenÿn = una lliura de mantega); tipÿn o ·derÿn, i també tipÿn o dderÿn = tio engrescador, divertit). Quan una forma truncada és acceptada com a la forma més normal, sempre fa la mutació: pwÿs o datws = lliura de patates.


EXERCICI 2: Ordena aquesta llista de paraules amb la primera síl.laba que li correspon (a, e, e, e, e, ei, ffe, ha, ho, my)

01 ·Stiniog ________________

02 ·Fotÿ ________________

03 ·nelu ________________

04 ·singrug ________________

05 ·winedd ________________

06 ·difaru ________________

07 ·boles ________________

08 ·sane (·sanau) ________________

09 ·defÿn ________________

10 ·Nachlog ________________


ATEBION/repostes

01 edifaru [e-di-va-ri] = penedir-se;  02 eboles [e-bo-les] = poltra;  03 hosanau [ho-sa-ne] = calcetons;  04 ewinedd [e-wi-nedh] = ungles;   05 Ffestiniog [fe-stin-yog] = nom de poble; 06 Mynachlog [mø-nakh-log] = nom de granja = "monestir") 07 anelu [a-ne-li] = puntar  08 eisingrug [ei-sin-grig] = pila de pellofa  09 Hafotÿ [ha-vo-ti] = nom de granja = "cabana d'estueig";  10 [e-de-vin] edefÿn = fil


a) Ffestiniog, al nord-oest, és més aviat ·Stiniog al poble i la seva contrada

b) Mynachlog = monestir és troba coma nom de vàries granjes a Gal.les

c) Eisingrug es troba en algunes topònims menors, com a nom de camp, nom de carrer; al Sud, ·singrug > ·shingrug

d) ewin = ungla, una paraula bisíl.laba; per tant, la pèrdua de la primera síl.laba només afecta la plural ewinedd > ·winedd

e) Al nord-oest, el topònim Hafotÿ és frequent a les muntanyes. La forma truncada ·Fotÿ es veu de vegades als mapes, encara que com a regla els topònims retenen la forma estàndard, sigui quina sigui la forma local.

f) Com es nota, ·sanau és diu més aviant ·sane; al nord-oest la forma és ·sana


EXERCICI 3: Ordena aquesta llista de paraules amb la primera síl.laba que li correspon (a, a, ae, e, e, e, ho, ma, pa, y) Amb aquestes paraules només la forma plural perd la primera síl·laba, com que la forma singular només té dues síl.lables.


01 ·sgidie (·sgidiau)________________

02 ·fale (·falau) ________________

03 ·billion ________________

04 ·pure (·purau) ________________

05 ·lode (·lodau) ________________

06 ·bolion ________________

07 ·sene (·senau) ________________

08 ·sane (·sanau)________________

09 ·mogied (·mogiaid)________________

10 ·stodie (·ystodiau)________________


ATEBION/repostes

01 hosane (hosanau) [ho-sa-ne] = calcetons (singular: hosan)

02 ebolion [e-bol-yon] = poltres (singular: ebol)

03 mamogied (mamogiaid) = [ma-mog-yed] =  ovelles (singular: mamog)

04 afale (afalau) [a-va-le] = pomes (singular: afal)

05 ebillion [e-bilh-yon] = clavilles (d'una arpa); barrines (singular: ebill)

06 asene (asenau) [a-se-ne] = costelles (singular: asen)

07 ystodie (ystodiau) [ø-stod-ye] = garbes (singular: ystod)

08 esgidie (esgidiau) [e-skid-ye] = sabates (singular: esgid)

09 aelode (aelodau) [ei-lod-de] = membres (del cos - cames, braços) (singular: aelod)

10 papure (papurau) [pa-pi-re] = diaris, papers (singular: papur)

a) la forma plural -au és -e al nivell parlat (o -a, a les zones nord-occidental i sud-oriental) afalau = pomes > ·fale, ·fala

 

 

Adolygiad diweddaraf / Darrera actualització  30 05 1999

 

DIWEDD / FI ŷŵ

 

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc?
Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We
(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting  peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)


CYMRU-CATALONIA

Edrychwch ar fy Ystadegau / View My Stats