http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0052_CAT_llafariad_ymwthiol_0309c.htm
0001z Yr Hafan
/ Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
La vocal intrusiva.
a) En gal·lès modern literari, hi ha unes quantes paraules monsíl·labes que acaben en consonant + -l, -n, -r (per exemple, pobl = persones, gent, poble). Encara que a la llengua literària es consideren monosíl·labes, tal com ho eren en gal.lès mitjà (abans de c. 1500), avui en dia, a la llengua parlada, són bisíl·labes.
Llista de paraules d'aquest tipus amb B,D,F,G,M,T,TH com a consonant penúltima, amb la pronunciacio estàndard:
· BL: pobl [pobøl], dwbl [dubøl] (= doble), cwbl [kubøl] (= tot), Beibl [beibøl] (= bíblia), abl [abøl] (= capaç), stabl [stabøl] (= establa)
· BR: ceibr [keibør] (= biga), llwÿbr [lhuibør] (= sender), gwobr [gwobør] (= premi)
·
DL: dadl [dadøl]
(= debat), chwedl [khwedøl] (= llegenda)
·
DN: gwadn
[gwadøn] (= sola), llwdwn [lhudøn] (= xai)
·
DR: Pedr [pedør] (= Pere), lleidr [lheidør] (=
lladre), budr [bidør] (= brut), lledr [lhedør] (=
cuiro), neidr [neidør] (= serp), pwdr [pudør] (= gandul)
· FL: sofl [sovøl] (= rostoll), gafl [gavøl] (= entrecuix, forcadura), mefl [mevøl] (= error - PARAULA MÉS AVIAT LITERÀRIA),
· FN: cefn [kevøn] (= esquena), gafl [savøn] (= boca d'animal), ofn [ovøn] (= por), cafn [kavøn] (= sot), dwfn [duvøn] (= profund), dafn [davøn] (= gota), llafn [lhavøn] (= tall d'arma, fulla d'arma), safn [savøn] (= gola)
· FR: gafr [gavør] (= cabra), geifr [geivør] (= cabres), llÿfr [lhivør] (= llibre), llwfr [lhuvør] (= covard), dwfr [duvør] (= aigua)
· GL: magl [magøl] (= trampa), ffagl [fagøl] (= torxa), bagl [bagøl] (= cama), congl [kongøl] (= cantonada), sigl [sigøl] (= sotragada - PARAULA NO GAIRE CORRENT), casgl [kasgøl] (= pus)
·
GN: mign [migøn] (= pantà)
·
GR: gogr [gogør] (= sedàs)
·
ML: aml [amøl] (=freqüent)
·
TR: llestr
[lhestør] (= vaixell), rhestr
[rhestør] (= llista)
·
THR: llethr
[lhethør] (= vessant), rhuthr
[rhithør] (= ímpetu)
b) En gal·lès mitjà, aquestes mateixes paraules monosíl·labes s'escrivien sovint amb una i grega entre les dues consonants finals -
·
keuyn (és a
dir - cefyn) = gal·lès modern cefn;
· llyvyr (és a dir - llÿfÿr), gal·lès modern llÿfr;
· pobyl = gal·lès modern pobl.
Encara que aquesta forma d'escriure pot suggerir que es tractava de paraules bisil·labes, es veu que eren monosíl·labes perquè:
· 1) la mètrica de la poesia medieval indica que no podien ser bisíl·labes.
· 2) en formes derivades d'aquestes paraules, de vegades la 'y' s'escriu, cosa que mostra que no eren marcadors d'una segona sil·laba.
· 3) La 'y' també es trobava en paraules que no són del tipus -l-n-r. Això també indica que la inclusió de la 'y' era més aviat una convenció ortogràfica més que una indicació de la pronunciació - palym (avui - palm) = palma
c) En gal·lès modern, aquestes paraules monosíl·labes són, a la llengua col·loquial, bisíl·labes. La segona vocal és una repetició de la vocal de la síl·laba accentuada, o del segon element d'un diftong de la síl·laba accentuada. En els diàlegs a novel·les, obres de teatre, etc, on es vol representar més acuradament la llengua parlada, aquesta vocal s'hi escriu.
EXEMPLES: (forma col.loquial/pronunciació/forma estàndard)
·
abal
[A-bal] abl,
·
amal [A-mal]
aml,
·
bagal [BA-gal] bagl,
·
Beibil
[BEI-bil] Beibl,
·
budur
[BI-dir] budr,
·
cafan [KA-van] cafn,
·
casgal
[KA-skal] casgl,
·
cefen [KE-ven]
cefn,
·
ceibir [KEI-bir]
ceibr,
· (Gal.les del Nord) chwedel [KHWE-del] chwedl - (Gal.les del Sud) hweddel [HWE-dhel],
·
congol
[KO-ngol] congl,
·
cwbwl [KU-bul] cwbl,
·
dadal [DA-dal]
dadl,
·
dafan
[DA-van] dafn,
·
dwbwl [DU-bul]
dwbl,
·
dwfwn
[DU-vun] dwfn,
·
(dwr
< dwfwr < dwfr)
·
ffagal [FA-gal] ffagl,
·
gafal [GA-val] gafl,
·
gafar [GA-var] gafr,
·
geifir [GEI-vir] geifr,
·
gogor [GO-gor] gogr,
· (Gal.les del Sud) gwaddan [GWA-dhan] gwadn,
·
gwobor [GWO-bor] gwobr,
·
hagar [HA-gor] hagr,
·
llafan [LHA-van] llafn,
·
lleder
[LHA-der] lledr,
·
lleidir [LHEI-dir]
lleidr,
·
llester [LHE-ster] llestr,
·
llether [LHE-ther] llethr;
·
llwdwn [LHU-dun]
llwdn,
·
llwfwr [LHU-vur] llwfr,
·
llwÿbÿr [LHUI-bir] llwÿbr,
·
llÿfÿr [LHI-vir] llÿfr,
·
magal [MA-gal] magl,
·
mefel [ME-vel]
mefl,
·
migin [MI-gin] mign,
·
neidir
[NEI-dir] neidr,
· ofon - ofan [O-von, O-van] ofn,
·
Peder [PE-der]
Pedr,
·
pobol [PO-bol]
pobl,
·
pwdwr
[PU-dur] pwdr,
·
rhuthur
[HRI-thir] rhuthr,
·
safan [SA-van]
boca,
· sigil - shigil [SI-gil, SHI-gil] sigl,
·
sofol [SO-vol]
sofl,
·
stabal
[STA-bal] stabl,
d) A Gal.les del Nord, però, les paraules que comencen amb f [v] més una altra consonant són encara monosíl·labes:
·
(fl) sofl,
gafl, mefl,
·
(fn) cefn, safn, ofn, cafn, llafn,
dwfn (de fet, al nord té la forma dyfn),
dafn,
·
(fr) gafr, geifr, llÿfr, llwfr, (dwfr
- pronunciació estàndard de dwr)
e) Al nord-oest, i entre els parlants del dialecte tradicional del sud-est, una -e final esdevingué -a - per exemple:
·
(1)
llethr > llether > llethar,
·
(2)
(sud-est) cefn > cefen > cefan,
·
(3)
lledr > lleder > lledar,
·
(4)
(nord-oest) chwedl > chwadal
Adolygiad
diweddaraf / Darrera actualització 30 05
1999
DIWEDD
/ FI ŷŵ
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o
dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una
pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website (English)
We
(r) àm
ai? Yùu àa(r) víziting peij fròm dh
"CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)