http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/canu_ton_y_melinydd_0227c.htm

Yr Hafan / Portada < Y Gwegynllun / Mapa de la Web  < Mynegai i’r Adran Ganeuon / Índex Secció de Cançons

 


.. 

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Adran 14: Caneuon gwerin ac emynau yn Gymráeg
Secció 14: Cançons populars i cants religiosos en llengua gal·lesa

34: TON Y MELINYDD


 

·····

 

Cân werin : TÔN Y MELINYDD- Cançó popular : "cançó del moliner". AMB TRADUCCIÓ, PUNTS LINGÜÍSTICS I EXERCICIS


(1) Mae gen i dÿ cysurus

A melin newÿdd sbon

A thair o wartheg blithion

Yn pori ar y fron


CYTGAN

Weli di, weli di, Mari fach

Weli di, Mari annwÿl


(2) Mae gen i drol a cheffÿl

A merlÿn bychan twt

A deg o ddefaid tewion

A mochÿn yn y cwt


CYTGAN


(3) Mae gen i gwpwr cornel

Yn llawn o lestri te

A dreser yn y gegin

A phopeth yn ei le


CYTGAN


Traducció literal:

(1) Mae gen i (hi ha amb mi = tinc) dÿ (una casa) cysurus (còmode)

A (i) melin (molí) newÿdd sbon (nou flamant)

A thair (i tres) o wartheg (de vaques) blithion (lleteres)

Yn (partícula d'enllaç) pori (pastrar) ar y fron (sobre el turó)


CYTGAN

Weli di, (veus tu) weli di, Mari fach (Maria petita/estimada)

Weli di, Mari annwÿl (estimada)


(2) Mae gen i drol (carro) a (i) cheffÿl (cavall)

A (i) merlÿn (poni) bychan (petit) twt (elegant)

A deg (i deu) o ddefaid (d'ovelles) tewion (gras)

A (i) mochÿn (porc) yn y cwt (al cort)


CYTGAN


(3) Mae gen i (tinc) gwpwr cornel (un armari de racó)

Yn (partícula d'enllaç) llawn (ple) o lestri te (de plats de te)

A dreser (bufet) yn y gegin (a la cuina)

A phopeth (i tot) yn ei le (al seu lloc)


CYTGAN


EXERCICI 1 - Traducció:

Tinc un tÿ còmode

I un molí newÿdd-sbon

I tres vaques blith

Pasturant a la bron

Ho veus, ho veus, estimada Mari?

Ho veus, Mari annwÿl?

Tinc un trol i un ceffÿl

I un petit merlÿn elegant

I deu ovelles tew

I mochÿn al cwt

Tinc un cwpwrdd cornel

Ple de llestri per al te

I bufet a la cegin

I cada cosa al seu lle

EXERCICI 2 - Escriu en gal.lès

lleter, que dóna llet _ _ I _ _  

carro T _ _ L

poni _ _ _ L Y N  

nou flamant N _ _ _ _ D - S _ _ N

vaixells, plats L _ _ _ _ _ I

cuina _ _ _ _ _

turó B R _ N

gras T _ W

cavall C _ F F _ L

casa _ _

armari de racó C _ P _ R D D _ _ _ _ _ _

porc M _ C H _ N

lloc L L _

estimat A _ _ _ _ L

EXERCICI 3 - Escriu en català

Tinc un tÿ cysurus

Tinc un __________________________

I una melin newÿdd-sbon

I una ____________________________

I tres gwartheg blithion

I tres ___________________________

(que) pori a la bron

____________ a la ________________

Weli-di, weli-di, estimada Mari?

______________________ estimada Mari?

Ho veus, Mari annwÿl?

Ho veus, ___________________?

Tinc un trol a cheffÿl

Tinc un ________________________

I un merlÿn bychan elegant

I un ______________ elegant

I deg ovelles tew

I ______ ovelles _______

I mochÿn yn y cwt

I ________________________

Mae gen i armari de racó

_______________ armari de racó

Ple de llestri te

Ple de ____________________

I dreser a la cegin

I _____________ a la ___________

I popeth al seu lle

I ______________ al seu ____________

PUNTS LINGÜISTICS

01 cysur [-sir] = comoditat, consol;  cysurus [kø-si-ris] = còmode

02 tÿ cysurus casa còmode;  

Mae tÿ cysurus ar y fron [mai tii kø-si-ris ar ø vron] = Hi ha una casa còmode al turó

03 Mae gen i Tinc literalment: hi ha (mae) amb mi (gen i); Però si es posa gen i entre el verb i el nom hi haurà la mutació suau de la consonant inicial Mae gen i D/tÿ cysurus > mae gen i dÿ cysurus

04 melin [me-lin] (del britànic, llatí "molina") = molí

05 newÿdd-sbon [neu-idh spon] = nou flamant una traducció parcial de l'anglès "spon new, span new" = acabat de teixir

06 tres és tri (masculí) o tair (femení);  gwartheg [gwar-theg] és un nom plural = vaques, bestiar;  blith [bliith] = que dóna llet, lleter. La forma plural de molts adjectius es fa per l'afegiment de -ion;  gwartheg blithion [blith-yon] = vaques lleteres

07 tair [tair] = tres individus, tres femelles;  o = de; fa la mutació suau;  tair o (G)/wartheg blithion > tair o wartheg blithion Fixa't que la mutació suau de g és la pèrdua d'aquesta consonant (en una època anterior de la llengua era 'gh' - tair o ghwartheg)

08 a = i; després de la conjunció a hi ha la mutació espirant de C (k), P (p), T (t); es fan CH (x), PH (f) i TH (0). A TH/tair o wartheg blithion > A thair o wartheg blithion

09 Yn pori [øn po-ri] Literalment: en (yn) pasturant (pori)

10 bron = [bron] turó, turó rodó; el sentit bàsic és el pit de la femella. Bron és una paraula femenina Hi ha la mutació suau després de l'article definit y F/bron > y fron = el turó; ar y = al turó, damunt el turó

11 gweld [gweld] = veient / veure. El verb gal.lès - la forma infinitiva - equival al participle del present o el gerundi del català - gweld és tradueix normalment com 'veure' però és més aviat 'veient'. Weli-di [we-li-di] = veuràs? hi veus? literalment - veuràs tu? veus tu? de Gweli-di = veuràs, veus; partícula interrogativa a (que fa la mutació suau) a (G)/weli-di. Al gal.lès parlat, és perd aquesta partícula, però es queda la mutació - Weli-di

12 bach  [baakh] és petit però també vol dir amat. Després d'una paraula femenina hi ha la mutació suau Per tant Siôn bach [shoon vaakh] = Joan petit, estimat Joan;  Siân F/bach > Siân fach = Joanna petita, estimada Joanna; Mari fach = estimada Maria

13 annwÿl [a-nuil]= estimat, amat. Existeix un cognom (encara que no sigui gaire estès) Annwÿl, que equival al nom català Amat

14 ceffÿl [ke-fil] = cavall; trol [trol] = carro;  a = i (fa la mutació espirant);  trol a CH/ceffÿl > trol a cheffÿl = carro i cavall; Mae gen i D/trol a cheffÿl > Mae gen i drol a cheffÿl

15 merlÿn [mer-lin] = poni; bychan [-khan] = petit, petitó d'una paraula antiga bÿch- (relacionada amb bach/small), + terminació diminutiva -an

16 twt [tut] = elegant, arreglat, endreçat

17 dafad [da-vad] = ovella; defaid, "defed" [de-ved] = ovelles (plural)

18 tew [teu] = gras; forma plural: tewion [teu-yon]; a deg o DD/defaid tewion > a deg o ddefaid tewion  

19 mochÿn [mo-khin] = porc; cwt [kut] = cort (de porcs); a mochÿn yn y cwt

20 cwpwr' [ku-pur] = forma col.loquial de cwpwrdd [ku-purdh], amb pèrdua de la consonant final -dd (de l'anglès "cupboard", "cup" = copa, "board" = tauló, fusta, prestatge);  cornel [kor-nel] (de l'anglès "corner" = racó);  Mae gen i G/cwpwr' cornwl > mae gen i gwpwr' cornel

21 llawn [lhaun] = ple (del cèltic; relacionat ambla paraula catalana ple, plena - les consonants L - N formen el nucli de totes dues LlawN, pLeNa

22 llestr [lhe-ster] = vaixell, plat; llestri [lhe-stri] = vaixells; llestri te = vaixells (per al berenar de les cinc, per prendre te)

23 llawn o = ple de;  llawn o L/llestri te > llawn o lestri te = ple dels plats per al te

24 dreser [dre-ser] = bufet de cuina (de l'anglès "dresser",  mannleu del francès "dresseur" < "dresser" = arreglar, < llatí "directus" = recte)

25 cegin [ke-gin] = cuina nom femení; hi ha la mutatació suau després de l'article: cegin > y G/cegin > y gegin

26 popeth [po-peth] = tot; pob (vocal llarga) [poob] = cada; peth  (vocal llarga) [peeth] = casa; pobpeth > popeth (dues vocals curtes)

27 ei = el seu / la seva/ els seus / les seves (d'ell); sempre té la pronunciació [i]. Sovint s'escriu 'i en diàlegs (obres de teatre, etc). Fa la mutació suau yn ei L/lle > yn ei le [øn i lee] = en el seu lloc

28 a = i; fa la mutació espirant a PH/popeth > a phopeth = i tot.

29 Resum dels exemples de la MUTACIÓ SUAU:

després de mae gen i (03, 14, 20);  

o = de (07, 18, 23);  

y = el, la; els, les (10, 25);

ei = el seu, la seva; els seus, les seves d'ell (27);

adjectius deprés d'un nom femení (12);

inicial del verb inflexionat després de la partícula interrogativa a (11);  

mutació espirant després de a = i (8, 13, 28)

EXERCICI 4- Escriu en gal.lès

Tinc una casa còmode

Mae gen i ________________

I un molí nou flamant

A ____________ newÿdd sbon

I tres vaques lleteres

A thair o wartheg B L _ _ _ I O N

Pasturant al turó

Yn pori _________________

Cytgan:

Ho veus, ho veus, estimada Mari?

___________________________, Mari F _ C H

Ho veus, amada Mari

Weli di, Mari annwÿl

Tinc un carro i un cavall

Mae gen i _______________

I un petit poni elegant

A ____________ bychan twt

I deu ovelles grasses

A deg o _____________ T _ _ I O N

I porc al cort

A mochÿn yn y __________

Tinc un armari de racó

Mae gen i __________________

Ple de vaixells per al te

Yn llawn o _________________

I bufet a la cuina

A dreser yn ______________________

I cada cosa al seu lloc

A phopeth yn _________________________

Tinc una casa còmode

Mae _________   D_____   C___________

I un molí nou flamant

A   M_____________   N___________   S________

I tres vaques lleteres

A TH__________  O  W_________  B ______________

Pasturant al turó

Yn _______ ar y fron

Cytgan:

Ho veus, ho veus, estimada Mari?

Weli di, __________________, _____________

Ho veus, amada Mari

Weli di, Mari ________

Tinc un carro i un cavall

_________________________

I un petit poni elegant

A merlÿn __________________

I deu ovelles grasses

A __________ D_______ T__________

I porc al cort

A M____________ yn y C______

Tinc un armari de racó

Mae ________________________

Ple de vaixells per al te

Yn L__________ L_________ T______

I bufet a la cuina

__________________________________

I cada cosa al seu lloc

A P_________ yn ei ___________

Tôn y Melinÿdd - Caneuon gwerin ac emynau - cançons populars gal·leses i cants religiosos - Welsh folk songs and hymns - Welsh fouk songz ønd himz.

22 05 1999 adolygiad diweddaraf - darrera actualització

Ble'r wÿf i? Yr ÿch chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"

On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)

Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website

Weø.r am ai? Yuu ø.r víziting ø peij frøm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CYMRU-CATALONIA

 

diwedd / fi