http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0054_CAT_monosil-laba_llarga_curta_0235c.htm
0001z Yr Hafan
/ Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
Monosíl.labes i la llargada de la vocal
1 Monosíl.labes obertes - La vocal és llarga en monosíl.labes obertes (és a dir, que no s'acaben amb consonant)
- da
[daa] = bo,
- lle
[lhee] = lloc,
- tri
[trii] = tres,
- llo
[lhoo] = vedell,
- du [dii]
= negre,
- llw
[lhuu] = jurament,
- rhÿ
[rhii] = massa, excessivament
a) La paraula tÿ = casa porta l'accent circumflex per diferenciar-la de ty, una forma arcaica del determinant possessiu dy (el teu, els teus, la teva, les teves)
b) Alguns monosíl.labes obertes són de fet monosíl.labes tancades amb pèrdua de la -f final - tre (tref = poble, ciutat) [tree, treev]; i al nord del país, ha' (haf = estiu) [haa, haav], go' (gof = ferrer) [goo, goov]; (tre s'escriu sense apòstrof perquè és general a Gal.les, i s'accepta cada vegada més al nivell literari; en canvi, ha', go', etc porten l'apòstrof perquè són formes regionals)
2 Monosíl.labes tancades (és a dir, que no s'acaben amb consonant) - vocal llarga
La vocal és llarga en els casos a continuació: (Les excepcions es marquen amb accent grau)
Monosíl.labes que s'acaben amb B [b]
- mab [maab] = fill,
- neb [neeb] = ningú,
- pab [paab] = papa [cap de l'església catòlica],
- pob [poob] = cuit
EXCEPCIONS:
- hwb [hub] = empenta,
- heb [heb] = sense (Gal·les del Nord); al sud, la vocal és llarga - [heeb]
i manlleus de l'anglès:
- bìb [bib] = pitet,
- Bòb [bob] = (Robert),
- càb [kab] = cabriolé,
- còb [kob] = hacanea, cavall,
- lòb [lob] = pilota alta al joc de tenis,
- nìb [nib] = plomí, tremp,
- slàb [lhoo] = llosa,
- slòb [slob] = poli
Monosíl.labes que s'acaben amb CH [kh]
- bach [baakh] = petit
- coch [kookh] = vermell,
- gwÿch [gwiikh] = esplèndid,
- rhÿch [rhiikh] = solc:
EXCEPCIONS:
- èch [ekh] = nom del dígraf ch);
i alguns manlleus de l'anglès:
- fflàch [flakh] = flash,
- llàch [lhakh] = corda de fuet
Monosíl.labes que s'acaben amb D [d]
- bod [bood] = ser, estar,
- cred [kreed] = creença,
- gwlad [gwlaad] = país,
- hud [hiid] = màgia,
- hÿd [hiid] = llargada,
- rhod [rhood] = roda,
- rhwd [rhuud] = rovell,
- tad [taad] = pare
EXCEPCIONS:
- bòd [bod] = aguilot,
- nàd [nad] = que no,
- nìd [nid] = no
i alguns manlleus de l'anglès:
- cìd [kid] (menÿg cìd = guants
de cabritilla),
- dàd [dad] = papa (pare),
- hwd [hud] = caputxa,
- lèd [led] (pensil lèd = llapis de mina de grafit),
- mwd [mud] = fang,
- nòd [nod] = moviment de cap per saludar,
donar l'assentiment,
- òd [od] = estrany,
- pàd [pad] = bloc de paper,
- sàd [sad] = ferm
Monosíl.labes que s'acaben amb DD [dh]
- bedd [beedh] = tomba,
- ffÿdd [fiidh] = fe,
- gradd [graadh] = grada
EXCEPCIONS:
- èdd [edh] = nom del dígraf dd
Monosíl.labes que s'acaben amb F [v]
- cof [koov] = memòria,
- gof [goov] = ferrer,
- haf [haav] = estiu,
- llif [lhiiv] = serra,
- rhif [rhiiv] = número,
- Taf [taav] (nom de riu)
EXCEPCIONS:
- èf [ev] = nom de la lletra f;
i alguns manlleus de l'anglès:
- sbìf = estraperlista)
Monosíl.labes que s'acaben amb F [v]
- cloff [kloof] = coix,
- cÿff [kiif] = soca,
- rhaff [rhaaf] = corda,
- saff [saaf] = fora de perill
EXCEPCIONS:
- èff [ef] = nom del dígraf ff;
i alguns manlleus de l'anglès:
- òff [of] = des d'aquí, des d'allà,
- pwff [puf] = bollat
[plec en forma de bossa d'un vestit],
- stìff [stif] = rígid,
- stwff [stuf] = material
Monosíl.labes que s'acaben amb G [g]
- brag [braag] = malt,
- crog [kroog] = penjant; pont grog
= pont penjant,
- grug [griig] = bruc,
- mwg [muug] = fum,
- pig [piig] = bec,
- rhÿg [rhiig] = sègol,
EXCEPCIONS:
- àg [ag] = i,
- èg [eg] = nom de la lletra g,
- nàg [nag] (que [més gran que, etc],
- rhàg = davant;
i alguns manlleus de l'anglès:
- òff [of] = des d'aquí, des d'allà,
- bàg [bag] = bossa,
- jwg [jug] = gerro,
- pèg [peg] = agulla d'estendre roba,
- mwg [mug] = tassa,
- plwg [plug] = endoll,
- stàg [stag] = mirada (Gal.les del Nord)
Monosíl.labes que s'acaben amb S [s]
- cas [kaas] = odiat,
- clos [kloos] = pantalons curts, fins als
genolls,
- mis [miis] = més,
- nes [nees] = més aprop,
- nos [noos] = nit,
- pÿs [piis] = pèsols,
- us [iis] = pellofa
EXCEPCIONS:
- ès [es] = nom de la lletra s,
- nès [nes] = fins,
- òs [os] = si,
- wàs [was] = tio [tractament de
familiaritat],
- ys [øs] = (és);
i alguns manlleus de l'anglès:
- bòs [bos] = jhefe,
- bws [bus] = autobus,
- clòs [klos] = corral, lloc empedrat davant una masia,
- gès [ges] = intent d'endevinar,
- màs [mas] = massa [Física],
- pàs [pas] = tos ferina,
- piws [pius] = morat,
- sws [sus] = petó
Monosíl.labes que s'acaben amb TH [th]
- Monosíl.labes que s'acaben amb TH [0]
- cath [kaath] = gat,
- croth [krooth] = matriu,
- peth [peeth] = cosa,
- sÿth [siith] = recte
EXCEPCIONS:
- èth = nom del dígraf th);
i alguns manlleus de l'anglès:
- ffròth [froth] = escuma,
- mùth [mith] = mita.
La paraula bÿth [biith] = mai és més aviat bÿth [bith] avui en dia - la pronunciació amb vocal llarga és molt menys usada.
3 Monosíl.labes tancats - vocal
curta
La vocal és curta en els casos a continuació. (Les excepcions es marquen amb accent circumflex). Les paraules que s'acaben amb c,j,p,sh,t són en la gran majoria de casos manlleus de l'anglès. Altres grups de paraules - acabades en m, ng - tenen més elements de procedència celta.
Monosíl.labes que s'acaben amb C [k]
- llac [lhak] = fluix, balder,
- sbec [spek] = mirada;
- (Gal.les del Nord) lloc [lhok] = pleta d'ovelles;
- (Gal.les del Sud) pac [pak] = farcell,
- smic [smik] (yr un smic = ni piu),
- tric [trik] = mala passada)
EXCEPCIONS:
- wâc [waak] = tomb, volta; Gal.les del Sud)
Monosíl.labes que s'acaben amb J [j]
- slej [slej] = trineu
Monosíl.labes que s'acaben amb LL [lh]
- llall [llall] = altre,
- hÿll [hilh] = lleig,
- pwll [pulh] = bassa,
- twll [tulh] = forat
EXCEPCIONS:
- hôll [hoolh] = tot, complet,
- ôll [oolh] = tot, complet;
al Sud, la vocal és normalment llarga davant ll -
- (Sud) nâll [lhaalh] (variant
de llall), (Nord, estàndard) llall [lhalh] = altre
- (Sud) pwll [puulh], (Nord,
estàndard) pwll [pulh] = bassa
- (Sud) twll [tuulh], (Nord,
estàndard) twll [tulh] = forat,
Monosíl.labes que s'acaben amb M [m]
- bom [bom] = bomba,
- cam [kam] = pas,
- crwm [krum] = corbat,
- ham [ham] = pernil,
- mam [mam] = mare,
- llwm [lhum] = ras,
- nam [nam] = defecte,
- trem [trem] = mirada,
EXCEPCIONS:
- bûm [biim] = vaig
ser / estar,
- ffrâm [fraam] = marc,
- ÿm [iim] = som, estem
Monosíl.labes que s'acaben amb NG [ng]
- gong [gong] = gong,
- ing [ing] = angoixa,
- lleng [lheng] = legió,
- llong [lhong] = barca,
- mwng [mung] = crinera,
- pang [pang] = dolor agut,
- rong [rong] = equivocat
Monosíl.labes que s'acaben amb P [p]
- cip [kip] = mirada,
- clep [klep] = xafarderia,
- hap [hap] = casualitat,
- mop [mop] = fregall,
- sgap [skap] = mirada (Gal.les del Sud)
EXCEPCIONS:
- dôp [doop] = impuresa afegida a un semiconductor,
- siâp [shaap] = forma
Monosíl.labes que s'acaben amb SH [sh]
- bosh [bosh] = pica (Gal.les del Sud-est)
- brwsh [brush] = raspall,
- ffresh [fresh] = fresc, nou
Monosíl.labes que s'acaben amb T [t]
- at [at] = cap a,
- crwt [krut] = noi,
- cot [kot] = abric (Gal.les del Nord)
- ffit [fit] = en forma,
- grot [grot] = antiga moneda de quatre penics (Gal.les del Nord),
- het [het] = barret,
- pot = [pot] olla
EXCEPCIONS:
- côt [koot] = abric (Gal.les del Sud),
- crêt [kreet] = caixa [per a ampolles de
cervesa],
- grôt [groot] = antiga moneda de quatre penics (Gal.les del Sud),
- sêt [seet] = seient,
- siâp [shaap] = forma
Monosíl.labes que s'acaben amb TSH [ch]
- catsh [kach] = lloc per tancar-hi un vedell (Gal.les del Sud-oest),
- latsh [lach] = balda
a) En general, hi ha molta confusió en marcar la llargada de la vocal
d'un monosíl.lab. Sovint, se'n fa cas omís, i fins i tot, si es marca, es posa
un accent circumflex on no cal (côch).
b) Aquí, en aquesta gramàtica, s'ha marcat cada vocal que no conforma a la regla. Però fins i tot les normes ortogràfiques de principis de segle no van anar tan lluny, i van permetre moltes excepcions.
c) El diccionari de l'Acadèmia Gal.lesa (anglès-gal.lès) no marca la vocal curta normalment.
4 Monosíl.labes tancats - vocal llarga o curta
amb -l, -n, -r, les vocals a, e, o, w, ÿ són curtes; les vocals i, u són llargues
Monosíl.labes que s'acaben amb L [l] (1) -al, -el, -ol, -wl, -ÿl
- del [del] = bonic (Gal.les del Nord),
- dol [dol] = nina,
- dwl [dul] = estúpid
- lol [lol] = bajanades,
- tal [alt] = alt,
- wel [wel] = bé, "pues"
EXCEPCIONS:
- gwâl [gwaal] = cau,
- tâl [taal] = paga,
- mêl [meel] = mel,
- ffôl [fool] = imprudent,
- Pont-y-pwl [pon-tø-puul]
(topònim)
Monosíl.labes que s'acaben amb L [l] (2) -il, -ul
- cul [kiil] = estret,
- hil [hiil] = raça,
- mil [miil] = mil,
- mul [miil] = mul,
- Sul [siil] = diumenge
EXCEPCIONS:
- bìl [bil] = factura,
- drìl [dril] = broca,
- ffrìl [fril] = farbalà,
- Gwìl [gwil] (contracció de Gwilÿm = Guillem),
- swìl [swil] = tímid,
- Wìl [wil] (contracció de Wiliam = Guillem)
Monosíl.labes que s'acaben amb N [n], (1) -an, -en, -on, -wn, -ÿn
- gwn [gun] = pistola,
- llan [lhan] = església,
- pen [pen] = cap,
- sÿn [sin] = sorprès,
- ton [ton] = ona,
- ÿnn [in] (amb dues enes) = freixes
EXCEPCIONS:
- bôn [boon] = base,
- hên [heen] = vell*,
- llên [lheen] = literatura,
- Llÿn [lhiin] = topònim,
- swn [suun] = soroll,
- tân [taan] = foc
*s'escriu normalment "hen"
Monosíl.labes que s'acaben amb N [n] (2) -il, -ul
- llun [lhiin] = dibuix,
- min [miin] = cantó,
- un [iin] = un
EXCEPCIONS:
- bìn [bin] = paperera,
- tùn [tin] = llauna;
Monosíl.labes que s'acaben amb R [r] (1) -ar, -er, -or, -wr, -ÿr
- bÿr [bir] = curt,
- car [kar] = cotxe,
- cwr [kur] = cantó,
- gwÿn [gwin] = blanc,
- her [her] = repte,
- mor [mor] = tan
EXCEPCIONS:
- dÿn [diin] = home,
- gwr [guur] = marit,
- Llÿr [lhiir] = nom d'home,
- mêr [meer] = moll d l'os,
- môr [moor] = mar,
- pâr [paar] = parell
*s'escriu normalment "dÿn"
Monosíl.labes que s'acaben amb R [r] (2) -ir, -ur
- gwir [gwiir] = veritable,
- hir [hiir] = llarg,
- mur [miir] = mur,
- pur [piir] = pur
EXCEPCIONS:
- bìn [bin] = paperera,
- tùn [tin] = llauna
5 Monosíl.labes tancats - més d'una consonant al final
La vocal és curta sí s'acaba amb més d'una consonant
- plant [plant] = nens,
- ffwrn [furn] = forn
EXCEPCIONS: paraules amb -llt, -sb, -sg, st normalment van amb vocal
llarga al Nord
- (Sud) cist [kist], (Nord) cîst
[kiist], (estàndard) cist = caixa
- (Sud) cosb [kosp], (Nord)
côsb [koosp], (estàndard) cosb = càstig
- (Sud) cost [kost], (Nord)
côst [koost], (estàndard) cost = cost
- (Sud) cwsg [kusk], (Nord)
c#sg [kuusk], (estàndard) cwsg = son
- (Sud) gwallt [gwalht], (Nord)
gwâllt [gweelht], (estàndard) gwallt = cabells
- (Sud) hesg [hesk], (Nord)
hêsg [heesk], (estàndard) hesg = jonques
- (Sud) hollt [holht], (Nord)
hôllt [hoolht], (estàndard) hollt = esquerda
- (Sud) llesg [lhesk], (Nord)
llêsg [lheesk], (estàndard) llesg = dèbil
- (Sud) (mellt) [melht], (Nord)
mêllt [meelht], (estàndard) mellt = llamp
- (Sud) Pasg [pask], (Nord)
Pâsg [paask], (estàndard) Pasg = Pasqua
- (Sud) swllt [sulht], (Nord)
s#llt [suulht], (estàndard) swllt = xelí
- (Sud) tÿst [tist], (Nord)
tºst [tiist], (estàndard) tÿst = testimoni
·····
_____________________
Adolygiad
diweddaraf / Darrera actualització 30 05
1999
DIWEDD
/ FI ŷŵ
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o
dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una
pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA"
(= Wales-Catalonia)
Website (English)
We
(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait
(Íngglish)