http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0045_CAT_gal-les_col-loquial_estandard_1256c.htm
0001z Yr
Hafan / Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
Cymráeg Llafar Safonol
El gal·lès col·loquial estandarditzat Hi ha tres formes de la llengua
gal.lesa -
1 primer, la llengua literària,
molt conservadora;
2 la llengua parlada (es pot dir a
gran trets que té dues divisions geogràfiques importants - la llengua del nord,
i la llengua del sud).
3 I per fi, hi ha la llengua
col.loquial estandarditzada (1),
introduida als anys seixanta per presentar als escolars una forma de llengua
acceptable com a forma col·loquial arreu de Gal·les, però no massa allunyada de
la llengua literària. Es va crear arran del gran fracàs de l'ensenyament
gal·lès com a assignatura a les escoles a les zones anglicitzants i
anglicitzades durant més de mig segle. El fracàs era primer de tot degut al fet
que el sistema d'ensenyament menyspreia el gal·lès. No feia servir la llengua
gal·lesa com una llengua normal a les escoles, que funcionaven en anglès. Els
escolars ja gal·lesoparlants anaven perdent la seva llengua materna durant el
període d'escolarització; i els anglesoparlants no arribaven a tenir coneixements
de la llengua del seu país. Com a assignatura s'ensenyava només el gal.lès
literari, i se'l estudiava com una llengua ja desapareguda, com el llatí, tot i
que es feia servir cada dia per molts adults d'aquestes comunitats com un
vehicle normal, i de vegades l'únic, de communicació. El rebuig de la forma
no-literària va ser fruit d'un malentès greu dels 'puristes' que mantenien que
hi havia un gal·lès 'correcte' (el registre literari, força tradicional i amb
molts trets arcaiques) i una forma 'incorrecte' (la llengua parlada moderna).
El gal.lès
col.loquial estandarditzat es pot criticar per molts motius - per exemple, va
ser confeccionat sense gaire recerca linquística, majoritariment per professors
de gal.les de l'ensenyament secundari, per cert molt erudits en la literatura.
No hi havia però gaire experts en la lingüística per se entre els que van triar
la forma de la nova koiné (2). La forma
estandarditzada es va fer sense especificar quin era el seu paper exactament.
Tothom era d'acord que hauria de ser un "pont" entre la llengua
literària i les formes regionals de la llengua parlada.
Però s'hauria
d'imposar, i les seves normes s'haurien de substituir fins un cert punt les
normes vigents de la llengua literària?
Els formes naturals
de la llengua parlada s'haurien d'adaptar a la nova 'batua'? (3)
Molts professors
pensen així, i els aprenents només tenen coneixements d'aquest model, i no són
capaços d'entendre formes més autèntiques de la llengua. Aquest descuit de les
formes castissses de la llengua parlada també és un característic de molts
mètodes de gal·lès (llibres, cintes, etc).
S'ha de quedar ben
clar - el gal·lès col·loquial estandarditzat té una gran utilitat, però ha de
ser vist sempre com un pas cap a la llengua viva, i no com a finalitat en si.
Aquest mètode fa
servir el gal.les col.loquial estandarditzat (GCE), però el fa servir com a
punt de sortida per conèixer el gal.lès literari (GL) i el gal.lès parlat -
(GP) (i les seves divisions (GP-nord) = gal.lès de nord, (GP-sud) = gal.lès del
sud, quan hi ha diferències de caire regional)
(1) el nom en gal·lès és Cymráeg Bÿw
('gal·lès viu')
(2) koiné
a - Llengua grega
que, basada en el dialecte àtic, fou parlada per tota la Mediterrània
b - Llengua comuna,
en oposició al dialecte, de caràcter uniforme que es presenta en tot un
territori (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans)
(3) batua = 'l'unit'; de l'euscàr,
'euskara batua' = 'el basc unit', una unificació radical de les formes de la
llengua basca per adaptar-la com a llengua comuna i moderna i de frenar la
dialectització arran de la discriminització durant dècades que la va arraconar
com a llengua espontània a ambits molt reduïts - la casa, festes folklòriques,
etc
1275c Traducció catalana de “An Elementary
Welsh Grammar” (Gràmatica Elemental del gal·lès) del John Morris-Jones
(1864-1929), catedràtic del deàrtament de gal·lès a Coleg y Brifysgol (Col·legi
Universitari ), Bangor. Publicat l’any 1921 (quan tenia 56 / 57). “Aquesta gramàtica només tracta
el gal·lès modern literari. Segueix la forma de la meva Welsh Grammar
Historical and Comparative (Gramàtica Històrica i Comparativa del Gal·lès),
1913, en quant que aquell tracta la llengua moderna; però la matèria ha estat
majoritàriament redactada de nou, i en certa manera és més detallada.” Versió original anglesa: 1273e
Ble’r wyf i? Yr ych chi’n ymwéld ag un o
dudalennau’r Gwefan “CYMRU-CATALONIA”
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web “CYMRU-CATALONIA” (=
Gal·les-Catalunya)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø “CYMRU-CATALONIA” (=
Weilz-Katølóuniø) Wéb-sait
Where am I? You are visiting a page from the “CYMRU-CATALONIA” (=
Wales-Catalonia) Website
CYMRU-CATALONIA