http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0001_CAT_y_fannod_2423c.htm

0001z Yr Hafan / Pàgina Principal  

............
0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web

.......................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)


...................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut


....................................................
y tudalen hwn
               

baneri
..



Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Dysgu Cymráeg
Aprendre gal·lès

Y fannod
L'article definit




(delw 4666)


 
LLIÇÓ 1

1) Formes populars d’algunes paraules (com ara estiu istiu en català)
2) L'article definit

 

El gal·lès pan-dialectal intenta fer de pont entre els dialectes (basicament el gal·lès del nord i el gal·lès del sud) i la llengua literària. Hi ha un vocabulari més o menys estandarditzat i clàssic, i una pronunciació clàssica. Però cal ser conscient de que la llengua de cada dia al nivell col·loquial pot ser lleugerament diferent - en la forma d’una paraula, per exemple (cf català estiu istiu); en la tria d’un mot (català mirall espill), o amb l’ús de barbarismes, algunes ja acceptades (cf català cercar - buscar; vos - vostè), altres que encara es veuen com a formes alienes a la llengua (cf català vestit trakhe).

 

Aquí hi ha unes paraules que tenen una forma popular al sud (més aviat és una diferència fonològica). La primera forma és la forma clàssica, la segona la forma popular:

coes coos [ko·is, koos]  (= cama)
troed trood [tro·id, trood]  (= peu)
traed traad [tra·id, traad]  (= peus)
ffenestr ffenest [fe-nestr, fe-nest]  (= finestra)
mae maa / ma [ma·i, maa, ma]  (= és, està, hi ha)
pentref, pentre [pen-trev, pen-tre] (= poblet, poble)
gwybod, gwbod [gui-bod, gu-bod] (= saber)
cwympo, cwmpo [kuim-po, kum-po] (= caure)
mis, mish[miis, miish] (= més)
sir, shir [siir, shiir] (= comptat. comarca)
wy, wi [ui, wii] (= ou)

 

L’ARTICLE DEFINIT

No hi cap article indefinit en gal·lès - afon = riu, un riu

__________________________________________________

L’article definit en gal·lès és yr, y, ’r segons el cas.

La forma no depén com en català de si li seguix un substantiu masculí o femení, en singular o plural.

Per tant yr = el, la, els, les; y = el, la, els, les; ’r = el, la, els, les;

_____________________________________________________________
L'article definit en gal.lès és històricament yr [ør], però avui en dia només davant d’una vocal, davant de h, i davant d’una i consonantal

yr + les vocals: a [a], e [e], i [i], o [o], u [i], w [u], y [ø], y [i]

yr afon [ør a-von] el riu

yr eglwys [ør e-gluis] l’església

yr inc [ør ingk] la tinta

yr ogo [ør o-go] la cova

yr undeb [ør in-deb] la unió, el sindicat

yr wy [ør ui] l’ou

yr ychen [ør ø-khen] els bous

yr ych [ør iikh] el bou

_____________________________________________________________

yr + h [h]

yr haf [ør haav] l’estiu

__________________________________________________________

yr + i (consonantal) [y]

yr iaith [ør yaith] la llengua

____________________________________________________________

Davant una consonant es perd la r final: yr > y [ø]


y + b [b], c [k], ch [kh], d [d], dd [dh], f [v], ff [f], g [g], j [j], l [l], ll [lh], m [m], n [n], p [p],

ph [f], r [r], rh [rh], s [s], sh [sh], t [t], th [th], tsh [ch], w (consonantal) [w]

y bachgen bakh-gen] el noi

y cae ka·i] la tanca, el camp

y chwannen khwa-nen] la puça

y drws druus] la porta

y ºddraig dhraig] el dragó

y fflam flam] la flama

y gêm geem] el partit (de futbol, etc)

y jar jar] el pot (de melmelada, etc)

y lamp lamp] la llinterna, la llàntia, el fanal

y llaw lhau] la mà

y medal me-dal] el medall

y nam nam] la defecte, imperfecció

y pris priis] el preu

y ras raas] la cursa

y rhif hriiv] el número

y saws saus] la salsa

y shilff shilf] el prestatge

y tarw ta-ru] el brau

y theatr the-a-tør] el teatre

y tshytni chøt-ni] la salsa picant

y waled wa-led] la cartera (de butxaca)

y zw zuu] el zoo

________________________________________________________________

Després d’una vocal l’article definit és ’r que s’utilitza dvant d’una vocal com consonant

i’r = cap al / a la / als / a les,

 

o’r = des del / de la / dels / de les,

 

â’r = amb el / la / els / les; etc


yr afon el riu, i’r afon cap al riu
y cae la tanca i’r cae cap a la tanca
yr inc = la tinta, â’r inc = amb la tinta
y drws = la porta, o’r drws = des del porta

 

EXERCICI::

yr o y?

1 drws

2 ci (= gos)

3 iaith

4 afon

5 inc

6 bwrdd (= taula)

7 llwy (= cullera)

8 siop [shop] (= botiga)

9 oren (= taronja)

10 waled

11 wy

12 gwynt (= vent)

 

RESPOSTES:

1 y drws

2 y ci (= gos)

3 yr iaith

4 yr afon

5 yr inc

6 y bwrdd (= taula)

7 y llwy (= cullera)

8 y siop [shop] (= botiga)

9 yr oren (= taronja)

10 y waled

11 yr wy

12 y gwynt (= vent)

 

EXERCICI:

Tradiui

1 i’r (riu)

2 i’r (hospital)

3 i’r (tanca, camp)

4 i’r (casa)

5 i’r (llac)

6 i’r (porta)

7 i’r (taula)

8 i’r (pis)

9 i’r (car)

10 i’r (església)

11 i’r (cova)

12 i’r (botiga)

 

RESPOSTES:

1 i’r afon

2 i’r ysbyty

3 i’r cae

4 i’r tŷ

5 i’r llyn

6 i’r drws

7 i’r bwrdd

8 i’r fflat

9 i’r car

10 i’r eglwys

11 i’r ogo

12 i’r siop

 

__________________________________

Mirem l'article definit amb noms masculins freqüents a la toponímia. Els femenins que comecen amb c-p-t g-b-d tenen unes caràcteristiques interessants que mirarem en un altre apartat

VOCABULARI

[tii] = casa

capel [ka-pel] = església (de les religions no-conformistes); en topònims mes antics, capella = església secundària

castell [ka-stelh] = castell

mynydd [-nidh] = muntanya; terra comuna a la muntanya

bryn [brin] = turó

cae [ka·i] = tanca, camp

pwll [puulh] = bassa

pant [pant] = depressió, sot

maen maan [ma·in, maan] = pedra

cwm [kum] = vall

 

EXERCICI - Traduiu al gal·lès

1 la bassa  

2 la pedra    

3 el turó    

4 la tanca, el camp    

5 la vall

6 el sot

7 el castell

8 la muntanya

9 la casa

10 l’església / capella

 

RESPOSTES

1 y pwll    

2 y maen    

3 y bryn    

4 y cae    

5 y cwm

6 y pant

7 y castell

8 y mynydd

9 y tŷ

10 y capel

 

·····

 

_____________________

 

Adolygiad diweddaraf / Darrera actualització  30 05 1999

 

DIWEDD / FI ŷŵ

 

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc?
Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We
(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting  peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)


CYMRU-CATALONIA

Edrychwch ar fy Ystadegau / View My Stats